Quina setmana del festival és aquesta? La tercera, ja?
Podria ser? No sé, he perdut el compte,
perquè, clar, són unes quantes setmanes prou intenses.
No, aquesta és la quarta, ja.
És la quarta, ja.
Aquesta és la quarta perquè, sí, va haver aquella setmana
al mig dels focs del concurs d'interessó de focs artificials,
que, en tot cas, per al festival és d'una certa baixa intensitat,
perquè tenim només una cosa de què ser,
hi havia cultura de carrer, però no és de les setmanes allò de tapeïdes
com bé pot ser aquesta o era la passada
i la que serà la setmana vinent amb tot el tema de la dansa,
que serà un intensiu, no?
Encara hi ha propostes molt interessants, només faltaria.
Joan López, bon dia.
Hola, bon dia.
És el nostre home embalat, el nostre home teatre,
va gaudint de l'estiu i ho comparteix amb tots aquells
que no tenen oportunitat sempre d'anar als espectacles.
Per cert, ara parlarem, perquè el Joan hi va anar,
a la representació del Gran Secret de Comedians,
però podríem comentar, per exemple,
el concert que va oferir Roger Mas dins del QS.
tothom en va parlar molt bé, però clar, és que parlem d'un músic
que és discret en les seves manifestacions públiques
per a un gran treballador i un gran expert musical, no?
Sí, i amb una trajectòria, que ho comentàvem la setmana passada.
Té un currículum, eh, Cadira?
Sí, sí, home, és un cantautor jove, no?
És de la nova fornada.
Però va començar molt aviat, eh?
Sí, sí, sí.
Menys fa deu anys ja que ell va treballant amb moltíssima intensitat
i amb molt de rigor i fent coses molt diferents.
Jo crec que aquestes veus noves dins el panorama dels cantautors de Catalunya,
que segurament el país necessitava una certa renovació
després de tots els històrics de la nova cançó,
que molts d'ells encara continuen i ens continuen deleitant
i donant molts concerts molt pleents,
però n'hi ha algun que ja comença a retirar-se,
com pot ser el cas del Lluís Llach.
Hi ha una nova fornada que, com bé sabeu, també...
I que està molt bé.
Sí, una nova fornada que està molt bé, que es vagi introduint
i que es vagi introduint amb un cert rigor, com dèiem abans.
Roger Mas ha visitat terrenys diferents,
el pop, coses més elèctriques, coses més acústiques,
s'ha introduït molt també en poetes catalans.
La cultura popular també.
A mi em va cridar molt l'atenció.
És el que ell mateix en deia, no?
De dir, aviam, sempre s'ha fet la recuperació
de les tonades de la música popular
des de la perspectiva del folclore,
en el millor sentit del terme,
però que és tota una tradició que també la podem assumir
des d'altres ritmes més contemporanis, més d'ara.
Sí, sí, sí.
I de fet era aquest últim treball, aquest últim concert
de cançons telúriques, que ja dèiem,
que és un concert que es va presentar
a la Fira de Real Tradicional i Popular de Manresa,
i que no té la seva plasmació amb disc,
però sí que és un espectacle que ell el que fa és aprofundir,
que ja ho havia fet abans, amb poemes de Verdaguer,
vull dir que ja ho havia fet anteriorment,
i en aquest espectacle hi ha aquests treballs anteriors
d'aprofundiment amb la cultura popular,
però a més a més amb coses noves,
com per exemple els gojos de la Mare de Déu de Solsona,
o bé el Ball de l'Àliga de la Patum de Berga,
com a tradició més pròpia nostra.
Però a la vegada ell una mica li dona aquest toc més transcendent,
o aquest toc...
A ell li ve molt de gust de aprofundir...
Sí, sí, és molt singular el seu estir.
Enllà del folclori, aprofundir una mica en l'essència musical
i l'essència més fortament de contingut d'aquesta tradició catalana nostra,
amb coses com el mantra indi,
o altre tipus de sonoritats més místiques,
o sonoritats més arrelades a la tradició.
Jo vaig tenir oportunitat de parlar amb el Roger després del concert,
i li venia molt de gust, i ell estava reflexionant,
perquè...
I ell al començament del concert ja va avisant el públic,
diu, a veure, hi ha una part més dura al començament,
i llavors una part, en tot cas, no tan difícil per a l'espectador en general,
que serà la segona part.
I llavors ell anava donant tombs,
dius, que no sé, no acabo d'estar satisfet del concert,
perquè potser ets de canviar l'ordre, que no sé què...
Perquè està molt bé, és a vegades excessivament autocrític,
perquè jo crec que la gent que es va acostar al pla de la seu
va gaudir d'una hora i mitja de música,
sobretot al començament, molt tranquil·la, molt relaxada,
sí, molt mística, però que davant de la façana de la catedral,
la veritat és que hi quedava com el Marc molt escaia.
Sí, el que passa és que aquesta setmana els espectadors
hauran de fer un gir de 360 graus, com a mínim,
perquè estem parlant de quatre dones italianes,
del sud d'Itàlia, amb unes taranteles, amb una cosa,
amb una força, ara semblava el José Luis Moreno i jo,
amb això, per a fer...
No, no, és que és veritat, és la força del sud d'Itàlia
que arribarà aquesta setmana.
Amb assurt, allò que s'ha de fer una mica
el Festival de Músiques del Món, el que sé, ja sabeu,
que va visitant diferents gèneres o diferents formats.
En aquest cas hi ha un grup vocal de quatre noies
que recuperen això, la temoriata, la tarantela, la pizzica,
la ninna-nanna, tots els cants aquests més del sud d'Itàlia
i a la vegada, doncs, elles també ballen,
per tant, hi ha molta energia dalt de l'escenari
que d'alguna manera o d'altra es transmet a la gent
que està, vaja, escoltant-la.
Escoltant-la i ballant, perquè saps tu que últimament
el que és, quan la música ho permet
i hi ha molta gent que es llança, es deixa anar
i gaudeix també de la dansa.
És el que dèiem de l'espectacle en viu, no?
Que a vegades s'ha de deixar llibertat.
Joan, una de les coses que més et va agradar
del gran secret va ser
el muntatge escènic. Et va fascinar.
Em va deixar parat
el muntatge escènic, eh? Jo també he de confessar
que soc molt nena amb aquestes coses, que de seguida
em sorprenc, però el teatre m'atrapa
de seguida. De totes maneres, és una de les coses
amb què els espectadors de seguida van coincidir.
Que sí, et parlaven de l'obra,
et parlaven del treball dels actors, et parlaven
de la moralina final,
que n'hi havia molts que hi entraven molt
i molts que no hi entraven absolutament gens,
no hi havia terme mig, pràcticament,
però absolutament tothom amb qui vam parlar
ens feia l'apunt de l'escenografia
i del treball que hi havia
sota d'aquella mena de capsa màgica.
Pots explicar una miqueta pels oients pobres
que s'ho van perdre. Consistia en una mena
de plataforma alta, d'un metre a metre
i alguna cosa d'alçada que
estava inclinada,
per tant, l'espectador podia veure
des de totes les localitats de l'auditori
tota la superfície, perquè la part de darrere
quedava més elevada que la del davant,
i ens hauríem de fer la idea que era
com un tauler d'escacs
que està partit en quadrats, doncs en aquest cas
també estava partit en fraccions
quadrades i cadascuna s'anava obrint
en funció del que havien de representar.
Posem per cas, se n'obrien quatre de juntes
i s'il·luminava de blanc
i allò era un llit.
Després se n'obrien potser
dues o tres d'intercalades
i allà apareixien tres columnes
d'un temple grec.
I així anar fent amb tots els quadrats
d'aquesta estructura.
Cada quadrat tenia la seva funció concreta.
Home, és que és comedians.
És comedians, clar.
Sí, sí.
Ho vam estar comentant la setmana passada també
que és un espectacle,
jo diria que fresc, molt desenfadat,
sense grans pretencions
diguéssim intel·lectuals
o de voler transmetre
una mica com comedians
han anat fent al llarg de la seva trajectòria
però que tenia la gràcia
que la temàtica era aquest repàs
a la història del teatre
a través de les escenes d'amor.
Ells també ho matitzen una miqueta
però que ve amb aquesta cosa visual
tant escenogràfica com de vestuari
com de so
com la mateixa interpretació dels actors
molt preparats, per cert, dels actors
que a vegades no són tan coneguts
i passen més desapercebuts
però a nivell de cos
era un treball molt treballat
hi havia un dels actors, el Roger
que prové de la companyia d'Ifurbi
que sabeu que és una companyia especialitzada
en comèdia de l'arte
per tant vol dir que en el moment
que van aprofundir en el gènere
de la comèdia de l'arte
doncs home, era un autèntic plaer
veure una persona que domina
la gestualitat d'aquest gènere
tan particular
i bé, això visualment, sonorament
i passava molt bé
i els actors estàvem molt bé
i jo crec que la gent
i això és una cosa que...
Ara escoltarem les opinions
que els programadors fem
et fixes molt en els aplaudiments finals
i realment vaig tenir la sensació
que l'espectacle havia enganxat amb el públic
Doncs escoltem...
L'aplaudiment havia sigut sincer
i realment estava molt aconseguit
el tema aquest de...
que l'obra volia ser didàctica
en certa manera, no?
però sense dir-ho
a grandes gritos, no?
de dir que volia ser una cosa
que fos didàctica per tots els públics
i moltes vegades dius
no, era una cosa didàctica
potser és una mica reticent
aquest ensenyant coses, no?
però volguis o no
t'anava fent un bon repàs
per tota la història
A veure què deien els espectadors
No, la veritat és que l'estan bé
a mi m'ha agradat molt
Molt bé, molt bé
no sé si...
ara estàvem discutint
quina part ens havia agradat més
i no sé
suposo que la part final
en què boxeixen
està molt bé, no?
Deus molt reflexat, no?
La veritat és que està molt currat, no?
La part que aixec en els tauleis
i jo anar agafant coses
i tot això
està molt currat, la veritat
Sí, m'ha agradat força
és a dir, tot en conjunt
queda molt bé
totes les parts diferents
expliquen així com
tot el teatre
de tota la història
i l'influència que té sobre l'amor
i tot això
està força bé
No, no, no
m'esperava encara
més bé potser encara
o sigui, els comedians
a vegades més diferents han fet
aquesta vegada
La pel·lice o que les pieces
esperava una cosa més grossa
Més pomposa, això mateix
Perquè havia llegit una mica
de com aniria a l'obra
i vaja
el que m'ha agradat més
és els vestits
i l'escenari aquest
ja ha sigut una passada
com, bueno
passaven d'una cosa
a una altra
i així
Home, a mi personal
m'ha agradat
a mi personal
m'ha agradat molt
feia molt temps
que no els havia vist
ara parlàvem
que potser
pel fet de ser comedians
esperàvem
potser
quelcom
un xic més espectacular
però de fet
a mi personal
m'ha agradat molt
també comentàvem ara
que potser ens ha agradat més
la part primera
que no
les últimes representacions
suposo
perquè les últimes representacions
són més dures
més feixugues
més actuals
però bastant
més feixugues
m'ha semblat molt interessant
l'escenari
que es movia
i que hi havia
han fet servir l'escenari
de taula
de llit
ha sigut una sorpresa
com sempre
que vas al teatre
i per mi
ha sigut
sorpresa agradable
m'ha semblat
una obra
original
que
no ho sé
sí
m'ha agradat
perquè a mi
llegia crítiques
ja m'esperava
ja sabia
el que venia a veure
altres vegades
potser ha estat
més lograt
però doncs
m'ha agradat
no
no en tenia ni idea
ni si havia
de què tractava l'obra
però m'ha agradat
hi ha hagut
algun moment
potser li he trobat
alguna cosa
aquest més fluixet
però bueno bé
molt bé
una mica desigual
hi ha hagut moments
més poètics
hi ha hagut moments
que potser més fluixos
però en general
és bona
no no
és que no sabia
el que m'esperava
perquè no sabia
sabia la història del teatre
però no sabia res més
era la primera vegada
que els veia
per part sí
perquè pensava
que seria una cosa
així abstracta
perquè sent de l'Albert Espinosa
i dels comedians
però no
no sabia
quina cosa abstracta seria
m'imaginava
que seria una cosa
així
no seria un teatre
normal i corrent
que t'asseus
primer acte
segon acte
tercer acte
i aplaudim
i ja està
molt bé
m'ha semblat impressionant
la capsa
que s'obrien
jo em faria un embolic
per obrir tots aquells
a mi m'ha agradat
m'ha agradat bastant
ara l'he de madurar
però
que he d'analitzar
tot el que he vist
perquè
és una obra
que trencava bastant
els esquemes habituals
no havia vist res
de comedians
suposo que per això
m'he animat a venir
m'agraden molt
els començaments
com el d'avui
que surten del públic
i que
no saps cap on has de mirar
i ja d'aquí
ja m'han captat l'atenció
i després
tota
l'obra en general
molt equilibrada
la crítica
del públic
a mi
hi ha hagut un espectador
que m'ha encantat
el que ha dit
diu
una sorpresa
com sempre que vas al teatre
a mi
amb la idea aquesta
de dir
mira jo sec
i a veure què m'oferiu
jo trobo que és una actitud
molt positiva
i després si no t'agrada
la critiques
però si t'agrada
la gaudeixes
una sorpresa
sempre has d'anar
obert
obert de mires
obert de mires
ara molt bé
i el que tu deies
la fascinació
per aquell escenari
per aquella caixa
escènica
i mai millor dit
i no hem entrat
en la part
que hem comentat abans
de la moralina
què dèiem
què dèiem
és el que dèiem
que hi havia gent
que sí sí
que la compartia molt
que realment
però què venia a dir
l'obra
com a diguem d'allò
sí que feien referència
al paral·lelisme aquest
a l'hora de classificar
les nostres maneres
d'estimar
o de l'amor
les relacions
i establir el paral·lelisme aquest
en els diferents gèneres
del teatre
n'hi havia que sí
que els hi havia entrat molt bé
i n'hi havia que no
que realment
les últimes escenes
hi havia alguna espectadora
que ho deia
que realment
eren força dures
que les havien captat molt bé
i potser els hi havia entrat
més del compte
i els hi havien afectat
una miqueta massa
allò del rinc
dels boxejadors
no els hi acabava
de ser del tot agradable
jo vaig veure alguna cara
que fins i tot
els hi havia fins i tot
com a molestat
una miqueta
allò que els havia borxat
fins i tot
sí sí
pel contingut
els havia tocat de prop
en tot cas
el que deies
em resulta sorprenent
sempre que el Joan
ens porta aquestes manifestacions
espontànies
a llibres de la gent
quan acaba l'espectacle
em resulta molt sorprenent
perquè segurament
et fas una idea
de com has recepcionat
el públic
a l'espectacle
llavors aquí
te n'acabes de donar
i que diferent
absolutament
molt diferent
i molt curiós
molt curiós
i té a veure amb això
que deies
que realment
hi ha públic
que té
hi ha una trajectòria
i un bagatge al darrere
i per tant
fa un anàlisi determinat
hi ha altre públic
que és la primera vegada
que al teatre
i per tant
és això
es deixa sorprendre molt
i li impacta
qualsevol cosa
que li ofereixen
hi ha un públic mitjà
i em resulta
molt curiós
un exercici
que ja us vaig felicitar
i animo
a continuar-lo fent
doncs
la següent proposta
que tenim al fet
és aquest dimecres
i és d'aquells concerts
d'aquelles cites
que divideixen
no només el cor
sinó també
el propi programa
estem parlant
de l'actuació
de l'OBC
amb l'estrena
del 14è Premi Internacional
de Composició Musical
Ciutat de Tarragona
i tenim previstes
en diferents converses
d'una banda
amb Joan Ullé
el màxim
responsable de l'Auditori
de l'OBC
mirarem també
a veure si podem parlar
amb el José Luis Campan
que està a punt d'entrar
a sejar
mirem a veure
si és possible
està Joan Ullé
ja a punt
Joan Ullé
bon dia
és una cita tradicional
i habitual
trobar-nos
aquí
al Festival d'Estiu
de Tarragona
amb un
amb un repertori
que inclou
l'estrena
de l'obra
guanyadora
del darrer any
del Concurs Internacional
de Composició
Ciutat de Tarragona
no?
sí
és una
n'hem fet finalment
tots plegats
una tradició
d'aquest concert
el mes de juliol
a un escenari
tan fantàstic
com el Camp de Mart
en el qual
combinem
el repertori
de tota la vida
el repertori
que agrada a la gent
amb l'estrena
de l'obra
guanyadora
del Concurs
d'aquesta manera
pensem
que s'escolta gent
molts objectius
primer que la gent
disfruti
de la música
sinfònica
aquella de tota la vida
el Tchaikovsky
aquest any
que és el que toca
però també
que vagin veient
què és el que està passant
amb les noves tendències
de la música
dels nostres dies
tornarem
a aquest concert
de dimecres
però el que sí
estem molt ben acostumats
perquè ara tenim
l'oportunitat
d'arribar a l'OBC
més sovint
aquí a la ciutat de Tarragona
Sí
aquest ja és el segon any
que hem fet el cicle
un concert per trimestre
i la veritat
és que estem molt contents
de la resposta del públic
estem començant
no hi havia
una tradició
d'una temporada
sinfònica estable
d'aquesta manera
i la gent està venint
i la resposta
en els concerts
és molt positiva
el públic va creixent
i en aquest sentit
ens encoratja
a seguir endavant
El 14è Premi Internacional
de Composició Musical
el va guanyar
l'edició del 2006
l'obra ser del compositor
argentí
José Luis Campana
Comentaves Joan
de les possibilitats
que dona
de difondre
aquest tipus
de música
l'estrena
sempre crea
una gran expectació
però a vegades
els compositors
contemporanis
actuals
es queixen
que les orquestres
no donen continuïtat
a les seves obres
en general
suposo que ho has sentit
moltes vegades
és veritat
que la música contemporània
és un tipus
de llenguatge
la música contemporània
jo crec que el primer
que hauríem de fer
és treure-li el singular
i posar-li el plural
són músiques contemporànies
perquè són moltes
i molt variades
i realment
no responen
a una única escola
a l'època
de Mozart i Haydn
un podia ser un geni
o no
però tothom escrivia
dintre d'un mateix cant
d'unes mateixes formes
amb la música contemporània
això s'ha trencat totalment
hi ha mil maneres
d'entendre-la
i està bé que sigui així
però sí que ha provocat
que moltes d'aquestes maneres
d'entendre la música
sobretot a la raó
que es perd la tonalitat
hagin produït
un cert divorci
amb el públic
o sigui
el públic
majoritàriament
no sigui capaç
de comprendre-les
això ha fet
que moltes vegades
hi hagi una reticència
per part dels programadors
de les orquestres
d'introduir-les
sí
però en una certa mesura
perquè són conscients
que de la mateixa manera
que és el deure
de tota orquestra
al mostrar
quina és la música
que es fa en els seus dies
també és el deure
de tota orquestra
no quedar-se sense públic
llavors és saber combinar
aquests dos aspectes
evidentment aquí queda
el sedàs del temps
el temps acabarà fent clàssiques
algunes d'aquestes obres
i altres quedaran a l'oblit
però no tenim aquesta perspectiva
encara
per saber
quines són les que
se seguiran tocant
en tot cas
sí que és veritat
que nosaltres
des de la nostra orquestra
intentem
que algun repertori
que estem molt convençuts
que realment
serà clàssic
sí que no només
l'estrenem
sinó que l'anem tocant
amb regularitat
i poso un exemple
que us res molt proper
el fragment
del ballet
trencadís
d'en Joan d'Injuan
jo estic convençut
que serà una obra
que dintre de 100 anys
si hi ha orquestres
seguirà tocant
i nosaltres
doncs el que fem
és anem programant
amb regularitat
però sobretot
quan anem fora
quan anem fora
del nostre país
anem a Frankfurt
doncs ens reduem
com una obra
per mostrar
el que està passant aquí
el que passa
és que del trencadís
n'estem segur
de moltes altres
encara no en podem estar segur
clar
s'entén perfecte
s'entén els compositors
esclar
però també s'entén
els programadors
i a les orquestres
perquè ha costat
molt fidelitzar
i ampliar
el públic
de l'anomenada
música clàssica
en qüestió d'una dècada
i s'han incrementat
els cicles de concerts
i persones
que mai s'haguessin plantejat
acudir de forma periòdica
a escoltar música
de qualitat
doncs
no ho feia abans
per tant
jo entenc perfectament
escoltar
estem fidelitzant
un públic
primer l'ho i
després el dos
no?
Sí
ho has explicat molt bé
s'ho he explicat molt bé
també a vegades
amb la música contemporània
ens dona
la sensació
que
que s'han cremat
etapes massa de pressa
és a dir
al públic
li agrada
a Mozart
li agrada
a Beethoven
li agrada a Tchaikovsky
fins i tot
li agrada a Mahler
però ja això està
Covid
li sona estrany
Stravinsky no sap
Bartok
ja li sona massa diferent
llavors
volem que comprengui coses
del segle XXI
quan encara el segle XX
no ha estat ben assimilat
llavors a vegades
això també és un procés
que dificulta
llavors
aquesta mateixa línia
d'argumentació
és alguna vegada
el que dic
hem d'anar construint
un públic
que el públic
ja es anirà fent curiós
ja a mesura que vagi entrant
a mesura que vagi entrant
anirà creant
el seu propi criteri
i podran entrant
però si ara d'entrada
abans de tenir
el públic consolidat
programem un excés
d'obres
que està lluny
de la seva sensibilitat
doncs això
pot provocar
que al final
no
no
no tenin cap
dels dos objectius
ni la música
del gran repertori
ni tampoc
la nova música
no és una qüestió només
de notes musicals
sinó de sonoritats
instrumentació
perquè a vegades
hem assistit
a l'estrena de premis
que introdueixen
instruments
tecnologia
en aquest cas
sense conèixer l'obra
perquè òbviament
doncs s'ha d'estrenar
aquesta nit
veiem que l'obra
de José Luis Campana
diu
es tracta d'una obra
per a piano i orquestra
sí
però el piano
és amplificat
però clar
això al principi
dius
escolta
doncs el públic
diguem-ne més
més tradicional
més conservador
aquesta nit
s'hi trobarà còmode
però home
està molt bé
donar aquesta oportunitat
de conèixer
a banda de que
si el jurat ha dit
que és una gran obra
s'ha d'entendre
com a tal
sí
s'ha d'escoltar
és veritat que
amb això que dèiem
de les músiques contemporanes
d'aquesta pluralitat
un dels camps
d'experimentació
ha sigut
d'alguna manera
forçar les possibilitats
dels instruments
o forçar
les sonoritats
o inclús
veure què ens pot oferir
les noves tecnologies
cara a la música
això és
els resultats
de tot això
a vegades
és molt positiu
i a vegades negatiu
però en tot cas
és un instrument més
que tenen els compositors
d'avui en dia
que no tenien abans
i que és lògic
que vulguin
que vulguin
treballar-los
evidentment
això a vegades
fa que aquest llenguatge
per un públic
diguem
de paràmetres clàssics
li sigui més distant
però jo també voldria
defensar una mica
el model
de funcionament
d'aquest concert
de Tarragona
on sempre hi ha
una segona part
diguem
que justifica
la presència
del concert
i justifica
el risc
que es pugui prendre
d'escoltar
la primera part
després hi ha la cinquena
de Tchaikovsky
que és
diguem
coneguda entre les conegudes
popular entre els populars
amb melodies
dolcíssimes
amb moments
molt emotius
molt vibrants
doncs jo penso
que és bo
i animo la gent
a que vingui
també la primera part
per saber
per conèixer
per tenir aquesta curiositat
moltes vegades
també passa
que gent
que era regàcia
i deia
jo musica contemporània
no
musica contemporània
no
quan ve
i sento una peça
diu
ah pues
està bé
o és curiós
o a vegades
et diuen
no he acabat
d'entendre
però en tot cas
forma part d'un procés
jo em dic
quan m'ho pregunten
personalment
gent d'abonats
a l'orquesta
o gent que em trobes
al públic
jo sempre dic
que més enllà
de si les obres
són bones o dolentes
com a persones
que estem disfrutant
de la música
tenim el compromís
que en el futur
la gent pugui disfrutar
també d'obres
i només si fem estrenes
o recolzem
els joves compositors
o els compositors
d'avui en dia
això passarà
si no hi ha mai risc
ens quedarem
sempre repetint
el mateix repertori
i això
serà un molt feble favor
a la música
i és marca de l'OBC
no només
en recolzar
compositors joves
sinó també
recolzar
en el cas
d'aquest que ens ocupa
per exemple
directors joves
si, François
Xavi Arrot
tenim molt
pensem que és un director
que farà una gran carrera internacional
de fet ja l'està fent
i treballa molt a París
és principal director
convidat
o assistent
de la Filharmonica de Londres
i jo crec que és d'aquells directors
que d'alguna manera
direm
ostres, i aquest el vam tenir
i ara mira on està
i què està fent
i així
si va venir el concert de Tarragona
és un director
que també és molt valorat
pels nostres músics
quan va venir l'última vegada
els mateixos músics
el van estar aplaudint
molta estona
fa una feina molt bona
i té aquesta combinació
que ha sigut el motiu
també pel qual
l'hem triat
de tocar el gran repertori
però alhora
mostrar un gran interès
per el que és
la música contemporània
ens espera una nit
realment emocionant
i apassionant
moltíssimes gràcies
Joan Uller
director general
del Consorci de l'Auditori
i l'Orquestra
per atendre una vegada més
la trucada de Tarragona Ràdio
com sempre ha estat un plaer
moltíssimes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
Joan Uller
una vegada més
al matí de Tarragona Ràdio
penso que ara mirarem
a veure si podem localitzar
José Luis Campana
no sé com estarà la cosa
perquè no sé
si estava a punt
d'iniciar l'assaig
i ja sabem
no Jordi
tu millor que
ningú que estàs molt en contacte
sempre
que els músics
els artistes
un cop comencen
lògicament
no poden interrompre
de cap manera
l'assaig
si encara no ha entrat
a l'auditori
per assajar
mirarem de posar-nos
en contacte amb ell
i més en aquest cas
que és clar
és una estrena mundial
per tant
el que ell ha concebut
mentalment
no ha plasmat
amb una partitura
aquests dos dies
que són els dies
que estan assajant
la peça seva
a l'auditori
mateix
l'OBC
és clar
primer que hi ha
aquell component
d'emoció
perquè sents
per primera vegada
a càrrec
d'una gran orquestra
allò que tu
has creat
i llavors
és clar
molt atenen
els detalls
i detallets
per a més
és una obra
per orquesta i piano
per tant
el piano
també té una part
important
suposo ho explicarà
ell
i
és normal
que quan estigui
Llidins estarà
pensant
només
amb clau sinfònica
i amb clau de la seva peça
Em diu el Joan Maria
que sí
que sí que han pogut
contactar amb ell
José Luis Campana
muy buenos días
Buenos días
encantado de
escucharla por teléfono
En su momento
tuvimos ya ocasión
de felicitarle
cuando el jurado
del premio
decidió que su obra
SER
pues iba a ser
la ganadora
y que tendríamos
el privilegio
de asistir
al estreno
aquí en Tarragona
Igualmente
le volvemos
a dar la enhorabuena
Muchísimas gracias
Ante una gran expectación
ante el estreno
de esta obra
Es de mal explicar
yo ya lo comprendo
pero nos podía dar
alguna pista
de cómo es esta obra
que podremos escuchar
mañana aquí en Tarragona
Sí
esta obra
bueno
en principio
espero poder cumplir
con esas expectativas
a esta altura
quiero decir
Esta obra
es una obra
bueno
para piano y orquesta
como ha sido anunciada
en donde
el piano
tiene el rol principal
como en los conciertos
generalmente de piano
y que está inspirada
de diversas músicas
del mundo
es decir
músicas de origen
español
músicas de origen
latinoamericano
de origen africano
instrumentos
asiáticos
ataques
que resuenan
es decir
la idea de la obra
cuando la compuse
era que
el pianista
es como un viajero
que recorre
varios países
como le he citado
por ejemplo
el continente africano
o un país como España
o como Argentina
o como China
o como India
y cuando vuelve a su casa
este fue el principio
el principio generador
de inspiración
digamos
cuando vuelve a su casa
reproduce
en su instrumento
que es el piano
según las posibilidades
de su piano
lo que ha escuchado
en otros instrumentos
es decir
si escuchó flamenco
en la guitarra
trata de reproducir
maneras de tocar
en la guitarra
giros armónicos
melódicos
rítmicos
en su instrumento
si ha escuchado
por ejemplo
un cantaño
o un gong
en China
trata de hacer
un ataque
en su piano
poner el pedal
y que resuene
trabajando la resonancia
de los instrumentos
esas ideas
si escuchó
por ejemplo
en África
tambores africanos
o instrumentos de madera
trata de reproducir
en su piano
ritmos africanos
con determinadas notas
por ejemplo
el agudo
multirritmia
digamos
una polirritmia
la reproduce
con su instrumento
ese instrumento
en realidad
que es el piano
que estaría dando
unidad
a esa diversidad
de ritmos
de armonías
de escalas melódicas
de giros
de características
de cada instrumento
y de cada música
y de cada talla
y la orquesta
el rol de la orquesta
es sostener el piano
comentar
lo del piano
crear resonancias
de fondo
otros planos
digamos
o crear
un entorno
digamos
fundido
con el mismo instrumento
que es el piano
digamos
una indiferenciación
entre las sonoridades
del piano
y las sonoridades
de la orquesta
a veces se funden
y el piano
cuando no se funde
con la orquesta
lleva su rol principal
produciendo músicas
de diversas partes
de diversos países
o continentes
y la orquesta
retoma
y dialoga
también hay un segundo piano
es decir
una orquesta
que haría
con el piano principal
con el solista
multirritmos
también
como si fueran
varios tambores
digamos
que tocan al mismo tiempo
¿no es cierto?
una especie
de extensión
de ramificación
de proliferación
de todo un material
rítmico
llevado y generado
por el piano
entonces que la orquesta
dialoga
y los instrumentos
de percusión
evidentemente también
y los que son resonantes
en la orquesta
colaboran a este nivel
esa es la idea principal
digamos
el hilo conductor
musical
de esta partitura
José Luis
entendemos
que esa traslación
de los instrumentos
de las músicas
del mundo
al piano
no se hace
con instrumentos convencionales
para entendernos
exactamente
como los instrumentos
por ejemplo
de tradición oral
¿no es cierto?
el pianista
es un viaje imaginario
son los reflexes
como si fuera eso
y es un viaje
son otro imaginario
no los tiene
o sea que no podemos
en una orquesta sinfónica
y un piano
bueno sería muy complicado
introducir
instrumentos de India
traer un UD de Irak
tener este
no sé
dos o tres guitarristas
flamencos
etcétera
sería imposible
poder reunir
toda esta cantidad
de solistas
sería prácticamente
imposible
realizar una idea
así
por eso la idea
fue
una transmisión
como si fuera
un diario
íntimo
sonoro
que lo recoge
el pianista
¿no es cierto?
o sea que evidentemente
en la orquesta
son instrumentos convencionales
expresamos
todas esas músicas
a través
de los instrumentos
que tenemos
en la orquesta
y que tenemos
que ser
solistas
esta es la idea
¿pero el piano
es convencional?
y el piano
es un piano
como todos los pianos
como el que se toca a Schumann
y sí
evidentemente
no es un piano preparado
no le digo
porque a veces pasa
cuando se habla
de nuevas músicas
de música contemporánea
se habla mucho
del vínculo
que tiene con la tecnología
por eso le preguntaba
no hay electrónica
no hay electrónica
en esta obra
no porque sería más complicado
en otras obras
evidentemente
yo he usado
con las nuevas tecnologías
por eso
porque sé que usted
además ha impartido cursos
y ha trabajado mucho
en el tema electroacústico
he trabajado en el grupo
de la Asociación Musical
de Radio France
en el IRCAM
pero en esta obra
particularmente no
en general cuando trabajo
con el solista
y la orquesta
y la orquesta sola
no introduzco la electrónica
porque crea a veces
incompatibilidades de programas
y lo hago eso
en grupos más chicos
digamos
un grupo de 10 músicos
solistas
se adapta más
a la sensibilidad
digamos
de la realidad
sabemos que
todos son instrumentos acústicos
sabemos que tiene ensayo
ya oímos los instrumentos
al final no lo queremos
entretener mucho más
pero
me da la sensación
que aparte
de la calidad musical
desde el punto de vista
emocional
o intelectual
parece que es como
una alegoría esto
de los países
el viaje
el viajero
que vuelve
es un poco
lo que se llamaría
el metisaje en francés
la mezcla
la interpenetración
de las diversas culturas
¿no?
a través de la música
evidentemente
en este caso
sería algo así
como nosotros
los compositores
estamos confrontados
a músicas del mundo entero
a través de internet
a través del snack
de tantos grandes negocios
donde venden música
podemos tener acceso
y estamos muy influenciados
por todo tipo de música
de todos los países del mundo
debido a bueno
a digamos
a la posibilidad
de tener
nuestro CD
o a través del ordenador
tener acceso
a diferentes músicas
y nuestra mente musical
está muy influenciada
hoy en día
por toda una cultura
extraeuropea
también evidentemente
que no es la primera vez
en que fin yo lo hago
ya podemos hablar
de Travinsky
de Bartók
de Berio
de este radio
de tantos compositores
¿no?
de Ligeti
etcétera
o sea que
eso hace muchísimos años
que se hace ¿no?
y hoy en día
más aún
donde estamos en contacto
con tantos grupos
de música tradicional
que viajan
que en recitales
a través de la televisión
la radio
los discos
tenemos acceso
a todo ese mundo
y toda esa cultura
y se puede hoy pensar
en toda una riqueza
¿no?
Será
será sin duda
un momento
muy emocionante
el de mañana
esperemos que así lo sea
esperemos que así lo sea
yo a ver
yo lógicamente
como la mayoría
o como las personas
que nos escuchan
no conocemos la obra
pero tal como nos la ha dibujado
le aseguro
que resulta muy atractiva
esperemos
no quiero dejar
la entrevista
sin mencionar
los intérpretes
naturalmente
con la orquesta
de Barcelona
en Nación de Cataluña
o sea que la he conocido ayer
excelentísimos músicos
una sonoridad extraordinaria
una primera lectura
de principio al fin
realmente fue
muy emocionante
para todos
¿no?
un director francés
muy conocido
que es
François David Roth
muy joven
pero muy prestigioso
ya ¿no?
muy prestigioso
dirige
el lanzamiento
contemporáneo en París
ha estrenado
muchas obras
de compositores jóvenes
y es alguien
que tiene ya
una carrera
extremadamente asentada
y Julian Gembo
es un pianista joven
que ha hecho sus estudios
en el doctorio de París
también es un pianista
con el que he trabajado
la parte de piano
evidentemente
el concerto
está dedicado a él
y bueno
creo que con este equipo
entre la orquesta
sinfónica
de Barcelona
y Cataluña
más el director
de una experiencia
y un gran pianista
creo que podemos
obtener óptimos resultados
después habrá que ver
si la música
puede gustar o no
puede ser aceptada o no
es interesante
depende del público
es interesante este comentario
porque antes hablábamos
con Joan Ullé
y le comentábamos
la reticencia
que a veces tienen
los programadores
en programar
obras contemporáneas
claro
pero bueno
esa base de mostrarlas
al público
lo importante es que la música
se muestre
en un gran nivel interpretativo
después bueno
está en el público
de juzgar
el último juez
es el público
pero lo que es importante
es mostrar un producto
terminado
bien definido
que no esté a mitad
digamos
que no sea algo
que está a mitad
de camino
que no se llegó
a trabajar profundamente
porque no se ha creído
en esa música
eso es el más grande
respeto que puede tener
al público
es ese
pues José Luis Campana
le dejaremos trabajar
que será nuestro bien
será nuestro bien
porque así mañana
escucharemos la ejecución
perfecta
enhorabuena una vez más
y de verdad
muchísimas gracias
nos veremos mañana
entonces
muy amable
muy buenos días
adiós adiós
porque a mí
m'agradaria
también que el Jordi
nos fes algún comentario
al voltant
de fet es el director
del festival
y tiene toda la información
posible
abans de decidir
con todo el equipo
la programación
del festival
Luis de las veces
que la obra que se estrena
me crida mucho
la atención
desperta mucho
la curiosidad
o quizás es que
el autor
también lo explica
muy bien
también
y eso es muy importante
explicar bien las cosas
sobre todo las desconegudas
es importantísimo
y de hecho
este comentario
lliga mucho
con el comentario
que feia
el Joan Uller
abans
sobre la tasca
que él está haciendo
que por cierto
no hace mucho
había un artículo
de la sala
que alojaba
mucho la tasca
del Joan Uller
al capdavant
de la OVC
a la auditoría
del consorcio
ahora como director general
y él
porque yo he tenido
oportunidad de hablar
con ellos
varias veces
ellos han hecho estudios
muy profundos
sobre el tema
de los públicos
y es muy necesario
hacer estos estudios
sobre la construcción
de nuevos públics
fa temps
jo en algunos fòrums
d'això
es parlava
que clar
les platers
cada vegada
hi havia més cabells blancs
clar
això
els gestors
de la cosa pública
en relativa
al món de la cultura
no en podem ser liens
i ho hem d'analitzar
per tant
està molt bé
el comentari
que feia
de
s'ha d'anar
s'ha d'anar fent
el repertori
de sempre
perquè a la gent
li agrada
escoltar
el repertori
de sempre
però s'ha d'anar
introduint
coses noves
llavors en aquesta
introducció
de coses noves
una part importantíssima
és que te les expliquin
en el fons
si no
el criteri
es va educant
en molt temps
el criteri
no s'improvitza
i per tant
aquesta tasca
continuada
però
molt en una línia
molt determinada
del Joan Uller
de l'OVC
fa un cert temps
a mi em sembla
que és molt encertada
repertori
més anar introduint
petites gotetes
que em feia molta gràcia
ell quan deia
home és que estem parlant
de coses
absolutament contemporànies
parlava en plural
de músiques contemporànies
i fins i tot
molta cosa del segle XX
Stravinsky
i Bartok
no l'acabem de tenir assumida
per tant
això jo crec
que tothom
hem de ser molt conscients
perquè si no
al final
podem caure
en una mena
de confusió
d'autoengany
la gent ja inicia
doncs depèn què
doncs que sembla
que hi ha tothom
i que hi ha uns iniciats
que poden entrar
dins d'això
i hi ha uns no iniciats
que no hi entraran mai
jo crec que s'ha de lluitar
contra això
i que per tant
que el José Luis Campana
expliqui l'obra
i que
què és el que ell
ha volgut fer
i a més
és una obra sinfònica
d'uns 20 minuts
i tot plegat
la podem assegurir
molt millor
amb aquestes explicacions
que no pas
sense cap informació prèvia
em sembla molt interessant
que això es produeixi
informació prèvia
hi ha moltíssima
al voltant dels que
sens dubte
seran els protagonistes
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
l'endissabte
el 21 de juliol
dins del QS
arriben
Xuxo
Valdés
Quintet
i Bego Valdés
Mira que això
ho han registrat
i ja t'esborrones
eh
doncs molt
molt molt
i crec que aquesta
és la peça
que van gravar
a Calla 54
efectivament
i la tocaran
la tocaran
és que ara em ve
més en el programa
em penso que
que hi figura
sí
és un solo
dos piones
dos piones
de gran cua
això ja és impressionant
els dos piones
de gran cua
a l'escenari
del Camp de Mar
més el quartet
i toquen aquesta peça
i a la gravació
de Calla 54
ara recordo
el Fernando Troeba
estan encarats
un davant de l'altre
i el Fernando Troeba
ho fa amb una sabidoria
extraordinària
va enfocant
tant les mans
com les cares
d'ells dos
i no tan sols
hi ha l'emoció
d'aquesta melodia
fantàstica
sinó també
l'emoció
de veure
pare i fill
mestre i deixeble
entre cometes
que a més sabeu
que tota la seva història
familiar
van estar separats
17-18 anys
i que es van retrobar
ja quan el Xuxo
ja era gran
amb una trajectòria
consolidada
no sé si tindrem temps
de parlar una mica
d'aquesta trajectòria
artística
i professional
Joa Maria està intentant
contactar amb ell
perquè em penso
que està en cotxe
està en ruta
no sé a veure
si la telefonia mòbil
no ens juga
una mala passada
per cert
que el Fernando Troeba
va ser a partir
d'aquesta pel·lícula
i altres documentals
i altres moments
que va difondre
va fer redescobrir
al gran públic
la música cubana
l'autèntica
perquè tota aquella música
ja la coneixien
en determinats sectors
del públic
però aquests nivells
de popularitat
que va arribar
ja amb
A la vieja troba
i amb tots aquests
Omar a Portugondo
que a més
hem tingut
aquest estiu
al fet
Ibrahim Ferrer
Compaix Segundo
podem contactar
que és
Chucho
o Bebo Valdés
a veure
Chucho Valdés
Muy buenos días
Buenos días
¿Cuánto tiempo llevan
de gira
con este formato
del Quinteto?
Bueno
del Quinteto
ya podemos llevar
tres semanas
¿Tres semanas?
¿Dónde empezaron?
Empezamos
en Francia
en un festival
en un festival
en un festival
en un festival
en un festival
en Francia
entonces
hicimos acá
con Bebo
quecho
y también hicimos
la Málaga
o sea
hemos hecho ya
siete conciertos
ya
¿no?
Y con muchísimo éxito
¿no?
Muchísimo
muchísimo éxito
realmente
estamos contentos
De hecho
en muchas
de las actuaciones
por no decir todas
se habían agotado
las entradas
ya bastantes días
antes de que
ustedes llegaran
Como no
eso es una buena señal
y Bebo
está muy contento
también
con este trabajo
que estamos haciendo
juntos
primera vez
y yo espero
que se repita
al menos
todos los años
Chucho
eso de Yoyo
ya sé que se lo han
preguntado muchas veces
pero no deja de ser
realmente fascinante
toda esa saga familiar
de grandes músicos
cubanos
Tocar y trabajar
con la familia
¿qué tal se lleva?
Es especial
muy especial
porque es como
una doble satisfacción
¿no?
Primera la satisfacción
artística
de que son
grandes intérpretes
y segunda
que es la familia
es muy lindo
muy bonito
me gusta mucho
Usted de hecho
aprendió
observando a su padre
y un poco a escondidas
tengo entendido
Sí
era muy niño
pero mirándolo a él
dice que
que así aprendí
y así estoy enseñando
a los míos también
Sus hijos también
están en ello
¿no?
Sí, como no
todos
¿Y nunca ha tenido
la tentación
de decir
hijo o hija
no te dediques
a esto
que es muy duro
o al contrario
ha pensado
que si te dedicas
a esto
serás realmente feliz?
A ellos les gusta
eso es lo primero
yo nunca
le instruía a hacer eso
y ellos
me dijeron
y realmente
a mí me gusta
que sean músicos
porque realmente
es donde además
yo puedo ayudar
mejor a ellos
a desarrollarlos
Su padre estuvo
no hace mucho
aquí en Tarragona
en el Teatro Metropole
actuando con un teatro
llenísimo también
aquí en Cataluña
se aprecia muchísimo
su música
la suya
la de su padre
la que es tradición
¿no?
tradición cubana
Claro, claro
él es un gran artista
realmente
un compositor
increíble
y realmente
está teniendo
mucho éxito
Chucho
¿qué repertorio
nos tienen preparado
para su actuación
que harán este sábado
aquí en Tarragona?
Bueno
este sábado
lo vamos a hacer
una selección
¿no?
de todo lo mejor
del repertorio nuestro
ya de los casi
diez años
de cuarteto
que tenemos
y estrenos
también
¿no?
sobre
la música
es un nuevo álbum
que vamos a grabar
a finales de año
y mi hermana Mayra
por supuesto
la cantante del grupo
que también está
estrenando
un tema
que después
en un futuro
se va a grabar
y nada
está en la composición
en el porteto
con mi hermana Mayra
Ya, ya
entonces habrá
un poco
lo que es
el repertorio tradicional
al que nos tienen
acostumbrados
y alguna que otra
novedad
por lo que explica
¿no?
Bueno
va a haber de todo
va a haber algo
de lo tradicional
algo de lo más
contemporáneo
y algo de lo
de los discos
que ganaron
premios Grammy
también
que son temas
muy lindos
Realmente será
un placer
recibirlos aquí
no queremos
estorbarle más
porque sabemos
que está de viaje
No, no hay problema
yo quiero también
tocar
uno de los temas
que toqué
en la película
Trueba
¿sí?
Calle 54
un tema que se llama
Caridad Amaro
Sí
Era la mamá
de mi abuela
un tema muy lindo
que se hizo en la película
y también lo voy a tocar
También lo va a tocar
aquí en Tarragona
Será magnífico
como yo le decía
no le queremos tampoco
molestar mucho más
porque yo me imagino
que las horas que van en ruta
son horas que probablemente
aprovechen para descansar un poco
o para hablar del repertorio
porque las giras
son muy duras
¿cómo las lleva su padre?
porque ya tiene una avanzada edad
¿no?
¿cómo lleva esto de las giras?
La lleva muy bien
él está bien
saludable
se cuida mucho
y lo cuidamos mucho también
y hasta ahora
va sin problema
Pues eso será
será la música
que mantiene
no solo joven el espíritu
sino también
la salud
Chucho Valdés
muchísimas gracias
por atender nuestra llamada
mucha suerte
y estamos ya impacientes
de verles actuar
este sábado en Tarragona
Bueno, ya nos vamos a ver entonces
Un abrazo
hasta pronto
Hasta pronto
Adiós, adiós
Això són ni sagas
i no les dinasties reials
des de la besàvia
o l'àvia
fixa-t'hi que hi ha
Sí, sí, sí
i no
tota la família
i potser la fama
la té més el béo Valdés
per edat
i per gran
i la recuperació
que ha fet el Fernando Trueva
com dèiem
a través de calle 54
però aprofito per dir
aquest cap de setmana
el diumenge
hi havia en el suplement del País
hi havia un article
de Carlos Galilea
un reportatge
sobre aquesta gira
i els dos actors
que recomanem molt
que fins i tot per internet
la gent se'l pot baixar
que ho llegeixi
perquè realment
et feies una idea
de la personalitat
i de la trajectòria artística
i professional
que és impressionant
de tots dos
deia que el Bebo és molt conegut
però que el Chucho
està considerat
com un dels millors pianistes
a nivell mundial
i això els hi dona
que tenen molta tècnica
clàssica
però a la vegada
han anat introduint
tota la tradició cubana
tota la tradició
de jazz llatí
la batonga
que una mica
el Bebo
es va inventar
i bueno
esclar
és que el Bebo
per exemple
va començar
els anys 50
i escaig
a l'orquestra
del Tropicana
i per entrar
a l'orquestra del Tropicana
com explicava
en aquest reportatge
clar
s'havia de saber
tocar clàssic
s'havia de saber
molt de repertori
s'havia de ser un músic
de cap a peus
Déu-n'hi-do
eh
quina setmana
més maca
que tenim
sí
molt atapaïda
i bé
tornant una miqueta
amb això del concert
al començament
pel que ja s'han vist
en aquests concerts
que s'han fet fins ara
comença el quartet
amb el Chucho
fent una mica
de seguiment
a la trajectòria
perquè com bé
dius
és un quartet
que ja fa 10 anys
que va en funcionament
i bueno
amb alguns estàndards
de jazz
alguna cosa així
i això dura
una bona estona
fins que no entra
el Bebo en escena
llavors el Bebo ja
continua tot el concert
amb ells
també hi ha
la Mayra
la germana
la germana
del Chucho
que també fa
algunes intervencions
no sé
de moment
deixem-ho així
jo crec que s'ha de deixar
la gent sorprendre
per aquest concert
s'ha de deixar sorprendre
i abans dèiem això
les referències
al Tropicana
clar, el Bebo
va gravar amb el Nat King Col
va gravar
amb un seguit de gent
hi ha una trajectòria
importantíssima al darrere
estem parlant
de dos grans
de dos grans
del jazz
i dos grans
de la música mundial
i el cindrem
aquí a Tarragona
al Festival d'Estiu
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
Jordi Giramer
director del Festival
com sempre
gràcies
gràcies a vosaltres
i només deixem fer un apunt
que la setmana que ve
molta
també molta teca
i la companya nacional
de dança
dirigida pel Nacho Duato
al Camp de Mar
el dijous 26
aprofito per dir-ho
perquè realment
ens sembla que també
pot ser un dels grans plats forts
d'aquest festival
o