Passant 5 minuts a dos quarts de 10 del matí,
sintonia habitual durant aquestes setmanes d'estiu,
sintonia de concurs, sintonia que ens trasllada
en d'altres punts de l'estat espanyol.
La setmana passada, ja ho hem comentat,
vam visitar, vam conèixer en detall
la ciutat de Bilbao, la capital de Vizcalla,
i aquesta setmana fem un altre tom per la geografia espanyola
i ens col·loquem cap a la ciutat de València
durant aquesta setmana, durant quatre dies,
perquè recordin que aquest dimecres, mare de deu d'agost,
és festa i amb el seu permís, nosaltres no farem programa,
tenim quatre dies, quatre oportunitats
per conèixer en més detall la ciutat de València.
Ja sabem que aquest espanyol és un concurs,
que cada dia tenim una conversa
amb algú que té coses interessants a explicar
sobre la seva ciutat, i després farem una sèrie de preguntes
i els certans disposaran de tres números
per participar en els sorteig que farem divendres,
d'aquest estada de cap de setmana amb un hotel de la ciutat.
Ja ens acompanya, ja tenim a l'altra banda del fil telefònic,
el senyor José Ferri,
ell és el cap de màrqueting de l'empresa València Guies.
Senyor Ferri, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
En primer que tot, moltes gràcies per la seva col·laboració,
perquè aquesta, la seva empresa,
també ofereix un petit recorregut
al guanyador del concurs de Tarragona Ràdio.
Exacte, un plaer.
Senyor Ferri, com va tot?
Molt bé.
Escolti'm, volem fer una ruta turística per telèfon,
els mitjans són els que són, ja ho sabem,
i si li sembla, jo crec que gairebé estem obligats
a començar la Ciutat de les Arts,
perquè en els últims anys s'ha convertit en el principal aparador,
el principal símbol, fins i tot, de la ciutat, no, senyor Ferri?
Exacte, avui per avui la Ciutat de les Arts
és el que més atira la gent cap a València,
i, bueno, jo crec que el més important
és que la gent siga conscient d'on està,
perquè una de les coses que més quidrà l'atenció
realment als visitants de València
és l'antic llit d'Eltúria.
Tot el món sap que València és la ciutat d'Eltúria,
però molt poca gent sap que Eltúria ja no passa per València,
perquè sabeu que a tota la història
sempre hi ha hagut inundacions
i, finalment, en l'any 50
es va haver-hi una gran inundació de València,
que va ser un desastre per la ciutat,
i llavors es va decidir desviar del cauce del llit
a l'exterior de la ciutat.
Llavors, en aquests 14 quilòmetres de llit d'Eltúria
que hi ha entreveixen la ciutat,
es van construir els jardins d'Eltúria.
Llavors, en l'última part d'aquests jardins
abans d'arribar a la mar,
és on es va decidir, a meitat dels anys 80,
fer-la la ciutat de les arts i les ciències,
que, com bé sabeu,
ells va decidir utilitzar un arquitecte valencià,
que en aquell moment estava començant a despuntar
en diversos projectes europeus,
que es tracta de Calatrava,
que avui per avui ja és un arquitecte molt conegut a tot el món.
Però, bueno, de la ciutat de les arts i les ciències
segur que hi ha cinc parts licenciades.
Una d'elles és l'òpera,
que encara no és visitable,
perquè estan encara acabant la de construir.
Està oberta ja al públic,
però n'hi ha algunes sales
que encara no estan totalment acabades.
I serà, se suposa,
que serà visitable ja a partir de l'any que ve,
a partir del 2008.
Després està l'Emissari,
que és un edifici així en forma d'ull,
que és on es fan els espectacles de planetari,
d'Àimax,
i espectacles de làser.
Després està el Museu de les Ciències,
que és un museu de les ciències.
El parc oceanogràfic,
que realment és una de les necessitats,
segur que és el parc oceanogràfic més gran
que existeix en Europa en aquests moments.
Amb pingüins i tot,
perquè la gent s'acabi de situar
i que comprengui la magnitud d'aquestes instal·lacions.
Exacte.
I sobretot una de les instal·lacions
que m'estigui de l'atenció
és l'Àrtic i l'Antàrtic,
on estan representats els pingüins.
I també és l'únic oceanogràfic
que té ballenes pel·luga,
que és prou impressionant de Borelès.
És realment impressionant.
I va bé que faci aquest incís,
perquè molta gent,
quan li parlem d'oceanogràfic,
d'aquàrium,
en qualsevol cas,
tenim des d'aquí a Catalunya,
referent més proper de l'Aquàrium de Barcelona,
que també és molt interessant,
perquè entenguin la magnitud
d'aquestes instal·lacions de València.
Sí, l'Aquàrium de Barcelona
és espectacular,
però està centrat en el que és
la vida del Mediterrani.
A València el Mediterrani
està menys representat,
és una de les instal·lacions més petites,
i té molta més importància,
per exemple,
el que és l'Atlàntic,
que sí que ja ha representat,
és un gran aquari que representa la vida marina
des de la isla de l'Illa del Hierro
fins a Barbados.
Entonces son les grandes cantidades de peixos,
els taurons
i els atuns i tot això.
És molt interessant, realment.
A més, està molt ben fet
en un disseny molt curiós.
Estàvem aquí,
a mig d'aquest passeig
per la ciutat de les Arts,
encara ens acabava de completar-lo.
Ahà.
Perdona?
Encara ens queda pendent
completar aquest passeig
per la ciutat de les Arts.
Exacte.
Havíem nominat quatre espais,
i el quint,
i és molt curiós,
és el pàrquing.
Hi ha molt poca gent
que diu com un pàrquing
a les ciutats de les Arts.
Segur que als arquitectes
no els agrada
dissenyar pàrquings,
però encara trobava
dissenyar un pàrquing espectacular
que està cobert,
sobretot el que és
la part superior del pàrquing,
es diu un bracle,
i és una gran estructura de serro
que queda,
ha format una espècie d'arcada
d'uns 300 metres de llarg,
on hi ha implementat
un jardí de palmeres.
Entonces queda com una espècie de,
diguem, de balcó,
des d'on es pot veure
tot el complex.
És realment
una de les arts més espectaculars
i que es veu
més fotografies,
inclús en un pàrquing.
Demà parlarem amb l'arquitecte
José Tomás,
parlarem també del canvi urbanístic
experimentat tan important
en la ciutat de València
en els últims anys,
parlarem de què ha significat
la ciutat de les arts,
de la nova llera
del riu Túria,
però vostè,
per la seva experiència,
pel contacte que tenim
amb els visitants,
com veu,
primer la gent de València
i després la gent de fora,
aquest impacte
que ha suposat
la ciutat de les arts?
En un principi
la gent
quan van començar
la construcció
era un poc reàcia,
perquè clar,
no saben
què és el que estan construint
i sobretot
de l'impacte que ha de tenir,
però avui per avui
la gent està molt orgullosa
de la ciutat de les arts
i és un lloc
on tots els adhesions
porten els visitants
quan hi arriben.
Ara és un lloc
on ens sentim orgullosos
que estigui realment
a València.
En un principi,
sí,
en un principi,
com es deia,
pot ser que siguem
un poc reàcis,
però ara la gent
està molt encantada
que això estigui a València.
És curiós
perquè la setmana passada
ho dèiem abans
que aquest espai
el fèiem sobre
la ciutat de Bilbao
i hi havia una reacció
similar a la del Museu Guggenheim,
que al començament
també xecava
força controvèrsia,
problemes econòmics a banda
i ara en canvi
s'ha convertit
en el símbol de la ciutat.
Exacte,
i que també ha atrebat
moltíssim turisme
i la gent és conscient
d'això
i de la riquea
que el turisme
aporta a les ciutats.
José,
hem visitat
la ciutat de les arts,
però València
òbviament té molts més atractius.
Si et sembla,
ens podem desplaçar
cap al casc antic,
cap al centre històric
de la ciutat.
On ens portes?
Doncs mira,
per el centre històric
jo faria una ruta
per el que són
els monuments
més importants.
I jo començaria,
segur que,
tant a Catalunya
com a València,
un dels estits
artístics
més interessants
és el modernisme.
A València
no tenim ningú
que ho dir
que ressalte
tant com a Barcelona,
però sí que tenim
una mescla
d'arquitectes
molt interessants
i que van deixar
un muntó
d'edificis
modernistes
a València
molt interessants.
Entre les que
realment
entrauria
a tres
edificis públics
que són
l'estació
de trens
de València,
que és
realment
una joia
arquitectònica
del modernisme
i encara
sí que ho estan
bé
de les estacions
de trens
de principis
de segle.
Perquè la gent
s'ha fos una idea,
estil l'estació
de França
de Barcelona.
exacte,
exacte.
Però encara
l'estació
de València
jo trobo
que és encara
un poc
més modernista
i el bo
que té
és que encara
s'utilitza
perquè
són les taquilles
de principis
de segle
que encara
continuen
utilitzant-se
per a vendre
villes
de rodalies,
per exemple.
La estació
està realment
molt viva
i sempre
ho ha estat.
I després
ja,
com a tres,
dos monuments
modernistes
destacaria
dos mercats,
el Mercat
de Colón
i el Mercat
Central
de València.
El Mercat
de Colón
ja no funciona
com a mercat
perquè va a ser
en les anys 90
el van restaurant
i ara s'ha convertit
en un centre
d'oci.
El que volien fer
és un poc
imitar
el que és
el concert
del Covent Garden
de Londres,
un espai cultural
on ja s'entren
de sartesanía
i juguetes
de cafeteries
i on la gent
s'estiga realment
un lloc
per on estar.
I l'altre
és el Mercat
Central
que sí que també
és una de les joies
de la ciutat
i és un dels monuments
més digitats
per a les turistes.
Segur que
València
està
és considerada
l'horto
de l'estat espanyol
perquè hi ha
moltíssim
sobretot
les zones
que envolten
la ciutat
estan plenes
d'horto
on tots els dies
els
lleuregors
venen els seus
productes.
L'edifici
és especialment
espectacular
com has de dir
és modernista
i ara sí cal
està més
bonic encara
perquè
estan acabant
la restauració
que realment
ja ha tornat
tot aquest esplèndor
que tenia
a principis de segle.
Està bé
perquè ara
aquesta restauració
també s'inclou
en el paquet
de restauracions
que s'estan fent
en molts mercats
d'Espanya
entre els quals
el de Tarragona
o sigui que
fins i tot
ens consta
que paradisses
de Tarragona
han anat
alguna vegada
a València
per veure
com ha estat
aquest mercat
i prendre'l
una mica
com a exemple.
Sí,
jo crec que
els mercats
sobretot
a les ciutats
mediterrànies
realment
reflexen
el dinamisme
de les ciutats
i per això
de més a més
són visitats
per les turistes
que venen
a les nostres ciutats.
José,
què ens pots explicar
de la llotja
de la seda?
De la llotja?
Justament
anava a parlar d'ella
perquè és un dels edificis
que està just
enfront
del que és
la mercat central.
Sóc que
aquest edifici
és l'únic
que hi ha
a la ciutat de València
que és patrimoni
de la humanitat
per l'UNESCO
i realment
i realment reflexa
aquest poderiu
que va tenir
València
en els segles
XIV, XV, XVI
quan era una
de les grans ciutats
comercials
del Mediterrani
i sobretot
quan València
era un gran centre
de fabricació
i d'exportació
de la seda.
és l'antic
mercat
de la seda
on el gremi
de ceders
va decidir
fer el seu mercat.
És un edifici
gòtic
realment espectacular
dels que hi ha
pocs
en Europa
i que
com es deia
té tres parts
una que és
l'antiga sala
de la contratació
on realment
la gent comprava
i venia a la seda
un pati
de tarongers
com no
espectacular
que és
la sala
on els comerçants
les relaxaven
després de
fer els seus negocis
i el que és
l'antic
consulat de la mar
que era una institució
que s'encarregava
de tot
el que és
solucionar
els problemes
relacionats
amb el comerç
marítim.
La Ionja
es deia
obligada
realment
perquè
com us deia
és un dels edificis
civils
més importants
que existeix
a València
i que també
va acabar
la restauració
l'any passat
i realment
es pot apreciar
tot el que és
la bellesa
d'aquesta pedra
gòtica.
José,
València
té molts altres
atractius
la catedral
la iglesia
de Sant Joan
de l'Hospital
vaja
no ens els acabaríem
malauradament
el temps
el temps és limitat
m'agradaria
abans d'acabar
aquesta conversa
fer-te dues preguntes
la primera d'elles
és com heu notat
els valencians
la gent que viu
a la ciutat
aquest impacte
aquesta dinamització
aquest desenvolupament
tan gran
que ha tingut la ciutat
de València
en aquests últims
15 anys
aproximadament
s'ha convertit
s'ha consolidat
com la tercera ciutat
no només en nombre
d'habitants
sinó econòmicament
en la ciutat
a nivell estatal
com heu vist
aquest canvi
els propis valencians
jo estic totalment segur
perquè
la ciutat de València
no era una ciutat turística
diguem que
era com Barcelona
abans dels Jocs Olímpics
era una ciutat de pas
per la gent
que hi anava
al destí de costa
i
inclús
per la gent
de l'estat espanyol
era una ciutat
absolutament desconeguda
València
era una ciutat
que no es coneixia
i en els últims 15 anys
s'ha fet un treball
molt important
de restauració
del centre històric
de la creació
dels jardins d'altúria
que us comentava
la construcció
de la ciutat de les arts
que poc a poc
ha anat donant
més visibilitat
a València
poc a poc
la gent
ha anat considerant
València
com un destí
de vacances
i realment
diguem
la catapulta
que ha llançat
a València
que ara
que ha dit
el tercer lloc
a nivell turístic
seria
la celebració
de l'Amèrica's Cup
en València
que en un principi
la gent era un poc
reàcia
perquè no sabíem
exactament
què era
l'Amèrica's Cup
i què és el que venia
a fer a València
i això ha sigut
realment
un dels grans
projectes
que han aconseguit
que València
comenci a existir
a nivell turístic
i el 2009
més
perquè repetiu
l'experiència
exacte
i afortunadament
el 2009
tornem
a repetir
l'experiència
de ser
durant
10 mes
de celebració
de regates
un dels centres
de l'activitat esportiva
mundial
L'última qüestió
José
és una pregunta
que traslladarem
a tots els nostres
convidats
que estem traslladant
a tots els nostres
entrevistats
al llarg d'aquest estiu
Quedat amb un raconet
quin és el teu racó
que personalment
un moment del dia
un carrer
un monument
quin d'aquests
racons
de València
gaudeixes
amb més carinyo
l'antic convent
del Carme
l'antic convent del Carme
que actualment
és un museu
i és
segur que
un dels barris
més coneguts
dins del centre
de València
és el barri del Carme
que és on està realment
tota la marxa nocturna
es diu així
per una església
per un monestari
que es diu
el monasteri del Carme
que és molt curiós
és molt bonic
a nivell d'edifici
perquè té dos claustres
un renescentista
i un gòtic
i dient que és una illa
de pau
vist en el que és
el centre històric
n'hi ha sempre
molt poqueta gent
i és una de les coses
que més m'agrada
anar ahir
a refugiar-me
un poquet
i sentir realment
la pau
que transmetissin
i els seus llocs
Doncs José Ferri
cap de màrqueting
de l'empresa València
Guías
gràcies per aquesta ruta
turística telefònica
no sé si havia fet
mai una ruta
per telèfon
però en qualsevol cas
l'experiència
està molt positiva
Moltíssimes gràcies
a vosaltres
i que passeu
un bon estiu
A veure, molt bon dia
Gràcies, bon dia
Hem conegut
més detalls
de la ciutat de València
ja estem situats
per aquells
que no hagin
visitat mai la ciutat
doncs ja tenen
una idea aproximada
de què s'hi poden trobar
Escoltem res
un parell d'anuncis
d'un parell de falques
i ara obrim
línies telefòniques