Quatre minuts, tres quarts d'una del migdia.
L'alta mèdica és una notícia dolenta.
Si jo digués això, vostès diran, home, quina bajanada,
quan et donen d'alta en un hospital,
estàs molt content perquè te'n vas a casa teva.
Clar, sempre i quan tinguis casa.
Quan no tens casa, la veritat és que és una feina que et donin l'alta mèdica.
Ens acompanya Mercè Navarro, ella és la persona responsable
de la casa de Transseun, que gestiona Càritas.
Mercè, bon dia.
Si no tens casa, l'alta mèdica realment és una mala notícia,
com deia la campanya institucional, que s'està fent
i que va coincidir la seva presentació
amb el Dia Internacional de Sensibilització
cap a les persones sense sostre.
Moltes d'aquestes persones cauen malaltes mentre són a l'hospital,
doncs mira, com a mínim tenen un sostre, una atenció mèdica,
una atenció personal.
Després al carrer, a fer vida al carrer.
Sí, nosaltres ens hem trobat, doncs,
clar, vull dir, els metges donen l'alta
i clar, vull dir, el varem de possibilitats,
doncs, doncs, d'estir, o un recurs,
doncs, d'estir a casa, no?
Clar, qui no té casa, qui realment viu al carrer,
doncs, és com a complicat.
Potser et semblarà infantil la pregunta, però costa molt,
més que pregunta la reflexió.
Aquells que tenim sostre, a mi em costa molt imaginar-me com és la vida d'una persona
que no té sostre, que no té una casa on anar,
vull dir, que estàs al carrer perquè realment no saps on anar,
no tens on anar.
Costa molt d'entendre, no?
Sí, realment són vides paral·leles, vull dir,
tenen totalment els seus recursos, les seves maneres de funcionar totalment paral·leles
i en pocs moments coincidim.
En un dia normal d'una persona al carrer,
doncs, aixecar-se al matí, intentar trobar un lloc per rentar-se,
intentar pensar durant tot el dia on dinaré,
on em rentaré, on aniré, doncs, a descansar,
vull dir, és un continu de pensament curt, no?
Supervivència.
D'un futur, allò, immediats, no poden planificar.
Lògicament és així.
A veure, ara, sobretot a l'hivern, a l'estiu també,
aquells que matinem una mica,
veiem molta gent dormint als caixers,
bé, molta, veus gent dormint als caixers,
veus gent que està en un banc,
clar, aquestes persones són, en principi,
algunes d'elles potenciar els usuaris de la casa del transeum,
hi ha d'altres que no volen saber-ne res, no?
Sí.
Que viuen al carrer i volen continuar visquent al carrer.
Sí, sí, hi ha gent que prefereix viure malament o passar fred,
que no tenir unes normes o tenir uns mínims a complir,
vull dir que els hi costa molt,
perquè estan molt habituats a viure a la seva manera.
Ara, d'altres, igual sí,
que voldrien poder entrar,
però és que no hi ha més places.
Clar.
Tenim actualment les 24 que tenim sempre,
més les 15 que tenim de novembre a abril,
a abril, que té el projecte Bona Nit,
que gestiona Càritas,
però tenim 15 places més,
però és que és insuficient.
No ho deneu a l'abast.
Amb aquestes places la demanda es doble,
es triplica,
va a moments...
Va a dies.
Va a dies.
Hi ha dies que sembla que queden places
i dus aviam, no?
I no, no.
Al vespre queda tot ple,
però que al matí costa com anar omplint,
canvien dies que et venen 5, 6 persones
i dius, impossible, no?
Vull dir que no els pots atendre.
Com arriben a vosaltres?
A través de la Guàrdia Urbana,
serveis socials,
ells mateixos o elles,
perquè han sabut que hi ha la casa?
Sí, aviam,
normalment és un...
Com et deia,
és una vida paral·lela
que saben tots els recursos que hi ha.
Hi ha una xarxa, no?
Un circuit hi ha.
Sí, totalment, totalment.
I a part, doncs, altres,
de la Guàrdia Urbana
i de serveis socials
o d'altres recursos.
Actualment, tenint en compte,
doncs, que Déu-n'hi-do,
la feina des de la casa dels transeons
és també un pas per a un circuit
que pugui suposar anar una mica més enllà
de la tornada
o hipotètica tornada
a l'anomenada normalitat
per a aquestes persones
o diguem-ne que això ja serien
altres circuits que haurien d'agafar?
No, aviam, d'entrada,
amb els tres projectes que tenim a la casa,
amb un primer,
que són el de 3-6 dies,
és una miqueta observatori
pels altres dos projectes.
I després hi ha el de mitja estada
i el de llarga estada,
que de mitja estada
és més dirigit a gent gran,
doncs, que estàs perant recursos,
poden estar de 6 a 2 anys,
i després hi ha l'Hèrcules,
que és com el de reinserció,
que realment intentes.
Doncs que la gent s'en surti,
trobi feines, normalitzi,
el que passa que molts cops,
al cap de 3-4 anys,
ja et tornen a venir,
i que recauen en molts moments.
Vull dir, n'hi ha pocs que realment,
doncs, se'n surtin.
Mercè, es mantenen els perfils dels darrers anys
que havíeu detectat
a través d'estudis formals i seriosos?
Que ara no entrarem en estadístiques
de que cada cop hi havia més dones
amb criatures,
cada cop eren més joves
les persones sense sostre.
i més malaltia mental.
I més malaltia mental.
Sí, sí, els perfils són semblants.
Per això, doncs,
el fet de poder atendre famílies
és un repte que Càritas fa temps
que té en ment,
i esperem que aviat es pugui
oferir aquest servei.
Com s'explica el fet
que hi hagi tantes persones
sense sostre amb malaltia mental?
El propi sistema sanitari
no pot crear places assistencials
per a aquestes persones?
Bueno, una miqueta,
la campanya ho comenta,
també del fet que
políticament hi ha pocs serveis
per a salut mental.
Aviam, anecdòticament,
et comentaré
que un cas concret que tenim,
que hem tingut,
el vam demanar a veure al setembre,
a salut mental,
a finals de setembre,
ja ens van donar a veure
pel 28 de gener de 2008.
I aquesta persona...
Va marxar, va marxar.
S'ha perdut.
Deu estar pot a sang qualsevol lloc.
Sí, no, no.
Però vull dir que aviam...
Una miqueta el que demana la campanya...
Sí, sí, parlem de la campanya.
Si et sembla,
després entrem a parlar de la casa concretament.
Sí, en algun punt concret,
doncs demana el fet de...
de tenir una miqueta de prioritat
nosaltres com a servei
de persones sense llar
en quant a la demanda de...
Una urgència.
...d'hores concretes,
perquè els transons hi són i no hi són.
una miqueta de flexibilitat, no?
Amb les persones que, bueno,
que pel fet de no estar...
de no tindre casa,
no estan empadronats,
doncs és més complicat localitzar-los.
Clar, si a mi em donen hora d'aquí tres mesos,
que també me la donaran,
jo estic a casa meva,
pren paciència,
però hi ha un telèfon
en què me'n poden localitzar,
vull dir,
estic, diguem-ne,
dins del circuit,
aquestes persones no ho estan.
No.
Però a la societat també caldria demanar-li alguna cosa.
Més enllà de les aportacions econòmiques
que hi ha moltíssimes persones que fan,
que col·laboren econòmicament, materialment,
amb diferents entitats,
com a societat,
com a conjunt de la societat,
comprendre, per exemple,
tu dius això,
i ara diré una cosa,
diguem-ne que no queda bonic, eh?
Però tu dius, Mercè,
home, doncs demanem al sistema sanitari
que si tenim una persona amb malaltia mental,
la tenim,
que és un passabolant,
que la tinguin
des del punt de vista sanitari
en aquell moment.
I algú pot dir,
clar, i jo m'he d'estar
quatre mesos en llista d'espera
quan jo pago els meus impostos.
Ja sé que és lletja això que estic dient,
però és un pensament inevitable.
Oi que sí?
Per això jo dic,
com a societat també,
la gent que esteu treballant
ens hauríeu de demanar alguna cosa.
Sí, de fet,
costa d'entendre, no?
Perquè és això, vull dir,
tots ens esperem
i tots tenim els mateixos drets, no?
Però és que especialment ells
són gent que es perd,
vull dir,
gent que en aquell moment
necessita aquella ajuda puntual
en aquell moment
i després costa molt de localitzar
o costa molt de retrobar, no?
I, bueno,
de vegades poden passar coses,
vull dir, com a servei,
no som un servei de salut mental
i estem fent,
vull dir,
estem contenint situacions
que també és un risc
per la gent que hi treballem,
vull dir,
i per la gent que està atesa, no?
Vull dir que
hauria d'haver-hi una miqueta,
doncs, de més...
És difícil
que la societat ho entengui,
però, bueno,
s'ha de fer entendre...
El que passa és que...
Vosaltres mateixos
ens heu explicat moltes vegades
que entre tenir una vida
anomenada normalitzada
i caure en viure al carrer,
a vegades la línia divisòria
és molt petita,
qualsevol de nosaltres
ens podíem trobar.
Qualsevol de nosaltres ens podíem trobar,
sí, sí.
Vull dir,
aquest perfil del Rodamont
i tot això
ha canviat moltíssim.
Sí, sí.
Vull dir,
el fet que et trobis...
Professionals
amb formació,
amb estudis
que han tingut el seu patrimoni,
vull dir,
estan visquent al carrer.
Sí, sí, sí.
Vull dir,
només que et trobis
amb els tres factors
que diem nosaltres,
vull dir,
que jo què sé,
que perds la feina
o que et separis de la parella,
tinguis una depressió
i perdis la feina,
qualsevol cosa,
vull dir,
que s'emboliqui una mica,
vull dir,
és que pots quedar
una miqueta al marge,
no?,
com ells.
Per tant,
entenem la campanya Mercè
que es basa sobretot
tant en el tema
de l'atenció sanitària
des del punt de vista
psiquiàtric,
en aquest cas?
No,
en general,
psiquiàtric
i després també
espais de convalescència,
vull dir,
altres mèdiques
que vinguin cap a la casa
quan estan tots,
vull dir,
amb guixos i tal,
vull dir que
és com va complicar,
tot,
tenen una sèrie de cures
per fer,
nosaltres no tenim
el personal
adient per atendre,
doncs,
bé,
són recursos
d'aquests intermitjos,
vull dir...
La vostra casa
és provisional,
absolutament,
per la feina.
i per la gent,
no és de llarga estada,
no?
I per gent que es pugui valdre,
vull dir,
que no necessiti
cuidadors especials,
vull dir,
no tenim ni infermeres,
ni cuidadors,
ni gent,
doncs,
que estigui preparada
per això.
En quines condicions
acolliu a les persones
que van a la casa
dels transseons?
És a dir,
tenen una durada
determinada
d'estar allà,
tenen un lloc
on dormir
i uns àpats,
quin és
el servei
que doneu?
D'entrada,
tu,
és sempre molt individualitzat,
vull dir,
no ho podem generalitzar,
quan entra una persona,
ella et fa la demanda,
normalment et diu
un dia,
dos dies,
tres dies,
però hi ha gent que et diu,
doncs,
jo necessitaria fer això,
fer allò altre,
m'haig de documentar,
m'hauria de trobar feina,
en funció de cada demanda,
anem allargant l'estada
aproximadament
amb una visita setmanal
amb el treballador social
i setmanalment
anem com a
donant una setmana més de temps
i durant aquest temps
anem fent un pla de treball,
començant per la documentació
més necessària
i seguim,
doncs,
una miqueta,
si és cap a la via laboral
o cap a la tramitació
d'una plaça residencial,
llavors,
el que fan
és al matí,
està per allà
per al matí s'aixequen,
esmorzen,
llavors cadascú
va fer la seva tasca,
vull dir,
si una d'anar a empadronar-se
va a l'omag,
de posar-nos altres
dediquen a posar la policia
a fer el DNI,
doncs,
anem intentant
que la gent vagi fent les coses.
Veieu ganes
de normalitzar la vida
amb bona part
de les persones
que passen per la casa?
Sí,
hi ha gent,
hi ha un tant percent
que sí que en té ganes.
Ho aconsegueixen alguns?
Sí,
sí,
i de fet ho aconsegueixen,
el que passa al cap d'un temps
els tornes a veure,
no?
Llavors,
doncs,
bueno,
és una miqueta
la consecució
d'un fet en si,
però el que costa
és el manteniment
d'aquest fet,
no?
Vull dir que
hi ha gent que se'n surt,
tenim algun cas
que no n'hem sabut res més,
des de fa temps,
però d'un seguiment al principi
i ara,
quan fa tres o quatre anys,
doncs ja,
doncs,
bueno,
també s'han de normalitzar,
no?
Clar,
clar,
és així.
Però,
poquets.
no és fàcil,
no sempre hi ha els recursos necessaris,
però,
de fet,
que ara el 2008
a la casa teniu projectes,
que s'aniran materialitzant
mica en mica,
per on passen aquests projectes,
Mercè?
Bé,
de fet,
és el que Càritas,
de fet,
té en ment de fa temps,
no?
Una atenció,
una mica,
també és integral,
vull dir que no quedi només
amb el de la casa,
els tres dies,
el mig any o la mitja estada,
sinó que puguis,
que es puguin atendre famílies,
amb nens,
que es pugui atendre,
doncs,
aquests casos,
que dius,
que dormen al caixer,
que no volen venir,
que no...
Bé,
doncs,
potser tenen un llit,
simplement que puguin fer la seva vida,
però que a la nit
es puguin aixoplogar
o quan plou,
perquè seria un projecte
de baixa exigència,
no es demana res a canvi,
simplement,
cap mica en mica
pots anar treballant amb ell,
començar treballant l'higiene,
pots acabar,
bueno,
acabar no,
pots seguir documentant-lo,
vas treballant poquet,
poquet,
igual,
cap d'un any,
de dos,
de tres,
aconsegueixes,
doncs,
alguna cosa,
no?
Això que dius és important,
Mercè,
perquè, clar,
nosaltres ens imaginem
un deteriorament físic,
però hi ha un deteriorament,
d'habilitats socials,
un deteriorament psicològic
importantíssim,
el de les habilitats socials
és molt important,
perquè anar-se'n a una cua
per fer-se normalitzar-se
una documentació,
tot això que a nosaltres
ens és una rutina
que no té més,
per a aquestes persones
suposa un sobresforç,
necessiten un acompanyament,
vull dir,
sols no se'n surten,
necessiten algú
que els acompanyi,
vull dir,
quasi com de la mà,
i, bueno,
han d'anar,
han de signar,
han de posar el dit,
o han de,
clar,
i han d'anar ells personalment,
però necessiten un acompanyament
molt,
molt,
molt...
Clar,
per fer tot això
necessiteu,
doncs,
ampliar,
reformar tot el que és la casa,
és un projecte ambiciós?
Sí,
sí,
també seria,
doncs,
bo el menjador social
que a Tarragona
li manca,
dutxes,
vull dir,
dutxes...
Perquè ara,
per ara,
menjar social,
vosaltres?
Nosaltres ho donem menjar
a la gent que està residint.
Que està residint,
però menjant que pugui anar...
No,
és que tenim el menjador
amb les places que tenim,
i és que no...
No donar més de si.
No,
llavors el que faria falta
seria això,
un menjador,
doncs,
per aquesta gent,
calculem que són unes 30,
no ho sé,
que les que estan així
dormint pel carrer,
doncs,
bueno,
un menjador,
doncs,
que pugui donar servei
a aquesta població,
dutxes també,
i bogaderia,
que puguin,
doncs,
jo què sé.
Tot això requeriria
cercar un altre espai,
o en el mateix espai
on esteu ara?
Seria,
doncs,
altre espai.
Clar,
és que allà,
les parets no són elàstiques,
més gran no ho poden fer.
No ho sé,
veure aviam una miqueta
si espai al costat
és possible,
o veure una miqueta,
doncs...
Déu-n'hi-do.
Com esteu de voluntariat?
Necessiteu voluntaris?
En general,
Càrita sempre està obert
als voluntaris,
com a altres organitzacions,
en el vostre cas,
o diguem que està molt
professionalitzat,
en el bon sentit de la paraula,
la tasca que feu
a la Casa del Transeu?
No,
hi ha molts professionals,
bé,
bastants professionals,
però també tenim voluntaris,
i de fet,
si en vénen més,
doncs benvinguts.
Estaran ben rebuts,
no?
Sí, i tant, i tant.
No ho doneu a l'abast,
realment.
No, vull dir,
realment,
els voluntaris
que actualment tenim a la Casa
estan responent,
però magníficament,
vull dir,
fan uns acompanyaments
molt ben fets.
Anir en aquest sentit,
el voluntari,
acompanyo a fer documentació,
l'acompanyo al metge.
Al metge,
sí, sí,
vull dir,
realment,
els matins estan a recepció,
vull dir,
ens passen trucades,
vull dir,
que també va molt bé,
perquè si no,
perds molt de temps,
no?,
agafant telèfon
i passant i tal,
vull dir que realment
ara començarà un voluntari
fent un taller
amb les persones
que viuen a la Casa,
doncs,
de comentari de notícies,
intentar parlar una miqueta
d'història,
vull dir,
no ho sé,
hi ha 4 o 5 persones...
Recol·locar-los en el món.
Sí, una miqueta,
no?,
dir parlar
i tindre un espai així,
doncs,
com de tertúlia,
no?,
i, a veure,
doncs ens fa molta il·lusió,
la veritat,
començarem dimecres que ve
amb aquest...
Sembla que sigui una altra dimensió
al món d'aquestes persones,
i real,
és una fotografia,
una imatge,
en un televisor,
però no el percebem com és real.
No,
és que és,
ja et dic,
és molt paral·lel al nostre
i és una pena,
vull dir,
amb poques persones
realment hi ha punts de connexió,
hi ha gent que sí,
que té punts de connexió
i pot arribar a passar l'altre,
però molta gent...
Es queda a l'altra banda ja.
Es queda amb el seu món, sí.
Mercè,
alguna cosa més
que pugui ser allò de dir
que necessiteu,
no cal que ho diguis
perquè no acabaria amb la llista,
però en principi recordar
que hi ha la casa.
No sé si vosaltres
esteu molt pendent
de les previsions meteorològiques,
però sí que sé
que tan bon punt
diuen que baixen les temperatures,
de seguida rebeu trucades
a tots els mitjans,
si necessiteu,
i a vegades
algun any
heu hagut de fer una crida
de demanar roba
d'abric,
manta,
sobretot.
No sé,
diuen que no serà un hivern molt fred,
si passés,
ja teniu algun dispositiu preparat?
Bé,
de fet,
el programa Filigrana
té un bon magatzem.
Per això.
De moment,
sí,
diríem,
si fes molt,
molt,
molt fred,
doncs no ho sé,
però de moment
sí que ho tenim bastant previst.
Molt bé.
Mercè Navarro,
com sempre,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i recordar-nos
que hi ha aquest món,
que és un món molt real,
malgrat que a vegades
pensem que està en una dimensió
desconeguda,
i bona feina,
que ja la feu,
però que encara sigui millor.
Hi ha mitjans.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.