Ne me quitte pas, il faut oublier tout
De s'oublier qui s'enfuit déjà
Oublier le temps des malentendus et le temps perdu
A savoir comment oublier ces heures
Qui tu es parfois a coup de porcoar
Mon cœur du bonheur
Ne me quitte pas, ne me quitte pas
Ne me quitte pas, ne me quitte pas
Lluís Valar, bon dia. Hola, molt bon dia.
Jo no em vull fer les set ciències
Però quan ens va dir que triava aquesta cançó
Dic, home, què podem dir
Que ningú no sàpiga aquestes alçades
D'aquest tema del cantant belga Jacques Brell
Probablement sigui una cançó universal
Icona del segle XX
Va dir, calla, que mirarem això d'internet
Que és una meravella
I jo he descopert coses que no sabia
Vostè probablement, si per exemple que ha dit Piaz
Va dir que un home no hauria de cantar aquestes cançons
Perquè deia que probablement era i és la cançó d'amor més trista
Però també més maca
Que s'ha escrit mai
Dit Piaz era una dona del seu temps
I havia de terminar de concepció de com havia de ser un home
I segurament ara ha canviat
I com que estem parlant d'una altra sensibilitat
I d'una altra forma de ser Jacques Brell
S'avança aquesta nova sensibilitat masculina
I la canta d'una manera fantàstica, diria jo
He trobat una llegenda que diu
Que de fet aquesta cançó mitificada
Que és tota una icona
De fet va sorgir quan un grup d'amics
Amb el Jacques Brell
Van dir, van fer com una joguesca
A veure qui és capaç de fer la cançó més cursi de la història
En Jacques Brell va fer el Neme Kit Pa
I es veu que va guanyar
I miri per on, eh?
Ara resulta que de cursi res
És una cançó molt trista
Sí, sí
Absolutament trista
Considerar si és cursi o no una cosa
A vegades està relacionat més amb l'estat d'ànim
Que no, una valoració objectiva
I segurament amb unes copes davant i d'això
També ens ho semblaria
Però en un altre context, doncs
Canvia radicalment el sentit
Trista i nostàlgica
I precisament de nostàlgics
Acusen a vegades els partits d'esquerra actualment
De determinats sectors
Utòpics, nostàlgics
Que encara viuen al maig del 68
Utòpics, sí
Nostàlgics, gens ni mica
Nosaltres pensem en el futur
No pas en el passat
El passat a mi em serveix per altres coses
No pas per la política
En aquest sentit
Abans comentàvem, parlàvem de futbol i de cuinar
I sembla que els estereotips fan
Que els homes, les dones, tothom en general
Hagi de ser d'una manera
Per allò que creu i que pensa
Clar, si vostè diu que és d'esquerres
Que és verd
De seguida
Se li pressuposa que vostè sap anar amb bicicleta
Que a casa seva té plagues solars
Que com a mínim fa la melmelada un cop l'any
Allò com a producte artesanal
Escolti, ja n'hi ha prou, no, d'estereotips?
Jo diria que sí
Perquè amb bicicleta hi sé anar
Però fa temps que no hi vaig
Vic en un edifici de protecció oficial
No tenim plagues solars
Però quan governem l'Ajuntament
Procurarem que totes les cases de Tarragona
Posin plagues solars i més no
Per escalfar l'aigua sanitària
Tal com s'està fent al barri de la floresta
I la melmelada
Doncs com que no tinc cor
Jo no faig melmelada
Tampoc, eh?
No, no, no
Aleshores, a banda de Caligred i Jacksbrell
Tot i que m'ha dit que la música no és el seu fort
Precisament dius que no tinc gaire bona oïda per la música
Sí, és cert
Això també és una icona i un estereotip
De l'esquerra tradicional
Tot i que això s'ha perdut molt en els darrers temps
Vull dir que hi ha determinades maneres
Determinats tòpics
Que funcionen en totes les direccions, no?
Sí
Això és bo o és dolent?
Per la societat?
Perquè identifiqui determinades coses?
No, no és bo
No és bo perquè no ajuda a fer una aproximació
A la persona
A ser receptiu amb allò que està transmetent l'altre
Perquè com que pressuposem que ja sabem coses
Doncs no cal que hi fem cura
Amb molta atenció
Per tant, jo crec que sempre hem de tenir una actitud
Molt
Distanciar-nos en el possible dels tòpics i d'allò que s'atribueix a l'altre
Vostè ha estat militant del Suc des de l'any 1977
Si no m'equivoco, no li ve de neu a això de la política d'esquerres
Després, el 86, es va incorporar a iniciativa
Quan es funda iniciativa
Es funda, quan es forma
Clar, d'aquell militant del PSUC
Ara han passat moltes coses, òbviament
Com la mateixa formació política en la qual vostè milita
Com, per exemple, tot el tema relacionat amb el medi ambient i l'ecologia
Que fa 20, 25, 30 anys
Això no sabíem ni què era al nostre país, no?
Doncs sí, han passat moltes coses
I per això dic que no en són pas de nostàlgics
I no pensem en allò que s'ha perdut
Sinó en el que volem construir
Jo vaig ingressar el 77, potser el primers del 78
Ara em costaria de precisar-ho
Al Suc, amb un projecte de futur
Que jo creia que era el més adient per Catalunya
I que ho és
I en aquell moment ja hi havia determinada preocupació medi ambiental
Jo vull recordar que nosaltres vam ser l'únic partit
Que es va oposar al trasbassament de l'Ebre en aquella època
Cap a Tarragona
Dien que el que calia és administrar els recursos hídrics
Del nostre entorn d'una altra manera
O, per exemple, ens vam oposar que la Dow Chemical
Posés una planta de saladora
En funció de la despesa energètica que es feia
En aquest moment, respecte a això, ho canviaríem
Ara, si anéssim a posar una planta d'osmosi inversa
Que és el que es volia posar d'això
Diríem una altra cosa
Però bé, en aquella època ja teníem uns plantejaments
Medi ambientals clars, junts
Un projecte de crear o de fer una societat socialista democràtica
I ho dic perquè jo he viscut també molt intensament
Les dissensions internes
En el voltant de si era bo o no el model soviètic
I ara, a vegades, en el debat polític
Quan se m'ataca dient que soc un dogmàtic
O que enyoro el règim soviètic o el cubà
La veritat és que penso que equivocats estan
I que poc coneixen les postures que jo he defensat
Que han estat sempre inequivocament democràtiques
De totes maneres, en aquella època ser ecologista
Fins i tot posteriorment
Jo recordo quan va aparèixer el grup dels verds alemanya
Que va ser una autèntica novetat
Allò que en principi era un moviment com a
No marginal, però sí, molt i molt i molt alternatiu
Vull dir que no entraven dins de les vies de participació política
Entesa com entenen les democràcies occidentals
Aquí això de ser verd i ecologista
Era una cosa així com a molt lírica, molt bonica
Però no tenia res a veure amb una pràctica
Jo imagino que les circumstàncies i el malbaratament
Que han fet tots plegats del nostre planeta
Ha fet que fins i tot un important dirigint nord-americà
Com l'Al Gore desfili pels festivals de cinema
Mostrant les desgràcies del planeta
Si no aturem això a temps
Com han canviat les coses?
El ciutat de vegades se sent una miqueta desorientat
Des d'aquest punt de vista ideològic
Segurament sí, però cal observar una cosa
No hi ha persona més ecologista que aquell que té molts diners
I si no, fixis allà on viuen, en paradisos
On hi ha moltíssima natura al voltant de les seves llocs de residència
I la reflexió que vam fer és que
Vista la degradació que té el planeta
Aquest estat de benestar hem de procurar socialitzar-lo
No per tenir pocs recursos econòmics
Hem de deixar de gaudir dels espais naturals
I aquest és el discurs que articula
El discurs de l'ecologisme polític
Crec que entre tots hem d'administrar d'una manera adient
Allò que tenim respecte dels recursos naturals
I que la veritable transformació de la societat vindrà
De la mà d'aquest acorn en l'entorn
Fa no fa tant de temps
A nosaltres ens deien alarmistes
Quan parlàvem del perill del canvi climàtic
Ara que ja n'estem veient els efectes
I que és una realitat reconeguda des de l'Algol fins a les Nacions Unides
I tothom reconeix que és cert
És important més que mai el prendre mesures
Que si no l'evitin, que segurament és difícilment reversible
Procurin que els efectes ens afectin el menys possible
Diuen les males llengües que se'n parla molt d'això
I que se fan moltes cimeres
I que tothom està al cas perquè els ha tocat la butxaca
Alguns?
És possible que sí
No ho sé
Això ens tocarà la butxaca
Jo com que vostè és ecologista li pregunto a veure...
Sí, sí, alguns toquen la butxaca
I fixi's que aquest hivern resulta que no s'ha venut tot el combustible
Per calefaccions que s'havia de vendre perquè no ha fet fred
I això preocupa alguns
El que ens ha de preocupar és que no toqui la butxaca a les classes més desafavorides
Els estudis estan dient que els països amb menys recursos
Seran els que més patiran
Perquè tenen menys possibilitats d'enfrontar amb èxit les conseqüències que tindrà
I el que convé és que tots aquests canvis
Que tard o d'hora ens afectaran a nosaltres
Ens agafin preparats i que siguem capaços d'afrontar-los de manera col·lectiva
Diu la dita popular que no és més net el que més neteja
Sinó el que menys en bruta
Els ciutadans també, Déu-n'hi-do, si escalfem el planeta
A nivell individual i quotidianament
O realment nosaltres no fem tant
Com ens diuen
Jo diria que se'ns imposa un model que té tendència a que gastem excessivament
Els consums energètics a l'estiu han arribat a superar l'hivern
Perquè tothom fa el recurs a l'aire condicionat
I segurament això no serà sostenible
No serem capaços de generar prou energia per tenir aquests estàndards de consum
I el que hem d'intentar transmetre és altres pràctiques estalviadores
I l'Ajuntament ha de ser el primer a fer-ho en els seus edificis
I prendre mesures que contribueixin a no fer aquesta despesa energètica més gravosa
Per què va entrar en política, senyor Balart? I quan?
Quan va entrar a militar al PSUC?
O ja abans era un noi d'aquells una miqueta inquiets revolucionaris folloneros que es deia a l'època?
Sí, jo era un follonero en el temps d'estudiants
Jo crec que l'època ho portava
Estàvem al final de la dictadura del general Franco
Eren èpoques dures
La societat havia madurat reclamant unes quotes més altes de llibertat i democràcia
I el sistema no ho permetia
I jo diria que entrar en política era una cosa inevitable
I el meu pare era un treballador
Treballava al port però havia estat, doncs, manobra
I l'entorn familiar i això ho propiciava
I per altra part la tradició familiar era inequívocament d'esquerres
I jo crec que tot m'hi va portar segurament assumint un grau de compromís més alt que no pas havia estat en la meva família
Vaig fer el servei militar, com no
On li va tocar?
Al Coi, una ciutat
Encara va estar de sort que no el van enviar Canàries a Malilla
Que es diu que era la destinació més temuda perquè estava molt lluny, no?
I no tothom es podia permetre venir de permís
Sí, sí, sí
Al Coi no està malament
No, no està malament, una ciutat que recordo molt de manera molt agradable i encantadora
A més, parlen un valencià preciós al Coi
I jo vaig fer l'Emili amb el Suárez, com qui diu
Jo me'n vaig anar al servei militar
Quan van nomenar l'Adolfo Suárez president de govern
I vaig passar tota la transició, legalització del Partit Comunista inclosa
A les casernes, amb molta por
Perquè la dimissió del Mirall Pita de Veiga, que era el ministre de Marina
I tot això van ser moments de moltíssima tensió i molta preocupació
I vaig acabar després de les primeres eleccions democràtiques
I en aquell moment, com que ja havia estat al voltant i proper al sud
Vaig decidir començar-hi a militar
La vivència, justament, d'una època molt concreta dins la política
Va ser un dels motius que el va empenyar a estudiar història
I llicenciar-se a la URB ja d'adult?
Jo diria que va ser un moment de descans que em vaig prendre
Jo considero que la renovació és bona i s'ha de fer
I que en determinat moment has de parar de l'activitat
I veure allò que has fet
I observar allò que fan els altres
He de dir, poca gent ho fa
I a vegades no s'entén quan ho faig
I en un moment determinat vaig considerar bé
Ara faig allò que sempre he desitjat fer
I que en general m'havien dit
Això és molt poc útil i així no et guanyaràs bé la vida
I vaig fer l'accés a la universitat per majors de 25 anys
I em vaig licenciar en història
He fet després els cursos de doctorat
I em queda pendent i em sembla que em quedarà pendent fer la tesi
Però és una cosa que em sap greu
Déu-n'hi-do, quina especialitat
Història contemporània
Contemporània
Aviam, la cosa està com està
Però si pogués, diguem-ne, treballar d'allò que s'ha llicenciat
I posteriorment doctorat
Què li agradaria?
La docència, la investigació, la recerca?
Jo prefereixo la investigació, sí
Tot i que no reputjo la docència
La investigació m'atrau molt
I de fet he tingut oportunitat darrerament de publicar alguna cosa
Gràcies al bon amic
I el que hauria de ser el meu director de tesi
En Josep Sánchez Cervelló
I la veritat és que m'ho he passat molt bé
Que diferent aquesta universitat
A la universitat d'aquella època
Quan vostè era jove, no?
Més que comentàvem fa un moment
Que a la Universitat Rovira i Virgili
Potser perquè és la que coneixem nosaltres
Té magnífics professors i professores
I tant que sí
I això és important de tant en tant recordar-ho
Època política
Hem parlat de l'Emili
Però jo recordo els oients també
Perquè en van parlar l'any passat
Quan s'accomplien els 25 anys del Carnaval
Estar en política en aquella època de transició
També implicava bastant totes les manifestacions culturals
La recuperació del carrer per la festa i tot plegat
Això és el que li va fer empènyer
Perquè vostè així, en principi, sembla molt tímid
Jo no sé, jo no el veig allò
L'alà de Carnaval, Carnaval te quiero
Doncs no m'hi va empènyer la militància política
Sinó les ganes de passar-s'ho bé
I bé, vam fer una colla, la colla de l'embut
Que teníem uns principis
Que era que volíem ser una colla que no n'és d'uniforme
Que no féssim coreografies
Que fossin molt arrelats a la realitat tarragonina
I que féssim sàtira d'allò que havia estat la ciutat
Vam arribar a guanyar un primer premi
Fent paròdia d'una cosa terrible
Que va ser l'explosió del rac d'enpetroli
La fugida amb roba de dormir de la gent de Tarragona
I bé, i totes les 10 edicions que vam estar sortint
El cert és que ens ho vam passar molt bé
Fins que va arribar un moment que no ens hi vam reconèixer
Almenys a la rua
I com que respectem que la ciutat ja n'hi agrada que ho faci
Ens vam posar de jurat en un carrer
Ens vam estar qualificant
I vam deixar de sortir
La festa però amb missatge
La festa per la festa no
No, no, exacte, la festa però amb missatge
Alguna vegada un es pot desprendre d'allò que és
I no sé si m'explico bé
Sempre actuem respecte a aquella ideologia
En el seu cas
Que vostè representa una formació política i unes idees
Però té la seva vida a banda
Vida en la que no entrarem d'altra banda
Les idees polítiques també donen resposta a la vida quotidiana
En aquest cas dels candidats o dels polítics?
No és una religió, eh?
Així com la religió sí que dona resposta a la vida personal
Moltes vegades de les persones creients
La política dona resposta a la vida personal
Malgrat que en campanya electoral no ho sembli
Jo també soc humà
I per tant, perquè aquestes campanyes tan centrades en el cap de llista
En l'alcaldable tendeixen a fer a vegades una figura una mica mítica
Entre cometes
Jo tinc contradiccions com tothom
I donen determinades pauses i segur que hi ha coses que no faig bé o m'equivoco
O són contradictòries
Tinc l'alegria que un dels meus fills va actuar aquest dissabte
A la festa que va organitzar Joves d'Esquerra Verda aquí a Tarragona
I va venir, ell participa en un grup que es diu l'Avance en Van
Que són gent que s'han conegut a Barcelona
I toquen batucada, aquests ritmes afro-brasilers
I ho fan molt bé
Si algú vol contractar que era l'estiu, ja ho saben
I parlant amb joves amics del meu fill, del grup aquest
Un em va dir quina sort que el Pau tingui un pare com tu
Un pare progrè, diguem-ho clar, Lluís
Un pare progrè, el qual em va omplir d'orgull i de satisfacció
Perquè crec que la relació pare-fill és independentment de la política
És sempre igual, però bé, que algú ho vegi així, doncs
Francament, em va fer molt feliç
És que no sempre els fills mantenen la posició ideològica dels pares
Entre altres coses, perquè la seva època és diferent
A la del pare i la mare, la seva joventut és diferent
Per tant, no sempre hi ha aquesta sintonia ideològica
Durant una època, sí, però després quan diuen que
Aixecant les ales i volen, hi ha cursis com el Jacques Brel
Doncs trobo que la cosa canvia, no?
Que hi ha posicionaments diferents i això és saludable
Sí, i tant
Ni que pensi molt diferent el pare
Sí, sí
Jo els meus fills he procurat educar-los perquè siguin lliures
Quants en té, perdoni, Lluís?
Dos
Dos fills
De 24 i 21 anys, per tant ja són grans
Ja estan criadets, que diríem les àvies
Ja estan criadets, exacte
I ells es mouen en l'espectre de l'esquerra
Però mai no els he imposat res i el que és més important és que siguin lliures per decidir pel seu compte
Aquest model educant, li fa res dir l'edat?
Neva, jo tinc 52 anys
Li van fer festa quan va fer els 50, això que està tan de moda?
No, doncs no
Va ser una cosa discreta, no?
Sí, no tenen, per mi no tenen especial significat aquests números rodons
Qui li agradi, doncs fantàstic, però per mi no té un significat especial
Es valora excessivament la joventut per determinades coses?
Jo diria que sí
I s'infravalora excessivament l'adultesa o la maduresa de les persones?
Jo diria que sí, totes les edats tenen el seu aspecte bonic i el seu aspecte negatiu
I en aquest moment, en aquesta societat on tothom ha de ser jove
I em sembla que és preocupant
Que hauríem de ser més conscients de la realitat
Hi ha molta gent gran i a més hem tingut èxit en això
S'han invertit molts diners en millorar la salut
I combatre la malaltia
I això representa que hem allargat moltíssim les expectatives de vida
I hi ha molta gent gran i molta de desatesa
Perquè no volem ser conscients que existeix aquest sector de la població
I que el que hem de procurar és viure cadascuna de les etapes de la vida
D'acord amb allò que som
Des de l'empenta i les ganes de fer coses de la joventut
L'experiència acumulada a l'edat madura
I el judici crític i allunyat de tota valedat de la bellesa
A mi m'agradaria recordar als oients que aquí al matí de Tarragona Ràdio
Aquesta conversa amb Lluís Balart, candidat d'Iniciativa Esquerra Unida
L'estem mantenint en directe
Des de la terrasseta del Mirall d'Estiu
La que toca més a la sorra de la platja llarga
Per tant aquest so de mar que senten no és un efecte especial que ha posat el Lluís des de l'estudi
El Lluís com es em refereixo
Sinó que és natural
I Déu-n'hi-do amb molta enveja estem observant com algunes persones
Van caminant, van passejant
I enveja, però a més enveja verda de la dolenta
I fixa't tu que bé que estan aquí fent un tomet
Per què ha triat aquest escenari?
Lluís, bé, la resposta és òbvia
Perquè qualsevol persona triaria aquest escenari per qualsevol cosa
Però és un lloc que li agrada particularment de la ciutat?
És un lloc que m'agrada
I m'agrada venir-hi a l'hivern, no a l'estiu
Jo sóc de poca platja a l'estiu
En canvi a l'hivern m'agrada venir-hi
No el veurem mai moreno?
No, ara sí, tinc la cara molt morena
Moreno d'aquest de paleta
Moreno de campanya seria més que de paleta
Perquè la fem al carrer i ens posem molt morenos
Però sí que m'agrada venir a l'estiu
Però per altra banda és un lloc emblemàtic
I a la plataforma Salvem la platja llarga
Que ha fet una important mobilització
I que ha trobat un gran ressò ciutadà
Jo crec que es deu primer
Que tal com està la platja està molt bé
I els ciutadans no pensem que hi calgui fer res més
En tot cas, en la meva opinió
El que s'ha de fer és recuperar més espai públic
En determinades zones d'aquesta platja
Però no intervenir-hi fent passejos
I això, que és una opinió política nostra
Jo crec que està compartida per molta part de la ciutadania
Que no vol que hi hagi aquesta intervenció
D'urbanitzar-la o fer-hi un passeig aquí
Que ja el tenim fet
Que ens passegem per la sorra
D'una manera molt agradable i molt alegre
I enllaça amb aquesta, jo diria
Nova maduració de la societat democràtica
Que no vol que decideixin per ell
Sinó que hi ha coses que han de ser molt participatives
I decisions que els ciutadans, les persones diuen
Jo vull decidir amb això
I això vull que no es faci
O que es faci d'una altra manera
Com es pretén fer
Crec que la lluita de la plataforma
I de tota la ciutadania
Respecte a la platja llarga
La fa emblemàtica i fa que l'hagi triat
Per fer aquesta entrevista
Doncs miri, ja que hem obert el meló
Amb la platja llarga
En tot cas, que el continuï obrint
El nostre company Ricard Ló
Des de l'estudi
Que ja li farà aquelles preguntes
Més específiques i més concretes
Del programa que presenta la ciutadania
Iniciativa per Catalunya
Esquerra Unida
Ricard, quan vulguis
Bon dia, senyor Valar
Hola, molt bon dia
Ja que són a la platja llarga
Parlava de la protecció d'aquest espai
Sentim de fons les zones del mar
En aquest àmbit de la protecció del territori
Iniciativa, vol protegir altres zones
Del terme municipal de Tarragona?
Nosaltres, sí
Volem protegir el que és la franja litoral
Des del port fins a la desembocadura del riu Gaià
I més enllà d'això
Tot el curs del riu Gaià
Almenys en el seu terme municipal
Enllaçant amb aquesta corona verda
Que culmina per llevant la ciutat de Tarragona
De manera que fem un corredor entre el Gaià i el Francolí
I que aquest espai es preservi com a espai agroforestal
Amb bons usos i un excés controlat
De manera que actui com a contrapès
De la zona industrial de la ciutat situada a Ponent
I que sigui el veritable polmo verd de Tarragona
Els seus adversaris diuen moltes vegades
Que iniciativa va en contra del progrés
Del desenvolupament, de la creació de noves infraestructures
Ara tenim la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana
Que s'ha aprovat inicialment
Que preveu un creixement a mig termini de la ciutat
I limita els habitants de Tarragona en uns 175.000
Són masses habitants, creu iniciativa?
Això hauríem de veure
Amb els recursos que tenim amb l'aigua
Amb si som capaços de tractar els residus
De manera que no generem acumulació de residus
Que no sabem després com gestionar
I amb els usos que siguem capaços de donar al territori
Pot ser una xifra raonable
Però ha d'estar fonamentada
Amb un estudi mediambiental més acurat
Que no pas el que s'ha fet
Que s'ha intentat evitar que la Generalitat es pronunci al respecte
Parlen de futur, d'urbanisme, de creixement de la ciutat
Terres excavades, sí o no?
Terres excavades quan toqui
Ens preocupa que hi hagi una oferta d'habitatge
Superior a les necessitats que té la ciutat per al seu creixement
I una mica això és el que ha estat passant
S'ha fet una oferta molt alta d'habitatges
S'ha estimulat en què la gent havia de viure a determinada zona de la ciutat
Si volia tenir un ascens social
I això ha provocat que apareguessin zones buides
Zones buides on els pisos no és que fossin baratos
Sinó menys cars que en altres llocs
I aquestes zones corren un seriós perill de convertir-se en guetos
I nosaltres el que volem evitar és això
És a dir, que hi hagi un creixement equilibrat de tota la ciutat
I que la gent de diferent poder adquisitiu, de diferent economia
Vigui homogèniament distribuïda en tota la ciutat
Ara que ha anomenat la paraula gueto
Com creu iniciativa que un ajuntament com el de Tarraona
Ha d'afrontar el fenomen de la immigració?
Primer deixant parlar d'immigració i parlant de ciutadans amb determinades necessitats
Jo segurament soc immigrant de segona generació
La meva mare és valenciana
I si anem a preguntar als ciutadans de Tarragona
La seva immensa majoria són procedents d'altres llocs del país
Per tant, el fet que ara vingui gent que parla altres llengües
I té altres costums
No introdueix sinó que un element de noves necessitats
I noves qüestions a atendre
La immigració s'ha de procurar que tinguin un accés immediat
I en condicions d'igualtat a tots els serveis que ofereix aquesta ciutat
I que s'incorporin al món laboral i social i al seu entorn
Amb absoluta igualtat respecte dels que fa més temps que vivim aquí
Una de les seves prioritats o de propostes electorals estrella
Podríem dir, és en l'àmbit de l'habitatge
De l'habitatge de promoció pública
Com i quants se farien a la ciutat de Tarragona
En els propers anys si entren en el govern de la ciutat?
Primer, avaluant les necessitats
Mitjançant el registre de sol·licitants d'habitatge públic
Saber quina és la demanda real que tenim en aquesta ciutat
I en funció d'aquesta demanda
Articular l'oferta que es pugui fer
I probablement, com que s'ha acumulat molta demanda
I hi ha molta necessitat
Convindrà en les zones de nova urbanització
Reservar fins al 50% per a habitatge protegit
Quina façana marítima vol iniciativa per Catalunya?
Tota, la façana marítima
És a dir, des del Gaià fins a tocar Salou
No un bus i petit
Per tant, el que hem de fer primer
És articular com ens movem molt bé per tota la ciutat
De barri a barri
De costat a costat de riu
Com fem homogènia la ciutat
I després parlem, i és importantíssim
De com el barri del Port té un accés directe al mar
Però soterrem les vies del tren?
Soterrem, alavem o fem el que sigui
Per tenir aquest accés directe
Això ens ho han de dir els enginyers de camins, canals i ports
Fem edificis al damunt de les vies del tren
Quan les soterrem?
Espais públics i edificis públics d'equipaments
Per descomptat
No edificis de promoció privada?
No
Parlem d'altres qüestions, ja que parlem d'edificis
Edificis emblemàtics de la ciutat de Terraona
Quin destí li donaria Lluís Valar a la Tabacalera?
La Tabacalera pot estar molt bé com a museu arqueològic
I jo des del 2005 estic dient que el que havia de fer l'Ajuntament era començar a negociar
amb l'administració de l'Estat i de la Generalitat, que són els responsables d'aquest museu
La titularitat és de l'Estat, la gestió està transferida a la Generalitat
i arribar a acords per habilitar-lo per aquests usos
En tot cas, l'ús ha de ser únic i s'ha de resoldre immediatament
Hem d'evitar que quedi novament un edifici buit que es va degradant
i quan hi vulguem intervenir sigui inaprofitable, que no es pot utilitzar
I què hi posaria el Banc d'Espanya?
Una mesquita
Una mesquita?
Sí, sí, per normalitzar que hi ha altres religions i que poden ocupar llocs emblemàtics a la nostra ciutat
I a la Sabinosa?
A la Sabinosa jo crec que un centre d'estudis universitaris
com s'ha parlat de l'Institut de Paleoecologia Humana o un altre de similar estaria molt bé
El que convé és que no hi hagi grans edificis a vore del mar
que preservem aquesta costa sense edificar que tenim
I per tant, a mi em sembla que primer hem de trobar una destinació a dia
i segon, vigilar el disseny que fem
de manera que no hi fem un edifici enorme que pugui servir d'exemple per altres actuacions similars
Tarragona necessita un hotel de 5 estrelles?
I a la Sabinosa, com han proposat alguns candidats?
Tarragona necessita bons equipaments per al turisme, per atreure visitants
I home, l'entorn és molt bonic, però jo crec que els espais públics han de continuar tenint usos públics
i més si estan en llocs privilegiats com l'antic preventori de la Sabinosa
Ja que parlem de turisme i això ho podem lligar amb el patrimoni, amb la declaració
La declaració, ara ja fa uns quants anys de la declaració de patrimoni mundial
Creu iniciativa, creu Lluís Valar, que Tarragona ha d'anar en el futur a mig i llarg termini
a convertir-se en una ciutat bàsicament de serveis i de turisme?
Tarragona hauria de combinar tant l'economia de producció, és a dir, diversificar la seva oferta industrial
o la ubicació de la indústria que hi ha, com el turisme i els serveis
I més enllà d'això, la implantació d'empreses que utilitzen noves tecnologies
no d'ara, sinó en tecnologies de futur, que encara no coneixem quines són
Respecte del turisme, jo crec que s'ha de fer una oferta més diversificada
més basada en el patrimoni històric de totes les èpoques que tenim a la nostra ciutat
i buscant un turisme tan especialitzat en la investigació històrica i cultural antropològica
com de divulgació en turisme familiar que està interessat en l'entorn cultural de la ciutat
Canviem de registre, vostès també al llarg d'aquesta campanya han parlat-hi molt de descentralització
Què volen dir amb aquest terme? Cal descentralitzar l'Ajuntament de Tarragona?
Les diferents parts de la ciutat, els districtes han de tenir poder polític
que és la millor manera que els ciutadans puguin gestionar el seu entorn més immediat
que és una reclamació jo crec que unànim de tot arreu
Cal fer els consells de districte, que les entitats veïnals hi participin
d'acord amb la representació democràtica i que puguin vigilar
que s'executen les inversions que estan previstes en els pressupostos municipals
en el seu districte i que puguin proposar les partides que s'han d'incorporar
a l'any següent en els pressupostos
Això no encariria justament les despeses de l'Ajuntament?
No té per què encarir-ho, cal una adaptació administrativa
que s'ha començat a fer, de manera que junt amb aquesta descentralització política
absolutament necessària fem la desconcentració administrativa
i que l'administrat tingui molt a prop seu oficines municipals
on pugui atendre. Internet és una realitat, això ho fa perfectament possible
i jo crec que amb els bons funcionaris i molt qualificats que té l'Ajuntament
és possible portar-ho a la pràctica sense costos eficits.
Ja que parlem de descentralització, és partir d'ahir també de descentralitzar
activitats culturals, esportives o d'altres tipus
que majoritàriament sempre es fan al centre de Tarragona?
Absolutament, pensem, parlem sempre de dues zones esportives
potents, una llevant i una ponent, que s'han de mantenir
l'entorn de l'actual estadi del Nàstic, s'ha de mantenir com una zona esportiva llevant
junt amb el creixement de la de Camp Clar a Ponent.
I les activitats culturals igualment, tenim una xarxa de centres cívics
amb unes bones sales d'actes que es poden utilitzar
per molts muntatges teatrals i altres activitats artístiques
i s'ha de portar l'activitat cultural a tots els indrets de la ciutat.
Si rep el suport majoritari del ciutadans, senyor Valar, quina seria la primera mesura
que adoptaria com a alcalde de Tarragona?
D'avui per demà, reformar l'OEB de l'Ajuntament
de manera que sigui més participativa
i que els ciutadans no tan sols rebin informació, sinó que puguin interactuar amb l'Ajuntament.
Si l'iniciativa forma part en coalició amb altres forces polítiques
del proper govern de la ciutat, quines àrees considera prioritàries
per poder tenir les seves competències?
És complicat perquè no dependria només de nosaltres,
sinó de la negociació amb altres forces polítiques.
Tenim uns camps específics d'interès, que seria l'aspecte mediambiental,
la participació i tot allò que són polítiques respecte de les persones,
allò que diem d'evitar tota exclusió de les persones de l'entorn ciutadà.
Senyor Lluís Valar, molta sort en aquests dies que encara queden de campanya,
en aquesta recta final, i molta sort també amb la seva cita,
amb les urnes, el proper diumenge 27 de maig. Gràcies.
Doncs moltes gràcies a vostès.
Aquests dies que queden de campanya, què porta pitjor de la campanya, senyor Valar?
Perquè no em dirà que és fantàstic i meravellós.
Dubto molt que qualsevol candidat que estigui aquests dies amunt i avall
digui que és meravellós això d'estar de campanya.
No, diguem que ja estava programat per fer-ho.
El que porto pitjor és l'incertesa de saber què he de fer passat demà.
Una gent de tan atapaïda que, com a molt, només tinc l'horitzó de demà
i no sé exactament què em toca fer l'altre dia.
Clar, perquè tota la seva vida s'atura mentre està a la campanya.
A veure, quan parlo de vostè parlo de qualsevol altre candidat.
Sí, sí, sí.
Vull dir, hi ha un parèntesi a la vida dels candidats, no?
Hi ha un parèntesi, són almenys aquests 15 dies, hi ha un parèntesi.
L'estat de la casa es degrada, no ho podem atendre com voldria en la casa
perquè una de les mans, tot i que troc crítica amb la feina que faig a casa,
doncs la part que em toca la puc fer menys.
Els horaris s'alteren, és més difícil saber quan estaré a casa,
a quina hora arribo o a quina hora he de sortir.
Potser aquesta alteració horària també és una de les coses que porto pitjor.
Està sonant la música de Miquis Teodorakis
com a la banda sonora de la pel·lícula que ha triat Zorbal Grec,
una gran pel·lícula protagonitzada per Anthony Quinn, quin actor.
I abans de començar l'entrevista parlàvem d'aquesta pel·lícula,
però no es pensi, en parlem de coses molt intrescendents abans,
aquí no es prepara res.
I deia, hi ha molta gent que no entén que a mi m'agradi aquesta pel·lícula.
Clar, és que aquesta pel·lícula diu moltes coses que no es veuen en la primera lectura, no?
Sí, sí, és una pel·lícula, primer és un director que no té una cinematografia gaire extensa
i una mica és fora de la memòria cinematogràfica de la gent.
Jo, és una pel·lícula extraordinària, la tinc molt present, doncs,
perquè una de les coses que m'he preocupat és, amb la sortida del DVD,
buscar una versió en DVD abans que no pas es perdés.
M'ha costat una mica, però finalment la vaig poder tenir.
Sí, és un diàleg admirable entre la filosofia dionisíaca, representada per l'Alexis Orbas,
i la Polínia, que és l'anglès...
El British-British, aquell home, eh?
Exacte, sí, sí, que ve allí.
I és una lluita constant i, bueno, és una pel·lícula que té una càrrega simbòlica tremenda.
És un can a la vida, no?
És un can a la vida, és els sentiments, el combat entre la racionalitat i la rauxa,
una mica allò del seny i la rauxa que diem aquí, doncs, està molt ben expressat.
Després hi ha uns actors extraordinaris, el repartiment extraordinari, i, bueno, en fi, m'agrada molt.
Per acabar, i encara en referència amb la pel·lícula, ara quan està sonant aquesta música,
clar, tothom quan pensa en Zorba el grec, hagi vist o no hagi vist la pel·lícula,
li ve la imatge de l'Anthony Queen a la platja, amb l'Alan Bates, al costat, ballant el Sirstaki.
Però vostè em comentava que hi va haver una altra escena que el va impressionar més.
Sí, hi ha una escena, hi ha una vella prostituta,
que parla amb enyorança de les guerres balcàniques,
perquè ella vivia molt bé durant les guerres.
Tenia feina, molta.
Tenia molta feina, efectivament.
I contra una malaltia i mort durant la pel·lícula.
Mentre està a l'agonia, a la seva cambra,
que és molt atapeïda, es va omplint d'aquelles velletes vestides de negre,
amb un bocador al cap, que s'estan allí,
i a poc a poc comencen a agafar objectes,
i quan ja finalment és morta, a la cambra només hi queda el cos a sobre del llit
i la resta és completament buida.
Tothom se n'ha anat i ha agafat el que ha pogut de la casa aquella.
Tornarem a veure Zorba el grec, eh?
Ens han despertat les ganes de recuperar aquestes velles pel·lícules,
però aparquem aquesta imatge de la mort de la vella prostituta
i ens quedem amb la imatge d'Anthony Queen ballant el Sirstaki,
en una platja grega de la illa de Creta, nosaltres tenim la nostra,
i ens quedarem una estoneta, eh?
tot i que vostè no pren el sol, però com a mínim, a mirar l'onatge.
Lluís Valar, gràcies.
Moltes gràcies a vostès.
I moltes gràcies també.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!