La passada setmana es va presentar al barri de Torreforta,
concretament al centre cívic, el programa Ta-Ta-Ta.
És un programa que en principi el que pretén
és fomentar la transversalitat social, intercultural
i en definitiva el que és la convivència entre les persones.
A l'acte es va projectar un audiovisual, Mirades a Torreforta.
És un treball que han fet tot un grup de joves a partir d'un taller
i que segur, i parlo d'oïdes perquè jo no l'hi he vist
i ara sí que ens ho explicaran,
segur que dóna una dimensió prou real i prou propera
de quin és l'objectiu justament d'aquesta iniciativa.
Aquest intercanvi i aquest acostament entre les cultures.
Ens acompanya d'una banda la Marta Esparvé.
Marta, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
I ens acompanya la Begoña Parra,
és la coordinadora del taller.
Begoña, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
I tenim a l'altre costat del fil telefònic el Calit Manou.
Calit, buenos dias.
Hola, buenos dias.
Gràcies per acompanyar-nos.
com a tus companyeres hoy i que nos puedas explicar
com ha ido esta experiencia.
Comencem en tot cos, si us sembla, Begoña,
explicant quin va ser l'objectiu, com va néixer
i què hi ha darrere d'aquest programa Tatatà
i en particular d'aquest taller.
Bé, doncs el taller documental va néixer la primavera passada
dins de la campanya que organitza la Conselleria de Joventut
de l'Ajuntament de Tarragona, la campanya Cata,
que són tot un seguit d'activitats i tallers per a joves.
Naixia com un taller d'aquesta campanya,
però ja sabíem que no era un taller més.
naixia com amb idea de continuïtat,
amb idea de crear un espai de convivència,
de foment de la participació de joves del barri de Torreforta
i, bé, per poder expressar-se.
Era una eina d'expressió que era molt important
i, a part, també per poder conèixer de prop
les noves tecnologies digitals,
per poder tenir a l'abast també unes càmeres
i ells havien de fer tot el procés d'un documental.
Ells ideaven una mica el guió,
decidien quins eren els temes que volien tractar,
quines eren les seves preocupacions,
després gravaven i, bé,
i tota la fase la feien ells.
En principi, cap a aquests joves que han participat
tenien experiència a nivell de cinema, de documental,
vull dir que no tenia una idea, no, Marta?
No, no.
Ells, la veritat és que sabien ben poc d'aquest món,
els dèiem que hi ha una mica llunyà, no?
I, com molt bé ha dit la Begoña,
doncs vam aconseguir fer-los-hi properes a aquestes tecnologies
i motivar-los, no?, a fer, doncs, una activitat positiva
en què ells aprendrien la creació d'un documental,
aprendrien a moure's, a relacionar-se amb la gent del barri
i a comprometre's en un projecte com aquest, no?
En principi, quan vau fer la convocatòria del CATA
i aquest taller audiovisual, concretament,
hi va haver-hi molta demanda,
vau anar una miqueta darrere,
perquè ja sabem que a vegades els canals d'informació,
els joves no s'acaben de sabentar,
com va anar la cosa?
I vau fer càsting,
per dir-ho d'una manera així com a planera?
Bueno, digues, digues, Marta.
El que primer es va fer, sobretot,
va ser una sèrie de búsqueda de contactes, no?,
de parlar amb integradors socials,
amb escoles, instituts...
Vam, sobretot, treballar des del centre cívic
amb els coordinadors del centre cívic
que són mediadors per la convivència,
que treballen diàriament amb nois d'allà de Torreforta
i, bueno, anàvem buscant una mica aquests punts
i a través d'ells, diguéssim,
d'aquestes persones, integradores socials i mediadores,
van fer una mica de canal, no?,
per informar als joves que es feia aquesta activitat
i que, bueno, doncs era oberta
i que els que estiguessin interessats,
doncs es podrien apuntar.
Els realitzadors són, si no pronuncieu bé els noms,
perdoneu-me,
Ixam El Yacoubi,
Calimanó, que ara parlarem amb ell,
Mohamed Omari,
Alba Zamora, Marta Esparbé,
que ets tu, una de les realitzadores,
i el Pedro Pérez.
Al final, com va anar?
Va ser un dia?
Vau parlar?
Sí, el primer que es va fer va ser, doncs,
parlar amb ells, explicar-los el projecte,
que era un documental, no?,
i, bueno, hi va haver una sèrie de dies,
els primers dies,
de debat entre ells, no?,
que pensessin una mica,
reflexionessin
i veure una mica quins punts, no?,
eren els que més els preocupaven
o els interessaven
o què era el que més tenien en ment, no?,
per poder anar desenvolupant una idea, no?
Llavors, a partir d'aquí,
després vaig donar-los unes classes mínimes,
bàsiques, diguéssim,
de creació de documental,
perquè tinguessin una idea de tot el procés
i què és el que farien, no?,
i del funcionament d'una càmera,
d'un micro,
de tot el tema dels mitjans.
I, bueno, doncs,
al mateix moment que els explicava la teòrica,
diguéssim,
anàvem sortint
i desenvolupant el projecte
que ells havien triat, no?,
doncs vam pensar el tema,
els temes que volien tractar,
i anàvem aplicant-ho tot
fent el documental.
Calit,
¿por qué te apuntaste a este taller?
Porque yo me gustaría
apuntar en este programa
para hacerlo,
porque la primera vez
que he hecho ese programa
y me han llamado
en Centro Cívico,
me han dicho,
sí, puedes hacer ese programa.
Le digo, sí, sí que puedo hacerla.
Después me he llamado
y fui a Centro Cívico
y ha venido Marta
y un señor,
Pedro,
y después me han enseñado,
me han hecho las cosas
como van las cámaras,
como van las micros
y todo eso.
Y después yo aprendo un poquito
y ya está.
Y después le digo,
mira, voy a hacer una cosa,
voy a coger un sistema
de culturas
o voy a coger una cosa así
para que hacerlos en documental.
¿Sabes?
¿Cuántos años tienes, Calit?
Si te lo puedo preguntar, claro.
Sí.
Yo tengo 18 años,
ahora estoy mayor de edad.
Eres joven,
lógicamente,
tienes una mirada
absolutamente joven
del entorno.
¿De dónde eres exactamente?
Aquí, en Torreforta.
¿Pero dónde naciste?
¿Aquí en Tarragona
o naciste...?
En Marruecos.
En Marruecos.
¿Y cuánto tiempo llevas
aquí en Tarragona?
Llevo aquí un año,
bueno, casi dos años.
Pues llevas poco tiempo,
viniste ya adolescente aquí, ¿no?
Yo me he pasado un problema
por eso.
Ahora,
en colegio
yo he estudiado poco,
un año,
pero un año fue
una vez que voy,
una vez, ¿sabes?
Claro.
Fue al colegio,
pero aprender,
aprender no,
aprender castellano,
aprender catalán,
ya está,
pero está bien.
Siento bien.
¿Te sientes a gusto
ahora ya?
Sí, sí,
que estoy bien ahora.
¿Estás bien?
¿Has podido hacerte
un grupo de amigos?
¿Te sientes bien aquí?
Sí, sí,
ahora está bien.
Pero al principio
debía ser un poco complicado,
¿no?
Fue muy, muy, muy complicado.
Claro,
porque cuando se tienen
16 años
la vida es muy complicada,
si encima te vas de tu país
y te vas a otro,
pues más complicada todavía.
Te cambias de amigos,
te cambias de familia,
te vas a un sitio
que no sabes nada,
después cuando te llegas
a un sitio
y después te vas a preguntar
a la gente,
a algunos
que te resuelven
la pregunta,
a algunos que no,
a algunos que te miran,
bueno,
muchas cosas
que te pasan.
Es muy difícil
para conseguir
a un sitio
para vivir ahí.
Ahora,
en la actualidad,
tienes amigos
y te relacionas
con gente de aquí,
nacida aquí,
o solo te relacionas
con personas
que son de Marruecos?
Un poquito.
Ahora,
la primera vez
que contacto
con la gente
que vive aquí
y que vive muchos años
que son marroquines
que vive aquí
en Torreforta.
Y después,
hablar poquito a poco,
me enseñaron
del barrio
cómo van,
me enseñaron
las cosas
cómo van
y después
un poquito
de contacto
con español,
con catalán,
con castellano,
¿sabes?
Y después,
a poquito a poco
que vamos muy bien.
Pero a ver,
has hecho un camino
muy intenso
porque llevas
muy poco tiempo aquí,
por lo tanto,
de entrada
hablas muy bien
en el español.
Bueno,
un poquito.
Te entendemos
perfectamente.
Y por lo que parece
estás tan a gusto
que además
has podido participar
en un proyecto
integrador de barrio.
¿Tú crees que es importante
que tú lo hagas
sobre todo pensando
en otros jóvenes
que también han venido
de fuera,
más o menos
a la edad que tú viniste?
¿Les puede animar
a que cuando les venga
ese momento de desánimo
de que no se acaban
de encontrar bien
el hecho de que tú
pues ya hayas entrado
a participar en estos proyectos?
¿Crees que es bueno
para tus compañeros también?
Yo creo que sí,
pero hay marroquines
que vienen aquí.
Yo he hecho ese documental
pero yo lo he pensado,
¿sabes?
Yo lo he pensado,
lo digo,
hay chicos marroquines aquí
porque la primera vez
que vengo aquí a España
a Torreforta
veo algunos marroquines
que he hecho aquí
muchos años
y han cambiado mucho.
No es mucho,
mucho,
pero han cambiado un poco.
Después voy a preguntar
poquito a poco,
voy a preguntar
las culturas
cómo va él
y voy
haciendo preguntas
que cómo te va
preguntar la cultura
y después con esa pregunta
no me resuelve,
¿sabes?
Claro.
Y después lo digo,
mira,
y yo estoy pensando,
pensando,
lo digo,
mira,
voy a hacer
un programa
de esa cultura,
de cultura esclamia,
después ya he hecho.
¿Y qué es lo que has explicado
en este documental?
Cuando hablas de cultura,
de tu cultura,
¿qué es lo que has querido mostrar?
Pues bueno,
mira,
el cultura,
yo no he hecho mucho,
mucho de cultura,
bueno,
un poquito,
un poquito de cultura,
un poquito de cómo van las cosas,
pero mucho,
mucho no,
un poquito.
¿Pero qué explica el documental
la parte que tú has hecho?
¿Qué podemos ver
de lo que tú has hecho?
Bueno,
para rezar,
para,
muchas cosas que hay ahí.
Lo que es la vida
desde la comunidad marroquí,
¿no?
En Marruecos,
aquí en Torreforta.
En Torreforta.
Ajá.
Y de la cultura aquí,
de la manera de hacer de aquí,
¿hay algo que te guste más
y hay algo que te guste menos?
¿Algo que te sorprenda?
Bueno,
¿qué te digo?
En Marruecos hay de todo,
es tu cultura,
no,
hay tu cultura,
pero aquí en España no.
Aquí en España
te vas a hacer,
tú,
por ejemplo,
te vas a risar,
te vas a hacer Ramadán
o te vas a hacer tus fiestas
y te miran los españoles
o, por ejemplo,
los catalanes
te van a decir,
oye,
¿tú qué estás haciendo?
Porque él no sabe.
Él te va preguntando.
Después,
cuando te preguntas
si es español o catalán,
te va a decir,
¿qué estás haciendo?
Entonces,
te vas a decir
que yo tengo una fiesta grande
de Ramadán
o no sé,
que tengo todo el día,
no voy a comer,
o un mes.
y después él sabe un poquito.
¿Y la gente de aquí
tú crees que lo entiende
y lo respeta?
Sí,
sí,
hay algunos sí que respetan,
algunos sí que,
sí,
todos,
todos los que se respetan,
sí.
Pues como en todas partes,
algunos que respetarán
más que otros,
¿verdad?
Como nos pasa a todos.
Y dime una cosa,
Cali,
de un poco lo que es la tradición,
por ejemplo,
tú hablas de fiestas,
no hablo del tema religioso,
sino de fiestas,
de tradiciones.
Aquí,
por ejemplo,
pues Santa Tecla,
todo este San Juan,
todo este tipo de celebraciones,
¿tú las has podido vivir también,
las que son de aquí?
Bueno,
yo alguna vez que fue ahí
a la fiesta,
porque,
¿sabes?
Porque yo tengo ganas
de conocer a la gente,
españoles,
por ejemplo,
catalanes,
y tengo que conocer a la gente,
porque es una fiesta normal,
a mí es una fiesta normal,
pero a ellos no lo sé,
¿sabes?
La gente,
conoces a la gente,
conoces,
bueno,
un poquito así,
un poquito así.
De todas maneras,
cada vez y sobre todo,
a ver,
no siempre pasa,
hay conflictos,
hay problemas,
pero no solamente hay eso,
también hay cosas buenas,
positivas,
y hay relaciones
que se consolidan.
Tú has conseguido
hacer amigos de aquí ya,
me has dicho,
¿no?
Sí.
Pues eso ya.
Pero hacer amigos
es muy difícil para hacerlo,
pero la primera,
que tú no la conoces,
pero te vas a hacer
el contacto con él,
es muy difícil para hacerlo.
¿Y por qué crees
que cuesta tanto
por esa diferencia de cultura?
A ver,
algunos,
por ejemplo,
yo no lo sé hablar español,
mucho,
mucho,
pero un poquito,
antes no lo sabía hablar español,
pero cuando ves hablar
con un español,
no te entiendo
qué estás diciendo,
qué estás diciendo,
¿sabes?
Ya.
Pues está conmigo
algo marroquí
que hace aquí
muchos años
y resuelve la...
Por ejemplo,
yo estoy hablando con él
y no me entiende
y el otro que se habla con él
le dice así,
así, así.
Pues al final ves
que no es tanto
un tema cultural
como de comunicación,
¿no?
De encontrar un lenguaje común.
En este caso
habéis encontrado
el lenguaje común
del género documental.
Continuaremos hablando,
Cali,
si no tienes prisa,
¿te importa seguir
la conversación?
Sí, sí.
Però jo quería preguntar
a Marta
i a la Begoña
aquesta experiència,
justament,
això que ens estava explicant
el Calit
de la relació,
clar,
dins del que és la...
ha estat el procés
de creació
d'aquest documental,
només parlo pels noms,
lògicament,
Alba Zamora,
Pedro Pérez,
tu mateixa,
sou persones nascudes aquí.
Sí.
Per tant,
també us heu interrelacionat.
Sí, completament.
Sí, sí, sí.
De fet,
bueno,
l'Alba Zamora
és mediadora
per la convivència
al Centre Cívic
i és la que contínuament
també ens ajudava
amb els nois
que hi havia allà
i una mica
amb la relació
amb la majoria
dels nois
de cultura musulmana
d'allà.
I el Pedro Pérez
és dinamitzador sociocultural
que ha estat
també en tot moment
amb mi
i amb Calit
i Xam,
que són els dos
protagonistes
del documental.
i entre tots
ens hem hagut
d'anar guanyant
la confiança
de tota
la comunitat
musulmana
d'allà
perquè
el Calit
i l'Ixam
el que volien explicar
com ha dit ell
és la seva
pròpia cultura
i religió
com la viuen ells
dins el barri
de Torreforta.
Per tant,
Mirades a Torreforta
és un documental
que té una durada
de 20 minuts
en el seu conjunt
ve a parlar d'això
de la cultura musulmana
de la cultura magravina
que és un col·lectiu
molt gran
a Torreforta
i com s'integra
o com es relaciona
amb la cultura d'aquí.
Sí,
de totes maneres
també s'ha de matitzar
que amb aquest documental
no es pretén
tampoc
una visió generalista
no es pretén
de generalitzar molt
perquè de fet
És molt perill
generalitzar sempre.
Sí,
vull dir,
trobem que
el que es vol
és mostrar
el punt de vista
d'Alcalit
i l'Ixam
dues persones
d'origen magraví
i mostrant imatges
el que ells
ens van explicant
el que ells
volen explicar
és el seu punt de vista.
Clar,
jo si em permeteu
no he vist el documental
però el fet
que en el cas
d'Alcalit
sigui la visió
d'un jove
que no ha vingut
amb 3 o 4 anys
o que no ha nascut aquí
i els seus pares
van venir anteriorment
sinó un jove
que va venir
en plena adolescència
jo intento
posar-me
en la seva pell
i no ho devia
tenir gens fàcil.
Això reflecteix
el documental?
Sí,
de fet
el personatge
d'Alcalit
és dels 3 protagonistes
ell és el que representa
el que fa menys temps
que està aquí
i el que de moment
s'està trobant
amb situacions
més dificultoses
per sentir-se
més còmode.
Després hi ha
un altre personatge
que és el
Mohamed Lahmadi
que ja fa 4 anys
que està aquí
també és jove
és jove
té 18 anys
però ell va venir
fa 4 anys
i parla català perfectament
i bueno
és una altra situació
diferent
i després hi ha l'Ixam
que té 12
i quasi quasi
pràcticament va néixer aquí
és molt jovenet
també
el fet que hi hagi
un procés d'escolarització
des de molts joves
a través de l'escola
també imagino
que els ajuda
a poder-se relacionar
amb els nois nascuts aquí
que no és el cas
d'Alcalit
perquè s'hi va venir
amb 16 anys
el fet d'integrar-se
a l'escola normalitzada
és un tema
molt complicat
el resultat
del documental
m'imagino
que molt positiu
tot un èxit
d'aquí ben poc
ja tindreu notícies
del segon
perquè quan el vau projectar
hi havia gent
de Torreforta
de diferent origen
no?
Sí
sí sí
realment
va venir molta gent
de tot el barri
i bueno
i la reacció
va ser molt positiva
i bueno
jo és que ja
vaig quedar
molt contenta
simplement
d'un comentari
que em va fer
un veí de Torreforta
en acabar
que l'home
tenia ja
doncs
no sé
tenia ja uns 60 anys
i que una persona
autòctona d'aquí
per exemple
del barri
de Torreforta
que ens digués
que
al veure el documental
en un moment
s'havia sentit culpable
d'haver-se pogut trobar
en qualsevol carrer
algun dia
pel barri
aquests nois
i d'estar preocupat
de si els havia fet
sentir malament
per qualsevol cosa
aquest pensament
ja un home
d'allà
de Torreforta
ja per això
només ja val la pena
d'això se'n diu
per judicis
que tots en tenim
exacte
les pel·lícules
i els documentals
s'han de veure
no s'han d'explicar
per una miqueta
ens podríeu fer
com una síntesi
de com comença
quin és el recorregut
que fa
una miqueta
allò d'explica'm la peli
Marta
llavors no sé si tindrà
gaire emoció
una miqueta
una miqueta
per sobre
la síntesi
saps com quan treuen
allò
alguns flaixos
d'alguna peli
doncs això
però per la ràdio
a veure si ho aconseguim
en el documental
s'ha de dir
que hi ha molts personatges
els tres principals
són ells
que són els fils conductors
que ens van explicant
ens van mostrant
com és la seva cultura
i com la viuen
i com viuen ells
a Torreforta
però per altra banda
també van sortir al carrer
a preguntar
a la gent del barri
com veuen
com veuen
la gent del barri
autòctona
o d'altres cultures
llatinoamericanes
o del que sigui
com veuen el barri
com el viuen
i com veuen
la convivència
entre diferents cultures
a Torreforta
i per altra banda
també van
hi ha tres entrevistes
en profunditat
a professionals
de l'entorn
una és Alba Zamora
que és la mediadora
per la convivència
del centre cívic
una altra és
el Mohamed Eladam
que és el secretari
de l'Associació Islàmica
de Torreforta
i per altra banda
una noia
convertida
a l'Islam
no diré el seu nom
perquè ella
va voler
diguéssim
va preferir
ser anònima
i són els tres
punts de vista
diferents
que també
ens donen opinió
de la cultura islàmica
i de la convivència
entre cultures
Vosaltres creieu
que us ha quedat
un document
real
és a dir
un documental
que no és
ni allò
de mostrar
la part negativa
però tampoc
una visió
adolcorada
del que és
la convivència
i aquesta relació
entre cultures
perquè és difícil
trobar aquest punt
d'equilibri
home s'ha de tenir en compte
com ja ha dit la Marta
que tot es tractava
des del punt
de vista d'ells
clar
vull dir
això
cal tenir-ho molt present
perquè no es vol
reflexar
el que pensa
la comunitat
marroquina
a Torreforta
però el que pensa
la comunitat autòctona
sí
és a dir
amb aquesta tanda
de preguntes
i d'enquestes
hi havia
respostes negatives
i hi havia
respostes positives
sí
el que ens hem trobat
diguéssim
és el que
nosaltres
en cap moment
hem buscat
una resposta determinada
o sigui
els nois sortien
i anaven a preguntar
a la gent del barri
i sí
hi havia
algunes
opinions
més
més fortes
que d'altres
uns que pensaven
que encara
s'havia de treballar
moltíssim
per la convivència
uns altres
que pensen
que no
que la convivència
és molt bona
a Torreforta
i hi ha una miqueta
de tot
jo crec que sí
que reflexa
bastant
la realitat
vull dir
el que ens hem trobat
allà
no s'ha buscat
cap punt
cap resposta
determinat
Calit
¿tú sueles ir
al centro cívico
o sueles relacionarte
con las asociaciones
del barrio?
Sí
yo fui al centro cívico
para aprender
muchas cosas
porque yo no tengo
colegio
ni no fui trabajar
ni hacer nada
después yo fui
al centro cívico
para hacer internet
para aprender
lenguas catalana
por ejemplo castellà
y hacer
información
o cogerle
los sievos
para estudiar
para hacer
muchas cosas
Claro
¿qué te iba a decir?
¿tú te quieres quedar aquí?
Bueno, yo sé
que estoy aquí
con mi familia
Por eso
¿pero a ti te gustaría
en un momento dado
volver a Marruecos
o preferirías
hacer tu vida aquí ya?
Quedarte aquí
Yo, por ejemplo
yo a mi edad
digo
a mí está bien aquí
o allí en Marruecos
como está
bien, bien
con toda familia
¿sabes?
Claro
Pues aquí
con mi familia
por ejemplo
aquí mi madre
mi padre
mis hermanos
está bien un poco
está bien
pero ahí
está mi abuela
toda familia
mi cojín
mi cojina
bueno
todo
Bueno
esto ha pasado mucho
con otras personas
que vinieron de otros puntos
de España
que vinieron el padre
la madre
y los hijos
y lo que hacen es
en vacaciones
pues van a ver a la familia
eso es lo que hacemos
prácticamente todos
o sea que tampoco
en eso
ves otra cosa
en la que no somos
nada diferentes
vosotros y nosotros
¿qué quieres hacer?
estás estudiando
como decías
en el centro cívico
¿qué te gustaría hacer?
¿qué te gustaría estudiar?
¿en qué te gustaría trabajar?
yo antes
he hecho un curso
pero este curso
no me sale
yo me gustaría
hacer un curso
de electricista
pero electricista
yo sé mucho
para hacerlo
bueno
estoy preparado
para hacerlo
y tengo
hacer
por ejemplo
este programa
la primera vez
que la he hecho
y me he aprendido
mucho
después
me ha venido
un poquito más fácil
porque hay muchas cosas
pero por ejemplo
hacer un programa
de culturas
hacer un programa
de amigos
hacer un programa
de barrio
hacer un programa
muchas cosas
que hay de hacerlo
y ha venido
muy fácil
está muy bien
para hacerlo
luego me gustaría
por ejemplo
ahora
para buscar
hacer un documental
esto
para estudiar
es lo que te iba a decir
después de esta experiencia
¿te gustaría
dedicarte al cine?
bueno
sí
bueno
es un sueño
hay que tener sueños
¿no?
y los sueños
a veces se cumplen
si uno
trabaja mucho
sí
sí
claro
porque tienes que
trabajar mucho
para hacerlo
muchísimo
pero muchísimo
sobre todo
pero bueno
empezando a hacer
estos documentales
y trabajando
en el barrio
realmente puedes
coger muchísima experiencia
¿tienes novia?
Khalid
yo
antes sí
pero ahora no
ahora no
por lo tanto
tienes tiempo
para dedicarte
a esas cosas
¿verdad?
no porque
vosotros
porque
han liado
porque hace
el ramadán
hemos pasado
un mes
de ramadán
un mes
no tienes que hacer nada
¿sabes?
después ya
hemos liado
todo
y ahora después
ya pues
vida normal
Khalid Manó
uno de los
realizadores
de Miradas a Torreforta
muchísimas gracias
por atender
nuestra llamada
y bueno
el próximo documental
en el que participes
ya estaremos en contacto
con Marta
y con Begoña
esperemos que puedas
venir a l'estudio
y conocerte personalmente
sí, sí, sí, puede ser
pues nada
muchísimas gracias
Khalid
enhorabuena por el trabajo
colectivo que habéis hecho
buenos días
adiós
adiós
adiós
buenos días
a ver
la Marta feia així
com a signes
dient
escolta
aquest noi serveix
per el tema del cinema
té gràcia
amb la càmera
sí, sí
ella
la veritat és que té
molta sensibilitat
jo em vaig quedar
molt sorpresa
perquè
de no saber res
explicar-los
quatre coses
teòriques
quan a l'hora
que sortíem a gravar
es fixava molt
en molts detalls
amb la llum
amb l'enquadre
i veies
que li posava
molt d'èmfasi
molta motivació
i això és molt bonic
és un documental
que està aquí
i és un documental
que lògicament
com diuen els joves
que ruli, que ruli
vull dir
que ha d'anar
pels prosts
jo m'imagino
que esteu treballant
en la possibilitat
que es pugui mostrar
altres joves
sobretot
perquè avui dia
als centres educatius
als centres d'ensenyament mitjà
sobretot
instituts
on hi ha la ESO
al batxillerat
hi ha molts nois i noies
de fora de Tarragona
i bé
probablement pugui ser
una eina pedagògica
també
sí, sí
realment
no serà una feina
feta per deixar
un calaix
sinó per mostrar
a tot arreu
per portar-ho
a les escoles
i bueno
i amb la intenció
de fer més documentals
i amb la intenció
de fer
alguna cosa ben gran
amb tots aquests documentals
fets per joves
tal com ho expliques
és a dir
escolta
ja en parlarem
que estem
preparant tot
i quan estigui a punt
jo espero que vingueu
a explicar-ho
quan estigui tot a punt
si em permeteu
una percepció personal
jo us veig una cara
de satisfacció
després de fer aquesta feina
que és prou eloquent
sí, no Marta?
sí, sí
has tingut una experiència
molt positiva
molt bona
si els oients
us poguessin veure la cara
quan anàvem parlant
i quan estava parlant
no hauria calgut
que jo us hagués preguntat
perquè dient
experiència
absolutament positiva
sens dubte
sí, sí
molt
el centre cívic
realment
és un punt de trobada
important
i és un punt
de servei
transcendent
per a aquests joves
que no tenen
una escolarització
arreglada
formal
i que lògicament
han d'anar buscant
una sortida de formació
i posteriorment
també d'integració laboral
sense la integració laboral
probablement
aquesta integració cultural
sigui molt difícil
no?
sí
és realment
una eina imprescindible
i molt important
que tots utilitzem
doncs Begoña
Marta
enhorabona
de veritat
i moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i no perdrem el contacte
perquè jo estic desitjant
que em digueu
de quina manera
podem veure aquest documental
Mirades
Mirades a Torreforta
molt bon dia
gràcies
gràcies