És la una del migdia, en vuit minuts els recordo que aquest espai
que fem amb la Guàrdia Urbana de Tarragona,
amb motiu del 150è aniversari,
arribarà el matí de Tarragona Ràdio cada darrer dimarts,
a més a partir de dos quarts d'una.
I també m'agrada recordar-los, suposo que tots haurem d'agafar la dinàmica,
que poden participar obertament per donar el seu parer
o resoldre qualsevol dubte que tinguin en referència a aquest cos,
a aquest servei de la ciutat de Tarragona.
Però ara parlem d'un altre aniversari, 25 anys que fa l'Esbar d'Ensaire de Tarragona.
Per aquest motiu han organitzat una sèrie d'actes que avui volem comentar
i que de ben segur ens ocuparan en propers programes al matí de Tarragona Ràdio.
Però avui val la pena fer una mirada general del que suposa aquest aniversari.
Per això ens acompanya el president de l'entitat, Carles Tepero. Molt bon dia.
Bon dia a tots.
I el seu director artístic, Salvador Fà. Bon dia.
Hola, bon dia.
Fa 25 anys que vostè ja està a l'Esbar?
No, fa 25 anys, sí senyora.
Perquè com que vostè, història d'Esbar, en té una mica no d'aquests sinó d'altres també.
Bé, només 53 anys.
Bé, home, això.
I miri, encara de director artístic i fantàsticament bé.
Quants es cau exactament? Hi ha una edat exacta o això es perta...?
Concretament es va constituir el dia 5 de març.
El 5 de març.
Però es va presentar en públic el 12 de desembre.
D'aquell mateix any.
Sí, del mateix...
Per tant, com ho fareu, això de les dates?
Passeu del calendari i aneu fent o...?
No, ja ho estàs comentant.
De fet, junta amb l'aniversari...
Comencem ara el març i acabarem el març l'any que ve.
Molt bé.
Però aquesta data que ha senyalat ell del desembre també coincidirà aproximadament amb un grandíssim festival, no?
Amb coreografia irèdita...
La idea de fer un festival commemorant que es va fer la presentació el desembre, el 12 de desembre, doncs, clar, no podrà ser el 12, serà el 14 o el 15, perquè vingui el cap de setmana, però la idea de fer un festival una miqueta sonat.
Bé, la idea és això, ja veurem què ho sortirà.
Home, és allò de sempre, quan hi ha un aniversari cal mirar una miqueta, tampoc no cal passar-se de nostàlgia enrere, però sí pensar que l'esbarra d'en Saire de Tarragona, com altres entitats de caràcter cultural i que tenen a veure amb la tradició i la cultura popular, precisament, jo no dic que fos una tasca heroica organitzar un esbarra, però gairebé.
D'entrada hi havia molt poca gent en aquella època, de determinada edat, que sabés que era un esbarra d'en Saire, i em refereixo a gent jove, sobretot, no?
Sí, sí, sí.
Doncs se va dir, no, no, un esbarra d'en Saire, un queda en Saire, podíem dir-li, no, senyor Fa?
Sí, era difícil, llavors.
El que passa és que va ser unes circumstàncies, bueno, jo llavors no dirigia cap esbarra d'aquí a Tarragona,
i els meus fills ballaven en una colla de sardanes, i tota la colleta que ballaven sardanes van demanar per...
Home, per què no muntar, altra vegada, tornar a recuperar l'esbarra d'en Saire de Tarragona, que s'havia deixat d'actuar feia 5 o 6 anys.
Jo m'ho vaig repensar molt perquè, doncs, la veritat és que no en tenia massa ganes.
A més a més, ja portava dos esbars més, o sigui que ja tenia prou feia, però, esclar, pesa molt el que t'ho demanin els fills i els nebots,
i això llavors va dir, bueno, vinga. Llavors vam reunir una sèrie de gent dels que havien intervingut a la primera època de les bars d'educació d'escans,
que era el que havia funcionat fins a llavors, i es va tornar a muntar.
Ara que parlava d'això de les ballades de sardanes, fa 25, 30 anys, les trobades que es feia a la Rambla,
on les colles sardanistes convidaven a tota la gent que volia aprendre,
allò tenia una vessant no només sardanista, sinó de reunió social, eh?, de la gent jove, poca broma, eh?,
que hi ha molts casoris d'aquella època, eh?, que tots coneixem, sí o no?
I tant.
Aviam, des d'aquest punt de vista, les bars també té aquesta vessant social de reunió, d'activitat, de germanor,
no és només l'aspecte artístic, que déu-n'hi-do, sinó també té aquesta vessant d'entitat de ciutadans i ciutadanes, no, Carles?
Sí, no, no, és veritat, vull dir, malgrat sigui una mica, doncs, el gruix, el nucli de les bars,
doncs, la difusió, el manteniment, la recuperació de la dansa tradicional de Catalunya, dels països catalans i més enllà fins i tot,
doncs, les bars és una entitat social, no?, que té com a base aquesta promoció de la dansa,
però que al voltant seu, doncs, també se generen moltíssimes activitats, no?,
que serà la participació als balls del seguici popular, per exemple, no?, els quatre balls que hi ha gent de les bars,
els de Gitanes, Pastorets, els Set Pecats i el Vall de Cocis, darrerament,
doncs, a banda d'aquesta activitat més tradicional, més popular,
doncs, es fan, doncs, des de torneixos de dominó, des de cicloturisme,
des de celebracions de Carnaval, les festes de Nadal,
clar, tot perquè els socis i els amics i familiars de tots els associats,
que venim a ser, doncs, ara al voltant de 500, no?,
comptant que les famílies, doncs...
Sí, al voltant de 500 persones, no?, és que normalment és molt...
Al voltant de l'ESBAR, eh?
Sí, bueno, és que l'ESBAR no és un soci de persones,
sinó que és el soci família.
La família.
Clar, llavors, s'ha de comptar un promis de tres, quatre persones per soci,
són 160 i pico de socis, socis família,
doncs, clar, s'anem a més de 500 persones.
Jo és que això ho recordo una vegada parlant amb el Carles,
perquè dius, a vegades, les persones que no coneixen aquestes entitats,
pensen, no, no, és una entitat que has de dir que només el tema de l'ESBAR,
i alguna vegada m'has comentat, home, actuar com a...
com una entitat capaç de socialitzar determinades persones,
de crear relacions, perquè esteu oberts a tothom.
Sí.
Per a mi, és una entitat oberta, no és una entitat allò...
Totalment.
No cal saber ballar, per entendre's.
No, no, no.
Que ningú deia, no, no, és que jo no sé fer capaç de...
No, no, i no ha vingut gent a ballar,
a ballar principalment amb els veterans,
que no havien ballat mai,
i han vingut, doncs,
doncs, podem ballar?
Doncs sí, home, sí.
Balli, balli, i aprenen.
Costarà menys, però, doncs, sí, sí, no hi ha cap problema.
A la fitxa de...
Per fer-se sòci no hi dius res sobre si...
No, no.
No has de fer un càsting tipus
Operació Triumfo ni res d'això, no?
No, no, no.
No, no, no.
No has de marcar cap requisit d'aquesta naturalesa.
A més, tenir ganes, en tot cas, doncs, d'això, no?
Doncs de fer vida social, de participar.
Evidentment que hi ha aquest fonament, no?,
com a esbar d'en Saire,
doncs, de difusió, manteniment i recuperació de la dansa,
i jo crec que sí,
que a tots els que estem a l'esbar,
doncs, ens agrada la dansa moltíssim
i participem d'alguna manera, no?,
uns ballant i altres no ballant.
No ho sé, la meva pròpia participació...
Experiència, no, no és de ballador.
No és de ballador, eh?
Encara que ell no ho digui, però ballat també, eh?
Ballats catalans també.
Però a l'intimitat.
No, no, no.
No, no, no, quan era jovenet.
Ah, sí?
No, sí.
Sí, ell ballava...
Morfoll i de ta.
Morfoll i de ta.
I com és això, que no...
Està en tient, no sé, més veteran?
Bueno, perquè la vida dona molts toms i...
Però això és com anar en bicicleta, no s'oblida?
Bueno, no, sí.
Salvador, tu que ets l'expert.
No, no, almenys no.
Sí que s'oblida, sí.
Sí que s'oblida.
Sí, o sigui que jo ho tinc comprovat amb la gent
que, per exemple, has muntat un ballet,
s'ha presentat, s'ha ballat en públic
i llavors el deixes, doncs, perquè, esclar,
si has de fer tot el programa sempre, doncs, és impossible.
Llavors vas deixant aparcats alguns ballets
i quan el vols tornar a muntar,
quasi, quasi l'has de tornar a ensenyar
perquè la gent s'ha oblidat ja d'aquell ballet.
O sigui, clar, no s'obliden de ballar,
però s'obliden d'aquell ballet.
Aquella coreografia.
Aquella coreografia.
O sigui, no s'obliden de ballar,
saben fer els punts, saben ballar,
però, esclar, les figures d'aquell ball
ja s'han oblidat.
O sigui, s'ha de tornar a muntar.
Jo, Salvador, mire, que hem parlat vegades
de coreografies i de dansa
i no li he preguntat mai.
Per ballar en un esbarça de tenir una certa gràcia,
m'explico.
Hi ha gent que, per molta voluntat que hi posi,
Flamenc no podrà ballar mai,
perquè no té gràcia.
Hi ha gent que es posarà a ballar
jotes aragoneses i tampoc no té gràcia.
Aquí estem igual, no?
I aquí té més gràcia que d'altres.
Jo diria que...
O és pura tècnica?
Amb la dansa catalana, principalment,
hi ha un marge tan ampli de danses
que el que no em serveix per saltar i córrer
em serveix per fer una dansa reposada.
Ah, miri, és molt integradora.
Aleshores, de fet,
a les barres sempre han pogut aprofitar tothom,
perquè aquell que no té una habilitat...
Per això ho veu vostè, de seguida?
Sí, com ho veus.
I aquest, aquest...
Penso que l'hauré de posar a córrer,
com ho diu vostè,
i no pas a saltar.
És que hi ha persones que, veritablement,
dius, oi, si li haig de fer fer una dansa fina i senyorial,
no me la traurà.
En canvi, em traurà, doncs,
un ballet de saltar i córrer.
Per exemple, una bolangera,
un ballet d'un ball de gitanes,
inclús, que és complicadíssim,
però, en canvi, doncs, te'l traurà.
Per què?
Perquè és un ballet que, doncs,
s'ha de saltar i córrer,
molt, allogar-te molt.
I hi ha persones que, doncs, això li va.
I, en canvi, hi ha l'altre,
que és més pausat, més reposat,
que ja se'ls veu amb el caràcter,
i aquest serveix per fer, doncs,
que et diré, unes danses que té per sol,
una trinca dansa,
unes danses de pinedos
i un ball ceremoniós.
El que dèiem,
que qui vulgui ballar a les bars
no es quedarà sense ballar.
No!
O una cosa o una altra,
però vostès sempre li trobaran el seu lloc a les bars.
Sempre trobem el puesto per poder-los fer ballar.
Com estem, de joves?
Bueno, ara vam fer un festival, no?
El festival d'infantils i juvenils,
és a dir, fins als 14, 15 anys,
16 anys, i fins i tot,
tot un èxit de Caixa Tarragona,
fa pocs dies, el mes passat,
fa no res, sí, sí, sí,
i un èxit, doncs, de participació
i de familiars.
S'agradaria que el que ens vaig llegir
perquè jo no hi vaig poder anar,
que no estava massa fi,
i van ballar més de 50 crius.
Sí.
O sigui que, déu-n'hi-do,
si tens 50 crius ballant,
ja és un èxit, no?
Per tant, que heu arribat a aquest 25 anys
en bona forma,
des del punt de vista associatiu
i des del punt de vista de d'ensaires,
perquè, clar, allò que comentava
la Carles de la difusió,
el manteniment i la recuperació,
aviam, la fitxa tècnica
es veu claríssim.
La difusió és obvi,
el manteniment i la recuperació
amb tota la feina que heu fet
en paral·lel amb altres entitats
a la ciutat
de recuperar elements
pel nostre seguici.
Sí, clar.
Heu complert el compromís
als 25 anys.
Estem intentant
de quedar bé
amb els ideals
que portàvem sempre.
També se'ls ha reconegut
una miqueta
tota aquesta feina, eh?
Sí, bueno, sí.
Sí, sí, Salvador,
si vols ja ho diré jo,
però és veritat.
En nom de les vàries representacions
i també, evidentment,
personalment,
en Salvador fa
que porta tots aquests anys
amb tota la fenyada
que ha estat fent
i que continuarà fent,
doncs, bueno,
ja va començar
amb l'Ajuntament de Tarragona,
no?,
el distingir-te
com a fill predilecte,
que potser jo crec que és...
Per un tarragoní
deu ser el sumum, no?
No, jo sempre...
Això ho he dit
des del començament,
que em penso
que per un tarragoní
la màxima aspiració
és que et consideri
un fill predilecte
de la teva ciutat,
no un tarragoní.
Un de qualsevol poble,
si el fan fill predilecte
del seu poble,
em penso que és
la màxima distinció
que poden fer.
I justament per això,
ciutat,
per tot arreu
i amb un nou nivell
i qualitat.
I mitja Europa.
Sí, que això també
ho comentarem, no?,
que hem ballat a molts llocs.
I aquí tinc una fotografia
del senyor Farra
recollint la creu de Sant Jordi.
Aquí està també.
Sí, bueno,
això va ser ja
l'últim...
Molt emocionant, Salvador.
Molt emocionant va ser el moment,
ho recorda o bé?
Sí, bueno,
clar,
com que ja m'havien fet
tantes coses,
el que recordes
amb més afecte
potser va ser
els homenatges
que em van fer
a les bar.
va fer un homenatge
al Metropol,
doncs que...
Al final,
aquella gent més propera,
que és la que et coneix de bo,
no?
Llavors va ser
un seguit
de tot un dia
de satisfaccions
i de felicitacions,
o sigui,
que és molt.
Això del
fill predirecte,
doncs,
és clar,
em va impactar molt
perquè, és clar,
que et coneixin fill predirecte
doncs ja és molt.
El de la creu de Sant Jordi,
doncs,
què vols que et digui?
Doncs sí, sí.
Però molt protocolari,
molt...
Sí,
ja és fora de Tarragona,
ja és al Liceu,
sí,
és impactant,
tot el que vulguis,
però no ho sé,
trobo que aquests altres actes
han sigut els...
el dia que em van fer aquest homenatge,
em van donar la medalla d'or de les bar,
doncs,
és molt important.
Aquest sí que li va picar,
una miqueta.
això per mi és molt important.
Són els dos forts d'importància.
La creu de Sant Jordi,
indiscutiblement,
que té una importància per tot Catalunya,
doncs,
és clar,
és un reconeixement més aprofundit,
doncs,
del meu treball.
Fora la cirereta del pastís,
potser?
La cirereta.
Sí,
han portat la dança catalana
per molts països
i per moltes ciutats espanyoles,
també.
Bueno,
concretament,
em sembla que com més queda Extremadura
per anar ballant.
La vista és...
No, no,
millor no les diem,
perquè, escolta...
No, no,
les autonomies,
em sembla que com més queda Extremadura.
I fora,
doncs,
a França,
Turquia,
Òstria,
Itàlia.
Fem una mirada
de com hem de celebrar aquests 25 anys,
perquè jo aquí veig un calendari detallat,
això vol dir que hi ha molta teca
i molta feina
i serà un any
doncs amb moltíssima activitat.
Com bé comentàveu,
ja s'ha fet alguna que altra activitat
al Festival de Dansa dels Més Joves.
A partir d'ara,
doncs,
hi ha una seqüència pràcticament
d'activitat mensual
cara a la ciutadania,
perquè internament vosaltres,
doncs,
Déu-n'hi-do la feinada que teniu en guany,
no?
Sí, sí,
el nostre desig en aquesta celebració
no és només celebrar-ho,
diguem,
la família de les bars,
sinó tots els familiars
de la família de les bars
i tots els amics
i ciutadans de Tarragona
que vulguin apropar-se,
no?
Tant per conèixer l'entitat
com per participar i gaudir
de les diferents actuacions
que es faran,
no?
Com dius,
Iolanda,
doncs,
no hi ha més que se salvi,
no?
Perquè fins i tot
alguna cosa
de les que inicialment preveiem
com a activitats
d'aquest aniversari 25è,
doncs,
encara n'hi ha algunes
que no estan del tot tancades
i que no surten
en la programació
que vam presentar
fa quatre o cinc dies
als mitjans de comunicació,
no?
Jo que sé,
per exemple,
una d'aquestes
que podria arribar a caure
i que no la tenim
encara del tot definida
seria al voltant
del mes d'agost,
doncs,
amb una trobada
dels bars infantils
no està encara configurada
però és possible
que abans parlàvem
de les nostres visites
i de portar el nom
de Tarragona a fora,
doncs,
com a la ciutat de Clàgui
en Foraustria,
que les bars
que vam estar
fa dos anys,
crec,
allí,
no?
Salvador,
doncs,
a la secció
d'infantils i juvenils
doncs,
vingués a Tarragona,
no?
I algun altre,
i algun altre,
per tant,
també podria ser un element
una mica de sorpresa
i al voltant,
doncs,
no ho sé,
de Sant Magí,
però ahí,
doncs,
podria ser que estiguessin aquí,
eh?
No ho sé,
ni d'acord.
I abans,
doncs,
podem anar dient...
Sí,
perquè la més immediata
és l'11 de març,
hi ha un festival d'aniversari
coincidint amb aquest mes de març
que es va fundar...
Sí,
bueno,
aquest és el festival
que fem cada any,
diguem-ne,
perquè hi ballen tota la gent
que ballen a les bars,
o sigui,
ballen tothom.
Les cinc seccions de dansa
de les bars
ballen tots.
Els que corren
i els que salten.
Sí,
tots,
tots.
I a més a més,
es procura
d'adaptar
que els ballets
hi balli tothom.
O sigui,
si convé portar
un ballet més senzill
perquè puguin ballar
els que fa un mes
o dos que ballen,
doncs,
es munta aquell ballet
també per aquells.
Segur que aquesta és
una de les fórmules
per la qual
heu fet 25 anys
amb aquest bon aspecte.
Sí,
jo penso que sí,
això ha sigut una clau.
Sí,
perquè a més no és,
perquè,
bueno,
a més fa,
no fa tants anys
que estic a les bars,
no?,
i com a president
em sembla que només
en porto cinc,
per tant,
en fi,
vull dir que
el que jo he viscut
i sense dir,
aquelles bars
doncs ara es queden
amb pocs balladors,
l'altre més.
Sí que hi ha fluxes d'aquests,
però potser pel que
estàvem comentant aquí
que està obert
a totes les persones
que vulguin participar
i ballar també,
però cadascú
en la seva mesura
en les seves possibilitats,
és a dir,
no és un ballet
del,
no ho sé,
d'aquell de Moscú
on s'ha de sàpiguer tot
i la gent només
s'ha de dir
quin sà ja,
la gent fa la seva vida
ordinària,
la seva vida quotidiana,
i els vespres,
normalment,
tarda-vespre,
un cop per setmana,
doncs va
i ensagi,
evidentment,
perquè sí que el Salvador
fa i estem d'acord tots,
doncs té el seu nivell
d'exigència i de qualitat
perquè hem de donar qualitat
també a la dansa
i respecte,
però ens entenem,
no?
Vull dir,
és un ball,
doncs això,
tradicional i popular,
ja ho diu el seu nom,
no?
Les danses són així,
no?
Sí, sí,
la idea més bàsica
és aquesta,
que ho fots sigui popular,
o sigui,
no volem acadèmia,
exacte,
i n'hi ha d'altres
que se n'ocupen d'això.
Sí,
hi ha moltes acadèmies,
jo sempre dic el mateix,
les acadèmies són per fer
ball d'acadèmia,
per fer contemporani,
per fer tot el que vulgui,
nosaltres hem de fer
la dansa tradicional
i la dansa popular,
la dansa del poble.
Clar,
això no treu que es facin
altres experiències
per allà on toca.
I balla una tiqueta
com balla el poble,
o sigui,
no allò de dir,
mira,
ara he començat
amb el peu esquerre,
doncs he començat
amb el peu esquerre,
perquè el poble
també hi començava
amb el peu esquerre.
No hi començaves
tots amb el peu dret.
No li treu rigor,
no li treu
aquella disciplina
que es necessita
per dur a terme
una coreografia
en condicions,
però clar,
també respectant
aquesta essència
d'amaterisme
que necessiten
aquest tipus d'entitats.
Doncs la primera cita
per a aquells
que vulguin gaudir-ne
és al Metropol,
l'11 de març
a dos quarts
de set de la tarda.
I jo he vist que,
ho dic perquè ja
tots els actes
no els podrem esmentar ara,
i a més esperem
que els convidarem
i que ens vinguin
a donar detalls
d'alguns d'ells,
i el festival
del 25è aniversari
serà el desembre,
amb allò que dèieu
que va ser
la data de presentació
en Societat de l'Esbar.
Molt bé.
Jo d'aquest festival
el que sí
és en Salvador
fa l'ànima
que l'estat
preparant,
home sí,
perquè hi ha dances
inèdites,
i les músiques també.
Totes.
Totes les músiques
i totes són nou.
Totes són inèdites.
Però té la seva gràcia,
explica-ho.
Les músiques
són d'en Curigrau,
de l'Agustí Cluigrau,
música,
hi ha un compositor
important
i de molt de prestigi
de Barcelona,
i les coreografies,
bueno,
la idea coreogràfica
és meva
i el muntatge
serà, doncs,
de la Maria Clausta,
la meva filla,
i el Joan Carles Gil.
Són els dos
que,
com que són els mestres
de dansa
que tinc dintre
el cos de dansa,
bueno,
la Maria Clausta
ara ja és
la direcció artística.
Jo soc la direcció tècnica
ara ja,
perquè em penso
que amb 74 anys
quasi,
ja puc dedicar-me
només a reposar
una miqueta més,
no?
Home,
jo crec que
si això és el calibre de gust
ja fa bé.
La idea és que,
doncs,
bueno,
es fa això.
Més que res,
doncs,
la,
no sé,
la idea
és això que t'he dit.
Llavors,
per l'elaboració
de les coreografies
que és el que el Carles
voldria que us expliqués
una miqueta
perquè la gent
se'n pugui fer una idea.
Pensem prendre
com a base
els nostres monuments
més significatius
de Tarragona.
O sigui,
i la seva relació
amb els tarragonins
al llarg de la història
fins a arribar
als nostres dies.
Així mateix,
el culte i la religió
han estat sempre
en els antics temples,
com el temple d'August
que tenim sota la catedral,
que segons diuen,
i la catedral
que tenim actualment.
Per tant,
s'inspiraran elements
absolutament tarragonins
per tirar davant aquest...
Llavors,
per exemple,
la gent
es divertia
a l'amfiteatre,
al teatre
o al circ
de l'època romana
com avui ho fan
al Metropol,
a l'Auditori,
al Palau de Congrés
o al Camp del Nasti.
O sigui,
que,
és clar,
per exemple,
els mercats.
Els mercats,
hi havia el fòrum,
els mercats romans,
doncs la gent
anava al fòrum,
però ara van
al mercat central,
que és el mercat actual.
O sigui,
és una mica...
Jo crec que això
haurem de dedicar
a un programa,
a parlar-ne.
El dia que ho vulguis,
ja ho sé.
Ho dic perquè és una llàstima
resumir-ho molt breument,
Carles,
que els serveis informatius
ens han paitat.
Sí,
perquè jo crec que estem
molt entusiasmats
amb el dia 17 de març,
també.
Ja està el caure.
D'aquí tres setmanes
pretenem
que al Palau Firal,
a baix,
davant de l'estació,
del Palau de Congrés,
tots aquells
que van ballar a les bar
durant aquests 25 anys,
els seus amics,
amigues,
familiars
i qui vulgui,
farem un sopar-festa
el dia 17 de març
a partir de les dos quarts de nou
del vespre.
Doncs caldrà fer una...
Una cosa, un recordatori...
Una crida, eh?
Una crida per si algú
es despista,
que ho sàpiga,
que és el punt de trobada.
Continuarem parlant
d'aquests actes d'activitats
d'una entitat veterana
a la nostra ciutat,
l'Esbard en Saire de Tarragona,
Carles Saperó,
president de l'entitat,
Salvador Fà,
director tècnic,
que l'hem presentat com a artístic.
No, el meu fill no s'enfada per això.
Home, si s'enfada per això,
ja vindrem nosaltres, eh?
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
I bon aniversari.
Adéu-seau.
Adéu.