This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Com està la cosa?
Ha acabat, ha acabat.
Hem fet la presentació, allò ben fet, en totes les lletres.
Hem volgut fer un acte solemne al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona
amb presència de les autoritats i amb presència també
de diferents representants de policies municipals d'arreu de Catalunya.
Ha estat un acte que ha durat aproximadament uns 45 minuts,
però ara ja ha finalitzat.
De fet, molts agents ja han pres el camí de baixada
fins al tinglado, un dels tinglados del moll de costa,
perquè a la una avui tenen un altre acte,
perquè hi haurà un acte també de reunió de tots els agents
per donar les distincions d'aquest any, podríem dir.
O sigui que avui hi ha teca i també hi haurà teca a quarts de Déu,
que és l'hora en què hi haurà el sopar de gala en presència dels agents d'ara,
els agents en actiu, els agents jubilats,
totes les autoritats, moltíssima gent.
Sent força ben acompanyats.
Deixa'm saludar-te una mica del programa.
Isabel, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Hola, Isabel, bon dia i enhorabona.
Una pregunta abans que res de l'Aire Isabel.
Si aquest matí estan amb els actes commemoratius
i aquesta nit estan de sopar,
vol dir que podrem aparcar en doble fila,
fer malifetes...
Ei, ei, ei, això no ho pots dir.
No?
No, no, no.
És a dir, que deixeu un retet, no?
I tant.
Bromes a banda, enhorabona, Isabel,
a tu i naturalment i a tots els companys de la Guàrdia Urbana.
Gràcies, gràcies.
Isabel, avui podríem dir que és el dia aquest que teniu un mercat en vermell en el calendari
des de fa molts mesos.
La celebració d'aquest 150 aniversari fa mesos que dura.
Encara teniu algun acte a l'altra càmera, però avui, com podríem dir, és el dia central, no?
Avui és el dia que em semblava que no arribaria mai.
I quan ens hem donat ja el teníem al damunt.
Sí, avui és el dia gran, el dia gran per nosaltres.
És un dia en què avui hem vist a les llums dos projectes que hem presentat,
de fet ja hem presentat en aquesta secció mensual que hem fet durant tot aquest any 2007
sobre els 150 anys de la Guàrdia Urbana.
És la petita història de la Guàrdia Urbana,
escrita pel David Font amb dibuixos de la Pilar i en Vallès
i el llibre també de la Guàrdia Urbana de Tarragona.
150 anys de servei, escrits pel Manuel Carrasquilla i el Xavier Virgili.
I tenim precisament els autors d'aquest llibre.
Manuel Carrasquilla. Manuel, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
També saludarem ara d'aquí uns instants el Xavier, que ja el tenim entre nosaltres.
Xavier, bon dia.
Hola, bon dia.
És un llibre que també va venir el Manuel fa unes setmanes a la ràdio,
ens va presentar les galerades, podríem dir,
però ara ja el tenim enquadernat i fa petxoca, suposo.
Com a mínim, nosaltres ens ha agradat.
Aquí l'autor, però suposo que té un grau d'exigència més elevat.
Sí, home, de fet ens han fet patir perquè ens ha arribat a molt d'última hora avui mateix.
Està calent, calent, vaja.
Està salido de l'orno.
Però sí, sí, bueno, ens sembla que nosaltres no tenim una visió objectiva,
però ens sembla que ha quedat força bé i, bueno, esperem que agradi.
Nosaltres hem intentat, doncs, reflectir aquí tota la història de la Guàrdia Urbana
i, bé, esperem que us agradi a tots.
Aquesta data de l'11 de desembre de 2007 no és casualitat.
Avui ja són els actes centrals perquè, Xavier, avui fa precisament 150 anys,
si no anem a Rats, que es va constituir de forma oficial aquest cos
que ha desenvolupat en el que és la Guàrdia Urbana que coneixem actualment.
Sí, avui fa 150 anys que es va celebrar el ple municipal,
on, bueno, aleshores la Guàrdia Municipal, com va ser el primer nom,
doncs, va quedar oficialment constituïda, sí.
Deixa'm fer una miqueta d'història, sense que sigui farragosa,
però en quin context hem de situar el naixement d'aquest cos
i quines eren les funcions d'aquells primers, crec, 18 agents?
Bàsicament, perquè ens entenguem i per fer-ho fàcil,
són dues grans motivacions les que porten el Consistori d'aquell moment
a crear la Guàrdia Municipal.
Un és un afany de modernitat, hem d'entendre la creació d'aquest cos
com un intent del Consistori per dotar a l'administració
d'un element que ajudi a modernitzar la ciutat.
I el segon gran element és que aquesta Guàrdia Municipal
havia de fer complir unes ordenances municipals
que havien de canviar els hàbits de comportament
i de conducta dels ciutadans de Tarragona.
Són funcions que, en línia general,
s'han mantingut al llarg d'aquest temps,
tot i que, òbviament, el procés de modernització ha avançat
i també les funcions i la càrrega que ha de fer la Guàrdia Urbana
també ha anat augmentant.
Sí, bàsicament, les funcions,
si ara féssim un catàleg de funcions que es feien
a mitjans del segle XIX i les que es fan avui en dia,
no haurien variat massa.
El que sí que ha variat, òbviament,
és la complexitat de com s'aporten a terme aquestes funcions.
El llibre no només és una descripció
i un relat cronològic de tots els avenços
de la Guàrdia Urbana d'aquesta història,
sinó que també porteu molts documents,
com precisament crec que el llistat dels primers agents de Guàrdia Urbana,
moltes fotografies de tota aquesta tasca d'arxiu
que heu estat fent durant els últims mesos de recopilació de dades.
Quin és el document que més us has sobtat a trobar?
No t'en diré un, molts.
Ens va dir molts.
Quan et capbusses en un arxiu, descobreixes que en els papers
està la vida de la teva ciutat i de les persones.
Llavors, són molts els documents que hem descobert
que expliquen històries de persones,
ja siguin de membres del cos o de ciutadans de Tarragona.
I, per tant, hem intentat que aquest llibre
transmetés al màxim possible l'element gràfic,
perquè qui el fulleixi o se'l llegeixi
pugui visualitzar almenys una part dels documents
amb els que nosaltres hem treballat.
150 anys és un període molt llarg,
és un període que podem dividir, per exemple, per etapes.
Vosaltres, Manuel, ho feu en el mateix llibre.
Quins creus que han estat al llarg d'aquests 150 anys
algunes de les dates o dels punts d'inflexió
que més han marcat l'evolució de la Guàrdia Urbana
durant tot aquest temps?
Home, jo diria, a banda, evidentment,
del primer moment de creació,
a principis del segle XX,
quan se fa una refundació del cos
i s'agafa la denominació de Guàrdia Urbana,
o sigui, el nom de Guàrdia Urbana,
com el coneixem avui en dia,
no és de mitjans del segle XIX,
quan es crea, sinó arriba una miqueta més tard.
Exactament.
Es crea, com va dir el company,
amb la denominació de Guàrdia Municipal
i al 1909 es fa aquesta reorganització
i es passa a denominar-se Guàrdia Urbana.
i un altre moment que nosaltres potser agafaríem com a fita interessant
seria la incorporació de la dona,
perquè és un dels cossos pioners en aquest aspecte.
Les publicitats, o cas, en general ho són,
i la Guàrdia Urbana de Tarragona en concret també.
Estem situant l'any 1975.
75, al final del 74 és quan el consistori
pren la determinació i entren en servei a principi del 75.
Un procés aquest que va s'envoltat de certa polèmica,
una polèmica que avui en dia vistos amb els nostres ulls
ens pot semblar una mica absurda, fins i tot,
però sí que hi va haver fins i tot algun article a la premsa
i tot plegat referent a aquesta ocasió, no?
Sí, a veure, ens hem de traslladar a l'època,
fa ja 32 anys, i evidentment la incorporació de la dona
al món laboral encara era escassa,
i evidentment en una professió d'homes com era la policia,
doncs encara més.
Sí, em va estar envoltat d'una polèmica
que ara ens pot semblar anecdòtica,
però que en aquell moment reflectia una mica l'estat de la societat.
Avui en dia ha ido a plantejar-se
si un agent, home o dona, pot fer les funcions de Guàrdia Urbana.
La Isabel com a dona i que fa molts anys que està a servei
sembla una polèmica absurda.
Evidentment, és una polèmica absurda,
ja sin pensar, ja ara les tasques són iguals
per homes que per dones,
i a la policia no és diferent.
Però Isabel, perdona,
deu quedar encara algun cromanyón pel món suelto
que encara us miri amb una certa reticència
en casos puntuals, no?
A veure, no et sentia, Joranda.
No, no, que deia que deu quedar
algun element prehistòric
que us miri alguna vegada,
i dic puntualment i a tall d'anècdota
que pensi que això que les dones
puguin tenir aquesta autoritat
que atorga les seves funcions,
els sembli estrany, no?
Sí, però això ja és molt puntual.
Excepcions, però és molt puntual.
És molt puntual, sí.
Ja pràcticament no ens trobem amb això.
Hi ha també una data
que voldríem seleccionar,
que és, el llibre també inclou
un band, crec, de l'any 1969,
en què es decreta l'inici
de la zona blava.
També és una data que, home,
a nivell intern suposo que no
ha estat un canvi significatiu,
però sí que a nivell ciutadà
és una data que potser molts recorden
i maleixen entre cometes.
Sí, sí, el que passa és que cal
fer menció que és una zona blava
diferent de l'actual, eh?
Expliquem-ho, doncs.
Era una zona blava
que alguns situacions de raó
se'n recordaran,
s'havia de posar un disc horari
de l'hora d'estacionament del vehicle
i aquest disc, amb l'hora d'arribada,
marcava l'hora de finalització
de l'autorització per estacionament.
Jo me'n recordo d'això, disculpa.
Me'n recordo d'això,
ho donaven a les autoescoles,
a les companyies d'assegurances,
vull dir que duia propaganda
i podia ser metàl·lic o de plàstic,
jo ho recordo, sí, sí.
Sí, sí, exactament.
O sigui, no s'havia de pagar
com la zona blava actual,
tenia el nom de zona blava,
però era això que comentem,
era aquest disc horari
que establiria el temps final d'estacionament.
No sé si, clar,
durant aquests actes del 150 aniversari
han servit també,
i aquest ha estat un dels objectius principals
d'aquesta femeride,
per demostrar quines són
les autèntiques tasques
i totes la feina que du de terme
a la Guàrdia Urbana,
però no sé si encara creieu
que molta gent, molts ciutadans,
senten la percepció que la Guàrdia Urbana
no són aquelles persones
que poden controlar el tema de la Guàrdia Urbana,
que controlen el tema de la grua,
que només estan per fer aquestes accions punitives
de càstig.
No sé com creieu que us valora avui en dia
pels ciutadans, Manuel.
La valoració ja també s'ha comentat a la presentació.
Moltes vegades és injusta
perquè es queda només en aquest concepte de repressió
i, clar, més aviat en el sentit del trànsit,
perquè el trànsit és una activitat
en la que ens relacionem amb tota la població.
La major part de la població
no es relaciona amb nosaltres en temes delictius,
perquè els dolents no són tants.
I, clar, el tema del trànsit
és el més proper
per això, perquè tothom
va en cotxe, o si no va en cotxe,
tothom va a peu,
i tot aquest problema
i dificultat del trànsit
és en el que la nostra intervenció,
diguéssim, és més directa.
Però, clar, si agafem
si agafem els llibres de les memòries anuals
veiem que hi ha
milers d'activitats d'assistència a ciutadà,
però milers d'assistència a malalts o a ferits,
serveis relacionats amb altres departaments
de l'Ajuntament
que ens encomana alguna activitat determinada.
Sí, és a dir,
hi ha moltes altres activitats
que no es veuen tant
perquè no toquen a tanta gent.
La percepció que els ciutadans tenen
de la Guàrdia Urbana
ha evolucionat
al llarg d'aquests 150 anys
o s'ha mantingut sempre
amb aquesta distància
de consideració de bon servei,
però també amb aquest punt de recel
per allò que en dèiem
que la Guàrdia Urbana
en alguns casos
pot ser un cos repressiu.
Hi ha hagut alguns moments
en què heu estat vistos
més com a bons
que no pas com a dolents
o més que dolents
que no pas com a bons?
No, igual,
perquè és una mica
relacionada amb el que dèiem.
tothom vol la policia
però per l'altre.
Quan l'altre em molesta
truco a la policia.
Quan jo estic fent una activitat
que molesta...
Quan jo em salto el semàfor en vermell
que no vingui la policia.
Que no vingui, no?
Si jo sóc el que fa soroll
que no vingui,
que no és per tant.
Però si és el veí, sí.
Aquesta percepció
doncs més o menys
varien una mica
perquè la societat
no era ara mateix
la de principis del segle XX,
per exemple,
que és la d'ara,
però més o menys
podíem dir que era semblant.
Ja anem acabant, Manuel,
però aquest llibre
també ens permet comprovar
l'evolució
dels mitjans materials
amb què heu treballat
la Guàrdia Urbana
durant tots aquests anys.
Veiem, per exemple,
fotografies
de les primeres motocicletes
que va tenir el cos
crec que a principis
dels anys 60.
A nivell material,
a nivell això
de vehicles,
d'armes fins i tot,
com valoraries
aquesta evolució
de tot aquest temps?
Home,
hi ha un salt importantíssim
amb la recuperació
de la democràcia
dels ajuntaments,
que és on es fa
una aposta
molt clara
per a la modernització
i equipament
del cos
de policia municipal.
És a partir de llavors
quan,
bé,
les motos,
com ja has comentat,
són al principi
dels anys 60,
però vehicles
així,
amb una flota
una mica important
ja de vehicles,
amb 6 o 8,
és amb la recuperació
de la democràcia
i diguéssim que,
o sigui,
fins a llavors,
se podia dir
que durant els primers
100 anys
anaven amb el revòlver
i el bastó
i prou
i després ja,
com et dic,
a partir dels 60
amb les motocicletes
i dels 77
amb vehicles,
equipaments
de sonòmetres
ja també es començaven
a adquirir,
en fi,
una sèrie
d'equipaments
que ens ha de portar
a poder satisfer
les exigències
de la societat,
en definitiva,
que és el que s'ha de fer.
Aquest llibre
és una radiografia
bàsicament del passat,
però si mirem
el futur,
aquesta és una ocasió
segurament més política,
però com a gent,
Manuel,
quins creus
que són els reptes
que teniu pendent
la Guàrdia Urbana
de cara a mig termini?
Home,
un dels reptes
que se derimen
d'això
és que la percepció
de la societat
que té
de la nostra feina
millori
i s'acosti més
a la realitat,
de fet,
que coneguin
aquests altres serveis
que no són tan
desagradables
com la típica denúncia
o la típica euro.
Bueno,
moltíssimes gràcies,
també moltíssimes gràcies
al Xavier
que ens ha acompanyat
i ara,
Isabel,
el tinglado,
explica'ns una miqueta més
què feu,
perquè sabem que ara
us donen consideració
a consideració
anava de dir
condecoracions,
però en què consisteix
aquest acte?
Ara,
són condecoracions
per anys de servei
i per serveis
que,
bueno,
s'han desenvolupat
al llarg d'aquest últim any
i que són dignes
d'alguna menció
o condecoració.
A tu toca alguna cosa
o no?
No,
aquest any no em toca.
Jo aquest any,
amb l'ocupatge
que hem estat
al carrer,
doncs,
hi ha estat,
però no massa.
Nosaltres,
Iolanda,
no és per fer la pilota,
però una petita medalla
a la Isabel sí que
l'hi podríem donar,
no?
Home,
la de la ràdio ja la té,
eh?
És de baratillo,
està feta amb una xapa,
però està feta amb molt de carinyo,
també t'ho dic ara.
Moltíssimes gràcies,
així la rebo.
Gràcies, Isabel,
de veritat,
una abraçada ben forta
i continuarem celebrant
aquest 150 aniversari
que,
entre altres coses,
tan de bo,
hagi servit,
entre altres coses,
com dèiem,
per aquella frase
que jo recordo
que vam dir
en el primer programa
que vam fer
de que els pares
mai diguessin
si no et portes bé
als carinyo de la veritat.
Una abraçada ben forta, Isabel.
Gràcies, una abraçada.
Adéu, adéu.
Bé, Jordi,
jo m'he quedat amb les ganes.
Tu tens un exemplar del llibre?
Sí, tinc un exemplar del llibre.
L'he robat amb perdó vilment.
No, no, ben fet.
Escolta,
era per saber, clar,
com que ens acostem
a les dates de Nadal,
a mi em feia gràcia
de veure
si sortia
la típica fotografia
de l'Urbano
amb el celacot,
el cinturó de xarol,
al mig de la plaça
i tot envoltat
de pernils,
ampolles i coses d'aquestes
rotllo en 60, 70,
perquè això és real,
això es feia.
No sé si hi ha alguna fotografia
que ho confirmi.
No l'hem trobat, eh?
Ho mires i ens ho dius, d'acord?
T'ho miro i t'ho diem.
No l'hem vist, eh?
Sí que hem vist
alguns uniformes
que Déu-n'hi-do,
aquelles primeres motocicletes
del 1961
que vista amb els ulls
d'avui en dia
em semblen tartanes,
directament.
Veiem, per exemple,
la imatge d'un guàrdia urbà
manipulant un dels primers semàfors
de la ciutat de Tarragona
perquè es veu que la seqüència
semafòrica
no funcionava
gaire bé.
Veiem, per exemple,
la inauguració
de les instal·lacions
de la guàrdia urbana
al carrer Prat de la Riba.
Imatges per la nostàlgia
i, home,
al cap i a la fi,
també la història
de la guàrdia urbana
és un bocí
de la història de la ciutat.
O sigui,
que qui estigui interessat
en la seva ciutat,
en Tarragona,
doncs aquest llibre
podríem dir
que és una obra
gairebé imprescindible.
Doncs no, res,
busca'm, eh?
Busca'm a l'Urbano
allò amb fotografia
típica nadalenca,
d'acord?
Ara tot portem.
Fins ara.
Gràcies, Jordi.
Fins ara.
I Joan Maria Bertran
que ha estat a la Part Tècnica
en directe
des de l'Ajuntament de Tarragona
aquí,
al matí de Tarragona Ràdio.