Ara sí, podem parlar amb Carme Borbonés,
la directora de Càritas Diusesanà de Tarragona.
Senyora Borbonés, aquesta setmana, dilluns,
inauguran de forma oficialment aquests nous locals de l'entitat
al carrer Assal.
Què suposen aquestes noves dependències per a l'entitat?
Bé, bon dia.
Per aquestes dependències noves,
ens permeten rebre i atendre amb més dignitat
les persones que venen, per dir-ho d'alguna manera,
a contactar amb nosaltres
per cercar respostes a les seves necessitats.
També perquè totes les persones, voluntaris i professionals
que hi treballin, puguin fer tota la seva feina
amb molta més tranquil·litat, amb moltes més condicions,
perquè tot plegat dignifiqui aquestes accions que s'estan realitzant.
Perquè la gent s'acabi de situar en aquestes noves dependències,
hi ha alguns dels espais que vostès tenien ara a Prat de la Riba
i de mica en mica també s'hi aniran incorporant altres espais
que fins ara s'han repartit en altres zones de la ciutat.
Sí, de fet, Càritas té el primer lloc d'entrada.
Càritas són les parròquies de tota la ciutat.
Per tant, aquesta és la primera porta d'entrada.
Però després ens anem ubicant en espais
on articulem i desenvolupem els programes
i els projectes dedicats a les persones
que nosaltres ja tenim.
Ara teníem un espai que tothom coneixia,
que era aquí a Prat de la Riba,
Xanfran-Pare Palau,
és el que hem traslladat bàsicament
al local dels pares Carmelites,
al nostre local de Càritas.
Això és la interparroquial de Tarragona,
és a dir, el conjunt d'activitats
que aglutini la resposta organitzada
de totes les parròquies
i les persones que demanen una resposta
a les seves necessitats.
Després també hem ubicat allí
unes altres instal·lacions
i unes altres conjunts d'activitats
que desenvolupen el servei dels nouvinguts
que teníem al carrer de Peixateries Velles.
També ho hem posat al mateix lloc.
Per què aquesta rau?
Perquè sovint les persones
que s'atencen a nosaltres
tenen diferents necessitats
i potser necessiten l'atenció
d'algunes activitats
que es fan en el si de les parròquies
i de l'interparroquial de Tarragona,
algunes altres necessitats
són resoltes a partir dels professionals
que els assessoren en el servei dels nouvinguts
i finalment també allí traslladarem
part de les activitats que fem
al carrer Cervantes
amb el Centre Català de Solidaritat.
Per tant, a vostès els és
més pràctic, més funcional,
millorar les rutines,
podríem dir de dia a dia,
podeu centralitzar-ho tot en un únic espai.
Efectivament, la voluntat era optimitzar
per una altra banda els nostres recursos,
però alhora també facilitar a la gent que ve
a trobar tot en un sol lloc
en resposta a les seves qüestions.
Per tant, la gent que requereix
els serveis de Càritas
també han de trobar una millora en el servei.
Serà més fàcil a partir d'ara
la relació amb l'entitat.
Aquest és el motiu principal
perquè pensàvem que l'espai
calia dignificar-lo,
calia donar-lo en millors condicions,
però sobretot perquè era
un únic espai a la ciutat
on la gent tenia com a referència
aquest és l'espai de Càritas.
Aquí trobaré resposta,
aquí trobaré una mà amiga,
aquí trobaré algú
que serà capaç de compartir amb mi
aquesta situació en aquests moments
que puguin tenir de feblesa.
Càritas té actualment
serveis d'atenció sense sostre,
els drogodependents,
els immigrants,
també desenvolupa programes
d'integració laboral.
Aquestes noves instal·lacions
permetran millorar tots aquests programes?
Aquesta és la voluntat
d'aquest trasllat
i d'aquest esforç que hem fet
per col·locar-nos en aquest lloc nou.
Perquè tot el que és,
per exemple,
la preparació
i l'orientació de les persones
perquè trobin un lloc de treball
que els permeti dignificar la seva vida,
això comporta un assessorament,
una orientació,
uns tallers ja en puguin fer pràctiques,
ja en puguin formar-se
i tot això sí que ho podrem fer
en aquest nou espai.
Càritas també té previst
posar en marxa en breu
un nou programa
a la zona de Ponent de la ciutat,
en concret al barri de Camp Clar.
En què consistirà, senyora Borboreix?
Aquest projecte
és ja continuació del que estem fent.
Teníem nosaltres un robet social
que estava ubicat a Torreforta,
però per obres que es fan a la parròquia
hem hagut de prescindir
d'aquesta activitat
i ara hem previst
traslladar-la
a un lloc que consideren
que també serà molt important
i molt significatiu
que és el barri de Camp Clar,
davant de la parròquia de Santa Tecla.
Allí ens ha dit
que ens ha proporcionat uns espais
on tenim previst
d'aquí uns 3-4 mesos,
diguem 4,
perquè les obres costen molt
d'ubicar-hi el que diuen nosaltres
el nostre robet social
i també un punt de venda
de material
amb uns preus
per dir-ho d'alguna manera
pràcticament simbòlics
per a aquelles persones
que no tenen recursos.
Però sobretot
voldria significar una cosa,
darrere d'aquestes robets socials
el que hi ha és tot un projecte
de formació
perquè hi hagi persones
que puguin adquirir
unes habilitats
que després els permetin
trobar un lloc de treball
a la nostra societat.
Permet-me incidir-me en què més,
quan parlem de robet social
perquè aquella gent
que no hi hagi familiaritzat
s'acabi de situar,
a què ens referim exactament?
Miri,
en els antics robets
que tenia càritas
es donava la roba
a aquelles persones
que ho necessitaven
i que consideraven les parròquies
i els nostres professionals
i els nostres voluntaris
que calia facilitar-los això
i això ho continuem fent igual.
Però hem donat,
hem volgut fer un pas més.
Hem volgut obrir un punt
que tingui les mateixes característiques
que una botiga normalitzada
on la gent pugui entrar
sap que va en un lloc
on els facilitarem
aquests recursos,
perquè si tèxtil o dèstris
d'infants,
tot el que sigui
la robeta dels recent nascuts, etcètera,
però això amb un plantejament
que va allí,
tria
i fa una aportació simbòlica
si pot.
Si no,
doncs els facilita
sense cap cost a càrrec seu.
Però sí que volem
que la gent aprengui també
a responsabilitzar-se
que allí poden anar a triar
però al mateix temps
que això també suposa
que fan una aportació
amb aquella obra.
Per què?
Perquè aquests diners
que anem recollint allí serveis
per becar a nois i noies
que en el nostre taller
també de tractament del tèxtil
puguin aprendre,
insisteixo,
a tractar
tot aquest tipus
de recursos
i puguin aprendre
a planxar,
puguin aprendre a classificar,
puguin aprendre
hàbits laborals.
Aquest robet social,
per tant,
té una bona funció
per a tothom,
per a la gent que s'ha beneficiat,
i per a la gent també
que ja s'ha treballat,
que ja s'ha col·laborat.
Aquest és el principal motiu
que nosaltres
ens hem hagut
organitzar-ho d'aquesta manera.
No solament facilitar
uns recursos
a cost,
podríem dir-ne,
a vegades a cost zero
o a cost simbòlic,
sinó també permetre
que hi hagi una sèrie de persones
que hi puguin treballar
i que puguin aprendre,
i insisteixo,
unes habilitats professionals
que a mi no en tinc
mai l'ocasió d'aprendre.
Comentava que les obres
podrien durar
entre 3-4 mesos,
per tant,
seríem parlant
que començaments de 2008,
mitjà i hivern,
entre gener i febrer
de l'any vinent,
ja podríem obrir
aquestes noves dependències
a camp.
La nostra voluntat
hauria estat
obrir-ho,
ara,
al voltant de les festes
d'anals,
perquè em semblava
que també era un símbol,
però,
vista les circumstàncies
i entenem també
que tot això
comporta un procés
d'arranjar els locals,
etcètera.
Això calculem
que hi ha el mes
de gener i febrer,
això estarà ja
perfectament practicable.
Doncs,
senyora Borboner,
si li sembla,
ho deixem aquí.
Directora de Caritas
i Ucestes de Natarraona,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
Remarquem,
si li sembla,
la ubicació
d'aquests nous locals
al carrer Assal,
portes obertes
per tothom.
Efectivament,
tothom que vulgui,
inclús que ens vulgui conèixer,
sap que perfectament
pot entrar per la porta,
amb molt de gust
els ensenyarem
i compartirem
la nostra experiència
solidaritat
i la nostra voluntat
d'estar al servei
de les persones
més febles
de la nostra societat.
Senyora Borboner,
moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
A veure,
bon dia.