Com dèiem, ha estat una primera presa de contacte
i hi haurà oportunitat d'acostar-nos i d'atensar-nos
a l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
per parlar exactament amb tot el personal,
amb tots aquests grups de treball que duen a terme
activitats que van més enllà de la ciutat de Tarragona.
Ara canviem ràpidament el decorat,
perquè hem de parlar de teatre,
d'una iniciativa que sorgeix aquí a la ciutat de Tarragona.
De fet, es va estrenar al setembre,
l'organitza la Fundació Caixa Tarragona
i aquest diumenge tindrà lloc
que, si no, va xerrada, ja em penso que no,
la segona sessió del cicle Tarragona estrena.
Es tracta d'un muntatge a mig camí del recital de poesia,
concert, tertúlia literària,
protagonistes, el cor Tempus
i la professora i escriptora Fina Anglès,
que la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Fina, bon dia.
Bon dia.
A veure, jo d'entrada,
que treballis amb un cor com el Tempus
no em sorprèn, un cor de gent jove
i amb moltes ganes,
perquè això a tu t'agrada sempre estar envoltada d'alumnes,
de gent jove, amb ganes de fer coses, iniciatives, no?
Sí, m'agrada, m'agrada i et vivifica,
és treballar pel futur, ja amb el futur, com si diguéssim.
Llavors, al cor Tempus tenim gent universitaris,
gent que ha acabat la carrera,
però sobretot persones joves que han estudiat música
d'una manera seriosa.
I això es nota.
I val la pena, eh?
Val la pena moltíssim.
Sabem que tens poc temps,
ens ho adverties abans,
per això no tant retindrem gaire,
però com a mínim puguem explicar als oients
exactament què és cor Tempus i Fina Anglès,
música poètica.
Exactament aquest espectacle,
quines són les eines que fem servir
per tirar-ho endavant?
Doncs, com que hi ha el cor, la música,
i com que és cor, canta textos, la poesia.
Llavors, doncs, ells em van preparar un repertori,
me'l van passar,
i a partir d'aquí, doncs, jo els faies uns comentaris,
una mica com d'acompanyant de cara al públic
a l'hora de rebre i de fer seu els missatges
tan estètics com de contingut dels poemes cantats.
que és una mica la meva feina, no?
Com vindria a ser la posta en escena amb tot això final?
A veure, senzilla, eh?
Vull dir, aquí el més important serà allò que es digui
o allò que es canti, o sigui, la veu,
la veu dita o la veu cantada.
Llavors, la posta en escena és sòbria
perquè la importància l'ha de tenir allò que es digui,
com acabo de dir fa un moment, no?
Ara ho arrodonirem també amb algunes imatges
i que em sembla que el públic,
sobretot el públic vinculat a Tarragona,
i quan dic Tarragona vull dir no només la ciutat,
sinó la demarcació, agrairà.
És una miqueta de sorpresa.
En quant al repertori, tant pel que fa a la música
com als textos, ens pots avançar?
Quin és el repertori que heu triat?
Hi ha cançons que formen part del món del cançoner tradicional,
per exemple, la cançó de Brassol del Camp de Tarragona,
que és molt coneguda.
Després hi entrem, això seria una primera part,
i també la primera part del concert,
hi entrem, després del món del cançoner tradicional,
els poemes d'autor, els poemes d'autor i compositor.
Llavors trobem coses de poetes anglesos,
de poetes flamencs, etcètera.
Hi ha una segona part,
que tota circula a l'entorn d'un tema,
que es titula
De l'amor, o l'amor, millor dit,
l'amor corprenedor.
I anem per un procés, una evolució,
doncs, de l'amor, del desamor,
de l'amor volgut, de l'amor consentit,
finalment, doncs, de l'amor correspost,
amb poetes com Arlesult de Vila,
Charles del Reans,
Tomàs Garcés, Salvat Papaseig,
Rafael Albert i Pere IV,
oi, hi ha tota una evolució.
Temes, també, de poesia xinesa,
traduïda al català per Maria Manent.
És tot una enfilalla.
La segona part és sobre aquest tema
tota una evolució.
La música i la poesia
no té cap mena de limitació,
però podem parlar d'un públic específic
que pugui gaudir-ne més que un altre
d'aquest espectacle en quant a edats, no sé.
Home, a veure, els textos
no són para nens.
Llavors, entrar al gaudi complet dels textos
requereix una maduresa.
Però, no sé,
al meu entendre,
sempre és bo que,
si més no,
si hi ha pares que considerin
que això pot agradar als seus fills petits,
doncs potser una part del concert
seria bo per acostumar-los
a l'estètica, no?
A l'estètica visual
i, sobretot, en aquest cas,
l'estètica auditiva.
En definitiva,
el meu entendre,
i sobretot,
això potser presideix bastant
la meva aportació,
junts amb el cort tempus,
és propiciar
que les persones,
que, almenys en aquest cas,
escoltin,
sentin,
vegin el concert,
doncs,
arribin a fer seves les peces
només perquè nosaltres
els acompanyem en aquest camí.
I aquest plantejament,
i això ja ho dic aquí
perquè ja ho he deixat estic
en alguna de les meves publicacions,
aquest plantejament,
o sigui,
ajudar que l'altre entengui
o que s'ho faci seu,
però que sigui l'altre
qui s'ho fa seu,
això fa feliç a les persones.
Això, a més,
és una mica com fer classe, no?
I, si no,
si els veiem reflexionen
ara un momentet,
potser em sembla
que em donaran la raó
en el sentit que ens agrada
quan nosaltres
fem l'últim pas
d'aquell que dius,
t'expliquen una cosa
i dius,
ah, sí,
i llavors ho entens.
Això ens fa feliços,
això ens agrada,
eh?
I una mica
és el que ens proposem també.
El cor-tempos
s'ho passen molt bé cantant,
jo m'ho passo molt bé
escoltant-los
i comentant poesia,
m'agrada molt,
i esperem que el públic
s'ho passi bé també.
Però sobretot
per aquest sentit, no?
Perquè s'ho arribi
a fer seu,
aquesta és la intenció.
Doncs ja ens sentim
una miqueta accionistes,
propietaris,
d'aquest patrimoni
que posareu en escena
el proper diumenge
a partir de la set de la tarda
a l'Auditori
de Caixa Tarragona.
Exacte.
Fina Anglès,
t'agraïm moltíssim
que hagis atès
la nostra trucada
perquè som conscients
que era una hora
molt dolenta
i que tens una miqueta
de pressa,
però no volíem deixar
l'oportunitat
que ens fessis cinc cèntims
de l'espectacle
per anar ja una miqueta preparats,
d'acord?
Moltíssimes gràcies.
Gràcies, Fina,
una abraçada.
Bon dia,
adeu-siau.