L'estiu és temps de festa major, és temps de viure al carrer,
és temps de compartir amb els veïns i quan arriba la tardor
les diferents associacions de veïns no renuncien
a crear també aquest escenari de contacte, de convivència.
Però no tant en el to aquell més de rebella, podríem dir,
sinó més aviat amb el que s'anomenen les setmanes culturals,
la qual cosa implica una part de festa, lògicament,
però també una part d'endinsar-se en temes d'interès ciutadà.
Si la setmana passada ja parlàvem d'una d'aquestes iniciatives,
no volem perdre de vista que hi ha dues associacions de veïns
de la nostra ciutat que aquesta setmana també han iniciat
aquests actes en jornades socioculturals.
És el cas de l'Albada.
Ens acompanya Dani Juárez, president dels veïns de l'Albada.
Dani, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Amb un encostipat terrible.
Important.
Important, ja ho veurem.
A veure com estàs aquesta tarda per la inauguració.
A base de pastilles.
Aguantarem, eh?
Aguantarem.
I ens acompanya Isabel Núñez,
ella és vocal de l'Associació de Veïns del Port,
que també van començar ahir la seva setmana cultural.
Isabel, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Gràcies.
A l'estiu, vinga, aveneres i sardinades.
És tot, tot.
S'ha de fer que fem la festa amb nosaltres.
Clar que sí, però dius, calla,
que a la tardor no hem de fer res, també.
No, hem de fer coses.
Hem de fer coses, cada any ho fem.
La vau inaugurar ahir, la setmana.
Sí, ahir la vam inaugurar,
que va vindre el senyor alcalde,
el Josep Feli Bajesteros,
i el Sergi dels Rios, també,
i el Jordi Terrés.
El Javier Terrés.
Ai, Jordi, s'havia perdó.
M'he equivocat.
El Javier Terrés.
Van ser molt ben rebuts,
la gent va quedar content,
no va prometre res que no pogués fer,
van fer moltes preguntes,
van ser contestades.
Sobre quins temes els veïns?
Perquè van aprofitar la inauguració, no?
Per dir, escolti, molt bé,
venim de festa, però volem saber coses, no?
Sí, sí, van fer els temes de la delinqüència,
els carrers, el del POM, també.
Ara, un dia de què, es baixarà els carrers, també.
Explicar com està la cosa.
Explicar com està l'assumpte.
I el pas a nivell de la plaça dels carros de sortir.
I això també va sortir, també va sortir.
L'expectativa que tenen és poder fer,
doncs, estar a l'estació, treure-la d'allà,
i poder-la fer, doncs, en un altre puesto que no afecti els veïns.
A veure si finalment, no?
Perquè tants anys, ja, Isabel...
Sí, vam parlar de la Fasana Marítima, també,
i, doncs, la cosa va quedar molt bé.
Els van rebre molt bé,
i la gent no els van fer cap pregunta indiscreta,
els van fer preguntes bones.
Home, escolti, amb educació es pot preguntar tot en aquesta vida, no?
Ah, això mateix.
I és que li van fer preguntes bones
i ells van contestar bonament
amb tot el que van dir,
que ells no podien prometre res que no poguéssim fer.
que, doncs, això ho van anotar tot,
tots els carrers que estan malament i tot.
I, doncs, va ser una tarda que va estar molt bé.
Dani, reivindicareu alguna cosa aquesta tarda a l'alcalde,
quan vingui a inaugurar el local?
Una mica els veïns preguntaran, també?
Ja ho sap, l'alcalde i tots els partits polítics,
de tots els colors,
el que necessitem a l'Albada,
però nosaltres, una de les coses que hem enfocat
en aquesta jornada socioculturals
és fer taules rodones, xerrades,
i convidem a persones i personages
de tots els partits polítics i de tots els colors.
I, precisament, dimecres és la taula potent
que es titula l'Albada, present i futur,
on tots els representants,
juntament amb nosaltres, amb els veïns,
debatirem sobre el futur del barri,
aquest barri que ja porta sis anys
i que, de mica en mica,
ja s'està fent un joc a Tarragona
i crec que comencem a...
D'entrada em comentaves que, després de sis anys,
per fi avui inaugureu el local,
que era una necessitat que teníem.
Avui és un acte festiu pur i dur
i no toca demanar res,
però, bueno, ja que estem allí entre copa i copa
diré, escolta, què passa amb el pla de trànsit?
Però, bueno, com que demà
ja és el dia específic per això
que farem la taula rodona
i després la castanyada,
doncs...
De tot una mica, no?
De tot una mica, sí.
Com organitzeu, Isabel?
Anem parlant així de totes dues.
Com organitzeu vosaltres?
Com dissenyeu aquesta setmana?
Sabeu de l'interès i de les inquietuds
dels veïns que hi van?
Perquè, clar, parlarem de què, no?
Sí, no, o sigui, doncs nosaltres ho tenim molt clar,
tot el que, doncs, allà es posem
i la gent, doncs, correspon en tot.
Són barris molts diferents
els que representeu tots dos.
Sí.
El que representa el Dani
és un barri, jo crec que molt jove,
amb parelles joves amb fills,
el barri del Port cada cop té persones de més edat, no?
Tenim un president que ho porta molt bé,
que és lo interessant.
I que hi ha esmerç moltes hores, eh?
Moltes hores, que per moltes hores
que ningú això ho té en compte.
i ell fa uns torns que a vegades ni dorm, eh?
I nosaltres, doncs, estem molt content amb ell.
Ara veurem el dia que ell ho deixi.
Què passarà?
No, dona, a veure, això que un moment és...
Un dia o altre tindrà que deixar el pobre.
Perquè això cansa molt, eh?
I treballa molt.
Sí, no?
I mai arriben les elevances que deien.
Els líders veïnals són persones bastant masoquistes, dic jo.
Som d'un tipus de raça que t'ha d'agradar molt
i ho has de portar al cor perquè no és una feina que es fegi molt.
Jo diria que tot el que són tasques voluntàries
de representació de col·lectius,
des d'un senyor que és el president de la comunitat
de veïns d'un bloc fins a un barri de futbol,
dius, home, alguna cosa deuen trobar?
Perquè a sobre què treballes sempre et critiquen?
Per moure un paper cada dia és més difícil, eh?
Sí, sí.
Això és un autèntic escàndol i ningú ajuda.
Això és una cosa.
En altres, el nostre president ho porta tot,
tot de talladet i tot.
Però la burocràcia és molt lenta en aquest sentit,
des del punt de vista de les associacions, eh?
Cada dia més, cada dia més.
Qualsevol administració, eh?
Dona igual quina administració comentis, que és molt difícil.
Però bueno, ja estem preparats per això.
Ja heu après la lliçó, ja coneixeu els protocols,
però vaja, no estaria de més que us simplifiquessin una mica.
I a sobre us critiquen?
Sí, però això és normal.
Per molt bé que facin les coses, mai tothom està d'acord.
És veritat.
Però en aquest tipus d'activitat, com aquestes jornades,
això us dona l'oportunitat de retrobar-los amb els veïns
i no només rebre les crítiques, sinó també els parabéns, no?
Nosaltres estem molt contents perquè nosaltres,
quan posem un paper que han de fer una cosa o altra,
la gent ja correspon i venen quan hi ha una reunió del que sigui.
Com ahir mateix la reunió havia, estava el local,
que és gran, de greix i tot, vull dir que van quedar molt contents.
De fet, quan l'associació de veïns, exactament la Junta Directiva,
planeja i comença a planificar una setmana cultural,
comptem amb els veïns, nosaltres comptem amb els veïns
i analitzem una miqueta el barri,
en aquest cas l'Albada és un barri amb molta canalla,
per això ahir vam començar amb activitats infantils,
i talles per als nens,
i sobretot, si ja ho diuen la paraula,
són setmanes culturals, has de fer temes culturals.
Però com estem de participació, Dani?
Com estem de participació?
A l'Albada molt, moltíssima.
Sí, és un barri actiu?
És un barri molt actiu,
però pensa que són gent molt jove,
en un barri jove,
i això comporta també la il·lusió de crear un barri nou,
i aquesta il·lusió espero que mai s'hi perdi.
Diuen que quan un té experiència,
perdi l'il·lusió,
però la clau de l'èxit és agafar experiència
i no perdre mai l'il·lusió.
Això és important,
i sobretot que es recolzi tot el que és el col·lectiu veïnal.
Exacte, el 70% dels veïns del barri
són socis de l'associació de veïns.
Déu-n'hi-do, eh?
És un dato important.
Nosaltres també som els socis,
ara pràcticament no ho sé per nosaltres,
i més cada dia se'n van fent més.
A més, un barri d'aquells emblemàtics,
tradicionals de Tarragona, el barri del Port.
Tots hi volquem,
i quan hem de fer neteja allà a l'associació,
vull dir que tots hi comptem,
i tots diem,
doncs vinga, ja vinc jo, ja vinc jo, i anem fent tot.
Però ha canviat molt el barri, Isabel.
Ha canviat.
I ara que sí, obres han obert molts comerços,
molts nouvinguts han anat a viure al barri,
tota la zona de Lleure, del Port Esportiu,
ha canviat moltíssim.
al barri del Port.
Sí, sí, però hauria de canviar encara més,
per bé, per més bé.
Sobretot el tema d'alguns carrers, no?
I de segons quina gent,
doncs també no estic en contra de ningú.
No, se l'entén perfectament.
Parlem d'inseguretat ciutadana,
com vostès han parlat moltes vegades,
i on es parla d'una altra cosa.
Aquí no s'assenyala amb ningú el dit,
es parla del fet,
i que els professionals facin la seva feina,
que és del que es tracta.
A veure, parlem de més coses.
Ahir vam tenir l'alcalde,
i diferents representants polítics.
Sí, el senyor Sergi de los Rios
i el senyor Javier Terrés.
Avui tenen una xerrada, no?
Avui tenim la senyora Rosa R. Casens,
cap de la Universitat de Violència
de sobre la Dona,
de la subdelegació del govern de Tarragona.
Tema de violència sobre la dona.
Al finalitzat,
se servirà un pis colabis.
Demà el bingo.
I demà.
Que agrada molt el bingo, allà?
Allà ho fem els dimecres i els divendres
per les senyores grans.
Perquè si fos per elles,
ho faríem cada dia,
però naltros no,
perquè a naltros s'agrada fer alguna altra activitat.
Però si elles demanen bingo,
doncs bingo.
No, però tota la setmana no.
De dies els hi fem per elles
i marxen contentetes,
perquè total,
per allò que es juguen,
no val la pena,
perquè si es juguen,
deu sentir més el cartró,
no crec que sigui cap d'això.
Ja després que era el cap de setmana
han organitzat una excursió a Salou.
Ah, sí.
Sí, sí.
Bueno, després del dia 31
hi ha el bé una altra vegada
Víeu Popular i la Castanyada
i el dia 1 de novembre res.
El dia 2 de novembre
xocolatada i coca dolça.
I el dia 3 i 4
és quan anem a l'excursió a Salou.
I el dia 5 de novembre
la senyora Carme Crespo,
tinent d'alcalde de la Salut Medi Ambient,
sostenibilitat,
un tema més mitjans
per reciclar
i els contenidors soterrats.
Un tema també de molta qualitat.
Porten tot l'equip de govern
un dia o l'altre.
No, no, tenen ja el cartell.
No, no, no,
nosaltres tenim un president
que té un cap
que ells ho fa.
Tenen el cartell ben ple.
Sí, sí, sí.
Recordem que tot ho faran
al local social del carrer
i al número 9, no?
Sí, sí.
I tothom convidat, lògicament.
Sí, sí, tothom.
Ara repassarem
el que han organitzat.
Ahir vau començar
amb la xerrada sobre l'aigua.
Recordo que ho vam esmentar
a l'agenda.
Avui teniu l'acte
d'inauguració del local.
Com ha quedat?
Com és?
Un local molt bonic,
molt acollidor.
no és molt gran,
però com que tenim
dos espais comuns
amb el local,
el futur local
de la llar de llubilats
i pensionistes
dels tres barris,
Floresta,
Parricola i Albada,
tenim un saló d'actes
molt gran,
i avui es fa oficialment,
ja es va fer a campanya
electoral una visita d'obres,
i avui es fa ja
l'inauguració oficial
amb l'alcalde,
el senyor Ballesteros
i tots els companys
i els regidors
i regidors de l'Evitament
i a tots els companys
i companyes
dels altres barris,
perquè és un tema
per disfrutar.
Avui és l'únic acte festiu
per dir-ho d'alguna manera
de tota la setmana cultural.
I aquest local us permetrà
tirar endavant
activitats
i ja les tenim programades.
Tu saps, Jolanda,
que portem cinc anys
treballant en unes condicions
infrahumanes
sense tenir absolutament de res
i ara començarem
tot el que tenim guardat
al calaix,
aeròbic, esplai,
la bocalera de joventut
també té unes ganes,
són més de 25 hores.
Ja tenen la roba
i tot preparat de gimnàstica.
Ja estàs esperant
les dones del carnaval,
hi ha cinc o sis activitats
que se feien,
però d'aquella manera
molt rudimentària
i un munt d'activitats
que ara per fi
podem començar allà
a treballar en condicions
perquè no es podria fer
al carrer en ple hivern.
Doncs enhorabona,
perquè ha costat
però els veïns,
naturalment,
com a representant dels veïns
enhorabona als veïns
de l'Albada.
Demà serà el dia
que porteu
lògicament
representants
de l'equip de govern
i també de l'oposició.
Sí, nosaltres
sempre que convidem
a la setmana cultural
sempre ho hem fet
i és una filosofia
que crec que és molt saludable,
convidem a tots els representants polítics
de tots els partits polítics,
governin o no.
I a més,
tots tenen que dir la seva.
I fem una teóna rodona
amb el senyor Castillo,
el senyor Areixo,
el senyor Alejandro
i els representants
de l'associació de veïns
i parlarem del futur del barri.
Pensar
que avui en dia
encara el nom de l'Albada
no és oficial.
Tu cliques a l'Ajuntament,
te fiques al mapa
de Tarragona
i l'Albada no existeix.
No existeix.
I estem pagant impostos
de fa cinc anys.
I per què?
Per què? Per quina raó?
Bueno, pues sembla ser...
Tràmit administratiu.
Sembla ser que és un tràmit administratiu
que està encallado,
perdó,
per la castellanada,
encallado a la Generalitat.
L'Ajuntament ha fet la seva feina
però té que dir molt
la Generalitat
en aquest tema
i no acaba de...
Però què passa?
Que no els hi ha d'un nom?
Bueno,
jo no sé quants barris
han triat...
Perdona,
heu dit que amb tot el respecte
però és que costa un temps.
Però és que no sé
quants barris
han triat el nom
de les mateixes.
Ah, clar,
que té el mateix nom
doncs a aquestes alçades
no és qüestió...
Em penso que la truquen
per dir que facin més dies
de bingo, eh,
en aquesta setmana cultural.
I l'Albada
va ser una votació
dels veïns.
Va sortir quants noms?
Fa cinc anys ja, eh?
I va sortir
en noms de veïns
per la majoria
dels veïns del barri
i va sortir a l'Albada
i van començar els tràmits
i estem a 30 d'octubre
de 2007
i encara l'Albada
no existeix.
Home, doncs es veu
de difícil solució
perquè si hi ha altres zones
que també tenen aquest nom...
No, no, que no tenen
el mateix nom.
L'Albada no existeix.
No existeix en cap lloc
i, bueno,
hi ha mongons,
mongons, mongons,
la partida de mongons
que és el que va...
el que l'Ajuntament
en principi va començar a dir.
Que era el nom aquell original.
Però mongons és el nom
de la partida.
El nom antic,
com si diguéssim.
És la partida, el terreny,
que refugues mongons,
part ricos, part ricos,
part ricos, mongons,
la floresta, la floresta mongons
i nosaltres volem ser
l'Albada mongons.
I a més és una cosa
que va votar els veïns,
una cosa molt bonica,
molt popular,
que tothom està d'acord,
però no acaba de...
No és fixat,
l'Albada, gent jove,
vull dir,
que lliga molt
amb l'esperitant del barri.
A més, l'Albada,
a mi m'ha agradat moltíssim
perquè ja no és només
que és l'amanecer,
sinó que és un tipus
de planta del Mediterrani
que és molt bonica.
I parlarem de totes les coses.
Demà ho preguntareu,
això del nom,
a qui correspongui,
a veure si saben
alguna cosa com està l'assunt.
Según que serà
la pregunta estrella.
Fareu castanyada,
lògicament,
com fan també
al barri del Port.
El divendres
és el dia esportiu.
El dia esportiu
de Campanilles.
De Campanilles,
perquè estem...
A l'Albada va néixer
una penya,
la Passió Grana,
i jo sé que al Port
també està la Batucada,
que es coneixem.
A veure, a veure,
cadascú amb els seus mèrits.
Al final sempre coincidim,
si ens fixen
en les associacions de veïns
que fan moltes activitats,
sempre estem allà.
És veritat,
sóc de les associacions
més actives.
I la Batucada,
allà va néixer el Passió Grana
i fem el cinquè aniversari ja,
el cinquè Isabel.
Des que va néixer el Passió Grana
i ho celebrem,
ho hem marcat
dintre de la Setmana Cultural
i, bueno,
a part de que fem
una taula rodona,
no ho vam fer volent.
Nosaltres no sabíem
que el Nàstic perdia
cinc partits seguits
o no ha guanyat
cinc partits seguits.
A veure si s'anima
encara al partit de dissabte.
Però té la taula rodona
es presenta aquest divendres, no?
Estan desesparellets,
i nosaltres esperem
que superi això una miqueta
perquè està d'amor
però, miri,
uns demanen paciència
i altres tranquil·litat
i potser massa tranquil·litat
ja que hi ha.
No, no,
massa, massa.
Bueno, jo tinc la meva teoria,
però...
No parlarem de futbol,
que si no...
Com que no, Dani?
Si tens una teoria...
El que tingui l'afició
de ser del Nàstic
i d'això,
doncs,
perdi o guanyi,
sempre tens la il·lusió
de com dius.
S'estem parlant
de l'equip
amb el major pressupost
de tota la segona edició.
100 milions d'euros
i estem a 3 pluses de 100.
Algo no ruga.
Dani, jo et demano
per la teva teoria
perquè estan buscant solucions.
Quina és la teva teoria?
Solucions...
O explicacions,
com a mínim,
del que està passant.
No, és el que veu
qualsevol aficionat al camp,
no?
No fiquen el peu,
li falta un par de persones
ahí que muerden...
Hi ha un equip
tècnicament importantíssim.
Tenim, jo crec que
una de les millors
plantilles tècniques
de tota la categoria,
però no fiquem el peu.
La baseta va vindre aquí
i corria en el doble.
Llavors, això s'ha de solucionar.
I a la segona part,
al minut trenta pico,
estan ofegats.
Clar, si la segona A,
que és una categoria de...
Sí, de massa.
Clar, quan va dir
és que aquest any pujarem.
Estem parlant
que hi ha el Cádiz,
hi ha el Tenerife,
hi ha el Senta,
hi ha la Real Societat,
hi ha 10 o 12 equis
molt, molt importants,
tots amb capitals de província,
amb molta solera,
amb molta tradició
i amb molta afecció darrere,
que també volem pujar.
Llavors, la segona A
no és tan fàcil.
Jo el que no comprenc
és que havent fet
el partit tan bonic
i tan maco
que vam fer
el primer partit
que vam fer
i que vam jugar també,
que vam sortir tan contents.
Perquè va ser
el primer equip...
Com ha pogut fer aquest veixón?
Molt senzill, Isabel.
El Nàstic té una forma de jugar
que si l'equip s'obre
i li permet jugar
i jugar per la Fandes i tal.
Però si tu ja coneixes
l'ABC del Nàstic,
de l'equip del Nàstic,
te tanques al darrere,
fotes un fortí
i el contraatac te mata
i és el que li està passant al Nàstic.
Tot els equips
ja han vist com juga el Nàstic.
Ja li tenen el número pres.
Però és que això no ve d'ara,
i això ve de molts anys ja.
Quan fan alguna cosa
ells van recolant,
tirant enrere
i ells haurien d'anar
tirant a porta
si entre bé,
si no...
Sortirem endavant.
Sabeu que jo no hi entenc
un borrall de futbol
però per això m'agrada
escoltar els aficionats
i que en saben
perquè vas aprenent.
L'altre dia
amb una persona
molt futbolera
de tota la vida
però d'aquelles a més
molt racional
i que s'estima el futbol
deia
aquí el que falta
és, entre altres coses,
passió.
Bueno,
el nom de la meva pella
es diu Passió Grana.
Passió la tenim molta.
No, no,
pels jugadors deia.
Ah, pels jugadors.
Els jugadors
que hi posin Passió
perquè jo
de l'any 54
que ja anava al Nàstic
quan festejava
amb la meva...
Ja, però ja està parlant
de que el figurint
del jugador...
A veure, Isabel,
si no fos per vosaltres
pels aficionats
això no s'aguantava.
Perquè ara mateix
amb nosaltres
jo no m'he borrat,
s'exociona
i no s'ha més borrat.
Saps què necessita el Nàstic?
A molta gent ho diuen
que es vol un borrado
i jo no em borro.
Olsepinillas.
Ah, home.
Mira, ara estan fent
una roda de premsa,
precisament.
És bo i posa Passió,
com tu dius.
És que quan surt el Pinilles...
Hi ha una frase...
Anem a les Pedreres,
anem a parlar
de totes aquestes coses,
que s'ha de neix
i s'han de sentir
els col·lors i tot això.
A part d'això
és un assumpte
pendent del Nàstic
de tota la vida.
És com s'han de sentir,
això sí.
Isabel, demà,
jo el divendres
l'avui veure,
aquest acte que fan allà
a l'Albada,
segur que el Dani
la convida a vosaltres
i a tots els veïns
només faltaria.
Hi ha una altra
a la Rodona molt...
Home, ja la veig
molt potent, no?
Podríem comentar-la
si et sent.
Mira, la Modera,
doncs una de les persones
que crec que més
està posada
juntament amb els companys
teus d'aquí,
el Jordi i companyia,
el Carles Cortés
de la Cadena CER,
vindrà el regidor
d'Esports,
perquè a part de tot
el tema Nàstic
a veure com està el camp.
Ja ponent,
no parem de preguntar
com està el camp.
Vosaltres preveu.
Que volem el camp, no?
Sembla ser que
a final de mes o no,
la primera pedra.
Estaré jo
i alguns companys
de la penya
i ara el senyor
Carles Borrella
i Antónimo Imerdú
del Consell d'Administració.
Estarà Miqui Tone,
un crac
del diari Tarragona
que sap moltíssim
del Nàstic
i el senyor Ricardo Resta,
qui millor que el director esportiu
el que ha fet aquest equip
per preguntar-li
Ricardo,
què està passant?
Hi haurà jugadors
del primer equip
i festa
i els nous carnets
que lliurareu a la penya.
Quants sou ara
a la penya ja?
Aproximadament.
Ahir a la nit
érem 70.
70.
però tinc nocions
que avui s'han fet
10 o 15 més.
Molt bé.
Anireu al camp dissabte, Isabel?
Sí, deu bo.
Sí?
A partir?
Per pot que puguem.
No, dona, no.
A veure si...
És que acabo d'anar...
Ah, clar,
què tenen al dissabte?
Però bé, de totes maneres...
No, dona, però...
De totes maneres,
no sé en quina hora comença.
Dos quarts de set.
Quarts de set.
Encara, encara poden estar temps.
Sí, encara poden.
I a veure si aquest dissabte
ho tenim...
Ofo amb l'esport i, eh?
Sí.
Sí, venen partits molt d'ús, ara, eh?
Sí, però miri el que ha deixat enrere, eh?
I ho han de tenir en compte.
A lo millor,
fruten canya, clans.
Ojalá.
Cuidado.
Ojalá.
És que això en el futbol...
A veure, a veure.
Que pugi la moral divendres
en aquesta taula rodona, Dani,
sobretot,
que ara l'equip i els aficionats...
La moral...
Mira, jo no he vist una afició
com la del Nàstic, eh?
La moral està...
Està pels nubos.
És veritat, i això.
Si fas res,
s'estaven jugant amb l'alcollà,
no?
A més, és una afició,
fixi'm que havíem de parlar
d'altres coses,
acabem parlant de futbol
des del punt de vista sociològic.
Jo crec que és de les poques aficions
que hi ha persones tan diverses
en quant a sexe,
de dones, homes,
gent gran, gent més jove, nens...
I una afició que no és violenta, eh?
I això també s'ha de tenir en compte molt, eh?
Perquè jo ho dic
perquè nosaltres estem ubicats
al lloc que venen els visitants.
És tan nostre.
Que nosaltres,
hi ha vegades...
Podríeu agermenar com a barris, eh?
Sí.
Doncs nosaltres hi ha vegades
que hem de marxar
abans segons l'equip que ve
que acabi el partit
perquè ja s'avisen.
Perquè hi haurà...
Si era ell,
el que va venir a Barcelona
ja es van dir
cinc o deu minuts abans,
un guàrdia jurat que el coneixem
i vam marxar.
Però ara, doncs clar,
fins que no facin el Camp Nou
no es podran posar en un altre lloc.
A mi, aguantar i tindrà una mica de paciència.
Ho posarà, no ho posarà, va a tocar.
Sí, dona.
La cita més immediata aquest dissabte,
però, mentrestant,
són activitats
les que ens han vingut a explicar
el Dani i la Isabel
absolutament obertes a tothom.
No són exclusives del barri, no?
No.
Aquesta és la idea.
No, no són pensaments.
Al revés.
Que hi hagi equit...
Hombre, a l'acte de la penya vindrà
moltíssima gent,
totes les penyes estan convidades.
Sí, crec que sí.
És un acte festiu.
Molt rebre, doncs jo us agraeixo moltíssim
que ens hàgiu dedicat
una part del vostre temps.
Dani Juárez,
president dels Veïns de l'Albada,
Isabel Núñez,
vocal de l'Associació del Port.
Molta sort i enhorabona
per la tasca que feu.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Vinga, bon dia.