Tres minuts, tres quarts de dotze del migdia,
deixem enrere el temps de cuina amb el Francesc Lledó
i els parlem d'una proposta que arriba signada
per una entitat que es va crear recentment
aquí a la ciutat de Tarragona,
i ho diem perquè quan es van donar a conèixer
vam tenir molt de gust de presentar-la.
Començàvem, mica en mica, poquet a poquet,
intentant aglutinar el màxim de persones
que se sentissin vinculades al seu propòsit,
als seus objectius.
Estem parlant de l'Associació d'Amics de la Xina de Tarragona,
Mudan, i la Lídia Cintes és la responsable de l'entitat
i avui ens acompanya.
Lídia, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per venir.
Per cert, que m'havia caigut el boli, me l'ha agafat, gràcies.
Soc incapaç de no donar-te les gràcies si em tornes al boli.
Per fi, aquest no és el tema ni de bon tros.
A banda de preguntar-li a la Lídia pel camí
que du a terme l'associació,
avui concretament volem parlar d'una iniciativa
que a més comparteixen amb altres entitats
que van en la mateixa línia.
Fan una crida per recaptar roba,
per recaptar petites joguines
i fer-les arribar a diferents centres orfenats de la Xina.
N'hi ha molts orfenats,
n'hi ha molta canalla a la Xina,
hi ha moltes mancances també.
Moltes mancances.
A vegades dius, home, amb aquest ressorgiment econòmic,
el fenomen asiàtic i tots aquells tòpics,
però dius, déu-n'hi-do.
Encara fa molta falta ajut,
perquè encara n'hi ha molts orfenats,
amb moltes nenes i molts nens allà,
i clar, hem d'ajudar d'alguna manera.
Sí que hi ha moltes ajudes, millor que abans.
Evidentment, tot aquest ressorgiment
ha fet consciència una miqueta amb aquesta gent,
també arriben moltes ajudes,
i la cosa a poc a poc es va arreglant.
Però la Xina ja sabem tots que és molt gran,
i per poder arribar a tots els racons...
No, hi ha una a Xina, n'hi ha moltes.
N'hi ha moltes.
Una és la que veiem ara, que està ressorgint,
però també hi ha aquesta Xina profunda encara,
que té aquestes tradicions,
les arrels ben agafades,
i que també hi ha moltes...
Encara queden moltes mancances per sol·lamentar.
I tot i que s'intenten fer,
és un país enorme,
amb moltes diferències,
no només com tu ho deies, socials,
sinó també culturals,
i d'entendre la vida
amb una tradició molt arrelada
i en què les dones i sobretot les nenes
continuen estigmatitzades,
com va anys enrere.
A poc a poc sembla que va canviant,
gràcies a Déu.
Va canviant i se'n van donant compte
que les coses no podran anar així.
El que passa és que és el que diem abans,
la Xina és molt gran,
hi ha encara poblets molt petits,
que encara tot aquest ressorgiment no arriba,
i és difícil de fer canviar una mica la mentalitat,
i encara està passant cada vegada menys
el tema aquest de l'abandonament de les nenes,
però encara, encara,
hi ha nenes que encara estan allà tancadetes,
i que de moment,
mentre no surtin d'allà,
hem de fer alguna cosa.
El tema de les adopcions, com està ara?
Doncs bastant complicada la cosa.
Que sí, que ha canviat molt.
Perquè les esperes estan fent eternes,
i aquesta és una de les lluites que tenim una mica,
des de l'associació i de les diferents associacions,
és el poder ajudar a passar aquest temps a les famílies,
perquè s'està allargant.
Perquè ara de mitjana,
què s'hi poden estar dos anys?
Doncs el que és ara,
tinc entès que ja des que entra l'expedient a la Xina,
estan fins i tot 24 mesos.
En el teu cas, recordes?
Quan mai tant ho recordes?
Això és com un embaràs, no?
No ho recordaràs?
Comparat amb el que és ara,
va ser una glòria,
perquè des que va entrar el nostre expedient a la Xina,
vam esperar 7 mesos,
8 mesos i estàvem volant a buscar l'expedient.
Va ser un dels moments, diguem-ne,
menys complicats.
Més de glòria i menys complicats.
No direm més fàcils,
perquè no és fàcil,
però sí, menys complicats.
Esteu treballant en aquesta campanya,
lògicament,
col·laborant amb la FAQ,
l'associació de famílies adoptant-se de la Xina,
per tant,
entenem que és una campanya molt genèrica,
a nivell de l'Estat o de Catalunya.
Més a nivell de Catalunya,
encara que,
com a FAQ està ficada quasi tot a Espanya,
encara que és més centralitzada a Catalunya,
sempre qui vol pot col·laborar,
però el que passa és que nosaltres estem una miqueta units,
perquè la majoria de famílies
també hem passat per a FAQ,
que són els que ens han ajudat,
i és una associació gran,
que fa molts anys que està establerta,
que treballa molt de cara als pares
que estan començant a iniciar l'expedient,
i nosaltres volíem recolzar,
som una associació petita,
no tenim tants mitjans,
i potser començar una campanya d'aquesta envergadura
era més complicat,
i més val a unar forces.
I fer una mica d'altaveu aquí a Tarragona.
I fer una mica d'altaveu aquí,
perquè ja que ells no hi són,
però els pares hi som,
i els nens fan falta que també treballem aquí una mica.
Jo si m'equivoco em rectifiques,
però quan vam estar parlant la primera vegada,
recordo que...
Bueno, no sé si m'equivoco,
és que no m'agradaria tenir un error,
que l'Associació d'Amics de la Xina de Tarragona
no només estava adreçada a aglutinar
aquelles pares i mares adoptants
de nens o nenes, sobretot xineses,
sinó a totes aquelles persones
que se sentissin inclinades,
atretes per la cultura,
per la situació de la Xina.
No m'equivoco,
no és només per pares i mares
que tinguin criatures, no?
Tot equivoques, no és que sigui totalment
dedicada a les famílies adoptants
o que estan en procés.
Què passa?
I clar, en un principi vas amb elles
perquè són les que potser ho entenen una mica més,
ens sentim units
per aquest sentiment
que tenim vers en aquest país,
perquè les nostres filles són
o seran d'allà,
i aleshores,
en un principi aglutinava amb aquestes famílies
perquè eren les que eren més fàcils de trobar,
però està oberta a tothom.
Ja són unes quantes de famílies aquí.
De fet, sí.
Quantes són, aproximadament?
La veritat és que no t'ho podria dir,
però són bastantes,
i de fet,
ara el que estem veient també
que hi ha moltes que estan esperant,
i l'associació els està siguent una miqueta
al canal de respirar
per poder passar aquests dies.
I en el cas de les vostres famílies
són filles i no pas fills, no?
Són nenes la majoria,
per no dir totes.
Sí, de totes les que conecs de família
són totes nenes.
Hi ha casos de nens també,
però són molt poquets.
Molt poquets, molt poquets.
I algunes d'aquestes nenes
ja comencen a tenir una edat, no?
Que abans les veies com a nadons.
La teva, quina edat té?
La meva ja té tres i mig,
ja va cap als quatre, ja.
Déu-n'hi-do.
Passa el temps volant.
Aquest Nadal per ella
segur que ha estat extraordinari, no?
Extraordinari, extraordinari.
I altres volen,
en partit encara, tot era nou,
però ara ja que xerren
i estan espavilats,
estan totalment ja,
ja són d'aquí i del tot,
estan acostumades a totes les costums d'aquí,
amb el temps que tenen, clar,
evidentment,
però, bueno, s'ho passa pipa.
Lògicament.
Escolta una cosa, Lídia,
penseu en el futur
que quan siguin més grandetes
doncs vulguin anar-hi
i conèixer coses
i saber coses de la seva cultura,
perquè un dels objectius
era justament això,
que no pugessin alienes
a la que va ser la seva cultura de bressol, no?
Evidentment, home,
una de les coses que tenim en ment
el seu pare i jo és,
quan ja tingui una edat,
una miqueta que pugui entendre les coses
és portar-la,
una altra vegada a Xina,
que ella pugui conèixer
allò com va néixer
i que pugui veure de primera mà,
on van anar els seus pares,
on estava ella,
més o menys,
i ens agradaria,
no volem totalment
que estigui aliena
a la seva realitat
perquè ho és
i serà tot aviat.
Ah, sumar una altra cultura
és...
Suma sempre és bo.
Sí.
Suma sempre és bo
en tots els àmbits.
Tenim claríssim
que és ben catalana
i ho està demostrant
perquè parla el català
i el castellà,
clar,
les dues llengües
parla molt bé.
Fa que Gautió
va veure pastorets,
pastorets...
Exacte,
vull dir,
totes les coses típiques
de catalanes
perquè ho és,
i ho entén
però, clar,
és que ella també té
una petita història
que no volem
que sigui un tabú per ella.
Ai, seria una riquesa fantàstica.
És una riquesa...
Penso que per ella
serà una bona riquesa
i, bueno,
si tenim l'oportunitat
ho volem continuar
amb el que és el fet
de la nostra associació
i, bueno,
i si Déu vol,
més endavant
volem tornar
a aquell país
per ensenyar-hi el que és.
A veure, Lídia,
què podem fer
la gent
que volem col·laborar
en la campanya?
Què necessiteu?
Com voleu que ho fem?
Home, a veure,
jo ho explicaré concretament.
és senzill.
A nosaltres,
la nostra campanya
el que pretén és portar...
A veure,
no volem fer grans recaptacions
per portar grans paquets
a la Xina
ni molt menys,
ho volem fer d'una manera
molt senzilla
i potser menys costosa.
El que nosaltres estem fent
és captar...
Volem que la gent
es porti robeta,
robeta no coses
malaparatores,
joguines...
Sobretot d'anar dons, no?
D'anar dons...
Ocupar menys espai
i què deu ser necessària.
Sí, perquè es tracta
que les famílies
que viatgen a Xina
a buscar les seves filles
puguin portar una bosseta
cada una
amb una miqueta de roba,
un petit obsequi,
un nino,
una joguina
i cada família,
doncs clar,
amb cada granet de sorra
pots aglutinar
que arribi molt de material
d'una manera potser
molt senzilla
i menys costosa
que fer
netar caixes
i paquets
i transports
que després
sàpiguen on arriben.
D'aquella manera
tu canalitzes molt bé
si controles les seves.
És el que t'anava a dir
que això valia la pena
explicar-ho bé
perquè a vegades
la voluntat
i les ganes
de col·laborar
i participar
hi és,
però després els canals
de distribució
són molt complets.
Exacte.
És caríssim, no?
És molt car.
Portar tots aquests materials.
I clar,
una associació com la nostra
no tenim els mitjans
per poder-ho fer,
via FAC també,
però sí que es podia,
però bueno.
Clar,
però això que diu
si cada família
porta una maleta de material.
A veure,
per molt que la cosa vagi lenta,
a veure,
cada mes marxen famílies.
És un degoteig, no?
És un degoteig constant,
potser no tant
com abans molt,
però hi van,
les famílies
encara continuen
anant a buscar nenes
i tant que sí,
van arribant
i és una forma
d'aprofitar-ho
que no és tan costós
i que és molt senzill
i saps que va segur.
Per tant,
parlem de roba de nadons,
de tot tipus,
ja sigui de bric
o més lleugera,
tant se val, no?
Pijames,
mitjonets,
una manteta,
vull dir,
qualsevol cosa
serà de grair.
Pitets,
samarretes,
tot el que pugui ser,
sabatetes també
que no caminen
aquella hora
que estan en bon estat.
Exacte.
I joguines?
Alguna joguina,
poso un peluix,
cosetes que no pesin,
que no puguin...
Chumets?
Eh,
nous,
sí,
sí,
sí,
tot aquest tipus de coses.
Tot aquestes cosetes
que les criatures
que estan allà
que són tan petites
els hi fa mal.
Vaja,
el que es prepara
quan neix una criatura,
bàsicament,
i poder-ho portar fins allà.
Que sempre ara,
avui en dia,
clar,
aprofita,
sempre tens l'oportunitat
a casa,
tens potser un dinotet
que ja no,
la nena ja seraneta
i el nen ja no el toca.
I si no en tenim a casa,
escolta,
entretanto,
després,
què estem fent aquests dies?
Aquests dies que tenim,
que estem nans de botiga en botiga,
vols dir que per comprar un sonall
ens arruinarem?
No costa gaire cosa,
per tant,
també no costa res
i ho poden fer.
I a veure,
tot això on ho hem de portar
i quan?
Sí,
bueno,
a partir de...
Vam fer la crida
aquests dies abans de Nadal,
però ho tindrem
durant tot el mes de gener
i el material
el poden portar les famílies
a l'hotel d'entitats,
que hem posat allà
una caixeta,
una mica així com a simbòlica,
perquè vagin deixant allà
el material,
i bueno,
i allí si volen preguntar
per portar-ho en altres temes
els dimecres,
de moment,
els dimecres per la tarda,
a partir de les 5 de tarda,
l'associació estem allà
al nostre despatxet,
però durant tot el matí
de 10 a 2
poden passar per l'hotel d'entitats
i fer-ho arribar allà
a la caixa que hem posat.
Com a associació,
ara la vostra feina
se centra en aquesta campanya
i en donar una mica suport
i aportar la vostra experiència
com a pares
que ja han passat pel procés
als que estiguin adoptant criatures.
Hi ha altres projectes,
a més llarg termini,
o què us agradaria
que fos l'associació?
El que ens agradaria,
potser el que estem fent,
però més ampliat,
volem que sigui un punt de trobada
per a aquestes famílies,
tant que ja tenen les nenes aquí,
que potser a vegades dius
ja has passat tot,
ja tens la vida feta
i potser se n'obliden una mica
de les que estan esperant.
I jo, una de les coses,
jo i les companyes
que estan en l'associació,
una de les que no volien,
primer,
que les nostres filles
no perdessin les arrels,
però que també podessin ser
un punt de trobada
per a aquestes famílies
per poder unir-nos
i poder compartir les experiències
i ajudar sobretot
a les famílies
que estan esperant
que avui en dia,
com hem dit abans,
s'està fent molt dura l'espera
i necessiten una mica de recolzament.
Clar, a vegades
qui no ha passat
per aquest període,
deu pensar,
bé, adoptar una criatura,
doncs escolta, t'esperes.
Potser és explicar,
imaginis en vostè,
si ha tingut la seva filla,
biològicament,
l'embaràs de nou mesos,
com a molt més llarg,
un embaràs a lo millor
de 18, 20 mesos,
i a més sense
poder sentir la criatura dins teu.
Aviam,
no és una situació senzilla.
No, la veritat és que
és una miqueta complicada,
dius, bueno,
sí, clar,
no pateixes el que pateixes
biològicament,
però psicològicament
és molt dur.
A vegades no sé.
És molt dur,
és molt dur,
és molt dur,
és molt dur.
I jo et parlo,
que amb la meva experiència,
gràcies a Déu,
va anar a la mitja ara ben bé,
perquè entre una cosa i l'altra
se't passen els dos anys,
entre papers i papers,
ben bé.
Però és que ara,
a més a més de tot el que és complicat,
tota la tramitació,
que sàpigues que com a mínim
24 mesos
perquè vingui la teva nena
és dur.
I aquestes famílies
les hem de recolzar.
Molt, molt complicat.
Després fem activitats,
ara vam provar,
vam iniciar un taller
de cuina xinesa,
ara intentarem veure si
aquest any ho podem fer ja
ben seguit,
perquè va tenir molt d'èxit.
I el tema de la llengua,
perquè hi ha algunes experiències
d'aprendre o fer una aproximació
al xinès
més estàndard,
perquè ja sabem
que és un idioma molt complex.
Des de la Universitat Rovira
i Virgília
es fan moltes coses també,
perquè hi ha un gran interès
d'estudiants xinesos
que venen aquí.
Una miqueta coordinar-vos
i treballar
i intentar fer
alguna aproximació a la cultura.
Una de les coses
que volem és això,
és poder aproximar
amb aquests nois
que estan venint aquí
a perfeccionar el castellà,
que ells en aquest temps
que estiguin aquí
puguin aprofitar
aquesta associació
perquè ells també puguin
donar una miqueta
de la seva experiència
del país on venen,
evidentment.
I és una de les coses
que té l'associació
al ment del poder
mirar de fer alguna cosa conjunta.
Tenim algunes cosetes
amb perspectiva també
per aquest any.
Volem continuar
amb les classes de xinès
per adults.
Ja tenim un grup
ja bastant establert
i comencem ara
el gener un altre,
si Déu vol,
i continuar lluitant
a veure per aquests papis
que s'acabin d'animar
i que no és tan difícil.
Jo puc dir-ho per l'experiència
i jo estic estudiant
també el mandarí.
Sí que costa.
Fem la llengua que costa.
Fem mandarí?
Sí, sí, és el xinès.
És molt complicat, eh?
Jo he tingut la temptació
d'aproximar-me.
És una mentalitat
totalment diferent,
vull dir,
no és el que estem acostumats.
D'entrada,
absoluta ignorant,
però jo recordo
que quan vaig intentar
fer un mínim de contacte
com a mínim
per veure
el grau de complexitat,
dius,
home,
és que la mateixa grafia,
segons l'entonació
que jo li doni,
puc estar dient
completament el contrari,
no?
És perillósíssim.
És el més important
que et fa l'aprendre
són les entonacions,
perquè el que dius,
potser la mateixa paraula
que tu la veus
escrita i és igual,
però segons com la pronunciï
estàs dient un disbarat
o estàs dient
alguna cosa molt maco.
Ja veig, Lídia,
que he optat
per la fórmula
del corredor de fons,
constant,
constant,
constant,
poquet a poquet
i que us esteu ensortint
des que va crear l'associació.
Poquet a poquet,
crec que és el principal,
és no defallir
i lluitar,
perquè creiem
que és una cosa necessària
per a les famílies
que som,
potser no és aglutin,
no som gran quantitat,
però bueno,
de fet,
com hem dit abans,
no va només dirigida
a les famílies
que estan en procés
o que en tenen les nenes,
sinó també
totes aquestes famílies
que tinguin curiositat
per a la cultura xinesa
i aquesta.
I en general,
tothom que vulgui
col·laborar en aquesta campanya,
està claríssim,
tot allò que portin
les mateixes famílies
que van a buscar
la seva filla,
ho portaran en una maleta,
vull dir que a vegades
es crea una certa recança
de dir,
sí, sí,
dono les coses
però després ves a saber
on van.
Aniran on han d'anar,
als orfenats,
on estan aquestes criatures
esperant els pares,
ho portaran en una maleta,
roba d'anador
i alguna joguina petita,
lògicament,
que siguin coses
que no siguin molt voluminoses
perquè hi hagi
molt de material,
que sigui per a l'UG.
Avui hi ha una maleteta petitona
o una bosseta d'aquestes
que anirà amb l'equipatge
demà
que pujarà a l'avió,
vull dir,
ho fem gens complicat,
i la mateixa família
s'encarrega de donar
al director de l'orfenat
on van elles,
amb una carta,
i per tant,
això va assegut
de la família.
Al lloc on ha d'anar.
Al lloc on ha d'anar.
Em diràs curiosa
si et faig una pregunta personal?
És que tota l'estona
et miro,
perquè a més la Lídia
l'haurien de conèixer,
és una dona expressiva
que a més quan parla
té un convenciment,
i clar,
com que me l'estic mirant
així directament,
porta un penjoll
amb unes lletres
o uns símbols xinesos,
i jo sóc molta fanera.
Té algun significat especial?
Home,
per mi sí,
ho era,
perquè això m'ho vaig posar
quan vaig iniciar
el procés d'adopció,
que és el símbol del dragón.
Aquest és el símbol
del drac xinès.
Sí,
i aquesta és una altra paraula
que ara me quedaré malament,
però no me'n recordo.
Això ho van portar a Xina.
Sembla que vol dir
longevitat,
no?
M'ho van dir,
aleshores,
me la posaré
i fins que no ho torni
a la meva nena
no m'ho trauré
i aquí està.
Doncs aquí està,
al cor com la teva filla.
Al cor, exacte.
Lídia Cintes,
moltíssimes gràcies
i enhorabona a tots
els que feu possible
l'associació
i ja farem memòria
als oients
d'aquesta campanya
que heu iniciat.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Bon any.
Gràcies, igualment.
Adéu-siau, bon dia.