Les 10 del matí, gairebé 39 minuts,
seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
canviem absolutament de registre,
hem parlat de la situació de tabacalera,
del Tadis, els treballadors, en aquesta recta final,
abans del tancament de la fàbrica el pròxim mes de març,
i ara volem parlar d'un reconeixement,
d'una distinció, com a mínim, poc habitual en el món de la política,
una distinció que ha fet una entitat a dues regidores,
en aquest cas de l'Ajuntament de Tarragona,
però és poc habitual perquè una regidora és l'equip de govern
i l'altra regidora és de l'oposició.
És un reconeixement que ha fet l'entitat Sos Monuments.
Ara mateix tenim línia directa a través del telèfon
amb el president d'aquesta entitat, que és el senyor Salvador Tarragó.
Senyor Tarragó, bon dia.
Bon dia.
Explica'ns una mica quin és, primer, l'objectiu present,
i ens una mica aquesta entitat que vostè presideix,
en fi, quina feina fa, quina feina vol tirar endavant com a Sos Monuments.
La nostra associació es diu
Defensa Cívica del Patrimoni Cultural Català,
i, bàsicament, intentem despertar la consciència
i ajudar fent campanyes i promovent declaracions i assessoraments
a les entitats i al públic en general, diguem-ne,
preocupat per aquest tema i que normalment es troba desprotegit
o es troba sense perspectiva per a poder defensar el seu patrimoni.
Vostès, en fi, en aquest context fan una sèrie de reconeixements,
no sé si un cop a l'any, a diferents persones i institucions.
Exactament.
Tenim el que en diem conservacions constructives i conservacions destruïdes,
perquè el nostre logotip de l'associació són unes admiracions,
i aleshores diem admiracions conservades i admiracions destruïdes a les activitats,
diguéssim, en prou de defensar el patrimoni,
o pel contrari, les intervencions o l'abandó o la destrucció del patrimoni.
Cada any otorguem aquests prèmits.
Digui, digui.
No, en guany, diguéssim, les admiracions conservades
van ser per les dues regidores de Tarragona,
va ser per l'escriptor Narcís Comadira,
després per dos arquitectes d'aquí del poble diferent, de Vandellós,
que estan defensant el poblat d'Ifresa que es va construir
per la construcció de la nuclear.
Aquests han estat els reconeixements, doncs, aquest any.
I després, les admiracions destruïdes han estat dedicades dos a l'Ajuntament de Barcelona,
una per la construcció abusiva del volum del hotel de Miramar aquí a Montjuïc,
i el desvio de la carretera que ha privatitzat uns jardins públics per afavorir l'hotel,
i després, per la falta de cura en la protecció de la Casa Batlló,
permetre la renovació de quatre plantes que accedeixen per damunt l'alçada de la Casa Batlló.
Deia, senyor Tarragó, al presentar l'entrevista, que, en fi, trobàvem curiós,
perquè és poc habitual en el món de la política,
concedir un premi a dues regidores,
perquè una està al govern i una està a l'oposició.
Aquí, justament, als estudis de la ràdio,
estan les dues regidores.
Rosa Maria Rossell, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Tarragona,
per tant, a l'oposició municipal.
Rosa, bon dia.
Bon dia.
I al govern està Maria Mercè Martorell,
tinent d'alcalde de Patrimoni,
justament responsable d'aquesta àrea de Patrimoni,
senyor Martorell, també bon dia.
Bon dia.
Senyor Tarragó, jo deia que és poc habitual.
Per què, justament, SOS Monuments va donar un premi conjunt,
un reconeixement conjunt a les dues regidores de Tarragona?
Per un costat, diguéssim,
estava a la tasca de gestió de la Tarragona Patrimoni de la Humanitat
que ha portat a terme la regidora.
Després, també, per la convocatòria d'aquesta comissió de seguiment de patrimoni
que s'està formant i a la qual, diguéssim,
han sigut invitades no només les entitats locals,
sinó també SOS Monuments.
i, en tercer lloc, després, per la...
Després, és que en aquest moment em quedo en blanc
i el tercer motiu...
Però, en qualsevol cas, el fet que se li donés un reconeixement conjunt
al govern i a l'oposició, o, millor dit,
a una regidora del govern i a una regidora de l'oposició,
quin seria?
Bueno, seria, diguéssim, l'exemple que donen,
cívic i polític, d'una col·laboració per damunt dels interessos de partit,
com la defensa dels interessos col·lectius,
en aquest cas, de defensa del patrimoni,
els mou i els responsabilitza
per damunt de les qüestions més parcials dels interessos de cada partit.
I això, per nosaltres, és un exemple a donar a d'altres entitats,
a d'altres incorporacions,
per poder, diguéssim, ajuntar esforços
i no, amb els metres, amb perda d'energies,
només amb un enfrontament partidista d'uns contra els altres.
Vostès, que com a entitat, doncs, això,
defensen el patrimoni en el sentit més ampli de la paraula,
a tot arreu o en molts altres municipis,
es troben amb casos com aquest de Tarragona,
o això gairebé és una excepció?
Això és una excepció.
Per desgràcia, això és una excepció
i per aquesta excepcionalitat és el que hem volgut resultar
amb la distinció, doncs, el seu exemple.
Doncs aquí queda la distinció i aquí queda el seu testimoni.
Senyor Salvador Tarragó, president dels seus monuments,
Maria Mercè Martorell i Rosa Rossell,
que l'estan escoltant, suposo que li volen agrair,
tot i que ja li van fer l'agraïment fa uns dies in situ
a l'acte de Barcelona.
Rosa?
Sí, senyor Tarragó, doncs, reiterar l'agraïment
pel premi concedit de la Maria Mercè i a mi mateixa,
perquè, com vostè ben bé ha dit,
qui té ganes de treballar i fer la feina ben feta
per la seva ciutat,
doncs, quan li reconeixen aquesta feina,
encara que estiguis a l'oposició,
la veritat és que és molt, molt, molt d'agrair.
Maria Mercè?
Salvador, bon dia.
Gràcies també, com diu la Rosa,
perquè, en definitiva, jo diria que aquest reconeixement,
aquest premi i més d'una entitat com SOS,
ha vingut una miqueta donant-nos la raó,
en aquest cas tant a la Rosa com a mi,
com a altres companys,
tant del govern com de l'oposició,
que hem intentat que,
bé, dintre de la vida política,
que a vegades és bastant difícil deixar coses fora de la política,
hem intentat que el patrimoni ho estigués,
i com tu deies,
estigués per damunt de les qüestions polítiques,
i per damunt també de les qüestions del partit,
per tant ha sigut allò,
la recompensa,
doncs, a una voluntat que a vegades no és fàcil de defensar,
per tant, moltíssimes gràcies.
Senyor Tarragó?
No, no,
la satisfacció és poder, diguéssim,
col·laborar entre tots,
estendre aquesta consciència de treball conjunt,
però de fer-se el patrimoni,
que és el que ens dona la nostra identitat,
diguem, en una societat on vivim,
amb aquests valors d'individualisme,
de consumisme,
i immediatesa pel...
No?
Doncs tot el que fa referència a poder respectar
i conservar els monuments
i els...
i les senyes d'identitat més pròpies de cada localitat
i de Catalunya,
doncs, per tots,
és un progrés i és un acte de cultura i de civisme.
Molt bé, doncs, senyor Salvador Tarragó,
president de Sos Monuments,
moltes gràcies per atendre aquest matí
en directe la trucada de Tarragona Ràdio,
i bona feina al cap de tot el que estan fent.
Gràcies a vostès.
Gràcies i bon dia.
Gràcies.
L'agraïment al president d'aquesta entitat,
que, com dèiem al principi,
ha premiat, ha reconegut la feina
poc habitual en el món de la política
de dues regidores, en aquest cas,
com Rosa Rossell i Maria Mercè Martorell.
Sorpreses quan els van concedir el guardó?
Jo no sé si més a la regidora de l'oposició,
perquè normalment els guardons i els reconeixements
potser sempre es fan més a la tasca de gestió d'un govern,
sigui del color que sigui.
Potser no és tan habitual
que l'oposició també es rebi al costat del govern.
Home, no, a l'oposició estem més aviat
acostumats amb un altre tipus de premis
o de reconeixements, no?
I la veritat és que quan el senyor Tarragó
va trucar i m'ho va dir jo,
aquella expressió tan tarragonina
em vaig quedar de pasta de bunyato,
perquè no m'ho esperava i primer fins i tot vaig pensar
que no fos algun tipus de poca soltada,
però vaig pensar que si m'haguessin de fer una
me'n farien alguna altra, no pas aquesta, no?
I clar, el primer que vaig fer va ser preguntar-li
al senyor Tarragó, però a veure per què.
I bé, me va explicar, no cal que ho repeteixi,
el mateix que ell us ha explicat aquí
i llavors jo la veritat és que em vaig sentir
però molt afalagada i molt contenta,
perquè el dia que ens van donar el premi
jo ho vaig dir allà a Barcelona, a l'Ateneu.
no és fàcil des de l'oposició
no tan sols tindre clar
el que t'agradaria fer per la teva ciutat,
que això penso que tots els companys
que estem més o menys a l'oposició
ho tenim clar,
és el fet que et deixin
fer alguna cosa per la teva ciutat.
I la Maria Mercè, si alguna cosa se li ha d'agrair,
és el fet que et deixa,
t'admet opinions, t'admet propostes
i si realment alguna d'elles la fa,
després també ho sap reconèixer
i penso que això és importantíssim.
I també jo tinc el convenciment
que realment quan tu treballes
per la teva ciutat
i tens clar què hi vols fer a la teva ciutat
i en el cas del patrimoni
penso que és claríssim
el que hem de fer per la ciutat,
deixar les sigles d'un partit al costat,
penso que és fàcil.
El que passa és que també
no és fàcil que t'ho deixin fer.
Aquesta és l'altra cosa.
Jo sempre he tingut,
en qüestions de patrimoni,
jo he tingut un lema molt clar,
que és deixar aquella màquina
de posar pals a les rodes a casa
i llavors treballar pel patrimoni
de la ciutat
i treballar per la ciutat.
Bé, m'ho han reconegut.
Quan el reconeixement és conjunt,
govern i oposició,
Mària Mercè,
què té més mèrit,
l'oposició o el govern?
Home, jo diria que l'oposició,
perquè...
És el que deia abans,
que segurament és més habitual,
quan li preguntava a la Rosa Rossell,
és més habitual reconèixer la tasca
de gestió,
com també deia el senyor Tarragó abans.
Sens dubte.
Jo sempre dic que l'oposició
és molt ingrata.
I allò que el que ha estat
escolar abans d'estar cap allà,
doncs, a veure,
en el meu cas va ser així,
vaig estar quatre anys a l'oposició.
i jo recordo perfectament
el que passava,
a part que moltes vegades
t'excloïen d'absolutament tot arreu,
i que per tant t'ho pensaves,
a veure, jo sóc tan regidora
com el que pugui estar al govern,
perquè m'han escollit exactament igual.
Una altra cosa és que les majories
portin a un determinat govern,
però represento un percentatge de vot
important, a vegades més important,
que un altre que podia estar al govern
en aquell moment o no.
Però el cas és que,
si tenies una bona idea,
te l'aprenien.
i de on se l'apropiaven.
I això és en general,
no vull dir amb cap època concreta.
I si la tenies dolenta,
evidentment, literalment,
et matxacaven.
Amb la qual cosa,
això jo ho vaig tindre sempre.
És a dir, això va ser una lliçó
per després quan ha estat al govern.
Per suposat.
Llavors, jo això sempre ho he tingut molt clar
i les idees són bones,
vinguin de qui vinguin.
I moltes vegades estàs
en un determinat lloc,
i jo recordo que a vegades ha passat,
un dia a la Falsa Braga
estava amb la Rosa
i amb altres companys,
amb un tema dels nens de pràctiques,
del col·legi de pràctiques,
que eren els que van apadrinar
i van apadrinar la Falsa Braga,
i la Rosa va fer un comèdre
i va dir,
podríem fer no sé què.
Jo, quan vaig agafar el micròfon,
vaig dir,
la regidora Rosa Rossell acaba de dir
i es té tota la raó,
ho farem.
Llavors,
jo crec que això ha de ser l'habitual.
O sigui,
jo sempre he entès que,
i ho he defensat,
i la Rosa jo crec que ho dirà
exactament igual que jo,
amb els plenaris
i els periodistes
que ho cobriu,
el 90 i tant per cent dels temes
van per unanimitat.
Per unanimitat,
o sigui,
si quan s'ha vol de reunir,
i jo m'imagino que passen
quasi tot a les ciutats,
agafa un plenari de l'Ajuntament,
l'escolta,
té la santa paciència d'escoltar-lo,
i va sentint els punts,
anirà sentint unanimitat,
unanimitat,
unanimitat,
d'unanimitat.
Alguns...
El que és més notícia
és que hi hagi controvèrsia.
Alguns surten
amb un vot
amb abstenció,
i després hi ha
algun punt molt concret,
que ja és més
visió de ciutat
més o menys diferent,
i algunes qüestions
que són les eminents
polítiques,
que són les mocions.
Això,
i és on cada un
fa les mocions
que li arriben del partit,
i les pròpies,
que és allà on fa una miqueta,
podríem dir,
més de pàtria,
cada un lo seu,
perquè és la part més política
d'un plenari,
i és l'únic lloc
que l'oposició també pot treure
una mica més de protagonisme.
Però,
podríem dir,
el diari,
pràcticament és per unanimitat.
Llavors,
si damunt d'això
encara ho posem
en un tema
que té que ser
tan poc polític
com el patrimoni,
és absolutament absurd.
Jo recordo
que quan vam portar
la declaració de patrimoni,
que recordareu,
fa set anys,
en aquell moment
la Rosa no hi era,
però sí que hi havia,
per exemple,
el Xavier,
van ser un any
de negociacions,
i hi havia coses
que no es podien saber
perquè si se filtraven,
el reconeixement
es posava en perill.
I tothom
de l'Ajuntament
ho sabia,
tots els grups,
govern i oposició,
hi havia com una espècie
de pacte de silenci
que si allò es feia públic,
tots ens la jugàvem.
Quan vam decidir
entrar al grup de la ciutat,
jo recordo
que va ser
una proposta
que vam dir
ens podem empotrar la paret,
ho intentem,
ho intentem,
tots vam anar endavant.
Quan va haver-hi
el de Pompeia,
tres quarts del mateix,
ho intentem,
ho intentem,
triguem un any,
ne triguem dos,
ne triguem tres,
i jo crec que la feina
de les coses,
jo parlo de patrimoni
perquè és el que porto,
però les coses
eminentment de ciutat
ha de ser d'aquesta manera,
com ara el catàleg,
com ara altres coses.
Evidentment,
si a l'oposició
te trobes una oposició
que no vol col·laborar amb res,
doncs és el govern,
ja t'hi pots matar.
I si tens un govern
que no vol col·laborar amb res,
doncs l'oposició pobra
també s'hi pot matar.
Però si s'estableix
aquest,
podríem dir,
feeling,
i aquest diàleg,
i aquesta bona entesa,
que es va lograr
dia a dia,
però que al cap
de set anys i mig
jo crec que ja la tenim,
sens dubte és l'ideal,
i més el patrimoni.
Estaríem parlant
de totes maneres
amb bona part
de feeling personal,
el fill d'això,
que aquí condiciona molt
més enllà
de les actituds polítiques.
És a dir,
que ha fet més
el que sigui un tema
de ciutat com és el patrimoni,
on és més difícil
la controvèrsia política,
o també el feeling personal,
que això fa molt.
Jo penso que el feeling personal
ha vingut a partir
de què s'ha pogut treballar,
i a veure,
jo la Maria Mercè
doncs sabia qui era,
la coneixia,
doncs a veure,
pels anys que he estat
a l'Ajuntament,
però jo a veure,
un tracte amb ella
l'he començat a tindre
a partir
que he estat a l'Ajuntament,
i a veure,
jo és una persona
que des de la primera comissió
que vaig anar
vaig pensar
que t'informa,
t'explica,
et diu,
ara sembla que li estigui
tirant floretes,
però és que és la veritat,
i llavors,
doncs bé,
el feeling que ha anat,
i jo suposo que,
igual que per part d'ella,
ha anat venint
a partir de què,
hem anat col·laborant
amb qüestions de patrimoni
i hem vist,
a veure,
que malgrat que ella
sigui d'un partit,
que ara l'ha deixat,
i enhorabona,
i com va dir
un regidor
d'on era de Sitges,
el dia que ens van donar el premi,
això ja és una anècdota,
quan ja ens havien donat el premi,
que havien dit
que una regidora
del grup de l'oposició
i una del govern
s'acosta,
i diu,
qui és la d'Esquerra Republicana?
Jo vaig aixecar el dit,
dic jo,
perquè clar,
ho va preguntar d'una manera,
que ara se'm menjarà.
Diu,
així doncs tu ets del PP.
Per eliminació.
I ella diu,
no, ara ja no ho sóc,
ara sóc del grup MIS
que he deixat el PP.
Diu,
benvinguda al món civilitzat.
I se'm va anar,
no?
Ho va dir tan convençut?
Sí, sí.
En fi,
jo...
No,
que vull dir
que quan tens ganes
de fer les coses ben fetes
i de treballar,
moltes vegades
les sigles del partit
es queden una mica
una mica al costat
i les sigles que interessen
són el TGNA de Tarragona
i la P del Patrimoni,
no?
Ens queden només cinc minuts.
Jo els demano a oposició i govern
que em diguin una cosa,
la millor cosa ben feta
i la cosa que s'hauria de fer,
i els demano a nivell personal,
evidentment,
a nivell de patrimoni,
que creuen que hauria de ser urgent de fer.
Rosa.
Jo, aquí, a patrimoni?
Urgent, urgent, urgent.
I una cosa que s'hagi fet bé,
la millor segurament dels últims temps,
de la que es trobi especialment satisfeta
la Rosa Rossell,
i una cosa que sigui urgent
en matèria de patrimoni.
I després li preguntarem
a Maria Barça Martorell.
De les coses que s'han fet últimes,
últimes, últimes,
és aconseguir cal·legar-se.
Penso que ha sigut una feinada importantíssima
i que el fet que els tribunals
hagin donat la raó a l'Ajuntament,
penso que és genial.
Alguna altra cosa?
Doncs bé, el patrimoni,
de la humanitat,
la germana mena en Pompeia,
penso que és importantíssim
haver aconseguit tornar a tindre relacions
amb una ciutat que feia
gairebé 2.000 anys,
que no es tenia,
penso que és molt important,
a part de la pura anècdota.
I una cosa que penso que s'ha de fer
ja, ja, ja,
és aconseguir la restauració
del pont del diable.
I no sé com ens ho farem,
però penso que...
I mira, ja parlo jo com ens ho farem,
com si jo estés en l'equip de govern.
No sé com s'ho farà l'equip de govern,
però s'ha de fer ja,
i la intervenció de la muralla també, evidentment.
Doncs les mateixes preguntes per a Maria Mercè Martorell.
El millor que s'ha fet en els últims temps,
que això és molt fàcil per ella
perquè és la regidora del patrimoni,
però el que seria també urgent de fer.
Bé, jo crec que coincidi totalment amb la Rosa,
o sigui, crec que hi ha tres eixos,
que és la declaració,
la incorporació al grup de ciutats,
i per el que és suposat després,
i el tema de Pompeia,
això és molt important.
I en el cas de Calagar-se,
com deia la Rosa,
doncs perquè ens obre un futur.
Sabeu que aquí sempre hem dit
que el món medieval no ven a Tarragona,
però si va lligat al món jueu,
ven molt més,
i per tant teníem aquest buit,
jo crec que a partir d'aquí
és molt important
i ha sigut una aposta molt decidida.
I el que s'ha de fer,
bé, per part municipal,
doncs evidentment,
aquells 3 milions d'euros
que nosaltres a l'Ajuntament
ja quasi ens hem gastat
els 3 milions nostres
que teníem d'aportació
i ens falten els 3 milions de Madrid,
que no és entorn sinó monument,
doncs fent-ho com sigui
perquè realment arribin,
perquè concedits estan...
3 milions pel pont del diable.
Pel pont del diable.
recordeu que va ser l'any 2003
que ens els van concedir.
Eren 3 milions nosaltres
i 3 milions a l'Estat.
L'Ajuntament pràcticament
ens hem gastat
sinó 3-2 a l'entorn
i ara ens falta
que ens arribin
els 3 milions d'allà.
I jo crec que una altra cosa,
que aquesta no és municipal,
però tant de bo...
Bé, jo voldria dir que de bona,
i en aquest cas nosaltres dues també,
ho vam dir des del primer dia,
és el tema tabacalera.
És importantíssim.
És importantíssim.
Però en cas de les negatives,
i no ho dic perquè no sigui nostra,
però tant de bo que ens la passessin a l'Ajuntament...
Ai, no l'he dit jo, la negativa.
Digue-la, digue-la.
La necròpolis.
La necròpolis, clar.
La necròpolis.
És que fins i tot en això he estat d'acord.
És que a veure,
hi ha coses que són objectives.
Quintarregoni no està d'acord
en què s'ha d'obrir la necròpolis una vegada per totes.
I que s'ha d'acabar el tema del teatre.
A veure, jo visco a prop.
Visco Pere Martell,
i a vegades vaig a donar un tomb per la vora al riu.
I és una vergonya veure els visitants de la ciutat
aferrats com a micos a la valla
intentant veure alguna cosa d'ells.
És que fa vergonya.
A mi em fa vergonya.
I quan m'ha preguntat algú
a la necròpolis,
doncs has de fer cara així de pàmfili.
No, és que està tancat,
que s'han de fer obres...
Que no és nostra...
I que tal, i llavors, clar.
Hi ha alguna cosa que fos competència directa de l'Ajuntament?
Què s'hagués de fer?
Jo crec que la senyalítica, sens dubte.
El que passa és que la senyalítica,
que és una cosa que l'any passat teníem una partida
per primera vegada independent,
doncs bé,
ha de tenir lligada la imatge corporativa.
És lògic, tot ho hem entès així,
i per tant hem posposat cap a aquest any,
ara que ja tenim la imatge corporativa.
Perquè, per tant, jo crec que ara sí
que és importantíssim la senyalítica integral,
tant de monuments,
com monuments exteriors,
m'estic referint,
perquè l'interior ja s'ha anat fent,
com de ciutat.
Ho hem de deixar aquí,
perquè, en fi,
podríem continuar parlant,
perquè ja poden observar els oients
que hi ha un bon feeling,
com, en fi, ja s'havia notat altres vegades,
entre aquestes dues regidores,
que avui les hem convidat justament,
perquè fa uns dies,
en una notícia que segurament va passar una mica desapercebuda,
perquè es va fer a Barcelona,
doncs van rebre aquest reconeixement conjunt
d'una entitat en la defensa del patrimoni,
com és SOS Monuments.
Un reconeixement conjunt
a una regidora de l'oposició
i a una regidora de l'equip de govern.
La de l'oposició és Rosa Rossell,
d'Esquerra Republicana,
la del govern és Maria Mercè Martorell,
que és la tinent d'alcalde responsable
de l'àrea de patrimoni.
Com que més coincideixen
en els objectius que s'han de solir a partir d'ara,
en fi, seguirem parlant en el futur,
en aquest àmbit
i en altres espais de Terraona Ràdio.
A totes dues, felicitats.
Rosa, Maria Mercè, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
I fins la propera.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, gràcies.
Parlant de patrimoni,
tanquem aquesta quarta hora del programa.
Ara mateix arribem al punt horari de les 11.
És el moment de tornar a repassar en titulars
l'actualitat nacional i internacional
d'aquest dimarts 6 de febrer.