Dos minuts, serà un quart d'una del migdia, saludem a un dels investigadors
de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social,
Rafael Sospedra, bon dia.
Hola, bon dia.
Quant de mal ha fet el cinema, eh?
Mal i bé, mal i bé, de tot, hi ha de tot.
Això és la banda sonora, el tema central de la pel·lícula d'Stanley Kubrick,
d'allò, què hi ha de veritat? Hi ha alguna cosa?
Aviam, es va fer amb un criteri bastant interessant,
va haver-hi bastants científics que la van assessorar,
però hem de recordar de quan és, té molts anys, allò.
Clar, i ara sabem moltes més coses.
Ara sabem moltes més coses, i les podem dir.
I sabem coses que ja les voldrien molts guionistes per fer històries, no?
I surten moltes històries molt divertides, eh?
Sí?
Sí, surten històries que no cal que siguin ni dramàtiques,
ni de canibalismes, ni de coses d'aquestes,
podem fer històries normals i corrents.
De vida quotidiana?
De vida quotidiana.
Que cada cop hi ha menys interès per part de la història,
no només de la prehistòria.
Per la vida quotidiana, que sembla que ens dona una mesura
com a més exacta de com érem abans, no?
Perquè ens connecta amb la realitat, no?
I la realitat nostra és cada dia.
Immediatament entrarem a parlar de l'activitat
que fareu aquí a la Rambla,
però no puc resistir,
tot i que més endavant, quan passin festes,
tenim intenció de parlar-ne més àmpliament.
no puc resistir per preguntar-te com ha anat la collita a Tapuerca,
enguany.
Està bona?
Ha estat un bon any?
Ha estat molt bé, ha estat molt bé.
Han sortit fòssils molt i molt interessants
que s'estan presentant ara en societat, diguem-ne, científica,
en revistes molt...
com el Nature, el Science...
Bé, estem preparant articles al respecte,
però bé, el que ja ha sortit a la premsa
és aquest adent d'un milió d'200 mil anys
que ens retrasa gairebé 400 mil anys
a l'OMTC Sort,
que va ser el descobriment estrella de fa uns anys, no?
Clar, es van sumant coneixements,
però també van caient a terra altres coneixements anteriors
i no tan llunyants, no?
Això és ciència.
És el normal de la ciència.
Això és ciència.
En ciència no hi ha res exacte.
les ciències exactes no és veritat, no?
I, per tant, tot són construccions que cauen i es tornen a fer.
I el que fem és interpretar contínuament i donar a conèixer.
Clar, amb tota aquesta feina que esteu fent a Tapuerca
i en conjunt la comunitat científica
i més vosaltres que teniu aquest interès per fer divulgació,
aquell ésser, aquell homínid pelut
i que anava per les muntanyes donant-se el tirons,
aquesta imatge jo crec que l'estem perdent.
i cada cop veiem més un igual.
Mira.
És que sí, que dóna aquesta sensació.
Ojalà.
Aviam, si m'explico bé.
És un dels objectius del muntatge que tenim aquí mateix, no?
En els nanos els hi farem dibuixar.
Aviam quina percepció tenen de l'home prehistòric
i aquí veurem realment quins coneixements previs tenen, no?
perquè ja ens agradaria que la societat veiés l'home de la prehistòria
gairebé com nosaltres.
Però malauradament encara tenim dibuixos animats,
alguna pel·lícula que altra,
que ens els presenta com si fos un mico una mica evolucionant, no?
Això és terrible.
És terrible perquè això ens posa en una posició de prepotència,
de vanitat,
que ens fa menysprear absolutament tot allò que no som nosaltres, no?
Sí, sí.
I veure que, bueno, que eren animals,
eren éssers absolutament intel·ligents,
que es preocupaven dels seus congèneres,
que els enterraven,
que estimaven, que menjaven,
que caçaven i que es morien com nosaltres.
Amb això que has dit que estimaven,
ningú pensaria que el primer que veus és el trorlodita,
com es deia abans,
amb el garrot i la senyora Rosseganza dels cabells.
És el tòpic dels tòpics de tota la vida.
Sí, sí, però encara se'n fan pel·lícules d'això
i s'estrenen pel·lícules així.
I resulta que s'enamoraven també i estimaven i tot això.
Ben segur, perquè no han de tenir sentiments.
Si som capaços de reconèixer sentiments en animals de companyia,
per què no els hem d'entendre en els nostres avantpassats?
El que dèiem,
ja reservarem una estona quan passin festes a parlar-ne de tot plegat
i d'aquest pou de saviesa que és a Tapuerca
i que sembla que sigui infinit, no?
Perquè teniu per molts anys de fer excavacions i descobertes.
Sí, n'hi ha per dècades.
Segurament ara es potenciarà bastant tot el tema de la investigació,
duplicarem esforços,
s'han d'obrir unes infraestructures bàsiques allà,
com el Museu de l'Evolució,
que és una aposta espectacular de l'estat espanyol situada a Burgos.
Serà el gran centre de referència,
un centre d'investigació com el CNIE,
amb una dotació molt espectacular,
també a Burgos,
i nosaltres amb tot el potencial d'excavadors i d'arqueòlegs d'aquí de Tarragona.
Per tant, tu...
Fica't una anècdota tonta, una curiositat.
Ahir l'historiador Jordi Rovira,
que fa aquestes visites de les passes de Santa Tecla,
ens ho explica que justament a la catedral de Burgos
hi ha una imatge de Santa Tecla.
Doncs no ho sabia.
No, no, jo tampoc ho sabia,
per això que em va sorprendre que m'ho digués
i que avui parléssim justament a Tapuerca a Burgos la connexió.
Veus, hi havia alguna connexió ja
que predisposava que la nostra universitat
tingués aquesta presència importantíssima a Tapuerca.
Parlem d'aquesta activitat, Evoluciona.
En què consisteix?
Evoluciona és tot un programa d'activitats,
no tan sols és l'activitat de la Rambla,
és tota una filosofia que tenim en el nostre institut
que vehicula totes les activitats
de l'eix de socialització de l'institut.
L'institut té tres eixos,
la recerca, som un institut de recerca,
i això s'ha de notar,
la docència, fem classes a la Rovira i Virgili,
però no tan sols a la Rovira i Virgili,
ara mateix estem fent classes d'evolució a Xile,
de museografia,
i després hi ha la socialització,
que és posar en coneixement de la societat
tot el que estem descobrint de manera immediata.
No ens volem guardar res,
sinó que el que busquem és retornar a la societat
allò que ens ha donat a base d'impostos,
perquè vivim molt de subvencions públiques,
no tan sols, també tenim altres aportacions,
però bé, és responsabilitat tornar-ho immediatament.
Teniu manera, ja sé que és difícil de saber
com rep la societat aquesta donació que feu,
aquest intercanvi, a nivell puntual,
que tu i jo podem estar parlant,
o amb el Joan Maria,
i dir, ei, això què feu, què feu,
però és molt difícil, no,
cobsar realment l'interès que pot tenir la societat?
Tenim eines, ara mateix, eh?
S'ha de dir que tot just comencem.
Avui presentem aquesta pàgina web
que acompanya la instal·lació de les Rambles,
que és revoluciona.org.
Això sí que tenim moltes eines informàtiques
com per valorar quanta gent entra,
quanta estona s'hi està, què s'hi dedica.
Això és fàcil.
Una instal·lació museogràfica és bastant més complicat,
però sobretot, si una de les coses que hem de valorar
són l'èxit de vendes dels llibres que s'han anat fent fins ara,
ho tenim fàcil, no?
Sí, realment és així la presència que teniu
als mitjans de comunicació generalistes,
no a les revistes especialitzades.
No hi ha setmana que no hi hagi una referència
a temes que tinguin a veure amb la ciència
i en aquest cas també amb els temes que vosaltres tracteu.
Comentaves el tema d'aquesta plana web,
una mica en paral·lel a l'activitat que feu a la Rambla.
Evoluciona-te bé, esteu preparant coses, no?
Sí, la nostra intenció és aprofitar tot el potencial
que ens dona internet i el que volem fer
és una sèrie de pastilles, de vídeos, de divulgació,
d'alta divulgació que es puguin fer servir en qualsevol àmbit,
sobretot en l'escolar, que és un dels que volem incidir amb més força.
I material en teniu perquè amb les exposicions itinerants
que se n'han fet, a banda d'objectes, de reproduccions,
també sempre hi ha hagut aquell documental, aquell moment
en què els investigadors estàveu allà
i anàveu explicant una mica des de cadascun dels escenaris naturals
de Tapuerta.
Sí, aquesta és una bona font de possibles reportatges,
però sobretot és aprofitar tots els recursos que anem generant,
des d'un dibuix de reconstrucció que pugui sortir en una publicació,
es pot reconvertir fàcilment en un material didàctic,
en unes activitats associades,
reconstruccions virtuals,
això mateix, trossos de vídeos, qualsevol cosa.
L'Eudald Carbonell és present també en una caricatura
i en el seu blog, que és la figura mediàtica de l'Institut,
a banda d'altres coses, evidentment.
Una mica, aviam, és el director.
Home, des que es va posar a presentar llibres
en una parada de peix del mercat,
dius, home, aquest senyor és mediàtic,
i li diem amb tot el carinyo del món, que l'estimem molt.
No, no, és mediàtic, ell ho sap,
aviam, li fa gràcia, li han fet caricatures,
li han fet personatges a la televisió, a la ràdio,
vull dir que era derivació natural
que nosaltres també poguéssim una mica
fer ús de la figura de l'Eudald.
Hem d'aprofitar allò que és bo, no?,
de la tecnologia, és aquella cosa que diem
fins que no dominem la tecnologia no serem humans, no?,
com aquello tan discutit,
que és una de les tesi que al començament és...
Sí, sí, efectivament.
Timora, som el que som gràcies a la tecnologia,
però la tecnologia també ens canvia a nosaltres, no?
I això és un procés complicat d'entendre,
però és que és així.
Rafel, comentaves que una de les activitats
que proposeu en aquesta activitat
és que els nens, els grans no, no?, els nens.
Els grans també.
També podem dibuixar...
Tenen l'obligació d'anar i d'acompanyar els nanos.
Però podem fer el dibuix també.
O i tant, només faltaria.
Jo és que ja m'estic imaginant que em faria...
Home, poca broma, que seria per fer una exposició
si no teniu intència de fer-la.
El que farem és un estudi de didàctica
que per això fem el que fem.
Vull dir, no tan sols som investigadors en arqueologia
per a l'antropologia analítica.
En l'institut hi ha professionals de la didàctica,
de la museografia, de la comunicació,
i bé, el nostre camp d'estudi és aquest,
no pas l'excavació.
Clar, clar.
Quines altres coses, com funcionarà,
quina és la idea de funcionament d'aquesta activitat?
Aviam, la idea d'aquest espai, tal com està muntat ara mateix,
és difícil que es repeteixi,
perquè és una instal·lació complexa d'aire lliure.
La nostra intenció és donar-li,
de fet ja estem en converses amb centres comercials,
per donar-li un format d'interior
i que sigui un espai lúdic dintre de centres comercials
o de petites sales d'exposició,
amb 100 metres quadrats en tenim prou.
I, de fet, el que volem és això,
convertir-lo en un espai d'investigació per nosaltres,
i un espai lúdic per la població.
És una mica un doble objectiu.
Nosaltres som interessats, eh?, també.
Home, clar que sí, només faltaria.
És evident.
Molts projectes, molta feina en les tres línies de l'Institut,
com bé deies, aquesta de recerca,
òbviament, però nosaltres fixem la nostra mirada
en aquesta de socialització, eh?
Us traurem el suc tot el que podrem, eh?
D'això es tracta.
Per saber més coses.
Horaris...
Avui obrim a les cinc de la tarda,
jo estic convençut que el temps ens deixarà obrir,
així ho confio.
Demà, la intenció és que estigui obert tot el dia,
ja en parlarem,
i diumenge també tot el dia.
Demà, inclús, la intenció és que fins a,
no diré a altes hores de la nit,
però, diguem-ne, aprofitant, si pot ser,
la festa que estigui obert fins ben tard.
Home, sí, perquè no hi ha horaris ara,
en festes, la Rambla Nova, les dues de la matinada...
És un espectacle, sí, sí, pot estar...
D'això es tracta.
...molt plena de gent.
Sabeu si celebraven, home, rituals, sí,
però festes, en el sentit aquest moderne de la festa,
no devien fer-ho aquests comunits.
La festa és un fet antropològic, estic convençut,
que és tan antic com l'home, vull dir...
Alguna cosa farien.
Sempre tens ganes de celebrar alguna cosa.
Però aquest terreny encara no heu trobat signes evidents?
I en tenim de propers,
les pintures rupestres ens ensenyen festes de gent ballant
després d'una cacera, per exemple.
Rituals de fertilitat i coses d'aquesta,
que aquí ja no les fem,
i aquestes coses ni tocar-les, ja...
Bé, potser no cal donar-li tant de ritual.
Probablement, probablement és tant ritual.
Rafael, moltíssimes gràcies, de veritat,
per acompanyar-nos, enhorabona,
i no dubtis que passarem per aquesta activitat,
també volem evolucionar.
Moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Bon dia.