Repsol IPF amb la Setmana Santa de Tarragona.
Un dels motius de la nostra devoció a la Setmana Santa és que són uns dies de recolliment com a cristians i anem en tota devoció, assistim en tots els actes i més en el sant enterrament que és la professora de Setmana Santa.
El que ens agrada és aquest silenci que portem durant tota la professora, que ens dona molt de temps per pensar, per reflexionar i per creure una mica més en la nostra fe.
Elías Torres és el president de la Germandat del San Exeomo. Té la seu social a la Baixada Peixeteria, al carrer Cos del Bou. Actualment compta en 450 confrares.
La Germandat es corta la imatge del San Exeomo, que sempre ha suscitat molta devoció a la ciutat.
Els orígens
A mitjans del segle XVI ja està documentada la imatge de l'Exeomo. Era propietat de la confraria de la preciosa sang de Jesucrist, dels esperdanyers i esperters, juntament amb les alcrises de la sang i la soledat.
L'agost de 1934 es produeix una epidèmia de còlera a la ciutat. Sembla que els veïns del Cos del Bou es van posar amb èxit sota la protecció de l'Exeomo.
Els debots del Cos del Bou ja només se'n separarien durant tres anys, quan la imatge va ser escortada per la confraria de nostra pare Jesús de la Passió.
El 1980, la Germandat va tornar a escortar el misteri i experimentar una important rebifalla, amb la presència dels membres de l'associació juvenil Loreto.
La Germandat del Sant Acció es va destruir l'any 1868, sortint per primera vegada la professió a l'any 70, amb el nom ja del Sant Acció.
A partir d'aquella fetge ha anat sortint cada any cada any al pas del Sant Acció.
La Germandat va recuperar el 1995 la besta original. Porta amb túnica negra amb xinyell vermell, estola blanca, capa grana de pellut i corguera blanca amb cinta grana.
Entre 1949 i 1984 es deixa de portar la capa i l'estola. La besta es completà amb canassú i punys grana sinó con corulla del mateix color.
Encara la duen els portants externs al misteri.
Els membres de la banda abasteixen la mateixa túnica amb un pitet de bellut grana.
Des de l'any 1985 la Germandat recupera la besta antiga que antigament portaven ja una capa i a conseqüència des de la guerra i després de la prosguerra simplement sortien amb una túnica negra totalment.
Llavors nosaltres a l'any 1985 vam poder tornar a recuperar el vestuari antic.
El vestuari antic consisteix amb la besta negra, un pètol blanc a davant i llavors una capa granada.
Amb la golilla blanca amb un bordet granada.
Això és la nostra besta que és la que hi havia antigament.
La insígnia
És una corona d'espina estravessada per macanya, símbols d'elecció homo.
Els germans porten una medalla amb la corona daurada creuada per una canya de color verd sobre una creu de tau vermella.
Els misteris
Aquí teniu l'home.
Aquesta expressió de Pilat a l'hora de presentar Jesús al poble dona nom al misteri.
La imatge més antiga està documentada el 1565 com a propietat de la sang.
El 1804 la imatge va ser substituïda per una nova talla d'eina gurri, vestida amb rics bordats i canya i corona d'argent.
El 1917 la sang proposava d'acció homo canviar el grup escultòric per un de major qualitat artística.
El grup del barceloní Josep Rius sortia a la processó el 1918 a càrrec de la congregació.
El 1936 va ser cremat a la plaça del rei.
El 1942 va sortir a la nova talla de l'exce homo del tarragoní Rafael Casas.
Conservava la corona i la canya de l'anterior.
Donada la seva deficient realització com l'anterior, no va sortir més a la processó.
Un nou grup escultòric del tarragoní Carles Moya desfilar de 1946 a 1958.
Aquest exce homo tampoc reunia les millors condicions i se n'encarregava un de nou a Salvador Voltes,
que va sortir a la processó el 1959.
L'actual misteri de la germandat és obre de l'andorrà Carcoler i data de 1994.
El pas és tutacoll per tots aportants interiors i sis d'exteriors.
L'any 1917, el Sant Exce homo decideix fer un pas que l'escultor és un tal Josep Rius,
que és una rèplica del que portem ara actualment,
que portava una columna a darrere, amb pilats davant, que diu aquí a l'home,
i llavors hi ha un sentinela, és el pas que portem actualment.
Però abans d'aquest havíem portat un altre pas, que era del padre Vera,
que el vam canviar per aquest, per motiu que es va voler portar llavors en aquella època el pas a Ombros,
i com que aquest era en detalla macisa, passaven a una barbaritat.
Llavors ens vam decidir treure aquest i fer una rèplica del que n'hem parlat al moment, dels rius.
Aquest va vestit en roba i l'efectivament pesa molt menys,
que és el que portem actualment.
Una de les singularitats de la Germandat del San Exiomo
és la seva banda pròpia, amb més de 30 sacs de jamecs.
La Germandat del San Exiomo disposa de banda pròpia,
que és una banda formada per timbals i per sacs de jamecs.
És una banda que portem més de 60 persones,
la qual queda molt solemne,
pel motiu que, com que portem més de 30 sacs de jamecs,
doncs li donen un caire religiós la música que fan.
La Germandat organitza des de l'any 1981
Via Crucis la mitjaneta de Dixous el divendres sant.
Surt del Camp de Mar, pel Camí Vell del Llorito.
També participa en el Rosari del Dolor de la Germandat
de nostre pare, Jesús de la Passió.
L'altra activitat és el nostre Via Crucis,
que surt des de Sanitat
i llavors va pel camí fins a arribar al Llorito.
És a dir, fem tot el trajecte per tot el Camí Vell del Llorito
fins a arribar al santuari.
Això ho fem el dijous sant,
que és el dia 5 d'abril,
a les 12 i quart del dematí.
És a dir, anant de cara ja el divendres.
I llavors, com és lògic,
assistim a tots els actes
que se celebren el mútil de Setmana Santa.
Repsol IPF amb la Setmana Santa de Tarragona.
Festa tradicional d'interès nacional.