I sigui major d'edat, d'eix un govern d'interí que manegui la ciutat.
Decreto que Palomino en sigui el nou dictador,
perquè, vist el que hi ha ara, segur que no ho fa pitjor.
I els dos aspirants de tot, ja els tinc una feina a punt.
Ballesteros i adhesió, ja hi poden posar al damunt.
No tocaran pas potrona, sinó pedra, pic i pala,
que en derroqui el fortí, pedra, pedra, amb la sinala.
I el que ha apuntat el Carles, el nàmbaruan comarcal,
que deixa la presidència i el sopar municipal.
Ara que per fixa plega de carregar-se les festes,
el faré sortir a la creu el seguici de les festes.
I la comparsa del guàlqui i els cap de trons de cultura,
els d'esterro cap a reus, el vell mig, domen i empura.
Perquè ha de fer els culturals, ja està clar,
són uns negats, ni teatre ni xampres,
festivals a pedaçars,
i la pasta que s'assuma com parar-te en Canterri,
encara que tothom sap que va parar el periferi.
Doncs aquí tenen un fragment del testament que va llegir Lúcifer.
Per tant, el Carnestoltes en 2007 ha passat a millor vida,
o pitjor, perquè, escolta, el rei Carnestoltes
se suposa que mentre regna viu molt bé.
El cas és que el carnaval es dona per acabar,
ho feia ahir, avui és dimecres de cendre,
com dèiem, encara hi ha municipis a Catalunya
que continuen celebrant el carnaval,
avui fan el clàssic enterrament de la sardina,
però el carnaval de Tarragona ja s'ha acabat per alguns,
perquè per altres jo m'imagino que passa una mica com les falles,
que a partir d'avui ja comencen a pensar què faran.
Ens estem referint als representants
de les comparses guanyadores d'enguany,
l'honor de ser la comparsa
que porti el rei Carnestoltes en 2008
ha estat una de les comparses veteranes 10-45
i una altra comparsa veterana portarà la concubina.
Som-hi serem.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
els responsables d'en dues comparses,
d'una banda Enric Parés.
Bon dia, Enric.
Hola, bon dia.
Enhorabona, primer que tot.
Moltíssimes gràcies.
El que passa és que ja ho heu guanyat altres vegades, també, no?
Unes quantes, sí.
Amb el temps que porteu participant al carnaval
també és lògic.
I si em permet, saludaré el Francisco Andrés Pérez.
Francisco Andrés, bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona, també, eh?
Moltes gràcies.
Vosaltres també heu guanyat alguna altra vegada?
Sí, unes quantes vegades.
És a dir, que sou veterans.
Esteu professionalitzats, pràcticament.
Sí, nosaltres ja vamos a dedicar-nos, ja.
Escolteu una cosa.
Clar, jo vaig veure a la rua, molta gent la va veure, milers i milers de persones.
Arriba un moment que són tantes les comparses.
Què us sembla si fem memòria i intentem explicar dins del possible
com eren les vostres respectives comparses.
Enric, 10-45, quina era la proposta que feia en guany?
Nosaltres la proposta que feia en guany era una proposta molt original,
ja que anàvem de tocants, de missions, del paraís, o digu-los com vulguis,
però vam voler utilitzar una tècnica nova,
que era anar de missions sense portar plomes.
És a dir, els 10-45 sempre, a vegades, hem fet crítiques
sobre el tema de les plomes i coses així,
i en guany vam voler demostrar que, sense portar plomes,
també podíem anar d'ocells.
I aquesta vegada va ser la proposta que anàvem, era això,
d'ocells que anàvem molt de color, això sí.
De pàjaros, que diria un altre, no?
Pajarracos.
De pajarracos.
Som-hi serem, com anava, Francisco?
Nosotros sí que llevamos plumas.
Moltes?
Sí, ellos también de vez en cuando llevan.
Sí, pero yo a veces tengo...
Ellos tienen muchas plumas.
Yo tengo muchas plumas, ya lo sabes.
Nosotros sí que llevamos plumas, sí, en el gorro.
Sí, porque a nosotros nos gustan las plumas.
¿Y cuánta gente ya anàveu a la comparsa?
¿Y cuánta gente?
Sí.
Es 50.
Déu-n'hi-do, eh?
Molta gente.
Es un buen número.
Lo puedes controlar bien y lo puedes llevar todo muy bien.
I queda més lluït, més gent, més coreografia, més diversión.
Més complicació.
Home, però escolta, això ja ho sabeu vosaltres.
Sí, sí.
I que ara l'any vinent, doncs encara, jo no sé si s'ha de complicar més.
Suposo que sí, perquè no és només sortir a la rua de l'artesania o la rua del lluïment, també, sinó que és participar directament des del primer moment de tots els actes del carnaval.
Ja ho sabeu, l'experiència és un grau, però tot i així requereix un esforç important, doncs posar-se en dansa i mai millor dit per ostentar aquest privilegi que és ser el rei la concubina del carnaval.
Sí, nosaltres justament l'any que ve, doncs, encara és molt aviat per anunciar res, però la intenció que tinc ganes de parlar amb el Quico i de tirar-ho endavant amb la meva consciència,
en tota la directiva de la comparsa, és, doncs, de tornar a republicar-nos una miqueta la vida i intentar, doncs, sorprendre amb pactes o amb presentacions o amb algun tipus de coseta, doncs, que realment que sigui una miqueta original i toqui una miqueta abraçó a la gent, que sempre és divertit.
El tema de portar la concubina, Francisco, bé, no?
Bé, molt bé. Nosaltres ja la tenim també.
La teniu ja fitxada i la concubina sabeu qui serà? Encara no.
Todavía no la tenemos. Ha sido muy reciente y la verdad es que estamos todavía un poquito...
Pero me hace muy buena, ¿eh, Quico?
Hombre, eso está claro. De que la niña que suba arriba tiene que estar buena.
En aquesta comparsa només hi ha chiques guapas.
Chiques guapas te diuen un montón.
Nosotros tenemos un problema, es que tenemos pocos chicos y tenemos muchas chicas.
Por tanto, a nosotros nos interesa siempre el segundo premio poder lucir nuestras niñas.
Clar, i escolta una cosa, som moviment assembleari o això és una dictadura, una república bananera en la que ho feu a dir?
Ho feu democràticament? Com va la cosa?
Democràticament. Nosotros cuando llegue la hora, pues nosotros cogeremos a las chicas que se quieran presentar, ¿no?
Un rotllo mis, ¿no?
Que se presentan exactamente, lo dan las votaciones y la que salga, salga.
Ajá.
Nosotros con eso y las chicas de la carroza igual, ¿eh?
Las chicas de la carroza se presentan o el plat de oro se presenta y lo votamos y los que tengan más puntos esa es la que sube.
Enrique, en el vostre cas?
En el nostre cas també és una miqueta democràtic, però és més rollo república bananera, ¿eh?
Ja, ja, ja, ja. Home, com ha de ser el carnaval, ¿no?
Tenim una miqueta... no cal que tothom voti, sinó que la directiva és la que ha decidit a ells quina serà la persona o els actes que han d'organitzar o com organitzar-ho a la directiva.
A veure, encara queda un any acabarem de deixar aquest carnaval. Per l'experiència que teniu, insisteixo en aquesta experiència, quan comenceu una mica a preparar la cosa, les primeres reunions, els primers contactes, més o menys, quan començareu?
Pues mira, nosotros, por ejemplo, hoy a las ocho de la tarde ya tenemos la primera reunión de la Junta para valorarlo todo, para hablar, para todo el tema este, ¿no?
Y bueno, y luego pues me imaginamos, no sé, que sobre el mes de junio o julio por ahí, pues ya no empezaremos a reunir y bueno, y a hacer diseño y a hacer cosas, a ver qué es lo que llevamos, lo que no llevamos y bueno, y claro, y preparar todo esto porque, a ver, el llevar la reina pues y el rey pues requiere pues luego una semana intensa de trabajo, ¿no?
Que es la semana del carnaval, ¿no? Entonces, claro, por ejemplo, en el caso nuestro, la chica que se presenta para el tema de la reina pues ya sabe que tiene que tener una semana de vacaciones.
Que ha entrado a demanar festa a la feina, claro.
Claro, que tiene que estar disponible, a ver, porque claro, se empieza ya desde el lunes de carnaval, ¿me entiendes? Y claro, tiene que ser una persona pues que tenga un horario, esos días libres, que no, a ver, que no nos pongan el compromiso de que luego que si el trabajo, que si eso, que el otro, ¿no?
Claro, porque ha d'anar a tots els actes, la concubina y el rey han de ser presents, claro.
Y claro, y verdaderamente pues oye, se tiene que implicar tanto ella pues como este caso como el séquito, ¿no?
Que es otro problema que suele haber en esas fechas, ¿no?
Que claro, tenemos que llevar a todos los actos, tiene que ir un grupo de personas, claro, que pues que el que no estudia trabaja y cosas de estas, ¿no?
Entonces, pues claro, es una semana un poco pues mala pues en el sentido ese, ¿no?
De que bueno, las personas que salen pues ya saben que esos días tienen que pedir vacaciones.
Clar, la professió de comparsero encara no està reconeguda com una feina que es pugui donar d'alta en el règim general,
per tant, s'ha de tirar del tema de voluntaris.
Enric, vosaltres també ja començareu aviat a pensar una miqueta en el tema?
Bueno, nosaltres en Guanya hem sigut molt avoderats i ja la setmana passada vam començar a cosir tratges ja per l'any que ve.
Què dius? No m'ho crec.
No, no, no.
No m'ho crec, home, quin desespero.
Suposem que cap al mes de setembre o així abans del tecletapa o així doncs ja comencem a rellorar el tema.
Sí, perquè recordem que hi ha altres activitats que desenvolupeu al llarg de l'any, en altres cites festives també de la ciutat, no?
El disc 45 no és només una comparsa de carnaval, sinó que és un grup de dansa també i ja fem molts espectacles durant tot l'any i a més,
llavors tenim bastanta feina durant tot l'any i a més a més a carnaval.
I en Guanya recordar-vos que en Guanya teníem el plaer que se'ns hagi reconegut o ens hagi donat o ens hagi tocat aquest primer premi
que justament en Guanya és el 15 aniversari de la comparsa com a individualment, no?
Dius 45, 26 anys o 27 anys d'història, però en canvi doncs com a comparsa individual fa 15 anys que sortim
i bé, és un orgull que ens hagi acabat el 15 aniversari d'aquesta manera, no?
Doncs una bona manera de commemorar aquest aniversari.
Tant com heu celebrat el carnaval, ja sabeu que ara us toca.
Anava a dir celebrar, però no és la paraula més a dir, en la quaresma, en tot cas viure la quaresma.
Perquè escolta, tot va anar al mateix lot, eh? No sé si ho sabeu, és un pack, això?
Sí, sí.
Enric Parés, Francisco Andrés Pérez, responsables de les converses 1045 i som-hi serem respectivament.
Molt sincerament, enhorabona i ja tenim ganes de veure, a veure amb què ens sorprendreu el Carnaval 2008.
Adeu-siau.
Molt bé, gràcies.
Adeu-siau.