Molt bon dia des de l'Unitat Mòbil.
Sí, efectivament, som al carrer Canyelles.
Hem vingut fins a aquesta botiga, a Gumbau,
per veure com estan visquent les rebaixes
en aquest període de descomptes al petit comerç de la ciutat.
És per això que hem vingut fins a una botiga
que té 75 anys d'història a la nostra ciutat.
Són ja tres generacions i podem parlar amb en Jordi Gumbau,
un dels propietaris. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Com estan en aquestes rebaixes?
La gent s'anima a comprar en general? Li costa?
Bé, el nostre article potser no és el primer que la gent va buscar de rebaixes.
Jo crec que la gent primer va buscar més el tema de roba,
el tema de calçat, i nosaltres anem una miqueta al darrere,
tota aquesta gent, no?
El que passa és que nosaltres, personalment,
ho fem d'una forma esgraonada, no?
Perquè tenim un article que és de temporada i n'hi ha que no.
Llavors, bé, hi ha un article que ara és quan realment els venem,
que fa poc els hem rebut, que els rebaixem més tard,
i n'hi ha que ja els rebaixem a partir d'ahir, no?
Però nosaltres ho notem una mica més de forma esgraonada,
no tant directe com passa generalment amb les botigues de roba
i altres botigues.
Deixa'm dir-ho, tot i que ja us coneixen,
perquè 75 anys, òbviament, tothom sap on està, on va o aquí al carrer Canyelles,
i ja saben que veneu bolsos, paraigua, cinturons,
i tot plegat, i accessoris, en fi, en aquesta línia, eh?
Doncs sí, de fet, som anat adaptant una mica a les circumstàncies actuals,
perquè nosaltres érem cistelleria,
de fet, primer era el pergateria, després va ser cistelleria,
i ara som article de pell, no?
Som anat una mica evolucionant junt amb el que fa els nous temps, no?
I bé, doncs ara nosaltres estem amb aquest article,
aquest article de moda,
i bé, estem obligats, doncs ara, quan és l'època de rebaixes,
doncs també a ficar-les.
En l'època de rebaixes, que qui vol pot obrir un diumenge,
vosaltres ja heu decidit, en fi, de fa molts anys,
ja que no, que diumenge no s'obre, no?
Sí, bé, al petit comerç ja tenim clar,
que ara nosaltres donem-te el servei que podem de llum a dissabte,
i el diumenge considerem que és un dia que s'ha de descansar,
que tothom t'ha de fer-ho, i nosaltres, doncs, pensem que així ha de ser.
Això està muntat per les grans superfícies,
i les centres comercials, que amb ells, doncs,
se li pot funcionar, però nosaltres estem totalment en contra
d'obrir els diumenge, i en principi, doncs, sí, s'ho fem.
Perquè l'un dels objectius de les rebaixes és, fonamentalment,
treure els estocs, no?, allò que ha quedat de la depurada anterior,
però les grans superfícies, en fi, ja carreguen, de cara a les rebaixes.
Sí, és que, de fet, la gent el que a vegades pensa és que, bueno,
això és una mica les rebaixes, és una mica el peix que es mossega a la cua,
perquè les grans superfícies moltes vegades compren ja per les rebaixes,
i llavors, clar, és una situació diferent a la que ells planegen.
Nantros ens trobem, doncs, que anem al darrere d'ells,
i, clar, tenim que seguir amb aquest tema, no?,
però nantros considerem que això hauria de retreçar-se una mica
i que el tema aquest de la rebaixa del 1 de juliol és més aviat.
Quin és el gran actiu del petit comerç?
El tracte humà, el tracte directe?
Sí, de fet, nantros, a veure, ens hem de basar en això.
El centre comercial és una venda, doncs, freda,
que tu vas amb el carret i vas carregant,
i nantros, doncs, bueno, ens hem de basar en donar explicacions,
en donar servei, en atendre la gent,
en fer-li veure, doncs, bueno, què és l'article, on se fabrica,
quin tipus de pell i quins acabats porta,
i, de fet, és el nostre cavall de batalla,
doncs, lluitar en aquest sentit, no?
Com veieu, Jordi, l'arribada del Corte Inglés?
No heu parlat d'això?
És a dir, us preocupen, en certa manera,
jo no sé si igual.
Bé, a veure, jo el Corte Inglés m'ha agradat
que me'l fiquessin al costat de casa, vull dir, francament,
jo crec que és un tema que se'n parla molt,
bé, doncs, bueno, no dona molt que parlar,
però hi ha moltíssimes ciutats que hi ha al Corte Inglés
i totes viuen.
Crec que al començament, doncs, serà dur,
com va passar amb el Parc Central,
que quan va entrar, doncs, es va notar,
però que convivrem, doncs, perfectament,
doncs, fa gens de por,
el Corte Inglés de barat o no en té res,
per tant, vull dir,
el que ens agrada, doncs, és aquesta afluència que pot portar.
Per això ens agradaria que hagi estat
el més al centre de la ciutat possible.
En quant a la competència, doncs, mira,
un mes perquè puguem riure tots.
Tornant a les rebaixes, Jordi,
se'm a la botiga Compao, recordem-ho,
aquí, qui vingui aquests dies a comprar,
fins que s'acabin aquests dos mesos,
crec que són de rebaixes,
en fi, què trobaran?
Feu descomptes de quan?
Del 20, del 10, del 15, del 50?
Sí, et dic, en el nostre cas depèn molt, no?
Perquè nosaltres tenim articles que no són de temporada,
que no els rebaixem,
i després tenim article que és ara mateix,
quan, de fet, els comencem a vendre,
que els rebaixem més tard.
Llavors, en principi, el que és el bolso,
que és el primer que hem rebut,
i això, doncs, sí, fem tot tipus de descompte,
doncs, el bolso, doncs, que s'ha venut menys,
doncs, fem un descompte més important,
i el bolso, doncs, que s'ha venut una miqueta menys,
doncs, en fem una miqueta menys, no?
I la cosa, ja dic, la fem de forma bastant esgraonada.
Doncs és el que trobaran aquí, al carrer Canyelles,
en aquesta botiga, com vau,
3 generacions, 76 anys, darrere el taulell,
donant aquest servei de proximitat,
aquest servei, doncs, personal,
aquest cara a cara, no?
El tu a tu amb el client.
Jordi, gràcies per atendre'ns
i que aprovi, que vagi molt bé aquest dos mesos,
bé, aquest mes i es queixen fer de per davant.
Molt bé, moltes gràcies a Valtrus.
Des del carrer Canyelles hem baixat fins al carrer Soler,
som aquí a la botiga Mercè Ferrer,
i ara parlem amb la seva responsable,
però aquí també hem quedat amb el Sergi Albarran,
ella és el coordinador territorial
de la Confederació de Comerç de Catalunya a Tarragona,
i també és el gerent de la Federació Uniós de Botigues de Tarragona.
Sergi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara parlem amb la Mercè,
que ens explicarà com veu allà les rebaixes,
però des de la federació
i també des de la condició territorial,
de la Confederació del Comerç,
com veieu aquest període de dos mesos de descomptes
i quin creieu que és l'objectiu,
o quin hauria de ser, si més no, l'objectiu d'aquest descomptes?
Bé, l'objectiu inicial de les rebaixes
és treure aquell producte que no ha pogut sortir en temporada.
Per desgràcia, aquest objectiu s'ha transgiversat una miqueta
amb les superfícies,
perquè, com suposo que ja sabrà molta gent,
les superfícies ja fan la previsió de vendes contenti amb les rebaixes,
que no és l'objectiu final,
perquè l'objectiu final del petit comerç
és el mateix producte que té de qualitat
durant tot l'any o durant tota la temporada,
doncs poder-lo fer una sortida
amb un preu més rebaixat a final de temporada.
Clar, ens trobem que l'1 de juliol
no és a final de temporada,
perquè l'1 de juliol és quan comença a fer calor,
les rebaixes d'hivern de l'any passat,
o sigui, d'aquest any,
ens vam trobar que quan feia fred era quan començaven les rebaixes.
Llavors, clar, els botiguers es troben
que han d'oferir un producte de molta qualitat,
perquè el botiguer tradicional,
la petita botiga s'ha de diferenciar
perquè ofereix un producte de molta qualitat,
i l'ho d'oferir amb un preu rebaixat
ja pràcticament al començament de la temporada.
Clar, amb això afecta bastant
a l'economia global de tot el comerç
de proximitat a petit comerç.
El fet d'obrir també,
en què cas començar el cap de setmana,
diumenge concretament,
tampoc crec que s'ha vist amb massa bons ulls,
no?, des del comerç local?
No, perquè suposa un esforç molt gran.
Pensa que les botigues, doncs,
sempre o bé les porta una persona,
o dues o tres com a màxim,
els petits comerços,
i clar, ja és un esforç molt gran
obrir tota la setmana amb horari partit,
imagina't obrir més a més el diumenge, no?
La conciliació amb l'àmbit de l'obral és impossible,
i a més a més l'afluència del públic
sempre se'n van cap a les superfícies
perquè saben que allà trobaran tot més obert.
Molts comerços de petit comerç a Tarragona
directament no obren els diumenges aquests a rebaixes.
Quan s'hi obren és per facilitar les compres
a cara a Nadal
o amb algun cap de setmana molt concret,
però en aquest primer cap de setmana de juliol
pràcticament no va obrir ningú
de petit comerç a Tarragona.
Ara et demanaré com creus que s'hauria de regular això
o qui ho hauria de regular
per tal de trobar l'equilibri
entre el petit comerç i la gran superfície comercial.
Si vols, veus-ho pensant,
perquè vaig a parlar amb la Mercè Ferrer
perquè encara vindran clients
i llavors no podrem estar per nosaltres.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
Vosaltres no vau obrir el diumenge passat, no?
I aquest tampoc, no?
Aquest canteixet en darrere, tampoc.
No, perquè no val la pena
és que no venen la gent al petit comerç.
Molt malament el diumenge,
doncs a més a més la gent ja ho sap
el dia que comencen, s'esperen,
i clar, nosaltres som d'alguna manera
els últims a replegar els que volen anar de rebaixes.
i com ha dit ell, doncs comencem a l'estiu,
tenim poc gènere perquè ens fa por comprar molt a principi
i ara resulta que ho has de vendre un 30, un 40% més rebaixat,
la gent voldria més producte, no el tenim,
és una mica complicat tot.
Com creus que s'hauria de fer les coses perquè anessin bé?
Tindrien que començar les rebaixes més tard,
que comencessin a principis d'agost estaria molt bé.
Les lleis que ens passen, doncs,
que ens obliguen a tots a posar-ho,
no ens podem adelantar ni al gran ni a tres gans,
vull dir, tenen la paella pel mànec sempre els mateixos.
De tota manera, el client de tota la vida
també se'n va cap a la gran superfície comercial
o continua venint a l'establiment,
mostra la seva fidelitat,
encara et ve en aquesta época de rebaixes,
o veus que no, que hi ha clients habituals
o clientes habituals que no venen aquests dies?
Aviam, venen, però la gent es mou molt.
Vull dir, no és allò que s'ho comprin,
es van movent i...
Sí que compren, però molt menys.
Es mou, la gent es mou.
Ja no hi ha una fidelitat cega, com abans.
No hi és, no.
Ja fa 10 anys que van a entrar al parc central,
aquí a Tarragona,
i suposo que quan va arribar també,
ara m'ho comentava un altre comerciant,
que al començament, doncs,
hi va haver uns mesos de descens de vendes,
després la cosa es va estabilitzar,
és a dir, que van arribar en grans superfícies
i el petit comerç sempre acaba...
Sobreviu, vaja, eh?
Vull dir que tira endavant, no?
Sí, hi ha molts esforços
i moltes vegades guanyem menys.
El que passa, doncs, que, bueno,
t'hi trobes, estàs en aquest món
i moltes vegades què fas?
Pues seguir.
Ara, això no vol dir que els números
surtin com han de sortir.
Hi ha molts més problemes,
problemes dels lloguers,
que ens els apuja moltíssim.
Per exemple, ara han pujat
a l'IVA dels lloguers
en més d'un 16 o un 18%,
ens puja en la llum,
ens puja en tot
i nosaltres a damunt
tenim que rebaixar cada vegada més.
Perquè jo em trobo que hi ha gent
que em diu que un 30% és poc.
Ja d'entrada,
el dia 1 de juliol,
un 30% és poc.
Doncs que m'expliquin
com pago jo la llum,
el lloguer i tot.
I vic.
Tu ho vestís com aquell aquí darrere,
per exemple,
n'hauràs comprat, no sé,
7 o 8, no?
En canvi, la gran superfície
en compra 2.000.
Els fan a Xina,
Medellín Xina i a Taiwan.
Els hi costa dos duros,
el que diu ell,
compten amb les rebaixes.
Què podem fer, Sergi,
amb aquesta situació?
Perquè és certament
un panorama no massa bandador,
no?
Per algú que es vulgui
ingrescar a posar el negoci.
A veure, és complicat.
El que passa és que la gent,
el que se'ls ha d'animar
és que realment comprovin
que la gent compleix
amb la normativa de les rebaixes.
No només el petit comerç,
sinó el gran comerç.
Que tingui el mateix producte de qualitat,
o sigui, hi ha una normativa
que diu que no pots tindre res
amb rebaixes,
que no hagis tingut prèviament en venda
en una temporada normal.
I això moltes vegades
costa controlar.
Sobretot comprovar
la qualitat del producte,
perquè moltes vegades,
és el que comentava abans la Mercè,
que són productes
que poden semblar molt semblants,
però que està oferint
el comerç tradicional
en moltes ocasions,
però no ho diuen totes,
és de molta més qualitat
que l'altre.
Potser sí que el trobar
el millor amb un preu més elevat,
amb rebaixes inclòs,
però és que ara és el que comentàvem.
Són productes més exclusius,
no són productes fets en sèrie,
no són productes per grans masses,
si no són productes
de molta més qualitat.
Respecte a la pregunta d'abans, Sergi,
qui creus que hauria de posar-hi mam
aquest assumpte,
és a dir, la Generalitat,
alguna òrgan,
les Canvres,
les entitats econòmiques del territori,
qui creus que hauria de regular tot això?
A veure, això és corresponant
al Departament de Comerç de la Generalitat
i des de la Confederació de Comerç
fa molt de temps que estem parlant
per veure si podem fer alguna cosa al respecte.
És complicat,
perquè igual que trobem petits comerços
que els hi va molt malament,
començar a les rebaixes a l'1 de juliol,
hi ha altres comerços que ja es preparen
i que són més grans i que sí que els interessa.
Llavors, lògicament,
també s'ha de mirar pel global del comerç
i pel global del consumidor,
també, perquè no hem d'oblidar
que aquí hi ha una altra banda molt important,
que són els consumidors
que sí que els interessa
que es facin les rebaixes molt més d'hora.
És una qüestió molt complicada
i el que passa és que jo crec que el petit comerç
el que vol fer és sobreviure
i viure còmodament en aquest món que tenim ara mateix
de grans ofertes i de grans superfícies,
doncs posicionar-se com un producte de qualitat,
com un producte que la gent torni una altra vegada
al petit comerç perquè té la confiança
i perquè sap que el producte que està comprant,
encara que potser al final li costi un tant per cent
molt petit més car que en una gran superfície,
però sap que té una qualitat i que té una garantia.
Mercè Ferrer, saps d'acord, no?
Sí, sí, completament d'acord.
Home, nosaltres donem qualitat i servei.
Jo he de dir que tinc una clientela molt maca
i que, vull dir, gràcies a ella jo estic aquí.
Però, clar, faltaria aquella mica més,
potser més, una ciutat més comercial, no ho sé,
que la gent vagi més al comerç de la ciutat.
Sí, és que, a veure, potser t'arraona
el que no veiem o que comencem a veure ara
és que la nostra competència no és la botiga del costat,
ni la nostra competència és Reus,
ni la nostra competència és Gavarra,
el solcort d'inglès quan vingui,
sinó que en un món amb les comunicacions
tan àgils com és ara,
la nostra competència està a Barcelona,
la nostra competència està a Lleida,
perquè hi ha gent de Tarrona
que se va un cap de setmana a Volta a Lleida
o se va a les ofertes de Barcelona.
O sigui, realment,
no és una competència molt local ni provincial,
sinó que estem en una xarxa de competència,
però d'alguna forma, molt més àmplia, no?
Llavors, clar, hem de fidelitzar molt més
que el client de Tarrona vingui a comprar a Tarrona
és bastant complicat.
Potser, potser, el millor farà vindre gent de fora
que no es vinga a comprar,
que no el client de Tarrona que es quedi, no?
Perquè la gent volta,
és el que deia abans la Mercè,
la gent molta molt,
li agrada molt veure diferents ofertes
i llavors la gent es cogeix, no?
Llavors, la feina de la botiga
és posicionar-se en un producte molt concret
i l'oferiria aquest producte,
si no com a exclusió, gairebé.
Així, davant la pregunta d'abans,
el client també té molt a dir,
o sigui, el client bàsicament ho té tot a dir, eh?
I tant, i tant,
és l'últim jutge que hi ha
per saber si el comerç funciona o no,
si el client compra és que el comerç
ha encertat amb la qualitat,
ha encertat amb el producte
i ha sabut vendre'l.
Sergi Albarran,
gràcies per acompanyar-nos,
coordinador territorial,
la Confederació del Comerç de Catalunya
i gerent de la Federació Unió de Botiga de Tarrona,
gràcies per acompanyar-nos en aquesta ruta
de rebaixes avui per la ciutat
i que vagi molt bé.
I queden encara dos mesos, no, rebaixes?
Fins a finals d'agost.
Doncs ja ens tornem a veure i ja farem balanç.
Gràcies.
Espero que sí, gràcies a tu.
I també gràcies a la Mercè Ferrer,
de la botiga Mercè Ferrer,
d'aquí del carrer Soler.
Per cert, Mercè, diguem-nos més o menys així
a grans trets,
les comptes que tens per aquí,
veig un 20% aquí dalt, no?
Un 20, un 30, un 40, un 50, segons.
I amb vestits macos com aquest d'aquí,
molt bonic, per cert.
Molt macos.
Mercè, gràcies.
Gràcies.
Doncs això és tot des d'aquí,
des de l'exterior,
des de l'unitat mòbil,
som al carrer Soler, en aquesta botiga.
Hem fet aquesta ruta de rebaixes
per diferents establiments de la ciutat,
acompanyats també pels responsables
de la Federació de Botigues,
per explicar-nos com estan en aquesta jornada
i que encara queden, com deia el Sergi,
pràcticament aquest mes
i dues setmanes per davant.
Això és tot.
Fins ara.
Bon dia.