Ah, dèiem que ja estem aquí, que continuem en directe des de la planta tercera de Càritas,
aquesta gent de Xarima, de l'estudi de música, del magatzem,
dic tot perquè com que també és transversal, doncs els posem a tots,
són una mica, anava a dir una orquestra, però hi ha homes i dones,
doncs ja estan aquí i em penso que li faran, tenim tres xiques, Teresa, bon dia.
Ja ha arribat la Teresa, acosta't al micro.
Tinc testimonis, he parlat molt bé de tu, perquè t'hem enredat un any més,
la qual cosa t'agraïm, que et deixis enredar, ets una dona fàcil, ja ho sabem.
Com que ets una dona fàcil, sempre tirem de recurs de Teresa,
la Teresa i la gent que està implicada al magatzem i a l'estudi,
sempre ens ajuden, ens donen un cop de mà i ho agraïm moltíssim.
Gràcies.
I a més ara cantareu amb el Josep?
Sí.
No el deixeu solet, si ho fa molt bé sol, eh?
Sí, però bé, no.
Això perquè quedi més lluït.
Doncs vinga.
No, no, no, clar que sí.
No, no, si la Teresa va a cantar.
No, no, si la Teresa va a cantar.
Ella és la profe, però és molt campejana i ella es posa a cantar amb els alumnes,
cap problema.
Bé, doncs això.
Doncs vinga, què cantareu, Josep?
Doncs una cançó, aprofitant, que és el temps de Nadal.
Molt bé.
Una del Josep Tió, que es diu Quan somrius.
Oh, que bonica, m'encanta aquesta cançó.
Quan vulgueu, va.
Ara que la nit s'ha fet més llarga, ara que les fulles ballen, danses al racó, ara que els carrers estan de festa,
avui que l'afredo tants records, ara que s'obren les paraules, ara que el vent m'ho fa tan fort,
avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat.
És Nadal, el meu cor, quan somrius content de veure'm, quan la nit es fa més freda,
Quan m'abraces el meu cos, i les llums de colors, m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure, quan et parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t'aixeques.
És el buit que es fa a casa, quan no hi ha ningú.
Són petits detalls, tot el que em queda.
I com queda un jersei i un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries.
El temps pacient ha anat passant.
Qui havia de dir que avui estaries esperant,
que ens trobéssim junts al teu costat.
És Nadal, el teu cor, quan somriu content de veure't,
quan la nit es fa més neta, quan t'abraço el teu cos.
i les llums de colors, m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure, quan et parlo amb el cor.
Uf, quin momentàs, eh, noies?
Sí o què?
Magnífic!
Josep, com t'he de donar les gràcies un altre cop?
No sé, ara et faré dos petons que t'abraçaré,
perquè de veritat ens heu donat uns minuts i un moment maquíssim.
quan estigui al disc, oi, que ens ho vindràs a ensenyar?
Encantadíssim.
A nosaltres també, de veritat, moltíssimes gràcies.
I als xerim, Estudi de Música en Magatzem,
això sembla una franquícia, ja?
Doncs després en parlem, d'acord?
Després en parlem, parlem dels pastorets Uts.
Ara continuem parlant de...
Ai, que bonic, eh?
Preciós, emocionant, la veritat.
Hem tingut el nostre moment de Nadal.
Com viuen al Nadal totes aquestes persones que passen necessitat?
Perquè aquests dies, aviam, hi ha molt d'enrenou i molt de gasto,
no?
Jo, ara, quan he baixat un momentet a baix al despatx,
m'he trobat amb una usuària,
que és alumna del curs que porto a Camp Clar
d'alfabetització de dones, immigrants, és marroquí,
i realment aquesta senyora no té ningú aquí.
I fa dos o tres dies que va venint,
té dificultats per trobar feina,
i ara el sentir aquesta cançó de Nadal
i pensar realment és que hi ha Nadals
que són completament diferents.
I no sé què faré, perquè jo ara baixaré,
ara d'aquí a mitja hora, quan me toqui baixar,
i realment no sé què faré.
Aquesta persona, no sé...
Aquesta seria la imatge, no?
Aquesta és la imatge de...
Realment, i no és per agafar el sentiment ara més,
però és que me l'he trobat a baix,
i realment...
A veure, Teresa, a vegades ho comentàvem,
no volem caure ni en el paternalisme,
ni en la sensibleria, ni res d'això,
però tampoc no cal ser tan freds...
Exacte.
Com per no dir que hi ha persones
que realment les estan passant magres.
I jo ara, quan estaves dient això,
el que més m'impressionava és dir,
a veure, tenim els recursos que tenim,
tenim la xarxa que tenim,
però no tenim la solució a tot,
perquè si no viuríem en el món multicolor.
Aleshores, clar, tu baixaràs a aquest despatx
i aquesta senyora...
És que realment...
Jo no sé què li diràs.
No ho sé, com...
Bueno, torni a passar demà,
intentaré...
Realment intentarem ubicar-la.
I què fas?
Truques a la Mercè?
A veure la casa del Trans C1,
si hi ha lloc...
Suposo que deus estar ple,
alguna cosa farem.
O filigrana, perquè donen unes flaçades,
una...
No sé.
A part del tema del que és l'allotjament
i el menjar,
jo sé que pot estar cobert,
però hi ha una part que potser
és la que més me preocupa,
que és la solitud, no?
Vull dir,
amb qui passarà el Nadal.
Ahir va ser a la seva festa al Cordé
i jo sé que devia estar acompanyada
perquè les mateixes companyes del curs
l'acullen.
Però penso, Nadal, Sant Esteve...
No ho sé,
és que si no l'hagués vist
potser no hagués parlat ara d'ella, no?
Però realment sé que està a baix
i que tornarà
i tornarà després de vacances.
I bueno, hi ha Nadals diferents,
realment hi són, no?
I molt a propet, vull dir,
no ens n'hem d'anar
a altres països.
Realment ho tenim aquí a tocar a Tarragona.
I no ens sorprèn veure tanta despesa
com veiem bé
quan allò de dir,
aviam, aquí no es jutja ningú, eh?
Cadascú amb els seus diners
que faci el que vulgui,
que compri, que gasti,
només faltaria.
No es jutja ningú.
Però ho dic des de la perspectiva
d'aquestes persones
de dir,
com poden haver-hi tantes coses?
I jo no tinc absolutament res, no?
Els hi deu sobtar una mica,
fins i tot.
Sí, bueno,
són les injustícies, diguéssim,
que té aquest món.
Però que els agradaria també
poder fer la desigua.
Unos tant i unos tampoc.
És l'enlluernament que tenen, no?
Quan venen aquí
vull aconseguir una miqueta
el somni aquest.
Per exemple des del Marroc
que poden veure
la televisió d'Andalusia, no?
Que veuen
i s'enlluernen
amb els cotxes grans
i és una miqueta
venen realment
enganyats.
Perquè realment
el que hi ha a publicitat
tampoc és lo real.
Ni per nosaltres
ni pels autòctons mateix, no?
Vull dir que no tothom assumeix
un llindar
econòmicament
del benestar allò.
Llavors és com a complicat, no?
Perquè no ho tenen
venen amb això
amb aquest somni
però
una mica és el que fa la Teresa, no?
Que els resitua
una mica en tots els aspectes.
Si no voleu no em contesteu, eh?
Però
com
com sobreviviu personalment
a aquestes situacions
i a aquesta feina?
Hi ha alguna infusió?
Unes pastilletes?
No hi ha.
No hi ha res.
Què hi ha?
Què hi ha per sobreviure davant de...
A veure, jo penso, Yolanda
no sé
però la companyia dirà
la seva, no?
Jo penso que
fem
una acogida
el primer que ells
el que volen trobar
és l'acogida
i de vegades
no les pot fer res
però si ells
se troben ben acogits
són tan agraïts
que només de vegades
volen que algú
les escolti
i amb atenció
digui
ah, li importo jo
a aquesta persona
i fem referència
a això
a les dates
que tenim ara
hi ha gent
sudamericana
sobretot
que te lo deixa anar
te lo diu
sobretot
aquests dies
te diu
jo vull que aquestes festes
passin de pressa
i ràpid
però s'entén
i fas tota una tasca
de dir
escolta, mira
ara és un moment
momentani
pensa que aquesta situació
que estàs vivint ara
no
perquè d'aquí a un
quan tu treballis
i veuràs que la situació
anirà canviant
però realment
penso que tots
els companys
marxem a casa
satisfets
perquè donem
tot el que hem de donar
i rebrem molt
eh
cuidado
que no només donem
que cada dia
cada dia
amb els usuaris
que tenim
aprens
cada dia
a mi a més
jo penso que
els usuaris
realment
quan parles amb ells
i personalitzes
i focalitzes
amb aquella persona
i li parles pel nom
i després
al cap de 10 dies
te'n recordes el nom
i el crides pel nom
són coses
vull dir que nosaltres
no
vull dir
Yolanda
Pilar
no li donen
més importància
i ells
donen molta importància
ah te'n recordes
com et dic
i tal
són tonteries
però que per ells
és molt important
potser perquè
allò que dèiem
de l'autoestima
a vegades
perden fins i tot
la sensació
que són persones
amb identitat pròpia
i recuperar
aquesta autoestima
és fonamental
per insertar
en el món laboral
per tot plegat
digues Pilar
ara jo anava a donar
la paraula
la Pilar
que la tenim aquí
tota l'estona
i hem de parlar
de les tendències
que es porta
aquesta temporada filigrana
a veure què teniu
farem una passarel·la
un dia
primer volia apuntar
una mica
que estàvem parlant
de tot aquest cantó
més humà
que jo
m'ha recordat
molt
ahir vam fer
en altres
la final
la clausura
d'un pretaller
llavors
vull dir
al fer la clausura
vam
resituar
i valorar
una mica
com a binant
i comentàvem
aquest tema
el tema
més humà
per exemple
jo cito
una mica
el pretaller
és amb roba
ensenyar-los
una miqueta
a cosir
després
si un cas
ja l'explicaria
una mica
més
més ben explicat
però per exemple
les noies del curs
van aprendre
a fer adornos
de Nadal
amb roba
reciclada
d'un faldilla vella
o el que sigui
la tallem
en forma d'estrella
fem uns repunts
la pengem a l'arbre
i com
això també dona
la il·lusió
i fins i tot
va quedar
un arbre de Nadal
molt lluint
perquè en vam fer
un allí
i després
amb una planta
que vam recollir
d'un contenidor
que era un ficus
d'aquests
de plàstic
i quatre adornos
de Nadal
realment
donava
aquesta il·lusió
i aquesta xispa
del Nadal
i realment
amb molts pocs recursos
i una mica
és el que intentem
nosaltres
al nostre pretaller
i amb els nostres projectes
crec que en general
de dir-los
molt bé
moltes llumanetes
molt consumisme
molt comprar
però en el fons
amb petites coses
podem compensar
tota aquesta falta
de recursos econòmics
i segurament potencieu
una cosa
que ells porten
incorporada
de casa seva
i que nosaltres
hem perdut
que és el sentit
de comunitat
sí
exactament
jo crec que és important
dir-ho
perquè vull dir
no ho sé
ells
realment
ho van valorar
i va haver
una noia del curs
que ens va fer
un detallet
en cada un
de naltros
i realment
això sí que et toca
sí que ho prens
cap a casa
però jo crec
que tot això
compensa
moltes altres coses
aquesta cosa
que ella
se van sentir
família
que ens van sentir
comunitat
dintre
que hi havia
persones
catòliques
musulmanes
gitanes
totes amb un mateix curs
i que totes elles
es poguessin sentir
unides
no?
Fili
la roba
aquesta que portem
a les parròquies
d'entrada
des del punt
de vista pràctic
oi que no hem de posar
tot allò
que no ens serveix
perquè a vegades
calla
això per Càritas
aquesta frase
és molt típica
a les cases
escolta
a Càritas
no envies
allò que tu no voldries
segurament
dic jo
sí
allò que està
fet pols
no sé
buscar-hi un altre
el que està
en mal ús
perquè algunes coses
us deuen arribar
en condicions
altres molt bé
però altres fatal
no?
ens arriba de tot
ah
això
les coses més impensades
ens arriben
però si realment
el que
nosaltres demanaríem
és que ens donguessin
roba
complements
estris de nadó
el que sigui
però en bon ús
que es pugui
fins i tot
la joguina reciclada
o sigui que es pugui reciclar
però clar
que hi siguin totes les peces
perquè si no hi són totes les peces
doncs ja no la podem donar
o oferir a ningú més
i amb la peça de roba
és el mateix
si està trencada
si està molt vella
molt vella
molt vella
doncs no se la pot posar
ningú més
el que nosaltres no ens posaria
nosaltres tenim tendència
en aquesta societat
que som
d'anar canviant de roba
o perquè ja fa uns quants anys
que la portem
i ens n'hem cansat
de veure'ns-ho
o perquè hem vist una cosa
que ens agradava més
o perquè hem augmentat
alguna talla
o ens hem aprimat
les circumstàncies
normalment és el primer
no la llàstima
però és així
exacte
aquella roba
que nosaltres sí que
podríem utilitzar
i que realment
ens queda allà a l'armari
aquella roba
sí que és la que
ens hauríem
vull dir
que la podem donar
ens podem fer servir
què feu amb tota aquesta roba
amb tot aquest material
perquè teniu els tallers
teniu una nau
feu feina
amb tot això
això no va de la bossa
a la botiga de filigrana
per exemple
no aquesta roba
nosaltres la recollim
normalment
a través de les càrites parroquials
a través de les parròquies
també els robers
socials
que tenim aquí a Tarragona
o directament
al magatzem
que en aquest moment
tenim al Polígon Francolí
aquesta roba
se selecciona tota
la que està en mal ús
doncs
la que està molt dolenta
realment
nosaltres
el que fem
és anar a deixalleria
directament
i la que està en bon ús
doncs llavors
sí que va
a les nostres robes socials
que són
podríem dir botigues
perquè aquesta roba
des de l'any 97
bueno
tothom coneix
que Caritas
tota la vida
ha treballat amb roba
doncs des del 97
el que fem
és
va ser dignificar
aquest servei
i en lloc
que les persones
ens vinguessin
a demanar roba
amb una llista d'espera
i que ara
et toca a tu
i després toca a l'altre
i t'adonem
el que en aquest moment
tenim
doncs hem obert
un robès
tipus botiga
on ells venen
trien
se poden
aprovar
i llavors
el que sí que demanem
a canvi
d'aquesta roba
és un donatiu simbòlic
donatiu simbòlic
que pot ser
per uns pantalons
3 euros
per una
normalment
la roba de vestir
normal són 3 euros
una jaqueta d'hivern
pot valer
6 o 7
la roba de criatura
és la que donem
a preu més econòmic
per dir-ho d'alguna manera
euro
mig euro
això també forma part
de la dignificació
de la persona
que utilitza aquest rodè
vull dir
jo estic anant a comprar
en un lloc
on
em surt molt bé
de preu
puc pagar allò
però no m'estan fent caritat
ni vaig a fer cua
ni vaig a fer cua
ni em fan caritat
ni res d'això
sóc una persona
amb la meva dignitat
que necessito roba
però només puc pagar
aquesta quantitat
entro, comprovo
doncs faig
com si ens en una botiga
com si interessis
exacte
en una botiga normalitzada
pots anar-hi a l'horari
que et va bé tu
agafes la roba
que realment necessites
quan dius roba
també dius complements
poden haver-hi sabates
bosses
una motxilla
per un nen
per l'escola
no ho sé
un vestit de núvia
un vestit de núvia
pot haver-hi també
vestits de nit
també?
sí
i vestits de nit també?
però no pot anar qualsevol
a la botiga
pot anar qualsevol
està oberta a tothom
Teresa no em miris
dona
sí, sí
està oberta a tothom
sí
jo crec que això és
la part bonica
de què podem anar
realment
amb aquest servei
obert a tothom
el que també hem fet
és obrir-ho
a aquelles persones
que potser no aniran
a la càritas perruquial
a demanar
però sí que tenen
un moment de necessitat
què podríem dir
persones grans
minipensionistes
persones joves
que matrimonis
amb càrregues familiars
quasi amb una bona hipoteca
que llavors
vull dir
clar
és un servei
jo vens estudiants
que a vegades
doncs clar
els costa arribar
a final de mes
però potser
tampoc no són
tant al perfil
de persones
que hagin d'anar
a la càritas perruquial
perquè abans
han parlat
les nostres companyes
de les càritas perruquials
per demanar aliments
o potser no tenen
aquest nivell tan baix
per dir-ho d'alguna manera
o tan a límit
de les necessitats bàsiques
però sí que els costi
arribar a final de mes
Pilar
parlaves de pretallers
hi ha una sèrie
de dones
que estan treballant
per tant
a banda de donar
aquest servei
de rober
a l'usuari
esteu també
insertant laboralment
abans parlàvem
amb la Teresa
amb dones
sí
el projecte
filigrant
agafa dos àmbits
molt diferenciats
un era aquest
del rober
social
que és una mica
les necessitats bàsiques
atendre les necessitats bàsiques
i després passem
al cantó contrari
que és el de pretaller
de formació laboral
nosaltres vam pensar
que amb aquests diners
que treiem
d'aquesta venda
de roba
per dir-ho d'alguna manera
d'aquests recursos
de la roba
vam dir
bueno
Caritas no té cap finalitat
d'enriquís
amb aquests diners
què podem fer
amb aquests diners
i vam pensar
que la millor manera
d'invertir aquests diners
és donant formació
a les persones
perquè es poguessin
inserir laboralment
llavors
amb això
vam organitzar
el pretaller
que és un pretaller
amb el que nosaltres tenim
de pretaller
de formació laboral
a través de la roba
ensenyem
bàsicament
són noies
de 16 a 35 anys
que
amb unes mancances
socials
però sí que
amb uns mínims coneixements
i que
aquestes noies
intentem qualificar-les
sobretot
amb habilitats
perquè després
puguin passar
a tallers laborals
i en un futur
a inserció laboral
Déu n'hi do
ja ho heu vist
sou testimonis
no em deixen viure
els tècnics
és pràcticament
la una
escoltem les notícies
publicitat segur
i després
com a mínim
ens acomiadem
com a personetes
i escoltem el xerima
d'acord?
molt bé