Josep Maria, t'has plantejat tu, o algun dels teus companys,
fer un llibre que es digués
Diari d'un greller en festes?
La veritat és que no.
I aleshores anar marcant.
6 del matí ens llevem, o no ens hem anat a dormir,
anem al barri de Sant Salvador.
Avui tu plantejaries, o un cop el veiessis escrit diries
l'any que ve no hi torno?
És que no hi tornaríem, no hi tornaríem.
En un any en tindríem prou per obrir totes les pàgines.
Seria tremendo, perquè des que comencem fins que acabem,
mira, jo per exemple, el primer cap de setmana de festa major,
dormir 4, 3, 4 horetes, acabar del Vall de Graies,
hi ha barra d'hora per anar a matinades,
dions matinades un altre cop,
Déu-n'hi-do, això és feixuc.
Això de les matinades, com va?
Perquè clar, dia de festa, dius, vaja, tothom passa de tot,
però els dies laborables, aneu pels carrers,
com algú treu el cap per la finestra, pel balcó...
Doncs mira, nosaltres ja fa uns quants anys
que ens vam demanar fer les matinades a Montnàs i a Ferran,
i la veritat és que és molt entranyable,
perquè a Ferran són tres carrers comptats
i sempre ens esperen un grup de crius
d'anar-nos allà per fer les matinades.
Aquelles hores?
Aquelles hores.
Abans d'anar a escola, s'aixecen d'hora?
A les 7 menys alguna cosa, ja estan per allà,
ens estan esperant, i quan són les 7 en punt,
toc de matinades i darrere el nostre fer el tomb.
I això és molt entranyable i molt agradable.
I en té la fixa, vosaltres ja, eh?
A Ferran hi ha molt nas.
Sí, el que passa és que també, això és l'únic que passa a Ferran hi ha molt nas.
A altres zones us conec tant, però ho veig molt més complicat.
A zones presidencials...
Són més grans.
Exacte.
És una altra cosa.
Però això és molt agradable.
Nosaltres, per exemple, enguany també vam estar amb les d'algunes
tocant matinades i darrere nostre vam acabar igual 100 persones darrere nostre a les matinades.
I això realment anima moltíssim.
Home, tu diràs, perquè després estar allà tocant a primera hora del matí
i que vegis aquesta resposta...
I més nosaltres, que sempre estem tocant la mateixa cançó, no?
Els altres grups tradicionals, els que venen de València, els Dolceiners,
o els gaiters que venen de Navarra i País Basc,
clar, ells toquen cercaviles i toquen dianes i en cada cançó és diferent.
Aquí repeteixes tot el rato el mateix.
I encara més mèrit perquè aquesta gent continuïs a darrere nostre
i ens estigui animant i aplodint.
Mai us heu trobat algú que digui, sisplau, calleu, que he de dormir?
No.
Bé, algun cop, algun cop.
L'any passat a Ferran vam anar a tocar i una senyora va sortir cridant
que trucaria a la Guarda Urbana i, bueno, nosaltres vam seguir.
Ah, doncs truqui, perquè per avui tenim permís, no?
Exacte.
Per un altre dia, truqui, truqui.
Un dia que podem i que els veïns es poden queixar, ho fem.
Clar que sí.
Aviam, la senyora té dret a queixar-se,
però vosaltres teniu tot el dret i la gent, en aquest cas,
de Ferran i de Molnàs a gaudir de la música de grella.
Més enllà de les matinades, la vostra activitat per Santa Tecla,
però també en moments puntuals de la festa arreu dels països catalans,
és molt intensa perquè els grups de grellers realment us criden a tot arreu
i compartiu cartell, com dèiem ara, amb altres formacions catalanes, no?
Doncs sí, nosaltres no hem fet com els barnets,
això de recuperar el repartori antic,
sinó el que hem fet ha sigut adaptar el que són les músiques de festa major,
músiques de les orquestres,
el que serien el xac-a-xà del tren i coses així que són festives i que són de ball,
ho hem adaptat nosaltres a la repartori de...
A mi em va entusiasmar el Chic to Chic, aquell d'històric,
que a mi particularment em va agradar,
perquè la música de jazz també, de big bands,
adaptada a la grella, doncs fa gràcia.
Un swing, sí.
Clar, que sigui una música de swing, una cosa així.
Doncs això, es tracta de recuperar aquest repartori
que a més a més el públic coneix i doncs apropar-lo a tothom
i fer doncs com antigament es feia, no?
Que els grups agràries feien les rebeties
i feien el que era el ball de festa major.
Doncs nosaltres ens encarreguem de recuperar aquest repartori.
Un dels moments que agraden molt de la festa,
a mi particularment m'agrada i tenim la sort de viure'l en directe cada any
i transmetre-ho als oients,
és l'entrada dels músics, allò no té preu.
Buà.
Vinga, una i una altra i una altra i van pujar pel carrer major,
és fantàstic.
I a més hem afegit que els grups d'agradiers del Sonat
toquen els segadors, només començar l'entrada de músics,
allà al portà del Roser,
i realment els pèls de punta, impressionant.
I a més a més, tota la canalla, tots els crios,
sentats a la passapalló a la terra,
molt acollidor i molt entranyable,
i cada cop hi ha més gent, que això és molt bonic.
I en guany que és dissabte, preparem-se, eh?
Preparem-se, perquè si hi ha els dies laborables,
quan hem estat allà al Pla de la Seura,
transmetent l'entrada dels músics,
hi havia quantitat de gent, bona part d'aquestes persones
arribaven més tard, quan sortien de la feina.
En guany que és dissabte, pot ser espectacular,
la quantitat de persones que hi hauran.
Tremendo.
Ahir, per exemple, amb la festa major dels Petita,
també ens vam trobar, no?
Que anàvem per la plaça de la Font
i no hi havia espai per passar.
L'habitual és que hi hagi un carril al mig
on passa el seguici i tothom anem per allà al mig.
Ahir, amb els músics, anàvem quasi a fila d'un.
Increïble.
En aquest sentit, teniu molta dificultat
en el tema del seguici, en la processó,
els actes així com a més multitudinaris,
teniu problemes de mobilitat per desplaçar-vos,
per tocar, perquè clar, has de tenir d'una banda
la concentració en allò que estàs tocant,
per molta expertesa que teniu,
doncs heu de mantenir molt l'atenció.
la gent que va cap aquí a veure què venen els altres,
què venen tocant, que no ens creuem,
que un no xafi la peça de l'altre.
Jo crec que no és fàcil.
No, gens ni mica.
Hi ha molts cops.
Hi ha molts fronts oberts, no, alhora?
Massa, i has de vigilar moltíssim,
perquè a sobre d'estar llegint la partitura,
estàs mirant que no cruixa ningú pel mig del grup,
estàs mirant també que, doncs, bueno,
si vas a la cantó de l'extrem de la filera dels músics,
doncs el públic que està, el típic que vol fer la foto
i et dona un cop sense voler,
o fins i tot els que venen darrere teu,
que no els veus, com ahir, per exemple, la cucafera,
doncs clar, que van avançant, van avançant, van avançant,
no et veuen i se't posen a sobre,
o et tiren cremels.
En aquest cas, amb d'altres festes majors,
si tens els trabucaires o tens diables darrere teu,
encara és pitjor,
perquè llavors és foc i és fum i és soroll
i a més a més és molt complicat de tocar.
Però, bueno, ens espavilem.
L'experiència és un grau i això ens ajuda moltíssim també.
Ara et preguntaré una cosa d'aquelles,
de les festes, que ningú pregunta
perquè queda malament que no ho sabem tot.
i diu, ai, això s'hauria de saber.
Bé, doncs jo com que no ho sé
i m'imagino que hi ha molts oients que tampoc ho saben.
A vegades estem contemplant la cercavila
o estem en un punt de la processó
i mira, tot just on estem allà
no hi ha música perquè és el moment
que s'atura anar a descansar.
Amb quin criteri aneu marcant la seqüència
de cadascuna de les peces?
Hi ha moments que lògicament descanseu,
hi ha moments que potser heu de tocar
més estona seguida.
Això s'improvisa en funció de les circumstàncies
o hi ha un marcatge allà prèviament quan sortiu?
A veure, nosaltres ja ho tenim prèviament marcat.
Sortint de la passa a la font
sempre s'ha de tocar la música de l'entremès que acompanyes.
En aquest cas, per exemple, els gegants
o els altres elements festius.
I a partir d'aquí, doncs, en el tema de bestiari
és quan s'aixequen i comencen a caminar
comences una cançó.
En el cas de la molassa, doncs, una cançó alegre i festiva
perquè pugui ballar.
En el cas dels gegants, una marxa, un pas doble
perquè la puguin ballar.
En el cas dels altres elements,
com són els entremesos ballables,
com són els patatufs o coses aquestes,
bueno, doncs, van segons en qüestió del ball.
Si han de ballar, doncs, fas la peça del ball corresponent
i si no, un cercavila perquè s'ho puguin passar bé
i puguin dansar.
El que passa és que a vegades és això que comentes, no?
Quan estem parats, què fem?
Clar.
Doncs, llavors, és quan aprofitem per...
És que heu de descansar, no?
Bueno, no ben bé, eh?
No acabes de descansar.
Agafar aire, per molt que funcioni el diafragma,
escolta, l'aire s'ha demagat la mà, perquè si no...
Home, un parell de peces ens podem arribar a fer, eh?
Sí, no?
És que són una cosa.
Què determina o qui determina
quin grup de músics acompanya un element del seguici?
Això, teòricament, va per sorteig de l'Ajuntament directe.
Llavors, cada any vas fent una rotació.
El primer grup d'agraies comença amb la Molassa
i el següent grup d'agraies ja el trobem directament amb els gegants.
Les tres parelles de gegants, tenim els dos nanos,
els nanos nous i els vells,
i en acabat tenim tots els entremesos,
el patatuf, els cerculets,
i em sembla que també el Vall de Gitanes,
que és on va en graies.
No et farem mullar perquè fora lleig,
però tots tenim el nostre element del seguici preferit.
Jo imagino que vosaltres també.
No, no, no cal que ho diguis,
si tu creus que has de...
Malament no quedes perquè tots diem el nostre preferit, sempre.
Tots som bons i tots som molt divertits.
Oh, i tant, això sempre.
I entre tots també ens ho passem molt bé,
però especialment amb el patatuf.
sona estrany i raro,
però amb el patatuf és tremendo.
Perquè a més a més,
va haver-hi un any que vam anar amb els patatufs fa recent,
igual dos anys o així,
fins i tot nosaltres ens vam posar tocant,
ballant el patatuf.
I els crius va ser espectacular,
molt satisfactori i molt gratificant.
Digue'm una cosa,
segur que hi ha un hit parell de música així,
de festa i de gralla.
Enparito Roca,
m'imagino que és la number one
del hit parell de la Festa de Tarragona.
Quines altres peces són les que...
Home, vices no us demana la gent,
però que tu saps que agraden més que d'altres.
Bueno, agraden el que són les marxes ràpides,
el que són els passos dobles,
aquells rapidets.
Sí, que hi hagi moviment.
El que són calegires o el que són bequeteros,
per exemple...
Tradueixes, sisplau?
Sí, mira, t'ho explicaré d'una altra manera.
A la Festa Major del Mataró,
per exemple,
hi ha un pas doble que es diu bequetero,
on hi ha un apartat on compten fins a 15
i el públic es posa tot acutxat fins a arribar a terra
i s'aixequen.
Doncs són passos dobles que són els que et demanen.
El bequetero és el que més ens han demanat,
ho he de reconèixer que sí.
Sobretot els gegants,
quan arriben la pasta a les cols,
un bequetero.
Sí, sí.
Ah, vinga, així, vinga, va, doncs som-hi.
I n'hi ha que són més selectes
i que ens demanen un Jaume Guasque.
Ah, clar, un Jaume Guasque,
que per cert,
a les 12 de mig dies m'he de parlar del retaule.
Tot molt lligadet, eh?
És fantàstic.
A veure,
quantes...
Estava mirant la quantitat de grups,
alguns ja són, doncs, fixes,
hi ha grups de músics,
sonadors de la ciutat.
Estava mirant la llista,
és que, clar,
la majoria d'ells,
o bona part d'ells,
ja són habituals de cada any.
Qui fa la...
Enguany,
el concert qui el fa?
Una banda de Portugalete,
és possible?
Sí, sí, la banda de Portugalete el fa.
D'acord.
Participen les cinc formacions greieres de Tarragona,
serien els greiers de...
Tocaferro,
els quatre garrofers,
l'esalfàbrega,
sonat,
o greiers baciana,
i encabat els bordons.
I a partir d'aquí s'afegeixen les formacions
que estan convidades a la festa major
i que acompanyen els elements del seguici.
I a l'entrada de músics,
aquestes formacions entren ordenades,
tal com sortiran després del seguici popular.
Perquè així hi ha un va a prendre apunts
de saber quines cadascuna de les formacions.
Sí,
el complex és quan vas davant de tot amb la molassa,
que et toca davant una banda i a darrere també.
Llavors has d'agafar molts pulmons
i bufar ben fort perquè sentir-te alguna cosa.
Em despistaria d'una manera,
no sabria exactament,
és com quan et parlen dues persones a l'hora
per cada costat, no?
Ve a ser el mateix.
A la festa major infantil va passar, eh?
Nosaltres teníem a darrere la cucafera i el lleó
i la banda del lleó
ens tapava fins i tot a nosaltres
que estàvem dues posicions endavant.
Algo espectacular.
El carrer major, tremendo.
Clar, però és que això de vegades...
Estàs tocant i no et sents i dius
carai, si toco la graia no toco la flauta.
En fi, escolta,
l'experiència és el que fa i ajuda
el que aneu fent.
Jo, ara veurà diran
quina cara més dura que té la gent
aquesta de Tarragona Ràdio.
Jo he estat mirant
i em penso que vosaltres,
els bordons,
entreu dels primers.
Sí.
No et faria res dissabte
quedar-te amb nosaltres una miqueta
i ens ajudes a explicar
tot el que passi allà a la plaça?
És l'hora del vermut, eh?
Bueno, ja et convidarem un vermut,
si és per això.
No, no, no és per això.
Jo dic perquè estic de festa major
i clar...
Bueno, ja ho arreglaríem, això.
Vindrem de la Baixa de l'Àliga,
l'anit anterior.
Ja, ja.
És a dir,
que no em garanteixes
que diguis coses encertades.
Bueno, no ho sé.
Si no sóc jo,
serà un company del grup.
Bé, doncs farem unes proves, eh?
Farem unes proves,
una mica de càsting
entre els bordons
i ja ens quedarem amb algú de vosaltres,
si et sembla.
El que estigui més sencer.
Molt bé.
Josep Maria Salvador dels Bordons,
moltíssimes gràcies per venir,
de veritat que t'ho agraïm moltíssim.
A vosaltres un any més.
I ens anirem veient aquests dies, esclar.
Moltíssimes gràcies.
Bona festa major.