Passant 10 minuts de les 12, tal com els havíem promès,
ja ens acompanya els nostres següents convidats.
Ells són en Jordi Blay i en Ferran Aguilar.
Jordi, Ferran, benvinguts. Bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos avui al matí de Tarragona Ràdio.
En Jordi és un dels autors dels textos.
El Ferran ha estat el responsable de les fotografies d'aquest llibre
del qual volem parlar els propers minuts.
Es diu El Gallà, el subtítol en podríem dir com El riu emmurallat,
i és un llibre que acaba de publicar, que ha publicat de fet l'editorial Marc.
D'acord?
Doncs aquí tenen totes les dades per a aquells que se'n vulguin fer càrrec.
Jordi, Ferran, Ferran, crec que ara ho comentàvem una miqueta micro tancat.
La iniciativa, hi havia ganes per part d'algú de fer aquest llibre
i vaja, a vosaltres també no us va costar gaire convèncer-vos, no?
Això va ser una idea, va sorgir del Consell Comarcal de Tarragonès,
amb el qual jo estava fent col·laboracions fotogràfiques,
l'editor es va ficar en contacte,
jo tenia part de la feina un arxiu important,
perquè és un àmbit territorial que jo conec força bé,
i llavors em van proposar realitzar la part fotogràfica pel llibre.
I al Jordi també li van picar la porta i crec que no s'hi va resistir gaire, tampoc.
Amb el Ferran havíem tingut ja una col·laboració al diari El Punt,
feia uns anys sobre Rius,
i la veritat és que ens ho vam passar molt bé.
I quan m'ho va comentar,
doncs sí, és allò que sempre tens una mica,
ai no sé si podré, ai no sé com anirà,
perquè tens altres històries al cap,
però vaja, les ganes hi eren,
i al final doncs evidentment va sortir, esclar.
Heu titulat el llibre com el gallà riu emmurellat,
quines són les muralles del riu?
Això el Jordi que coneix molt més les muralles.
Les muralles de Tarragona.
Bé, una mica és la...
De fet l'expressió no és meva,
però bé, volia dir una mica
que és aquest riu
que fa una mica com de centre o d'eix
entre diversos territoris,
és d'una banda el camp de Tarragona,
diguem-ne el que seria l'expansió
doncs de l'àrea metropolitana de Barcelona,
gairebé, no?,
aquest paper com...
Fa una mica de frontera, no?
Sí, sí, és a dir,
no tant el riu com tot el...
les terres del que hi ha, per dir-ho.
De Torrada en Barra, cap amunt,
se'n deixa dir que allà és àrea d'influència barcelonina,
no?, sobretot no és on el Baix Penedès,
ells mateixos l'almeten,
mirant més cap a Barcelona que no pas cap a Tarragona
i en canvi, doncs, vaja,
el flux de comunicació és molt més constant
entre Torranbarra, Tarragona
i, vaja, totes les terres del nord també.
Efectivament.
Aleshores, bé, hi ha d'una banda
aquesta visió més genèrica, no?,
de dir, bueno, aquí tenim dos territoris
i aquí fem una mica, doncs, com de muralla.
I d'altra banda, de fet,
si et mires una mica la vall del riu,
la vall baixa del riu,
de fet, el riu també va bastant encaixat normalment,
és a dir, que de seguida que vas
a una banda o a l'altra del riu
trobes, si no una muralla, com a mínim,
doncs, un pendent fort, no?
I aleshores, doncs, una mica la idea era aquesta.
També, si veiem,
una de les fotografies que hi havia per aquell llibre
que vam estar dubtant si posar-la en portada,
oi, Ferran, doncs, es veia la línia
de bosc de ribera del riu Gaià
que també fa com una espècie de muralla,
per dir-lo d'alguna manera,
i que identifica el traçat del riu per tot arreu on va.
Una de les gràcies, precisament,
del Gaià, doncs, és l'existència
d'aquest bosc de ribera en molts trams,
cosa que, per exemple, en el Francolí,
doncs, és gairebé inexistent, no?
En tot cas, està molt menys desenvolupat.
I, per tant, doncs, mira, va sortir
la cosa aquesta del riu amurallat.
Una altra de les muralles,
o de les barreres,
més importants, és la de la presa del Callà,
perquè, vaja,
molta gent, doncs, segurament,
que pel tram baix del riu,
moltes vegades s'ho opta del riu,
però si no hi ha aigua, no?
La raó per la qual no hi hagi aigua
és en bona part
que des de mitjans dels anys 70,
corregi un-ho si m'equivoco,
doncs, hi ha un pantà,
un bander que és propietat de Repsol,
en aquest cas,
i, vaja, doncs,
que dificulta que hi hagi aquest tram d'aigua
en el tram baix del riu.
I una barrera que s'hauria de,
home, no diré d'arribar a aquesta muralla,
però que s'hauria de solucionar
d'una vegada per totes el problema.
Un riu és un riu en tant que porta aigua,
si l'assequem completament,
doncs, desapareix.
Això no vol dir que desaparegui l'encant
o la gràcia de les terres de la zona del que hi ha,
però, vaja, sí, efectivament,
és una altra muralla
que més valdria que no hi fos.
D'altra banda,
m'havia deixat, en quant a muralles,
doncs, una mica, també,
l'aspecte dels castells,
del que hi ha,
que és un altre element identitari
d'aquest territori
que també contribueix
en aquesta història de la muralla.
Per tant, doncs,
era un títol,
bé, adequat.
També,
trencant una mica el fet de la muralla,
perquè el riu,
encara que el nom del llibre
sigui emmurallat
i potser,
pensem,
en un lloc tancat
o més estanc,
també hem de pensar
que el gallà,
pel tipus de recorregut
pel territori,
per on es desplaça,
a nivell ecològic,
doncs,
té uns valors naturals
molt importants
i que no es repeteixen
a altres llocs.
A nivell de vegetació,
de planta,
fins i tot
de fauna,
pensem que
als anys 60
encara hi havia
l'inc sibèric
a la zona del gallà,
hi ha coses que
fauna que,
per exemple,
doncs,
a reu de Catalunya,
doncs,
ja no n'hi havia,
fins als ports
que ja van ser
els últims que...
Llavors, clar,
això
dona una mica
una idea
que les condicions
climàtiques,
ecològiques
que té aquest riu
o que tenien
molts punts
eren força diferents
i això es veu
sobretot a la part
a l'Algallà,
no?,
a la part més,
més,
més,
on neix el riu,
no?
Tinc la sensació
que no us ha costat
gaire fer aquest llibre,
vaja,
tothom,
vosaltres sabreu
l'esforç
i les hores
que hi heu dedicat,
això és indagable,
però es nota
que sou apassionats,
que és un tema
que domineu,
és obvi
i que, a més a més,
us agrada parlar-ne.
No sé si vaig errat.
Home,
a veure,
en el meu cas
és evident,
és a dir,
a veure,
costa,
sempre costa,
eh?,
a veure les coses com siguin,
perquè de la idea que tens,
tens moltes idees,
després les has de comprimir,
hi havia diferents tipus
de format de llibre
dintre d'aquesta mateixa col·lecció,
que és així,
divulgativa,
amb unes fotos molt bones,
i,
exacte,
la col·lecció postals
a l'editorial Marc,
no?,
bueno,
hi havia alguna tendència,
l'últim que havia sortit,
el de les muntanyes de Prades,
doncs,
era del meu company,
o excompany,
doncs,
el Diego López,
per exemple,
i era més de professor,
per dir-ho en alguna manera,
d'universitat,
en canvi,
n'hi havia algun altre
que era molt poètic,
per dir-ho d'alguna manera,
no?,
i,
bé,
en aquest cas,
jo em vaig decantar més
per la primera,
com a una mica coneixedor
de tot aquest territori,
i, bueno,
potser el que va interessar
va ser anar posant
aquells elements
que creiem més interessants
de cara,
sobretot,
a la persona
que volgués conèixer,
que volgués tenir
un llibre maco,
que visita,
o que veu,
o que li agrada
la zona del Gaià,
i de dir, bueno,
doncs,
aquí me sortiran
les fotos,
doncs,
unes fotos guapes,
unes fotos precioses,
que són el millor del llibre,
això està claríssim,
i sorten també
els tòpics principals
i aquells elements
que creiem,
diguem,
que, bueno,
que valia la pena
citar-los,
no?,
i que qualsevol persona
que visiti,
que vegi,
o que resideixi
en aquesta zona,
doncs,
consideri com essencials,
al marge,
doncs,
també hi ha el text
del Josep Santasmases,
que, doncs,
també és un,
bueno,
el Josep no cal descobrir-lo ara,
per tant,
doncs,
és també un element
fantàstic,
entenc jo.
Acabada a ficar-te pressió,
el Jordi,
no?,
que va dir que les fotos
són al millor del llibre,
bueno,
jo penso que...
Quin va ser el plantejament?
Quan,
no sé quin va ser exactament
l'encàrrec,
però, clar,
no ho he comentat,
és un llibre que s'ha estructurat
en diferents maneres,
primer hi ha com una petita descripció
dels diferents cursos del riu,
no?,
feu la diferenciació
de l'alt gallà,
el mig gallà
i el baix gallà
i a partir d'aquí,
doncs,
aneu desenvolupant
diferents aspectes,
la flora,
la fauna,
els castells,
les localitats del voltant,
no?,
i en Ferran
en fa un recorregut gràfic
per tots aquests aspectes.
És complex,
com et deia,
perquè partint
que en principi
tens un projecte a les mans,
creus que tens un material
i després te n'adones
que el que has de fer
és adaptar una mica
el que tens
a un projecte,
clar,
tens aquí
un problema afegit,
no?,
perquè no pots aprofitar,
sinó que hi ha un discurs fet,
jo penso que el text
dels dos autors,
tant com del Jordi
com el Josep
és molt adient,
aporta moltíssima informació,
moltes curiositats,
que jo m'he basat
per buscar aquestes imatges,
perquè la idea era,
amb un llibre com aquest
i un territori
tan ric com aquest
que realment
és encantador
qualsevol
que visiti
descobreix
que
paratges
bastant
inòspits,
el repte és
potser
sorprendre
a la mateixa gent
del país,
no?,
i intentar,
podríem dir,
fer una radiografia
a nivell de paisatge,
d'activitat humana,
de castells,
de natura,
seguint una mica
la línia
del text
que ells han fet,
no?,
l'objectiu comú
és,
perdó per l'expressió,
fumar-nos un calbot
a tots plegats
i dir-nos,
mireu el que teniu això
a 5, 10, 15,
20 quilòmetres
de casa vostra
i ho desconeixeu,
no sé si
darrere fons,
el taló de fons
d'aquest llibre
podria ser una mica aquest.
Home,
el del calbot,
però sí.
Carinyós, eh?,
amb carinyós.
Sí, sí,
no, no,
estic completament d'acord
i en s'ha de fer
el Ferran també,
és a dir,
aquí el que tenim
és un espai
que s'ha mantingut,
com dèiem abans,
entre el Camp de Tarragona
i el Penedès,
que doncs són espais
que tendeixen a créixer,
a urbanitzar-se,
etcètera,
etcètera.
I aquí,
doncs,
per unes qüestions
o unes altres,
llevat d'una mica
la façana litoral
i algun punt,
algun sector molt puntual,
la veritat,
és que és un territori
que tant els pobles
com els espais lliures,
els espais agràris,
etcètera,
doncs,
tenen un nivell
paisatgístic
i uns elements,
diguem,
interessantíssims
que estan molt ben conservats.
Aleshores,
aquí,
bé,
ara hi ha tota una gent
que promouen
el parc natural
de les Terres
i la Mar del Gaià,
que va sortir,
doncs,
d'aquí de l'interior.
Bé,
alguna cosa o altra
valdria la pena de fer-hi.
No sé si un parc
és possible,
segurament.
en aquest moment
sigui una eina,
però en tot cas
és evident
que tenim això
aquí al costat,
que és un espai
ben conservat
tant des del punt de vista
de paisatge obert
com des del punt de vista
dels nuclis de població
i per tant
val la pena
que ens hi fixem,
val la pena
que ho mirem
potser amb uns altres ulls.
Potser com que ja estem
molt a prop
ho veiem amb uns ulls
de veure-ho cada dia,
no?
I potser val la pena
donar un cop d'ull
a les fotos del Ferran
per veure-ho potser
d'una altra manera,
no?
i valorar-ho
en la seva mesura,
no?
El curs del riu
deu fer uns 50-60 quilòmetres
de llargària
aproximadament,
algun més potser,
però al llarg
d'aquests 60 quilòmetres
el paisatge
Ferran
canvia completament,
no?
Neix a Santa Coloma
a Caral
amb camps de cereals
gairebé,
més a paisatge
propi de la Sagarra
i a partir d'aquí
tenim un paisatge
més escarpat,
més propi del Curzal
i aquí va evolucionant
fins a les embocadures,
fins a la platja,
gairebé amb terres pantanoses,
és sobtat,
no?
Com amb tan poc,
amb una distància tan curta
pot canviar tant el paisatge.
Sí, a més,
la conca,
perquè el riu
podríem dir
que és un resultat,
un resultat geològic,
un resultat hídric,
però hi ha tota
una influència hídrica
que seria la conca en si,
no?
I la conca en si,
com tu estaves comentant,
doncs a nivell ecològic
s'opta, no?
Perquè hi ha molts tipus
d'ambient,
des d'aquests que dius
que són més típics
de la Sagarra,
més de serialista,
fins a,
doncs a aquests
ingles calcaris,
doncs que trobaríem
a Santa Perpètua,
increïble,
realment,
on hi ha a l'élica
coabarrada,
on segurament resta
alguna llúdrica encara,
llavors aniríem baixant
molt més
quan es fa molt més sinós,
ja trobaríem
boscos de ribera,
trobaríem
més conreu
ja de vinya,
vinya,
olivera,
fins al que dius,
no?
hi ha curs molt més baix,
on hi ha menys velocitat,
i aquí,
bueno,
aquí,
el que també està clar
és que a mesura
que ens trobem
a la costa,
l'acció humana
transformadora
és molt més alta,
hi ha molta més pressió,
el riu està molt més encaixonat,
llavors,
el paisatge natural
és més reduït,
no?
o sigui,
des del Calllà
podríem dir que
el riu mor
a la presa
del Calllà,
els rius no moren al mar,
per mi és una altra forma de vida,
realment,
un amassament
sense un cabal ecològic,
aquí sí que
seria una mort sobtada,
no?
Llavors,
clar,
des del Calllà
fins a mar,
fins a mar,
el bosc de ribera
està sobrevivint
del nivell freàtic
o de la poca aigua que hi ha,
fins a la desembocadura,
a la part de la plateta marit,
que hi ha
per influència
del nivell freàtic
del mar,
doncs Santolla,
és un àrea natural
que està protegida.
Això donava,
comentava,
perquè hem comentat,
vaja,
la importància
d'aquest tram
del Baix Gallà,
però en canvi hem dit
que al Calllà,
doncs,
ja no hi ha aigua,
d'acord,
ja la presa.
Com és que sobreviu
el riu gallà
en aquestes zones
i com és a més
que aquesta zona,
doncs,
té un valor ecològic
tan important?
Sobreviu?
A veure,
hem de dir
que, clar,
que aquestes conques
tenen barrancs,
tenen torrents
que encara
porten en punts
un nivell
d'humitat
que fa que el terrenor
quedi completament sec,
però que realment
el que estan fent
és sobreviure.
en moltes ocasions
podem veure,
doncs,
pujant Cressó
Álvars
que al mes
de l'Oriol
les fulles
ja cauen
perquè tenen
molt d'estrès hídric,
no tenen aport d'aigua,
no?
Per altra banda,
també hi ha
moltes conduccions
hidràuliques,
hi ha molts recs,
hi ha molts recs,
hi ha moltes sínies,
això fa,
doncs,
que a nivell
subterrani
hi hagi humitat
que aquest bosc
doncs pot
anar
a aprofitar,
que no és el suficient,
evidentment,
i que
a nivell
legalista,
podríem dir,
o fins i tot
al Parlament
català,
doncs,
ja s'ha aprovat
un decret
on
s'està obligant
a que hi hagi
un aport hídric,
que hi hagi
el que es diu
el cabal ecològic.
De fet,
en el capítol
d'agraïments,
Jordi,
feu esment
algunes de les persones
i de les entitats,
la gent de l'Or
de la Sínia
o la gent del GPEC,
per citar-ne
només alguns
que estan lluitant
ja des de fa
força temps
per intentar
evitar una miqueta
aquesta situació,
no, Jordi?
Sí,
esclar,
el que passa
és que,
esclar,
és un espai
que,
si voleu,
en comparació
amb altres,
és el que dèiem,
com que està relativament
ben conservat,
té un element
fort
de problema
ambiental
que és aquest
del cabal,
no?
Però en comparació
amb altres,
potser,
doncs,
home,
no surt tant
a la premsa,
no?
Però, bueno,
s'ha de reconèixer
també la tasca,
doncs,
de tota la gent
que hi ha aquí dintre
i que,
bueno,
des de ja fa anys
estan impulsant
actuacions,
reivindicacions,
coses per fer,
donant idees
i, bueno,
i ara la major part
estan en aquesta història,
doncs,
demanant
aquest part natural,
no?
Per tant,
doncs,
bueno,
això no vol dir
que no hi hagi problemes
i que tot sigui
de color de rosa,
o de color blau,
com el llibre,
sinó que,
bueno,
que hi ha problemes
puntuals que surten
a la premsa,
recordeu,
doncs,
fa algun temps,
jo què sé,
a la zona de Carol,
aquell problema
que va amb la urbanització
que es volia fer i tal,
i que ara em sembla
que està,
com a mínim,
amb estampai,
tot i que ja veurem
com acaba,
però, bueno,
en tot cas,
això no vol dir
que no sigui
un territori,
doncs,
ben conservat
i, bueno,
on hi ha una gent
com a molt conscienciada,
no?,
com a mínim,
una part de la gent
està com a molt conscienciada
del valor que hi ha tot,
i amb això encara,
bueno,
sobretot a nivell
de grans ciutats properes,
crec que valdria la pena
de donar-ho a conèixer més,
no?
Ja per anar acabant,
Jordi,
Ferran,
vosaltres que us heu patejat
el curs del riu
en diferents ocasions,
ara segur que us poso
en un compromís,
però recomaneu-nos
als ollents
un indret,
una imatge,
una situació
en el vostre cas,
jo resumiria
el riu Gallà
d'aquesta manera,
òbviament el resumiríu
amb aquest llibre,
això està clar,
amb 150 pàgines,
però si us haguéssiu
de quedar
en un paisatge,
en una fotografia,
en un moment
del curs del riu,
què en destacaríeu?
Havíem dit que es posaríem
en un compromís,
efectivament,
explicat.
Amb la cara pensativa
pagueu.
A mi em costa un punt,
jo voldria reivindicar,
si voleu,
no ho sé,
de la part humana,
l'ús de l'aigua
i els elements
lligats
a l'ús de l'aigua.
Bàsicament,
els molins,
que és una altra
de les dèries,
que ja fa temps
que anem
al darrere
de les hores,
aquí n'hi ha
alguns de preciosos,
que no tenen
la protecció
i la valoració
que tenen els castells,
que tots sabem
que són macos
i que tenen
molta història,
i en canvi
els molins no.
I com a molí
potser el més
interessant de tots
o un dels més interessants,
el molí
de la fàbrica
del Catllà,
que és un lloc
on s'ha estat
aprofitant l'aigua
des del segle XII
fins ara
i que està en un estat
que també valdria
la pena
de fer-hi alguna cosa.
Ferran,
en què et quedes?
Jo com a indret
que potser
recolleixi
la força geològica
als valors naturals
i paisagístics,
jo potser
votaria
per Santa Perpetra
de Gallà,
perquè hi ha
una mica de tot,
tens un castell,
tens uns cingles,
es veu
una força erosiva
important
a nivell
de vegetació
i de fauna
igualment,
és un lloc
on es veu
molt bé
la Lliga Coabarrada,
la Lliga Daurada
també,
és un indret
que
realment
és
jo diria
que és
bastant emblemàtic.
Aquest indret,
aquests molins
i moltes altres coses
són els que podeu trobar
en aquest llibre.
Repetim,
el Gallà,
el riu en Murellat
de la col·lecció
Postals
de l'editorial Marc,
un llibre que ja podeu trobar
en els vostres establiments
habituals.
Jordi Blai
i Josep
Santes Mases
són els autors
dels textos,
en Ferran Aguilar
ha fet les fotos,
avui ens han acompanyat
en Jordi i el Ferran.
Moltes gràcies
per haver compartit
aquests minuts avui al matí
de Tarragona Ràdio,
felicitats pel llibre
que no us ho havíem dit
i fins la propera.
Molt bé,
moltes gràcies.
Gràcies.
Molt bon dia.
Adéu.
Gràcies.