N'hem fet àmplia referència en encetar aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio,
però on i que sigui, breument, volem saludar i conversar uns minuts amb Marta Almirall,
és la directora de la companyia Rosalana Musical,
que presenta demà dissabte el muntatge Caracalla.
Marta, bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, vosaltres sou companyia de teatre, de dansa, de teatre musical,
però també heu estat durant molt de temps a escola.
Sí, hem tingut una escola durant 25 anys.
Però si ho dic, hi ha una experiència dins d'aquest món artístic que Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, tant i tant. Molts anys de vida professional.
I una vida professional que afortunadament avui en dia es pot reflectir en el que es diu
espectacles familiars més que infantils, perquè no hi ha un límit d'edat per sobre, podríem dir, no?
Exacte. Una mica quan un espectacle està ben consegut,
doncs agrada tant als petits com als grans.
i aleshores aquest nom de teatre familiar ens agrada molt, perquè abarca moltes més edats.
És un teatre molt visual i en particular l'obra que ens presenteu demà aquí a Tarragona, no?
Sí. Bàsicament la companyia sempre ha tractat les seves obres amb una gran consideració en el món de la plàstica i l'estètica.
Hem donat vida als nostres personatges que sempre han sigut bastant surrealistes
mitjançant una estètica colorista i efectista i sempre amb algun artista plàstic que ha col·laborat amb nosaltres,
que en aquest cas és el Perico Pastor.
Aleshores, l'espectacle, a part de ser bàsicament de dansa, són històries, nosaltres expliquem històries narrades,
però bàsicament a través del moviment.
O sigui, els nostres personatges no els fem amb la paraula, sinó a través de la dansa, la coreografia i el moviment.
I ja et dic, d'una manera plàstica contundent.
Personatges curiosos que formen part d'un tot però que van per lliure, podríem dir així.
Sí. Bé, són personatges més aviat.
Sempre expliquem la vida real a través de personatges diferents,
com en aquest cas són els sentits, els ulls, les boques,
o com un altre espectacle eren els insectes o els peixos del mar.
Fem un gir de la manera nostra d'explicar les històries.
Jo tampoc no vull desvetllar res perquè l'element sorpresa és una de les parts importants d'un espectacle tan plàstic com aquest.
Però en principi el que sí que fora interessant és comentar als oients que és un espectacle
que els nens i nenes més petits ja el poden gaudir, per allò que dèiem d'allò visual que té.
Sí, aviam la dansa, o sigui, tot nosaltres aquesta barreja que fem de la part més pictòrica,
més plàstica, amb el moviment de les coreografies, amb el guió,
també amb unes composicions musicals molt descriptives,
fa que això també, amb la mira que ells entenen,
els nens petits puguin també gaudir de l'espectacle.
O sigui, evidentment la història està pensada també per nens i grans,
està tractada amb bastant doble sentit,
és un guió del David Sirici,
i, bueno,
considerem que cada edat té un espai per ell, no?
Ho dic en el sentit que a vegades els pares diuen
oi, és que el meu nen, la meva nena té aquesta edat,
a partir de tres anys és una obra que pot interessar, no?
Sí, tres, quatre anys.
Tres, quatre anyets.
És que tres és, també és molt petit un nen de tres anys.
Clar, i depèn del nen també, no?
Cada nen porta el seu ritme i la seva evolució.
Molt, molt, això és veritat, depèn molt del nen,
perquè hi ha nens de sis anys que encara no estan preparats per anar al teatre,
perquè igual que per anar al cinema,
o sigui, perquè també has de tenir un acostum, un hàbit
i has de ser, t'ha de poder interessar,
vull dir, forçar també els petitons,
perquè als pares els fa il·lusió de portar-les al teatre abans de temps,
tampoc crec que sigui una bona fórmula que després ho gaudeixin, no?
Sí, o sigui, jo crec que cada cosa amb el seu moment,
evidentment nosaltres sí que hi ha molts petitons que venen
i els queden al·lucinats perquè és molt colorista,
és molt simpàtic, la música acompanya molt, ja dic,
i el moviment, bàsicament, és una obra de coreografia,
som una companyia de dansa per sobre de tot.
Això sí, perquè hi ha molt colorido,
hi ha canvis de escenografia, hi ha molts personatges,
és molt simpàtic,
però jo crec que una mica de cara als pares
han de tenir el moment de portar el seu fill al teatre quan sigui el moment.
Això és com les menjades, no?
Ara toca la fruita i ara la verdura,
doncs ara toca el teatre, ara el cinema i quan de cada cosa en el seu moment,
com bé dius, no?
Jo crec que sí, perquè ara jo de vegades entres al teatre
i veus que ja sembla un pàrquing mòbil de cotxets
i realment, clar, hi ha moments a les fosques
que tampoc són...
Aviam, el teatre tampoc està pensat per bebès,
a no ser que sigui directament obres
que ara es comencen a pensar directament
aquesta franja de 0 a 3 anys, no?
3 anys és un punt que comencen a expressar-se,
doncs que ja veus que sí,
que poden, alguns d'ells poden gaudir d'una obra de teatre,
altres tampoc, encara no, però tampoc és greu.
Doncs en gaudirem d'aquesta caracalla
de Roselan Musical, la seva directora Marta Almirall
és la persona que tenim a l'altre costat del filtelefoni
i a la qual li agraïm molt que hagi atès la nostra trucarada.
Gràcies Marta, bon dia.
Encantada, espero que us agradi molt a tot.
Segur que sí.
Adéu-siau, adéu-siau, bon dia.