Tornem a sortir a l'exterior dels estudis de Tarragona Ràdio.
Ens apropem al punt horari de 3 quarts d'11,
falten 4 minuts.
Tornem perquè, com us dèiem,
fa una estona en el sumari del matí de Tarragona Ràdio,
avui ens volem interessar per aquesta mudança
que un grup de veïns estan fent aquests 7 dies.
Són els últims veïns de les cases dels mestres
que ben aviat s'enterrocaran per permetre,
recordem, al costat de la plaça de la Generalitat,
la construcció del futur Corte Inglés,
del futur centre comercial Corte Inglés aquí a Tarragona.
Teníem la unitat mòbil fa una estona a la plaça de les Corts Catalanes,
ara s'ha traslladat una mica, una mica més amunt de la Rambla,
ha anat fins a la plaça de la Generalitat,
al costat de la zona de les cases dels mestres,
on continuem tenint amb la unitat mòbil el nostre company Josep Sunyem.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Avui hi ha mudança d'alguns veïns o ja ho han fet tots?
De fet, ho han fet pràcticament tots en aquests moments,
però estan fent encara la que serà la penúltima mudança.
En queden dos per fer, una l'estan fent en aquests moments,
estan duent a terme les tasques en aquests moments,
en aquest precis instant.
De fet, d'aquí no s'han de poder sentir el so de l'alabador automàtic
d'aquesta empresa, Mudanzas Tarragona,
que està fent totes aquestes tasques des d'aquí a la Casa dels Mestres
fins a davant de l'Hospital Joan XXIII,
a l'edifici del carrer Doctor Mallafré.
És un edifici on recordem que hi ha tota una ala sencera
d'aquest edifici nou,
on estan duent les pertinences d'aquestes persones.
Escolteu, sentireu de fons el so d'aquesta alabador.
Estan baixant ara en aquests moments immobles a d'un dels pisos.
Com deia, a més, el penúltim queda encara un per fer.
Ens comentaven que serà en qualsevol cas
aquest que queda per fer el proper dilluns.
La previsió era que aquest divendres
es poguessin alliurar totes les claus d'aquí,
de Casa dels Mestres.
Serà en qualsevol cas dilluns,
quan es procedirà a fer la mudança del darrer dels pisos.
Uns pisos, recordem que són d'uns aproximadament 70 metres quadrats
i els que s'han ofert a serveis socials
en aquests habitants d'aquests pisos,
Doctor Mallafré, són d'uns 30 i escaig metres quadrats.
De fet, un dels problemes que es troben
és que gran part de les pertinences que tenen aquí
no s'hi caben, literalment, en aquest nou pis
i, per tant, moltes coses, molts mobles i molts objectes
es quedaran en aquest edifici que serà enderrocat.
Segons la previsió, tot i que no hi ha data oficial,
seria aproximadament cap a finals del mes vinent.
quan hi haurà aquest pas que comentava Ricard,
doncs, previ a que es pugui construir en aquesta zona,
concretament aquesta d'aquí,
perquè també s'endarroca el que seria la Casa dels Militars.
Recordem que aquesta casa situada davant de la presó
la va comprar la multinacional madrilenya, el Corte Inglés,
tot i que allà no hi ha previst que estigui situat al Corte Inglés.
Seria, en qualsevol cas, en aquests terrenys d'aquí,
de Casa dels Mestres,
però els d'allà també s'endarrocaran al mateix temps
i serviran, doncs, per poder treballar,
fer les tasques amb més comoditat
de la construcció d'aquest centre,
d'aquest gran centre comercial.
Aquí, com us deia,
han estat nou les famílies desallotjades,
volem dir que han fet la mudança des del passat dijous.
Queden dues, una l'estan fent en aquests moments,
i l'altra serà el proper dilluns.
Hem pogut parlar,
podem parlar, de fet, amb Joramaria Cuevas,
que és un dels veïns d'aquest immoble.
Joramaria, bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Vostè fa 50 anys que viu aquí?
Sí, més de 50 anys, sí.
I ara aquesta setmana estan tots aquests tràmits,
tot el procés del que seria treure tots els seus immobles,
per anar, doncs, allà baix, a doctor Mollefrer,
davant de Joan XXIII.
Sí, sí, es queden pocs dies,
o sigui, de fet, el divendres ja hem d'entragar les claus a l'Ajuntament.
És a dir, que tenim aquesta setmana de coll per fer la mudança, no?
Com està anant això?
És a dir, tot el que té vostè aquí li cabrà allà baix o no?
No, no, impossible.
La meitat dels mobles se queden aquí perquè allí és impossible,
ja que aquí tenim tres habitacions bastant grans,
un menjador bastant gran,
i allí només tenim dues habitacions i un loft,
cuina i menjador tot junt.
Ara estan en bastantes bones condicions,
però, vamos, aquí hem de tindre paciència
i mobles bons els hem de deixar aquí,
perquè no hi caben.
La mudança d'aquests dies, tot això se'n fa càrrec a l'Ajuntament,
no? És a dir, que poso les grues, en fi, els camions per fer el transport, el trasllat.
Sí, amb aquest fet estem contents perquè les nostres possibilitats,
com a jubilats, no arriben molt lluny,
i l'Ajuntament se fa càrrec de tot, tots els gastos.
Quantes famílies encara queden aquí, Joramaria, aproximadament?
Érem vuit, i em sembla que dos, i ja estan allà, els pisos nous.
Veig que hi ha persones, ara entrava un senyor gran,
hi ha persones que porten molts anys visquent aquí,
vostè és cinquanta, però ara entrava un senyor que també és prou gran, no?
Sí, sí, aquest senyor ja va cap als vuitant anys,
i tenim diversos casos de gent, encara tampoc no tan gran,
que han hagut de ser hospitalitzats amb un atac de cort,
i jo més o menys també soc diabètic,
o sigui, tots més o menys tenim els nostres problemes, no?
Com estan visquent aquest procés? Com ha estat?
Abans em comentava que vostè entén,
i de fet li sembla bé que es posi aquí al cort anglès,
que estigui en un lloc cèntric de la ciutat,
però clar, vostès en són, de certa manera, perjudicats, eh?
Ara n'hi ha un pis nou, però en unes condicions diferents.
En qualsevol cas, què li sembla tot plegat?
Doncs tot plegat, com a Tarragoní,
clar, també m'agrada que aquí es posi al cort anglès,
perquè jo anava a Barcelona moltes vegades
perquè aquí no trobava la roba que trobava jo al cort anglès,
i si ara està aquí a Tarragona,
però la veritat que m'agrada molt i molt, no?
Però, esclar, les nostres condicions,
potser el que més es beneficiarà
és que estarem a prop de Joan XXIII,
només caldrà creuar el carrer, no?,
si tenim problemes,
però, vamos, en general,
paciència i vinga, endavant,
Tarragona, endavant, no?
Josep Maria, aquest és a dir,
d'aquí a allà les condicions més o menys econòmiques
seran les mateixes.
Aquí seran pisos de lloguer,
aquí a casa dels mestres,
clar, de lloguer antic,
estem parlant de fa 50 anys.
Ara allà baixa,
tot i que són pisos també d'un lloguer de renta baixa,
és a dir, que no són molt excessivament cars
a l'hora de pagar al final de mes,
més o menys,
com anirà la cosa?
Vull dir, se'n surten equilibrats o no?
Doncs de moment estem contents
perquè l'Ajuntament s'ha dit
que es deixa la mateixa quantitat de cèntims
que pagàvem abans, no?
I, bueno, això també s'ha dit
que passarà el cort anglès
i esperem que el cort anglès
no es pugi massa, no?
Tenim un garatge, també,
que només es costarà 50 euros
i, bueno,
de moment estem contents, eh?
No podem queixar, es pot dir.
Aquests edificis que estan aquí al costat nostre,
on vostès han viscut durant tant de temps,
d'aquí a pocs dies seran històries,
és a dir, vindran les màquines,
els demoliran tant això
com també la part dels militars d'aquí darrere.
Vostè vindrà a veure-ho, això?
Home, clar.
Aquí s'han tret a la Rambla
i veure més d'un dia
com això va tirant amunt.
És una il·lusió que tinc
que crec que tots els tarragonins
la tindran
perquè és un benefici per a tothom, no?
Com va ser en aquests 50 anys?
Imagino que per aquí han passat moltes coses,
però què és el que vostè recordaria
que creu que els tarragonins
han de saber d'aquestes cases
que serà d'aviat història,
de les cases del mestre?
Què recorda?
Què ens pot explicar?
Bueno, hi ha males experiències.
Per exemple, venien aquí cada dia uns drogadictes
i es treien les cartes de la bústia,
es pintaven aquí els porxos,
feien totes les seves necessitats aquí,
es maltractaven
i li semblava que això no s'havia d'acabar mai,
però al final la policia s'hi va ficar
i diuen que si li han posat unes multes
i ara no en ve ni un ni per casualitat.
Adeu, gràcies, eh?
Perquè, cregui'm,
ara mateix tinc l'escala plena de sang,
perquè a vegades entren drogadictes,
es punxen i tiren la sang per l'escala
i, bueno,
això sembla que aquesta història
s'acabarà ja d'una vegada, no?
L'edifici en si també
ha patit un procés de degradació
en aquests anys d'història.
Ara, si mirem la façana,
veiem que hi ha alguns punts
en què la façana pràcticament queia, literalment.
També hi ha altres pisos que estan tapiats,
que ja no s'hi podia viure, no?
És a dir, que no eren les millors condicions,
m'imagino, Josep Maria.
Bé, els pisos no tenen res aquí.
O sigui, l'edifici el que té
és que ha sigut abandonat.
Ja vaig agafar per tothom un notari,
un abogat, un arquitecte
i l'arquitecte quan va veure
el que havien escrit allí,
per exemple, que deien que aquestes cases
estaven fetes a 1927,
quan estaven fetes el 1945,
això per començar.
Bé, es nota, eh,
que aquí han agafat i han dit,
bé, doncs, això ho abandonem
i que ho podrem vendre bé
perquè està al centre de Tarragona
i hi ha molt d'espai.
Se'ls veu de lluny, no?
Però, bé, què farem?
Visc el progrés, no?
Per això, l'amo...
Qui és l'amo d'aquest edifici?
Hi ha un amo, hi ha un particular?
De qui és?
Jo no ho sé, francament.
Vostè ho sap?
Doncs sí, això es diuen
que ho va fer una mestra
o per ordre d'una mestra,
una senyora Josefa Massanés,
i ho va fer pels mestres d'escola.
I llavors és, doncs,
ho va regalar l'Ajuntament
i d'aquí ve tot, no?
Ara els propietaris són l'Ajuntament de Tarragona.
I fins aquí hi ha hagut tot un procés,
és a dir, que no ha sigut des de bon començament.
Doncs no res, Josep Maria,
li agraï molt que ens hagi dedicat uns minuts
aquí a Tarragona Ràdio.
Nosaltres també vindrem a veure
com es fa aquest procés d'enarroa,
compartirem doncs aquest moment
que imagino, doncs, ple d'emoció
per tots els que hi han viscut
durant tants anys en aquestes cases.
I encara aquestes vuit famílies
que a partir de la setmana vinent
comencen una vida nova
en un altre lloc diferent,
en una altra zona de la ciutat,
una mica més lluny del centre,
però, vaja,
en una zona de futura expansió també,
no?, que això també és important.
Sí, mire, jo vaig néixer aquí
al mig de la plaça Imperial Tàrrec,
que tenia un xelet,
també el va expropiar a l'Ajuntament.
Després vaig vindre a viure aquí,
també vaig comprar un pis
amb uniqueta més avall,
del Lúñez i Navarro,
i al final vaig aparar allà baix,
a Joan XXIII.
espero que no continuï la ruta
i me vagi per al riu
o algun bostó d'aquestos,
però, bueno,
és una mica de broma que faig,
però vull dir que sempre he procurat
estar en aquesta zona
perquè és la zona que vaig néixer
i m'agrada, no?
I ara, pensant que aquí
hi haurà el Corte Inglés,
més d'una ramla que hem fet tan bonica
i tan ben feta,
doncs estic il·lucionat
i li dono gràcies a l'Ajuntament
que miri per Tarragona
de la manera que mira
i visca en l'estic.
D'acord, Josep Maria Cuevas,
moltes gràcies i que tingui molta sort.
Gràcies.
Igualment, gràcies a vostès.
Testimoni de Josep Maria Cuevas,
un home que ha hagut de fer
mans i mànigues
per encabir a les caixes de la mudança
els seus records de tota la vida,
records i objectes
de més de 50 anys
vivint aquí a casa dels mestres
i que ara, com us dèiem,
no se'ls pot endur tots.
N'hi ha part d'aquests objectes
que es quedaran aquí
i que formaran part de les més,
diuen, de 6.000 tones de runa
que generaran entre els dos edificis,
la casa dels mestres
i també la casa dels militars,
quan siguin enderrocats
a finals aproximadament del mes vinent.
Recapitulant, dir-vos això
que eren nou les famílies
que vivien aquí a casa dels mestres,
d'aquestes nou estan fent avui
la penúltima de les mudances,
el dilluns vinent serà
la darrera i definitiva
i a partir d'aquí s'obrirà aquest procés
per veure si es coneix
i es fa pública la data
per l'enderroc d'aquests dos edificis
i mentre aquests veïns,
aquestes famílies,
el que faran serà viure
davant mateix de l'Hospital Joan XXIII
al carrer Doctor Mallafré
en un edifici nou,
un edifici de fet de serveis socials,
un edifici que s'ha fet
per renda de lloguer baix,
són un edifici en el qual
una de les sales està dedicada,
destinada completament
a aquestes famílies d'aquí
de casa dels mestres.
També es queda un dubte,
una incògnita,
que és saber què passarà
amb els locals de Radio Club
del Tarragonès,
aquí mateix a casa dels mestres,
i la societat filatèlica
i numismàtica de Tarragona,
que també són en aquest edifici
de casa dels mestres,
concretament el bloc número 1
i que de moment no tenim constància
que s'hi ha fet cap mudança
en aquests dos pisos d'aquí de casa dels mestres.
Recordar això, en fi,
que en qualsevol cas el procés continua,
que demà per inicialment
hi haurà les claus entregades
de 8 de les habitatges,
de 8 dels pisos,
i que el dilluns vinent
quedarà la darrera i definitiva
per tal de poder iniciar
les tasques d'enderroc,
unes tasques que també
a tres endic que es faran
amb maquinària passada,
que es faran amb unes màquines
de grans dimensions,
amb pinces demolidores,
a veure si us imagineu
doncs un enderroc
com es fa habitualment
amb edificis d'estat,
doncs serà ben bé això, no?
És de fet un enderroc
que té un termini d'execució
de 35 dies,
estem parlant per tant
de final del mes vinent
i pot allargar-se,
si estem parlant del maig,
doncs el juny,
com a molt,
podria doncs quedar endestit
i que té això sí
un pressupost
de 237.000 euros aproximadament.
Això és tot des d'aquí,
des de Casa dels Mestres,
on continuen les tasques,
estem veient doncs
aquest elevador
de mudança a Tarragona
que continua traient encers
d'un dels pisos,
com dèiem el penúltim,
d'aquest procés
aquí a Casa dels Mestres.
Això és tot, fins ara.
Gràcies, en Josep Assunya,
per aquesta descripció
del que passa aquests dies
a les cases dels mestres
amb el testimoni inclòs
d'aquest veí
que ja ha marxat
fins al nou edifici
del Servei Municipal
de l'Habitatge
al carrer Doctor Mallafré.
Era una de les informacions
que volíem buscar
aquest matí en directe
a través de la unitat mòbil.
Ara falten sis minuts
per arribar a les 11 del matí.
Anem a la publicitat
i de seguida
amb Cinta Olivan
repassem l'agenda
amb els actes culturals
d'aquest dijous.