Quatre minuts serà un quart de dues del migdia.
Déu-n'hi-do, el món dels ocells històricament
sempre ha tingut una gran influència
sobre els homes i les dones.
Aquest diumenge el tingrà d'un número 1
del moll de costa de la ciutat de Tarragona.
Tindrà lloc la 37a edició del Campionat Ocellaire de Catalunya,
una trobada que preveu reunir milers de persones.
Ens acompanya el vicepresident de la Societat Ocellera,
el Rossinyol, el senyor Salvador Givert.
Senyor Givert, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
No fem cap exageració quan diem milers de persones
perquè cada cop que hi ha un concurs,
una trobada d'aquestes característiques,
són moltíssimes les persones que hi van,
que hi participen, però també molts els espectadors.
Exactament.
És una cosa, una tradició de tota la vida
i la gent li agrada i participa.
Venen molta gent de Barcelona,
que hi ha una gran afició,
i aquí a Tarragona hi ha quatre societats a la província.
I llavors aquest any s'ha tocat,
per sort, per organitzar el campionat de Catalunya
a la societat, al Rossinyol.
Jo no sé què té el món de l'ocell que treu a tantes persones
i a les que treu d'una manera absolutament intensa, no?
Algú ha tingut sempre algun ocellet a casa seva,
amb més o menys fortuna,
però hi ha qui tota la vida n'ha tingut d'ocells a casa seva.
Sí, normalment l'ocell aire passa de pares a fills.
Diguéssim, el pare és caçador,
ja s'emporta el fill a caçar,
i llavors sempre hi ha una tradició que continua,
pràcticament és això.
El que passa és que cada vegada és més difícil,
menys ocells,
però els que tenim molta afició continuem,
i moltes traves,
per part de l'administració es posen moltes traves.
Però bé,
el que som ocellaires,
continuem anant a agafar ocells.
Ara la legislació,
em comentava vostè fa uns moments,
que el que els permet és agafar un nombre determinat d'exemplars,
han de ser mascles,
han de ser vius...
Sí, diguéssim,
només se deixen agafar quatre plumes,
que diguéssim,
això n'entros diem plumes
perquè són les quatre races,
i es deixen agafar el pinçar comú,
el passarell,
el berderol i la cadernera.
I només se'n poden agafar,
cinc mascles
de cada espècie
per dia.
Les femelles les tenim que deixar volar,
perquè, clar,
les femelles,
com que no poden concursar,
només concursen els mascles,
i la tradició se deixen agafar
perquè continuïn els concursos,
llavors només se deixen agafar mascles.
Per vostè són coses molt adividents,
però els que no hi entenem
ja ens agrada preguntar aquestes coses.
Jo no sabia que només concursaven els mascles.
Sí, sí, perquè...
Són més vistosos, o...?
Són més vistosos,
i la femella pràcticament no canta,
i el mascle és el que canta, clar.
Enda tot el dia cantant,
i la femella allà mira sosa a ella.
No ho sabia, clar,
per això s'ha d'entendre,
i s'ha de pertànyer a una entitat
com la que vostè representa.
Què és el que fan exactament a l'associació?
A l'associació nosaltres fem quatre liguilles,
lliguetes, a l'any, no?
I llavors cada lligeta s'acompon de cinc dissabtes.
Nosaltres concursem els dissabtes a la tarda
a l'associació dels veïns del port,
que es deixen al local.
Llavors cada dissabte concursem,
i llavors se va puntuant els ocells,
el senyor, l'ocell puntua.
Si arriba la corona,
el que fa primer són sis punts,
el segon sí, cinc,
el tercer quatre,
fins al sisè que fa un punt.
Llavors, clar, això es va apuntant,
i al cap dels cinc dissabtes
se sumen els punts,
i el que és guanyador
se li entrega un trofeig.
Llavors nosaltres fem tres lliguetes,
i després fem la festa oficial,
que ja, diguéssim,
cada societat de la província
fa una festa oficial,
i llavors també s'apuntua
a les quatre festes oficials,
i allà surt el millor ocell de la província.
I llavors la Federació de Caça,
el guanyador, el millor ocell,
el que té el millor ocell,
li dona un lingot de plata.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
És tota una tradició ben curiosa.
Jo no tinc ni idea,
li confesso,
jo sé que els ocells volen
i canten,
i poca cosa més,
i jo veig que aquí per al concurs
hi ha tota una sèrie de terminologia,
que és el ram,
la resta,
corona,
diguéssim,
què és tot això?
Els pinsans, diguéssim,
els pinsans són set minuts,
llavors se posen set minuts
i cada cantada té una valoració,
i llavors porten un suro damunt de la gàbia
i es van puntuant amb banderetes,
la bandereta blanca,
la bandereta negra,
la bandereta blanda,
llavors cada cant té un valor,
i es van punxant tants cans s'ha fet,
i llavors el que més banderetes té
és el guanyador.
I què es valora en el cant?
Sí,
la continuïtat,
per exemple,
i això és el pinsà,
i al pinsà no hi ha corona ni res,
diguéssim,
el pinsà són set minuts
i amb aquests set minuts...
I vinga,
a veure què fa,
com canten aquests set minuts?
Si canta bé,
si no canta,
doncs mala sort,
i el que més banderetes té,
doncs és el que guanya.
Llavors el passarell no,
el ram és el que pega una vegada,
diguéssim,
el que diguéssim,
nosaltres diem cantar,
no?
Per exemple,
hi ha una cantada
que és el que va al caixó.
Si no fa aquesta cantada,
doncs no va al caixó.
Llavors el que fa una cantada,
automàticament ja se li dona
un trofeu petitet,
ni que no arribi a la corona,
no?
Llavors això va passant
fins que en queden sis.
Quan queden els sis,
ja és la corona final.
Llavors aquests sis són els que,
s'emporten els sis trofejos.
Però escolti,
els ocellaires tenen la veu,
no?
I hi ha vegades que per arribar a corona
se fan hasta set i vuit i deu
i dotze cantades.
És molt difícil, no?
Però hi ha caderneres molt bones
que fan hasta dotze cantades
i la corona
s'allarga i pum i pum.
Clar,
primer el caixó,
la primera cantada,
doncs igual n'hi ha
setanta,
vuitanta o cent.
La segona
ja en queden menys,
la tercera
en queden menys,
la quarta
en queden menys,
hasta que en queden sis.
Que pot durar un concurs?
Un concurs,
n'entros calculem
que aquest durarà
hasta les tres
pel menys
i començarà
a les nou del dematí.
I deu-n'hi-do el jurat, eh?
Sí,
i cuidao que bé
venen,
diguéssim,
els jutges
venen de Barcelona
perquè no hi hagi complicació,
venen els jutges
de Barcelona
i llavors,
doncs com que venen
molts de jutges,
doncs igual a la taula
posen hasta 30 ocells
perquè ja hi ha
molts,
molts jutges.
N'entros,
clar,
a la competició
que fem a Tarragona
tenim tres jutges sol
i llavors
doncs anem ficant
de deu en deu.
Sí, sí,
no, no,
s'han d'adaptar
al que tenen.
Exactament,
però pels ocells
que tenim,
doncs ja...
Jo no dubto
del talent natural
dels ocells,
però aquí hi ha alguna cosa
de veure,
diguem-ne,
l'entrenador,
l'ocell aire,
al propietari, no?
Bueno, sí,
l'ocell se l'ha de cuidar,
se l'ha de llampiar,
se li ha de tindre
l'aigua ben neta,
hi ha vegades
que els hi fiquem
vitamines
perquè després llavors,
diguéssim,
hi ha una sèrie de...
Al passarell
li agraden unes llavors,
a la cadernera
li agraden
unes altres llavors,
llavors fem unes mescles,
n'entros mateixos,
anem,
comprem encià,
mascarola,
canem,
negrillo
i llavors fem
la mescla proporcional
que no li ataquï
perquè si només
li donen
sencià
el mataria.
Com els humans,
ha de tenir una dieta
equilibrada,
és clar.
I llavors,
els donem
una mescla
i,
clar,
després se'ls tapem
amb una funda
perquè no vegin
claror ni res
i el dia del concurs
al destapar els pum,
se fiquen
a la taula,
que no es vegin,
aquí hi ha una foto
que es veu,
veus?
Es fiquen a la taula
amb uns cartrons
i llavors,
clar,
quan fem
tres minuts,
estàs preparat
el que porta
el cronòmetre,
s'atreuen els cartrons
i llavors els ocells
s'hi veuen
i és quan canten.
Ja, ja, ja,
mira,
després de tants dies
de l'estar.
Al passar els tres minuts,
el que no ha cantat,
doncs fora.
Quants ocells
pot portar
cada participant?
Els que vulgui.
no hi ha límit.
I vostè quants en té
a tall de curiositat?
Jo a casa meva
en tinc uns 60.
60 ocells té?
Sí, sí.
Potser més,
potser més.
Doncs escolti
tot el dia pendent d'ells,
eh?
Diguéssim,
en tinc 30
engàbies individuals
i després tinc
una pajarera
que potser també
en tinc uns
25 o 30.
I els coneix a tots,
els distingueix?
Sí, sí, sí.
Sí?
Sí, sí.
En tenen nom?
No, no tant.
No arriba tant,
perquè si no,
ja fora de desesperant.
Diguéssim,
home,
algun sí,
però no,
i n'hi ha que serveixen
per anar a caçar,
n'hi ha que serveixen
per anar a concursar,
n'hi ha que fa 10 anys
que els tinc
i els deixo
hasta que es morin
ni que no cantin
ni que no facin res.
Estan allà,
formen part de la seva vida,
ja.
Formen part
d'aquell ocell
m'ha fet agafar
molts ocells,
m'ha fet guanyar
trofejos
i aquest ocell,
si dura 15 anys,
morirà a casa meva.
Home,
la relació entre les persones
i els animals
precisen de leialtat també.
Exactament,
diguéssim,
un ocell quan porta
5 anys a la gàbia
ni que el deixis volar,
no viuria ja.
I escolti,
què passa
quan un ocell
que ha estat un campió,
que ha guanyat,
que ha cantat,
de cop i volta
deixa de cantar?
Ah,
això no...
No se'n coneixen les raons,
no?
Jo a vegades ho he sentit
entre persones que ja en diuen
que aquest era una meravella,
ja no canta,
home,
alguna raó tindrà,
però no se sap, no?
No se sap, no se sap,
això no se sap.
I n'hi ha que són molt falsos.
Digui,
potser a casa,
el tens allà a casa
i vinga,
el portes al concurs...
Com la canalla.
Feix-la l'agracieta
davant d'aquest senyor
i no hi ha manera.
Exactament,
això.
I el que et sembla
que no et farà res,
el portes al concurs
i pum,
i et pega.
Per tant,
els primers sorpresos
poden ser vostès mateixos,
els proprietaris, no?
Sí, sí,
hi ha vegades que sí,
perquè hi ha vegades,
home,
normalment,
el que és bo,
sempre té un dia
i et pot fallar
o dos,
però després,
quan se'n van a la muda
ja deixen de cantar també,
no?
Tiren la pluma.
Ara, per exemple,
en aquest temps ja
n'hi ha algun que ja
se'n va a la muda.
Doncs ja,
si se'n va a la muda,
mala sort,
ja no pot concursar.
Jo no és allò
per estar sempre
amb les mateixes coses,
però així com
els pagesos,
la gent que es dedica
a la jardineria ornamental
i tot plegat,
diuen que s'acusa
aquestes temperatures
de cop i volta
tan altes,
tan baixes.
Els ocells
són molt sensibles
a la meteorologia,
ells acusen
aquestes temperatures
i tot plegat?
Sí,
pensi que els ocells,
si hi ha un petit
terratrèvol,
diguéssim allò,
una vibració,
fa 15 dies
hi va haver
una vibració,
pues,
s'alvoroten,
s'alvoroten
i creuen
l'altre dia
jo vaig entrar allí
on els tinc,
que és un gràx
que els tinc tots així
i un de plumes
a terra
i llavors
me vaig enterar
que a això
de Tortosa
hi havia hagut
un petit cisme
i dic,
mira,
les plumes
ho han detectat,
ho detecten
ràpidament.
És un món fascinant,
i llavors
s'alvoroten
i bum,
sang a la gàbia
i ostres,
ara, clar,
com vostè
no dic exactament igual
però deuen haver-hi
també moltes persones
que tenen això,
40, 50, 60 ocells,
això ha de donar
molta feina.
Sí, sí,
bueno,
és, diguéssim jo,
doncs,
hi ha un dia a la setmana
que dedico als ocells,
diguéssim llampials
i diguéssim
i cada dia
repassar l'aigua,
i això,
però diguéssim llampials
doncs és un dia a la setmana
i clar,
com que tenen també
els calaixonets
que del menjar
que tenen menjar
per una setmana
doncs,
hi ha qui
els arregla cada dia.
Sí, no,
això depèn de la persona,
però, clar,
60 ocells cada dia
no sé jo,
hi ha molt,
però,
doncs,
jo els dissabtes
al dematí
els dedico als ocells.
Molt bé,
doncs,
el que és interessant,
si vostès se senten atrets
per aquest món dels ocells,
estan convidats
perquè és un acte
ober a tothom.
Exactament,
el refugi,
és el refugi,
perquè em sembla
que abans has dit
el tinglado.
Sí,
però és el refugi,
efectivament.
El refugi número 1
del moll de costa,
des de les 9 del dematí
que suposo
hasta les dues
o les tres,
està convidat
tot Tarragona
a passar per allí
i veure
el que és
el concurso
ocells a l'aire.
Pensi que vindran
els millors ocells
de Catalunya.
Doncs serà qüestió
d'anar-los a veure
i, sobretot,
escoltar-los.
Escoltar-los, sí.
Que això serà
el més interessant.
Doncs,
li agraïm moltíssim,
senyor Giver,
que ens hagi acompanyat
de l'entitat
que vostè
és vicepresident
i participaran
molts ocellaires?
Suposo que
per almenys
quasi dels 150 socis
uns 100
participaran.
Doncs 100 d'aquí
i 100 d'allà
i 100 que vinguin
de tot arreu.
Sí, sí.
S'ha calculat
que participaran
uns 700 ocells.
Doncs esperem
que sigui tot un èxit,
que els ocells
de Tarragona
deixin el pavelló
banal i l'agraïm
i moltíssim
que hagi vingut avui
al matí de Tarragona Ràdio.
És el senyor
Salvador Giver,
el vicepresident
de la societat ocellera
al Rossinyol.
Recordin la cita
aquest diumenge
al refugi número 1
del moll de costa
del Port de Tarragona.
37a edició
del campionat
ocellera de Catalunya.
Gràcies, senyor Giver,
bon dia.
Moltes gràcies
i estan convidats
al campionat.
Molt amable,
bon dia.