Rosé, bon dia. Hola, bon dia. Ana, bon dia, benvinguda.
Bon dia.
L'Anafa Phuket, que està aquí a Tarragona, ¿no? Hace muy poquito tiempo.
Sí, sí, muy poquito, unos meses.
Bueno, pues ya nos iremos entendiendo y realmente se darà cuenta de lo multitudinaria que llega a ser esta prueba.
Yo creo que ya te han explicado algo, ¿no, Ana?
Me han explicado y estoy bastante impresionada, deseando que llegue el domingo para verlo con mis propios ojos.
Yo no sé qué nos dan las bicicletas aquí, pero oye, es que la posibilidad de ir por una ciudad sin coches con la bicicleta es un lujo que no te puedes permitir cada día.
Es un lujo, pero además la ciudad de Tarragona que participa de una forma tremenda en muchos de los eventos que yo ya he visto.
Yo no sé si saliste ayer a la Rambla.
Ayer, ayer pasé por la Rambla y aquello era impresionante.
¿Qué pasa aquí, no? Realmente.
Siempre he visto que hay una gran participación ciudadana y eso dice mucho, la verdad.
A veces en invierno por la tarde hay la leyenda esta de que sales y no hay nadie y luego llegan actividades como estas y dices,
¿pero dónde estaba toda esta gente que sale para ir en bicicleta? En fin, es una de las características.
Rosé, he vist que saludaves el José Aguilar i es constata que és de les persones més conegudes a la ciutat de Tarragona, no?
Sí, la veritat és que fa molts anys que el coneixo, vaig ja des que estava jo al principi al patronat d'esports, d'això ja fa sets anys,
i ella sempre que ens portava el tema de les tanques, els cons, ens posava, bueno, acondicionava els circuits,
sempre estàvem veient mosca de dos per tres pel tema de l'acondicionament de circuits.
Persona molt experimentada, eh, de ser ella allò.
Va, va, ella, no?
Aquells que amb un cordill no sé què et resolia una dificultat.
Exactament, sí, sí, sí, s'ha notat, ara que no hi és.
Sí, sí, doncs avui ha vingut justament per això, com una de les persones emblemàtiques de la història més recent de la Guàrdia Urbana Tarragonina,
i dins de les proves multitudinàries històriques de la ciutat de Tarragona es troba justament la bicicletada.
En quina edició estem ja?
En la dissètia?
I, doncs, històrica, realment, històrica, 17a edició d'una bicicletada que cada cop creix més,
que no sé si heu hagut de posar també el límit de participació,
o en aquest cas no és com altres proves que precisen, doncs, d'un nombre determinat de persones.
Sí, la veritat és que la bicicletada és dels seus inicis, que és una activitat oberta a tothom,
és una activitat molt familiar, i està feta de manera que pugui apuntar a tothom qui vulgui.
A veure, fins ara hem tingut anys de diferent participació, depèn del dia que ho poses,
depèn del temps que fa, o sigui, ja saps la gent que sempre espera última hora.
Però, en general, hi ha una gran participació de la gent de Tarragona,
i la veritat és que no hi ha tope, o sigui, tothom que vulgui vindre a la bicicleta serà ben rebut.
Quan diem que no hi ha tope estem parlant que aquest diumenge es poden donar cita a quants ciclistes?
Bé, doncs, a veure, estem parlant d'uns...
Amb l'experiència d'altres anys, eh?
Sí, d'uns 8.000 ciclistes, és el que normalment amb l'experiència d'altres anys tenim.
Tot seria que aquest any haguéssim uns quants més.
Però bé, sabem que Tarragona també té un tope de gent que participa a les activitats,
i podem dir que per la ciutat de Tarragona, 8.000 ciclistes al carrer és moltíssima gent.
No és la serpiente multicolor, eh?
No, és una altra cosa, realment.
No hi ha límit, però hi ha normes.
I precisament perquè hi ha tantíssima participació,
cada cop és més imprescindible complir-les i conscienciar-nos.
Ja estan, el Pepito Grillo, com sempre.
No, és que realment és important,
perquè la majoria de persones van a passar un dia agradable de festa,
moltes persones van amb els seus fills petits a la mateixa bicicleta o al costat,
i val la pena que aquells dies, aquells que són més experimentats
o que són més habilidosos amb la bicicleta,
es guardin les piruetes per un altre circuit, no?
A veure...
Digme'n, aquest tema ja passem a qüestions més agradables.
Això no és una cursa, és un passeig.
És per anar rodant, per passar-s'ho bé, per veure la ciutat,
i drets a les ciutats que no es pot entrar normalment,
com són els molls, passem per tots els molls fins a les culleres,
i allí no pot entrar normalment la gent.
Llavors, sí, el que demanem és que a l'anar tantíssima gent
és perillós perquè un pot fer piruetes i fer caure els altres.
Llavors, Tarragona té espais molt amplis,
però potser no tant com per passar tanta gent alhora.
Llavors, sí, és molt important que la gent vagi tranquil·la a passejar,
pot anar al seu ritme, no és necessari anar a una velocitat increïble,
cadascú pot anar al seu ritme.
De fet, no marquem, no tirem la gent fora de la cursa
o pugem a l'autobús, sinó que la gent la deixem anar al seu ritme.
Evidentment, van uns autobusos i unes furgonetes per persones que tinguin averies
o que simplement estiguin cansades o que es troben malament,
i altres tenen el recurs de fer-ho, això.
Però no imposem un ritme, sinó que cadascú pot portar al seu ritme.
És molt important, per exemple, per les normes,
que és el més important de tot.
La gent ha de saber que el circuit és la carretera, el carrer.
Les voreres no són circuit.
Llavors, és la nostra lluita de cada any, sobretot amb la gent més jove,
que per voler adelantar es posen per sobre de les voreres.
I no aconseguiran res.
És un perill per ells, perquè es poden trobar molts d'obstacles
i poden fer-se mal, i segons per als vianants.
Als vianants la bicicleta va amb una velocitat,
busca un lloc per col·locar-se, puja i baixa de la vorera
i es poden endur un vianant pel mig.
Nosaltres sempre demanem que, sobretot aquesta norma,
s'ha de complir, rejatable, encara que tots els anys tenim lluita amb algú.
Això és inevitable.
Amb tanta gent és inevitable.
Parlem de 8.000 persones, ja sabem que el gruix,
que la majoria, és absolutament correcte
i que sempre és l'excepció, però que es fa notar.
És lògic.
Parlem del circuit, partida de part central.
Partida de part central, sí, com a tots els anys.
I podrem aparcar el cotxe si venim de fora.
Exactament, està abierta l'aparcamència.
Per això també és interessant recordar-ho,
que a vegades, calla, aquella hora per trobar aparcaments,
hi va tanta gent, perquè, clar, hi ha gent que viu fora de la ciutat,
altres, lògicament, i afortunadament, van amb bicicleta,
però hi ha moltes persones que viuen fora i a vegades tenen aquesta dificultat.
Sí, el aparcamiento completo del part central está a disposición de los participantes.
Molt bé, el part central forma part important d'aquesta organització,
el seu paper en la sortida i en l'arribada.
Exactament, allà estarem també en la llegada, està molt càrquita del part central,
i en la fiesta de fin de dia, o en la fiesta de celebració,
estarem tot el personal del part central en plena,
molts voluntaris de l'Oschi, molta gent treballant
perquè aquest dia passem tots un dia molt agradable.
Val a dir que aquesta és l'única activitat de la ciutat
on els espònsors són col·laboradors,
perdona, són organitzadors de la cursa.
O sigui, fins ara parlem patronat,
organitza, organitza, i patrocina el que sigui.
Aquí que ho organitzeu, no?
És a dir, no us impliqueu només econòmicament,
sinó que apogeu el vostre esforç personal.
Exacte, i nosaltres ens divertim molt.
Sí, perquè formem una comissió organitzadora,
on està part central, on està Eroski,
on està el Club Ciclista Camp Clar,
que també és fundador de la Bicicletada.
Ja ho donem per fet, això del Club Ciclista Camp Clar,
com que som de casa, dius, ja ho dones per fet, no?,
de què hi són.
I patronat.
Llavors ens organitzem, cada un té les seves tasques, entre tots.
O sigui, que val a dir que és molt de mèrit
que uns espònsors que posen molts de diners,
a més a més, vulguin estar-hi
i treballen per la bicicletada
durant el temps que facis falta.
I és l'esforç personal, el que deia l'Anna.
Parlem del circuit.
Sí, Anna.
Quants quilòmetres tenim?
Explicar-ho tu.
Bueno, pues el circuito, en principio,
se pensaba hacer el circuito de todos los años,
pero este año todos sabemos que hay obras en una zona del circuito.
Que la vieja augusta, ¿verdad?
Es posible, en las próximas horas se confirmará
si hay una pequeña modificación.
En todo caso, el circuito va a quedar, como siempre,
por unas zonas más emblemáticas, se va a respetar,
pero aquellas zonas de obra posiblemente se vean
ligeramente modificadas.
En las próximas horas haremos una última comprobación,
o sea, hará una última comprobación desde la organización
y se publicará el circuito final,
que se decida en función del avance de esas obras,
que obviamente hasta el último momento
estamos viendo la posibilidad de que se mantenga como está.
¿Quants quilòmetres venen a ser, més o menys?
Pues sobre uns 18 i un piquet.
És que clar, de tota manera sempre hi ha escapatòries,
que dic jo, no?
Hi ha molta gent que les utilitza i l'any passat
ja la vam instaurar com a oficial.
Hi ha un punt, que és després de la platja El Miracle,
quan has pujat al zigzag, a la zigzagana,
allí el fortí, que ens n'anem cap a la platja arrabassada,
hi ha la possibilitat, i això ho fan sobretot molts de pares
amb nens petits, de creuar per el carrer de l'Estari,
que és Rafel de Casanoves,
esperar-se allà davant de l'Estari
a que pugi al cap de la cursa
i després s'integren a la cursa.
I s'estalvia tota la nave i tornada de l'arrabassada.
I aquella part, com ja ho fa molta gent ja de normal l'any passat,
doncs ja van posar una sèrie voluntaris
instant a la gent que podia creuar per allà,
que no es preocupés, que no calia que fes,
perquè llavors es queden molt parats,
la gent es queda molt cansada,
perquè, clar, la gran majoria de gent ho fa bé,
perquè en bicicleta de 8 quilòmetres no són molt.
No, sempre és la inclinació.
Exacte, però en bicicleta no és.
El que passa és que l'arrabassada, com és de baixadeta,
va molt bé, però després et trobes la via Augusta.
És el que jo t'anava a dir,
és que la via Augusta és el que...
La resta de 08, fantàstic.
Però la via Augusta, vull dir que...
Sí, imposa.
Normalment vas amb cotxe,
no te n'adones quan l'afulles amb bici.
Aquest any l'alternativa,
per el que dia l'Anna del tema de les obres,
serà una miqueta un pèl més curta
si finalment agafem aquesta alternativa
es confirma el problema de les obres,
entrarem per dintre Antibes
i sortirem a través de Rafel de Casanovas.
O sigui, sí que fa una miqueta de pujada,
però és molt més curt.
Llavors, quedarà un pelet més curt aquest any,
potser en més de 18,
jo crec que seran uns 16, 15-16 quilòmetres.
Tipus de vehicle, bicicleta, tàndem, monocicle...
Està obert a tot.
Patins, no?
D'entrada, no.
No.
D'entrada, no.
Si algú ve amb patins, no...
No se'l farà fora, però no és aquest objectiu.
Però no, la filosofia és la bicicleta de qualsevol tipus.
Hi ha gent que algun any ha vingut amb tricicle,
ha vingut amb tàndem,
ha vingut amb bicicletes disfressades,
o sigui, això és lliure la imaginació de...
Tu has provat el tàndem?
Sí.
Jo una vegada vaig dir,
ui, això del tàndem, fantàstic,
perquè a més et porten, no?
I dius, és difícilíssim.
Et porten, mira, perquè tu anaves darrere.
No, no, però és igual que vagis darrere.
És molt difícil, però molt difícil.
És un treball d'equip.
Dificilíssim, impossible.
A mi em va ser impossible perquè has de tenir una pràctica,
d'anar amb el tàndem, sincronitzar-te amb la persona de davant.
La veritat és que si jo he fet el tàndem,
sobretot sortint amb la gent de l'11.
Sí, jo ho vaig provar amb l'11.
I llavors, sí, és difícil agafar-li el tranquillo,
però una vegada coordines amb la persona del davant,
doncs Déu-n'hi-do el que corre allò
quan estàs ben sincronitzat.
El cas que, imprescindible,
ningú anirà a dir-li a vostè,
si no porta cas, que se'l posi,
però és millor recomanable que portar-ho.
És recomanable perquè, a veure,
hi ha caigudes, encara que tu no vulguis,
te pot fer caure algú, va molta gent,
llavors les caigudes al cap és el lloc més vulnerable.
Si, a més a més, la gent se vol posar colzeres,
ginolleres, etcètera,
doncs perfecte, millor que millor.
Home, és com una passarel·la de modes,
avui dia, això de la bicicleta,
perquè tothom té tanta roba i tantes coses,
i, escolta, és magnífic.
I con los cascos tan bonitos, que hi ha a veure.
Sí, sí, a tantes hores d'arte.
I que em mires i dius, oi, mira que maco, no?
És tota una estètica.
És tota una estètica.
Però vostès no s'acomplexin,
que si són com servidores
que van amb el pantaló curda tota la vida
i la samarreta es pot participar, eh?
I que allà no es jutjarà la imatge
anant i amb bicicleta.
I si tenim un dia com avui,
doncs el més segur és que la gent
vagi amb poca roba, que és el normal.
Doncs sí.
Anna, tema de dorsal,
també és necessari?
És molt necessari.
I, a més, és necessari,
seria important que la gent
s'apunte antes del dia de la bicicletada,
perquè tenir els datos
de les persones que van a participar,
dels possibles familiares
a les que contactar en cas de necesitat
i que se puguin passar esos datos
a la companyia de seguros
i que tengamos tot preparat
a els organitzadors,
ens dona molta tranquilitat.
Llavors, hi ha ara mateix
dos stands en el parc central,
un en planta baja,
delante de la entrada de Eroski,
i un altre en planta alta,
junto a els ascensors,
abiertos de 10 de la mañana a 10 de la noche,
on tots poden apuntar-se,
registrar-se i recoger ja su dorsal.
I de manera gratuïta.
De manera gratuïta,
per supuesto, como siempre.
Ese dorsal lo tendran que llevar
en lugar visible el día de la carrera
para facilitar a los organizadores
y a todos los participantes
la identificación
de los que están participando
en el paseo.
A més a més, després,
quan arribin,
té la seva recompensa.
Luego, efectivamente,
tiene su recompensa,
que es el poder participar
en el sorteo de premios
que hay este año.
premios muy...
¿Ya els heu decidit,
els premis?
Sí.
¿Les podem comentar?
Ja se han publicado.
Ana, fes els honors
i explica aquí els premis.
Ja se han publicado.
A més de los premios sorpresa
para todos los participantes
en la bicicletada,
que estarán en las bolsas
que podrán recoger
todos los participantes,
los que han hecho
el recorrido completo
y los que no han podido terminar
o se han querido subir
los autobuses
para poder descansar.
Todos ellos
llegaran al final del paseo,
al final del circuito
y recogerán su bolsa
y en las bolsas
hay 400 premios sorpresa.
Pero, a parte de eso,
habrá un sorteo
de una Sony PS3,
un Xbox 360
y cinco bicicletas MTB.
Déu-n'hi-do.
Això son premis, premis, eh?
Premios patrocinados por Eroski.
¿Y qué es para?
Un número que ha de coincidir
amb el dorsal.
Exactamente.
Y a parte de esto,
todo el mundo
que llegue,
como decía Ana,
en bicicleta o a pie,
como pueda,
va a tener la bolsa
que decía
con habituallamiento
para poder refrescarse
agua, zumo, etc.
Y una camiseta,
como siempre,
conmemorativa,
para tener el recordatorio
y hay gente que las guarda todas.
Claro, sí,
eso es una buena exposición.
Algún día habrá que hacer una.
Y aquí que somos
coleccionistas mal altissos,
todo lo coleccionamos.
Sí.
A la que se lo hacen
tres cosas seguidas,
todo lo guardamos.
Hay gente que a veces
en alguna actividad
dejas de hacer camiseta,
por lo que sea,
porque aquella...
No feu la prueba,
pero como mínimo
la samarreta, ¿no?
Este año no hay samarreta,
este año no hay camiseta,
¿qué vamos a hacer?
Pues si las colecciono.
Ya sé.
Bueno, de fet,
aquesta es l'auténtica raó
de por qué
es continua organizando
en la bicicleta
de per fer la samarreta.
Ya era hora que ho digués.
Tanta història,
tanta història
de participar.
Era per fer la samarreta.
Per fer la samarreta, sí.
Tots ho sabem,
això que és així.
No, realment,
el temps diuen
que acompanyarà.
Sí.
Pot ser una jornada magnífica
i la manera de participar
que tinguem tot
contribuirà,
doncs,
no que sigui magnífica,
sinó que sigui perfecta,
sobretot.
Hora de sortida.
La hora de salida
és a las diez de la mañana.
Una bona hora,
una miqueta esmorzadets.
un poquito antes,
un almuerzo ligero,
no demasiado copioso
para poder resistir
y después recuperarán fuerzas
con la bolsa
de avituallamiento
de la Axel Feria Roser.
Revisem la bicicleta
una miqueta.
Aquests dies tenim temps
aquesta setmana,
aquella roda,
aquella cadena
que té la mania
de sortir-se,
doncs,
a veure quin és el problema,
l'arreglem
i a punt i preparats
per gaudir-ne.
Sí,
que tinguem una miqueta
en compte el tema
de la vestimenta
i les sabates esportives,
o sigui,
que no és necessari
tindre vestimenta
de ciclista.
L'important és
un pantaló
que sigui reballegera,
que empapila el suor
i després la sabata
que sigui esportiva,
no cal que sigui de ciclista,
però que sigui
que sigui una sabata esportiva,
no es pot anar
en sabata i carrer,
en taló o no,
en bicicleta,
perquè hi haurà problemes.
Algú dirà,
home,
és de sentit comú,
ui,
ui,
de tots colors se'n veuen.
La veritat és que sí.
Anna López,
directora de Part Central,
Roser Barberà,
cap d'activitats
del Patronat Municipal
d'Esports
de Tarragona.
pensin en anar a buscar el dorsal
i a fer la inscripció,
perquè aquesta bicicletada,
la bicicletada de Tarragona
amb aquesta 17a edició
arriba ja aquest diumenge
amb el Bon Temps,
amb la primavera.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.