Són les 12 del migdia, en 10 minuts, saludem ja en Rosa Ricomàs,
la directora del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per a qui se li ha acut posar-se en obres en dissabte,
que no en ve el lampista, que no en ve el tècnic,
ja sabeu on us hi poseu, no?
A veure, estem en mans d'una empresa molt competent,
que té molt bones referències
i que esperem que el mes d'agost sigui un mes de la màxima operatibilitat.
De fet, comenceu, en principi està previst que les comenceu a finals d'aquest mes de juliol?
Sí, el 23 de juliol ja es tenim previst que l'empresa ja entri a l'espai del museu
i nosaltres, en aquests moments, ja estem començant a desmuntar les sales
on s'ha d'intervenir perquè preservar tot el que són les obres artístiques,
tant escultura com pintura.
És el que dèiem, imagina't, a les cases,
quan fem una obra, per petita que sigui,
no donem a l'abast de trobar llençols i plàstics per tapar-ho tot,
un museu, i més com el nostre, que té obres realment increïbles,
algunes d'unes dimensions importants,
d'altres que són autètiques instal·lacions,
vull dir que no és el quadre que despenja senzillament,
no és fàcil, no és senzill,
tota una sèrie de treballs d'inventariat,
en fi, ha de ser una feina.
Que ja heu començat?
Bé, sí, hem començat pel que ens semblava que era més dificultós
i la veritat és que ho estem portant força bé,
no tan ràpid com preveiem,
però estem treballant d'una forma molt coordinada,
fins i tot tenim la col·laboració d'alguns dels artistes,
en aquests casos, com deies tu, d'instal·lacions,
que s'ha de ser especialment curós,
perquè a vegades el propi muntatge en si ja té una certa dificultat,
però el dia 23, sens dubte,
l'empresa podrà començar a moure's
amb la màxima seguretat per qualsevol tipus d'obra.
Feu l'obra, perquè és important, ara en parlarem,
tancant les portes del museu, lògicament.
No, de moment no tanquem les portes del museu,
de moment deixem...
Som valents, eh?
Naltros i l'empresa,
perquè tot això també suposa un pla de seguretat molt acurat.
De moment el que farem serà intervenir per fases,
tot el que és el projecte estat estructurat en dues fases
que es treballen verticalment,
llavors comencem per una fase vertical
que connectarà horitzontalment amb la segona fase
i llavors deixarem pel final tot el que és el vestíbul
i el que és les sales que donen sortida al pati,
que és en aquests moments tenim el tapís de Tarragona de Joan Miró
i que recentment s'ha incorporat al museu
i que volem que estigui el màxim temps a l'abast dels ciutadans.
Les escultures de Julio Antonio...
Les escultures de Julio Antonio ja estan en camí d'embalatge
i llavors, bueno, principalment el que farem
és que la gent pugui accedir fins al pati,
que el pati és bonic també per veure'l,
i, doncs, bueno, demanem també comprensió
per part dels nostres visitants
perquè, de fet, estem treballant
per millorar les condicions en el futur.
Em comentaves abans, Rosa, que feia 15 anys
que no es feia una intervenció al museu
que ara feu unes obres, són obres importants, com bé deies,
que en principi parteixen pel tema de la climatització
i dius, mira, ja que estem posats, fem allò que ens cal, no?
Bé, l'any 1991 es va reinaugurar el museu
tal com el coneixem avui en dia
i des d'aquell moment haurien anat fent feines menors,
podríem dir, doncs, de repàs de pintura,
de les necessitats que puguin sorgir
de manteniment d'infraestructura.
Ara el que s'havia vist, doncs,
és que ens havia fallat el sistema de calefacció
que teníem fins al moment.
Cada vegada fa més calor als estius,
no hi havia un sistema d'aire condicionat
i és el moment en què es va plantejar tirar endavant
en aquest projecte.
Un projecte que es va generar,
es va començar a parlar l'any 2005,
tots els processos són lents en quant a elaboració,
llicències, concurs, tot això,
però que finalment, doncs,
el 8 de juny del 2007 ja es va veure atorgat
en una empresa, l'empresa Saufer de Lleida,
i ja estem en el moment de tirar endavant amb tot això.
Això no només serà un canvi en la fasonomia,
en la concepció de l'espai,
sinó també en la concepció museogràfica del propi museu.
Això implicarà canvis després.
Sí, a veure, quan pensem en aire condicionat,
sempre pensem en les persones,
però les obres d'art també estan molt afectades
pels canvis de temperatura i d'humitat.
I el fet que aquestes obres
era tant pel confort de les persones
com per la seguretat de les obres,
o sigui, que és una cosa que té una doble vessant.
Llavors, en aquest moment,
tots sabeu que l'any passat,
amb motiu del 75è aniversari de la Segona República,
es va reordenar les col·leccions de Juli Antonio,
amb la presentació de, podríem dir,
l'exposició monogràfica Bronze Nú,
Juli Antonio, una vida d'escultor,
i que estan molt ben acollida pel públic,
sobretot per la seva vessant de contextualització
de les obres i de didàctica.
Doncs el que preveiem és donar aquest mateix to didàctic
a tota la col·lecció permanent del museu.
D'alguna manera, el Museu d'Art Modern
el que explica és l'art del segle XX
a les comarques de Tarragona,
des de les seves possibilitats.
El canvi de segle l'expliquem amb Juli Antonio,
passem del XIX al XX,
juntament amb altres pintors i escultors
que tenim representats,
com són Santiago Acosta,
Pujol Montaner,
Torres Fuster, etcètera.
I llavors entrarem en un període
que parlarem de la República,
que és on enllassem amb Juli Antonio
i la col·locació de l'estàtua dels herois,
fins a la democràcia.
Llavors parlem de dos grans centres educacionals
en temes d'art que ha tingut Tarragona.
En temps de la Segona República,
l'Escola de Pintoria i Escultura de la Generalitat de Catalunya,
que es va crear assessorats per Ventura Gasol,
amb la direcció de Joan Rebull i Ignasi Mallol,
i que va donar,
amb el seu breu temps d'existència,
que es va cloure l'any 38
a causa dels bombardejos de la ciutat,
va donar unes pautes d'educació
dins del que és l'art molt enriquidores i molt novedoses.
La període de la guerra va ser un...
podríem dir...
es va parar tota aquesta docència
i després va ser la Diputació de Tarragona
a través de la seva escola,
el taller Escola d'Art,
que va tornar a posar en marxa aquests estudis
que coneixíem fins avui en dia.
Llavors volem, a través d'aquesta Escola d'Art,
veure fins als anys 70
quins van ser els seus professors,
d'on van sorgir,
llavors estem parlant de noms com Saumells,
estem parlant de noms com Mariano Rubio,
com Tomàs Olivar,
com Gonzalo Lindim,
com Josep Picard,
com Jordi Sacall,
i llavors també el Ramon Carreter,
amb ceràmica,
o sigui, d'alguna manera volem enllaçar
tot aquest contingut.
O sigui, com dos centres educatius
vam poder donar a Tarragona
una importància de situar
una sèrie de noms
dins del món de l'art.
I d'aquesta escola
han sorgit també joves artistes
que a través dels diferents premis
també tenen obra.
Ah, exacte.
Al Museu d'Art Modern.
Hi ha un art del segle XXI, també?
A veure, hi ha un art,
podríem dir,
de canvi de segle,
l'altra vegada,
passem del XX al XXI,
i llavors utilitzem
la Bienal d'Art
de la Diputació de Tarragona
com a leitmotiv
per engegar això.
Llavors, allí trobem obres
d'artistes locals
que han estat premiats
i que també estan vinculats
amb aquesta Diputació,
com són Manuel Margalev,
Antoni Alcácer,
o sigui,
amb aquesta vinculació
de territori,
també tenim a Bufarull,
o sigui,
hi ha una sèrie de noms,
però també tenim gent
que ha confiat en aquest premi
per fer la seva promoció.
Llavors, tenim, doncs,
els últims premiats,
que són Cribieral de Lacan
i Javier Muro de Pamplona,
que també s'hi trobaran representats.
O sigui, que d'alguna manera
intentarem que els 10-15 anys
darrers de les medalles tapiròs
estiguin exposades
per donar aquest punt
de contemporaneïtat.
Però, per exemple,
i digue'm que em poso
en un nivell així molt domèstic,
jo quan vaig a veure
els premis de la Bienal,
que són magnífics
i pots anar tantes vegades
com vulguis,
vas a aquella sala,
segons entres,
passes per on estava Julio Antonio,
clar, és que com has dit
que canvia,
et vas cap allà.
Ho canviarem, tot això.
Tot això,
aquests premis, per exemple,
no estaran a la sala on són ara?
No, canviaran d'espai.
Buscarem que hi hagi
una cronologia
per fer el recorregut
de la...
O sigui, estaran a la sala final
de la primera planta,
d'alguna manera.
El que també volem,
per exemple,
un premi com el de Tapirò i Julio Antonio
que té,
és vigent des de l'any 45,
només es posar
a les darreres obres,
dels darrers 15 anys,
és pobre.
Llavors, el que volem
és a través d'algun mitjà
audiovisual o tècnic
que hi pugui haver
a l'abast del públic
suficient documentació
perquè ells puguin veure
el seguiment d'aquest premi.
O sigui,
que puguin interactuar
amb una pantalla
i sàpiguen
qui van ser els primers premis
i com han anat evolucionant,
quins han estat els guanyadors
de totes les biennals
i que estiguin representats
amb imatges
a través d'una pantalla
o bé tàctil
o amb un teclat,
perquè ells puguin tenir
aquesta informació
i dir com hem arribat fins aquí
amb la medalla
de Tapirò i Julio Antonio.
Doncs després de 50 anys de treball.
El que és la part
de les exposicions temporals,
com s'ubicaran?
També com ara
o també canvien?
No, no,
les exposicions temporals
s'ubiquen igualment
a la planta baixa,
tal com estan ara,
perquè creiem que és un espai
que, si és necessari,
queda aïllat
de la resta del museu.
Tant a l'entrada
a la dreta
com és habitual
com aquella part
quan es passa al vestíbul?
Aquella l'utilitzem
per casos de necessitat,
però bàsicament
són les dues de l'entrada.
Tenen aquell finestral
que dona al carrer
que és com un aparador,
que fa aquest lligam
exterior-interior.
Llavors, en principi,
continuem mantenint
aquestes dues sales
com les sales
d'exposició temporal.
Les altres que deies tu
que vinculen al pati
són aquelles que a vegades
ens permeten
per Santa Tecla...
Que són de llarga durada, també.
Exacte,
que tenen de recuperació,
que tenen un altre format,
doncs ampliar una miqueta
segons les necessitats
de l'espai.
Pel que fa a la sala d'actes,
perquè recordem
que el Museu del Modern
acull moltíssimes presentacions
i actes,
també feu alguna reforma
o queda tal com està?
A veure, la millorarem,
segurament ara millorarem
tot el que és el sistema
de so i de gravació
de la sala
i també li farem
el manteniment
que pertoca,
d'alguna manera.
En principi,
que tal com te deia,
el vestíbul,
la planta baixa
és l'últim
que es tancarà,
el que passa és
que aquesta sala
durant molts dies
esmermerà
la seva operatibilitat
perquè el soroll
de les obres
tampoc no garanteix
una confortabilitat
suficient.
O sigui que,
en principi,
no la tanquem
perquè en un moment
tant es pot utilitzar
per una cosa puntual
però tampoc no la podem
cedir a llarg termini
perquè no sabem
quina incidència
pot tenir les obres
en el confort
dels que puguin
estar allí treballant.
És de mal dir
però més o menys
hi ha una previsió
del que pot durar.
Ho dic perquè
una de les característiques
més destacades del museu
justament és el servei pedagògic,
les visites guiades.
Tenim molt controlat tot això.
Ara el 2007, 2008,
el curs escolar
sobretot els nens
que són un públic
fidelíssim
i que organitzeu
moltíssimes visites.
A veure,
nosaltres,
d'acord amb l'empresa
que ha de portar
adjudicatària,
estem confiats
en que,
bueno,
estem confiats no,
hem d'obrir
després de les vacances
de Nadal
com a molt tard.
O sigui,
si podem ja tenir
el museu obert
per el que és
el mitjà de desembre,
millor.
Si no,
nosaltres a partir del 17 de gener
ja tenim atorgades
visites pels col·legis.
O sigui,
amb això ho hem sigut
molt dràstics
i volem mantenir-ho.
També hem optat
per una altra opció
com que
es rastregeix un trimestre
el fet
que ells puguin venir
a l'escola.
Nosaltres hem creat
una sèrie
o estem treballant
en uns programes
per poder anar
a aquelles escoles
que precisin
dels nostres serveis
in situ.
O sigui,
si,
escoltem-me,
nosaltres el nostre programa
era primer quatrimestre
o primer trimestre
i no ens ve ve de vindre
a partir de gener,
es posen en contacte
amb el servei pedògic
i nosaltres els oferim
quines són
les nostres possibilitats
de poder-los atendre
al propi centre.
Sí, perquè si entren
dins de la línia curricular
d'aquell curs
ens parla d'un determinat autor
o què que ho puguin fer.
Exacte, o sigui que
no es trobin desassistits.
Nosaltres fa quatre anys
que hem apostat molt fort
la Diputació
ens ha donat molt de suport
per tirar endavant
aquest servei pedagògic
i el que no podem fer
és per unes obres
quedar-nos al marge
i només
no donar servei.
Si ells
no els encaixa
o no han trobat
o s'han trobat
que ja està ple el calendari
s'adrecen a nosaltres igualment
i nosaltres
fem aquest sortida.
Visitem les escoles
que és el nostre lema
en aquest cas.
De fet, teniu obres
d'art extraordinàries
no només per la seva importància
i bellesa
pel seu valor
però jo diria
que la joia de la corona
és justament
aquest contacte
que en els últims anys
ja ho han tingut
sobretot amb un públic
molt jove de la ciutat
a través del servei pedagògic.
Jo diria que esteu
com molt orgullosos
d'aquest aspecte del museu.
A veure,
sí, evidentment
estem molt orgullosos
perquè a més
hem aconseguit
una relació
amb les escoles
com molt personalitzada.
o sigui,
una de les nostres
formes de treball
ara,
si estigués la Marisa aquí,
Marisa Suárez
que és l'ànima
d'aquest servei pedagògic
que ens ho explicaria,
es valora
tant o més
la visita prèvia
que els professors
fan al museu
i aquest contacte
amb el servei pedagògic
per encaixar plenament
les seves necessitats
amb les nostres
possibilitats
de servei.
Llavors,
creiem que
és important
i aquesta relació
tan personalitzada
és el que ha donat
els seus fruits.
hi ha escoles
per exemple
com el CEIP
de pràctiques
que enguany
ha sigut
el que ha setrat
una nova iniciativa
que és
Exposem el Museu.
Treballem amb l'art,
Exposem el Museu.
És un centre escolar
que tota la seva
etapa infantil
la treballa
en relació al museu
i llavors
per nosaltres
això és molt important
i d'alguna manera
també a vegades
ens trobem
en centres
de fora de Tarragona
si no poden
vindre ells personalment
busquem els mitjans
per tenir aquest enllaç
i que després
sigui de profit
aquesta visita
no sigui merament
venir a veure el museu
sinó crear
aquesta
podríem dir
aquesta necessitat
que el museu
formi part
de la nostra educació
de forma continuada.
I de fet
una mica
agafeu la ciutat
com a museu
perquè jo recordo
que una vegada
justament amb la Marissa
vam fer tot un recorregut
per aquestes escultures
i monuments
que hi ha a la ciutat
de Tarragona
vinculades
amb els artistes
i les obres del museu.
Sí, perquè a Tarragona
té una sèrie
d'escultura pública
que està al nostre abast
i que molta d'ella
està relacionada
amb artistes
que després
tenen la seva obra
al museu
i busquem aquest nexe
ciutadà
entre museu i ciutat
perquè els nens
també quan després
els nens
els joves
vagin per qualsevol ciutat
sàpiguen apreciar
el valor
de l'escultura pública
puguin buscar
quina és la seva representació
o si és una alegoria
o quina relació té
els materials
o sigui que tinguin
aquesta curiositat
per veure com
l'escultura pública
s'incereix a la ciutat
i quina importància té
doncs pel context
i per la ciutadania.
A l'exterior
a la façana
també fareu alguna cosa?
Bé, repintarem
o sigui serà...
Rentar-li la cara, eh?
Sí, sí, a fons
a fons, a més
una neteja de cutis.
Sí, interior, exterior
aprofitem també
per remodelar
els serveis públics
els lavabos
i acondicionar-los
d'una forma més adequada
pels minús vàlids
i després també
alguns petits problemes
d'aquests de maniobralitat
per a persones
amb deficiències
també milloraran
al llarg d'aquestes obres.
Doncs, a veure
teniu pel davant
un trimestre complicat
sempre que es fan obres
per bé que vagin
sempre són una molèstia
un trasbals
però bé
al mes de gener
ens trobarem
amb un museu d'art modern
completament canviat
i diferent
suposo que també
teniu allò programades
les exposicions temporals
els projectes
I estem treballant
a veure, de fet
algunes coses
que teníem previstes
per aquest últim trimestre
les hem tingut
en Darrerí
teníem previst
per Santa Tecla
fer una exposició
del pintor tarragoní
García Anguera
que hem posposat
per quan reinaugurem
i després teníem previstes
les dues exposicions
individuals
dels guanyadors
de la Bienal
el Cribieral
i el Javier Muro
que també hem parlat
tot aquestes tres
passaran el primer trimestre
de l'any vinent
Doncs esperarem
l'any 2008
i estrenarem
tots plegats
al Museu d'Art Modern
de Tarragona
el de sempre
però renovat
i adaptat encara més
a l'activitat
que duen a terme
quotidianament
Rosa Ricomà
directora del Museu
gràcies per acompanyar-nos
que vagi tot molt bé
Molt bé
gràcies a vosaltres
i espero poder venir
el més aviat possible
a convidar-vos
a veure el nou museu
Esperem que sigui
en la data prevista
Bon dia
Gràcies