Doncs sí, si no, em diran que no és un regal ben maco,
una ampolla d'aigua ardent de regal per al guanyador del concurs.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el regidor de Turisme,
Marc Vinya, molt bon dia.
Què tal?
Hola, Marc.
Has sentit l'alegria de la concursant quan hem dit una ampolla d'aigua ardent?
Jo m'alegro molt que hagi tingut aquesta alegria
de veure que el premi ha sigut una ampolla d'aigua ardent
i que hagi fet tanta il·lusió, la veritat que ens satisfà molt això també.
Home, clar, és que el vostre aigua ardent és molt conegut.
I si algú no ho coneixia,
quan vau formar part de Beguda Convidada a les festes de Santa Tecla
i a la cosa va quedar claríssima com és aquest aigua ardent de Prat del Comte, no?
Sí, la veritat que ella va ser una gran ocasió
per donar a conèixer el que és el nostre petit poble,
donar a conèixer la nostra festa de l'aigua ardent,
que com deies fem a l'octubre,
i també donar a conèixer aquest aigua ardent
que hem recuperat de la tradició, de les activitats quotidianes del poble.
Perquè de fet és una recuperació relativament recent,
respon més aviat a partir de l'any 2000, 2001, no?
Sí, exacte. Fa uns anys ens vam posar a recuperar espais tradicionals de la vila,
com pot ser el forn morruno que comentaves fa un moment,
i també aquesta destilleria d'aigua ardent que teníem al costat del forn.
Arran d'aquesta recuperació vam voler fer una mica d'inauguració,
la cosa es va anar complicant de fer una mica de festa,
i s'ha anat recuperant el que és la destil·lació d'aigua ardent al poble,
tal com se feia potser fa 100 o 150 anys,
i també això ha donat peu a que la gent participi destilant els seus propis licors,
a que la festa consisteixi en fer un tast de les diferents veugudes
que preparen a les diferents cases,
una mica s'ha anat embolicant la droga i aportem això.
Enguany, la sisena festa de l'aigua ardent.
Això ha reactivat una miqueta també d'alguna manera l'economia del poble,
perquè recordem que és un poble petit,
no només és el municipi més petit de la Terra Alta, si no m'equivoco,
sinó que també d'habitants, són una comunitat relativament petita,
la qual cosa també fa que hi hagi un tarannà i una vida quotidiana diferent, no?
Sí, som el poble més petit de la Terra Alta i el poble més petit de les Terres de l'Ebre.
Ah, també?
Sí, no arribem a 200 habitants,
ara l'estil, evidentment, la cosa és una altra història,
perquè hi ha el turisme, tenim la gent de segones residències que ven el mes d'agost,
però, clar, durant l'any, tot de compte, doncs, l'hivern està com a molt ensopit,
allò no hem dit, anem engegant històries, anem fent projectes,
i el tema de la festa, aquesta festa de l'Aiguardent, altres festes,
diferents activitats que hem anat fent al llarg de l'any,
doncs, ha revitalitzat molt la part cultural, però també la part comercial, en aquest sentit,
perquè, clar, la festa de l'Aiguardent és una fira, també,
i això, doncs, ha ajudat als comerços locals, a les empreses d'hostaleria locals,
a altres empreses del voltant que venen a exposar la nostra fira,
i la cosa ha anat fent bullir l'ol una mica,
el tema turístic s'ha vist molt beneficiat d'aquestes activitats,
i la veritat que, a poc a poc, doncs, anem posant part de compte el mapa, no?
De fet, hi ha una tradició no escrita,
sobretot de la gent aquí de la costa que ens agrada l'Aiguardent,
d'anar a buscar l'Aiguardent aquí a les Terres de l'Ebre,
i fins fa poc, doncs, anaves, allò, no sé,
no direm cap localitat per no fer allò, per no desmereixer ningú.
Què teniu, Aiguardent, d'aquest casula?
No, no, no tenim, una mica d'amagatotis, no?,
perquè les normatives, sobretot les directrius europees,
en un moment determinat ja sabem, doncs, com anaven.
Vosaltres l'heu comercialitzat i l'heu batejat,
és l'esperit de compte, no?
Sí, l'esperit de compte és una marca registrada del Ajuntament,
sota la qual es comercialitzen, de moment,
tres varietats d'Aiguardent,
i unes pastes típiques,
les dolços tradicionals de la Terra Alta, no?
De moment tenim això en funcionament a nivell de comercialització,
perquè, clar, l'Aiguardent, el que tenim,
és molt difícil de trobar un Aiguardent de qualitat,
és molt difícil de...
I, clar, una mica,
ha vingut la tradició també en altres zones de les nostres terres,
de fer Aiguardent,
i aquí més que menys buscava aquesta ampolla d'Aiguardent,
una mica d'estrans, que sí.
Sí, sí.
Però, clar, nosaltres en això no ens ho volem jugar,
perquè això per a nosaltres no només és un tema econòmic
o que podria caure una multa,
sinó és un tema de que, clar,
perds tota la festa,
perds tot el que hi ha a l'entorn d'aquesta bebuda.
I per això hem volgut fer les coses ben fetes,
i des de l'Ajuntament hem fet tota la tramitació
dels temes legals, dels temes sanitaris, comercials,
i venem a Aiguardent de forma totalment legal
i en condicions, clar.
I qui vulgui, doncs, pot comprar la seva ampolla d'Aiguardent blanc,
que és el típic i tradicional,
l'Aiguardent torrat, que és aquest que és més dolset,
amb suc caramelitzat,
i a partir d'aquesta setmana, justament,
que serà l'ampolla que li regalarem a la senyora que ha encertat al toble,
li regalarem una ampolla d'Aiguardent d'herbes,
que és el licor d'herbes, més digestiu,
i això que és just d'aquesta setmana,
que el tenim envasat per comercialitzar.
O sigui, que serà de les primeres que el podrà provar.
Que és una novetat, doncs.
Sí, absolutament.
Ara, jo m'imagino que el blanc és el que té més sortida, no?,
perquè després també serveix per fer, a vegades a les cases,
doncs, posar alguna altra fruita silvestre
i fer algun tipus de combinació, no?, de maceracions, no?
Això depèn, perquè si la gent que té una mica interès
i té afició a fer aquestes coses, no?,
a provar, doncs, diferents licors amb cineres,
o a macerar, doncs, amb pill de taronja,
de fer experiments a casa, doncs, si vol el blanc, no?
El que passa és que, clar, la gent, a vegades del poble,
diu que vol cinc litres d'herbes,
no?, és que nosaltres comercialitzem ampolles de mig litre,
per exemple, com a begudes després de dinar...
Sí, un estomacal, allò que després...
Exacte, i a vegades se sorprèn una mica, no?,
és que nosaltres estem fent una cosa
no tan dedicada a la posterior maceració amb altres productes,
sinó, clar, directe de consum, no?
Home, tot això indica que, quan us vau plantejar
a recuperar aquesta tradició, diu, fem-ho bé,
en condicions, perquè això es consolida
i que és el que ha passat, no?
Sí, exacte, van dir, això s'ha de fer bé,
perquè, clar, nosaltres vam començar la festa de l'Aiguardent
sense poder venir a l'Aiguardent,
i va ser la mateixa demanda del públic,
que, clar, home, venim a la festa de l'Aiguardent,
i no ens podem portar una ampolla cap a casa,
doncs, això va ser una mica el que va dir,
engeguem-ho, fem-ho en sèrio,
posem l'Aiguardent a la venda,
a disposició dels nostres visitants,
que sigui un producte típic del poble,
com a record d'una visita,
que sigui un bon obsequi per a una tercera persona,
no?, a dir, mira, he estat a l'Aiguardent
i t'he portat aquesta ampolla d'Aiguardent per tu,
no?, i vam pensar, fem-ho bé,
està funcionant molt bé,
ara estem obrint punts de venda,
per dir-ho d'alguna manera,
fora de Prat de Comte,
perquè hi ha molta gent que ens ho demana,
a Tarragona, aquesta setmana mateix,
tenim un lloc on es pot comprar
aiguardent de Prat de Comte.
És a dir, que podrem anar i dir,
vull una ampolla d'Aiguardent de Prat de Comte,
que està bé que anem fins aquí,
però si en un moment determinat tenim una necessitat,
la podrem comprar a Tarragona.
Sí, sí, sí, aquí mateix a Tarragona,
a la Rambla Vella,
hi ha una útica de fruita i verdura,
doncs, que vaig anar per casualitat
a comprar-hi jo un dia,
i vaig veure que teníem vi de batea.
Dic, escolta, que no els vendrien aiguardent de Prat de Comte?
I diu, i tant que sí,
doncs mira, a Tarragona ja podem trobar
aiguardent de Prat de Comte també.
Per cert, Marc,
que he vist que hi ha altres festes
i tradicions populars,
aquí veig les curses pedestres,
la cursa de pedres, la cursa d'ous,
la cursa del Cresol, que és amb aquest llum d'oli.
Clar, jo si primer feu un tanto d'aiguardent,
aquestes curses, no sé com deuen acabar, eh?
No, dret, l'avantatge d'això
és que les curses tradicionals
les fem per a la festa major,
és ara l'agost,
el 25 d'agost,
que fem aquestes curses,
i el tema d'aiguardent
ho fem a l'octubre.
O sigui que...
Són dues festes diferenciades,
tot i que durant la festa de l'aiguardent,
qui vulgui conèixer una mica
què són aquestes curses,
doncs també muntem una cursa de llum d'oli,
perquè dic,
bueno, és que l'agost no vaig poder vindre,
doncs a l'octubre també li muntem una cursa
perquè la pugui veure.
I són dues coses diferents.
Però dic,
una cosa,
la festa major que és a l'agost,
que és quan realment
és tota una tarda dedicada
a aquestes curses tradicionals,
que estan també registrades
al costumari català,
com una cosa que ve de lluny,
i també estan declarades
festes d'interès comarcal,
i l'altra cosa és a l'octubre,
pont del Pilar,
és a dir,
12, 13 i 14,
és quan fem la festa de l'Aiguardent.
De moment tot és bastant compatible.
Ja, ja,
ens queden no res un minutet,
a mi en tot cas m'agradaria preguntar-te
si quan feu la festa de l'Aiguardent
és possible visitar
i veure tota aquesta meravella
de l'envics i d'eines,
perquè hi vegi algunes fotografies
a una plana web vostra,
i realment són uns estris magnífics,
no?,
i en molt bon estat de conservació.
Això,
el que són els equipaments,
es poden veure durant tot l'any.
Només cal venir a demanar
una visita guiada,
que tenim gent de compte
que ens acompanyarà,
es explicarà com funciona tot això,
el forn,
la destileria,
l'antic molí fariner,
l'antic molí d'oli,
això es poden veure durant tot l'any.
I durant la festa de l'Aiguardent
tot això es poden veure en funcionament.
És a dir,
veient com s'està coent el pa,
veient com s'està fent l'Aiguardent,
veient com s'he treballat
fa 60-100 anys.
Doncs, mirin,
petit, petit,
però Déu-n'hi-do
tot el que té Prat de compte.
El municipi més petit de la Terra Alta,
de les Terres de l'Ebre,
però Déu-n'hi-do,
si teniu coses per explicar
i si teniu història.
No dubtis que ens atensarem,
perquè pot ser una bona ruta
per aquells que no anem al Carip
i ens quedem per aquí,
per les comarques de Tarragona.
Val la pena,
que és una hora de cotxe
i hi ha molt per descobrir.
I si algú s'ha quedat amb ganes
de veure més coses,
doncs la nostra web,
aiguardent.com.
Molt bé.
i hi pot trobar tota la informació.
I molt moderneta,
la tinc aquí al davant,
escolta, estupenda.
L'han treballat, també, sí, sí.
I tant, que sí,
Mar Viña,
regidor de turisme de Prat de Comte,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Molt bon dia.
Molt bon dia, gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.