I sense dubte un dels grans protagonistes de la setmana del Metropol,
aquests dies, és en Joan Enguinjoan.
Demà, dimarts, tindrà lloc al Teatre Metropol,
el concert homenatge del seu 75è aniversari.
Joan Enguinjoan és un home universal,
un músic reconegut arreu del món,
però això no treu que sempre que convingui s'acosti a la seva...
Anem a dir ciutat, però no, a la seva ciutat de naixença,
és riudons, però sí, les terres del Camp de Tarragona.
Sempre disposat a parlar amb nosaltres
i ens fa particular il·lusió tenint en compte que l'acte de demà,
jo imagino, i ara ell ens ho dirà,
que serà una miqueta diferent a molts altres homenatges
que li han retut anteriorment.
Senyor Joan Enguinjoan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada, primer que tot.
No, al contrari, com sempre.
Jo ara no faré el currículum perquè ja és prou conegut,
però la quantitat de premis, de reconeixements,
doctor Honoris Causa, per la URB...
Fins i tot el nom d'un institut d'ensenyament mitjà
porta el seu nom.
Per tant, davant de tot aquest panorama de reconeixements de premis
i d'una carrera esplèndida de la qual parlarem,
l'acte de demà, l'homenatge de demà,
aporta alguna cosa, un pèl diferent?
Bé, és clar que és diferent.
És diferent en el sentit que, en primer lloc,
Tarragona és com si fos casa meva.
Perquè jo aquí, o sigui, quan vaig fer les primeres activitats com a pianista,
vaig tenir ja una beca de la Diputació
i va ser el Teatre Metropol, que vaig fer les oposicions.
I després vaig fer diversos concerts.
Això estic parlant de mitjegla, eh?
Sí, sí.
Al mes, o sigui que...
És l'homenatge dels 75 anys.
Sí, sí, dels 75 anys.
I després, junt amb la Montserrat i Cart i sobretot amb el recolzament de l'Ajuntament,
vam crear el concurs internacional de composició,
que això m'ha fet molta il·lusió que pugui tindre lloc en una ciutat com Tarragona.
Jo aquí, a més a més, hi ha el col·lectiu de joves compositors,
que jo soc soci d'honor,
i hem fet moltes coses, m'apenso, per la música contemporània,
però sobretot perquè, esclar,
jo a Tarragona, ja dic, és com si fos casa meva, no?
Sí, sí.
Jo m'estimo molt, imagineu-vos a Riudoms,
Riudoms és el meu poble,
però a Tarragona, esclar, llavors,
això guanya molt amb una dosi, sobretot, d'emoció, no?
D'emoció, perquè és molt diferent un homenatge d'un altre lloc,
jo crec que més, això dels homenatges,
doncs, bueno, en aquesta edat s'agraeix molt.
El que passa que jo sempre dic, està molt bé,
si em fan un homenatge,
i això el que passa que sempre la música és la mateixa,
eh, vull dir, la música amb l'homenatge
no serà ni més bona, ni més dolenta.
Ara, el que passa,
que doncs, que et dona un estímul,
sobretot en una vida, diguem-ne, solitària,
perquè un, quan composa, està sol, no?
I a més, en la nostra música,
que ja ho sabeu que no és una música crematística,
ni molt menys,
però són verdaderament estímuls
que ajuden molt a seguir aquesta tasca.
La vida del compositor, com vostè deia,
és com la cursa del corredor de fons,
absolutament solitària.
Exacte.
Per això no treu que vostè sempre
hagi estat una persona molt sociable
i molt interessada per el que podríem dir
la música com a element socialitzador, no?
Exacte.
És que jo ja des de quan vaig a l'assessor musical
de l'Ajuntament de Barcelona,
que portava totes les escoles,
en aquella època,
en aquella època estic parlant dels anys 70,
d'educació general bàsica,
que en deia, no fins als 14 anys,
jo vaig començar iniciació musical,
des dels nens, després universitaris,
públic en general.
I a mi, naturalment,
que m'interessant molt,
perquè jo abans que tot sóc compositor, no?,
i diem-ne el meu granet d'arena
és la meva música,
però també m'he preocupat, sobretot,
per divulgar aquesta música,
per iniciar la gent
que té sensibilitat en aquesta música
i en la música en general.
I això potser em dona...
Crear, per exemple,
el grup de col·lectiu de Tarragona
de compositors,
doncs jo hi he intervingut
amb la seva creació, també, crec, no?
Doncs aquestes coses, la veritat,
em fan tant o més il·lusió
que, doncs, la meva pròpia música.
Sí, en aquest sentit,
la ciutat va apostar fort, també,
amb el Premi de Composició Música
a la ciutat de Tarragona.
Sí, va apostar molt fort
i, a més a més,
ha tingut un èxit extraordinari
perquè es coneix arreu del món,
venen obres d'arreu del món,
inclús d'Àfrica.
Aquí hi ha hagut uns jurats
que, bueno,
han procurat sempre, doncs,
internacionals,
però molt competents
i això, doncs, bé,
és una cosa que jo crec
que per la ciutat de Tarragona
també el nom de Premi de Ciutat de Tarragona
és un nom que va, no ho sé,
per promocionar, a més a més,
aquesta ciutat tan meravellosa
i que té un passat històric
tan important.
Doncs, en fi,
crec que ha estat un encert, eh?
Els primers anys de la seva carrera,
com és sabut,
els va dedicar,
sobretot, a la interpretació
com a concertista de piano,
que va ser cap als 60,
que es va decantar de manera,
no diré íntegra,
però molt intensa la composició, no?
Jo vaig fer l'últim recital meu de piano
va ser l'any 1960
i a partir d'aleshores ja vaig dedicar,
jo me sentia que havia d'anar cap a la composició.
Doncs, del 60 al 65
van ser els estudis,
a l'Ecol, bueno,
primer a l'Ecol Normal,
l'Ecol Cantorum de París,
amb el mestre del Tabull
i després a París,
doncs, segons d'això,
vaig fer, diguem-ne,
la mutació,
el canvi del piano
doncs cap a la composició.
I les meves obres,
com si diguéssim,
jo havia escrit obres de tipus didàctic,
però les meves obres
que ja tenen una importància,
que figuren al meu catàleg,
són a partir precisament
de l'any 1965.
Dins de tota la seva producció,
jo és que recordo,
perquè em van parlar
ja fa molts anys,
de l'òpera Gaudí,
que tenia,
era la llibretura
d'Utgens Maria Carandé.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Bueno,
el que abans del Gaudí,
el que haig de dir
que és veritat,
quan vostè m'ha preguntat
si jo he estat intèrprete,
és que jo he dirigit
també durant 20 anys.
Per això.
Jo he dirigit
amb el Diàvolus i en música,
amb orquestres,
també amb molta música
del segle XX,
vull dir,
aquesta és una de les altres coses
que jo, doncs,
he fet, no?,
com programes de televisió,
però el que respecta
al Gaudí,
sí,
el Gaudí ara,
bueno,
es va donar el 2004,
crec si no em recordo malament,
i, esclar,
ha estat l'obra,
diguem-ne,
de més,
en vastes proporcions
que jo he fet
perquè dura dues hores,
no?,
jo estic content
d'estar a punt
ara de sortir
un DOVD
del Posar-te
que han de publicar
perquè han fet
una realització magnífica
al Liceu
i espero que pugui sortir
i, en fi,
que us el pugui regalar.
Ah,
doncs,
estaria molt bé,
realment,
per retrobar-nos
amb la seva obra.
Senyor Guin,
Joan,
fa unes dècades,
això de la
anomenada música clàssica,
ja sabem,
doncs,
que era un plat
per a paladars
molt exquisits,
molt refinats,
molt educats,
molt elitistes,
també,
per què no dir-ho,
d'uns anys cap aquí,
afortunadament,
la música anomenada
clàssica
s'ha popularitzat,
hi ha moltíssims concerts,
els teatres s'omplen,
el que anomenem
música clàssica,
el que anomenem
música contemporània,
encara,
encara,
és un tema
que hem de resoldre
o no cal resoldre res?
No es trobarà mai
una paraula
definida
i que convenci tothom
perquè hi ha hagut congressos
i això jo m'hi he trobat
i música culta,
música contemporània,
això,
no,
jo crec que simplement,
quan se parla
de música clàssica,
doncs,
la música contemporània
també és música clàssica,
el que passa
és que està feta,
doncs,
als nostres dies,
o sigui que,
és una continuació,
doncs,
del gran repertori clàssic,
el que passa
que, esclar,
cada època
té els seus compositors,
té els seus estils,
té la seva estètica
i actualment,
jo simplement,
un concert,
per exemple,
com el meu de demà,
esclar,
és un monogràfic,
però, bueno,
jo el que intento,
ni més ni menys,
és fer una música,
doncs,
que, esclar,
que segueixi,
diem-ne,
tota aquesta línia
de, bueno,
del gran repertori tradicional,
que ja són peces vives
de museu,
no?,
però vives
perquè és una música
fantàstica,
i, esclar,
i tot el que s'ha fet
al segle XX i XXI,
jo considero
que està dintre
el mateix contexte,
es diu contemporània
per què?
Perquè, bueno,
per què l'han fet
entre el segle XX
i el segle XXI,
però jo em penso
que segueix
una mateixa línia,
que no té res a veure
amb altres gèneres musicals,
amb això
que hi ha molta confusió,
jo sempre ho explicava
als nens
que hi ha música llogera,
doncs hi ha el pop,
hi ha el rock,
després,
doncs hi ha el musical,
no?,
hi ha el musical,
llavors hi ha música lírica,
hi ha música percina,
hi ha moltes músiques
que poden ser molt bones
i que no tenen res a veure
unes amb les altres,
llavors aquesta jo crec
que la nostra
és la música clàssica,
simplement.
En alguns casos,
i vostè que té
tant de contacte
amb els joves compositors,
esdevé música d'avantguarda,
perquè a més
tenen la capacitat
d'introduir elements
relacionats amb la tecnologia,
per exemple,
no?
Sí,
aquesta és una bona pregunta
que em fa,
perquè ha parlat
de la paraula avantguarda,
però és que actualment
l'avantguarda
s'ha convertit
en retroguàrdia,
o sigui que
fa uns 20 anys
que quan un no sabia
què fer
s'emparava
amb la paraula avantguarda
i es feia
uns tipus de música
i, bueno,
tant si era mediocre
com si no,
diem,
això és l'avantguarda,
no?
Però és que actualment
ja està tot tan canviat,
és a dir,
està tot tan flotant,
tan molt confús
i a més a més
hi ha diverses iniciatives
si m'hagués de dir
quin tipus ara
la música contemporània segueix,
doncs és que en segueix
diferents,
no?
Llavors,
sí, perquè actualment
es troba una amb una obra
que hi ha coses
que es deia
d'avantguarda
i en sexos
doncs una mica
de rock o pop
o si no
músiques ètniques,
no?
Que hi ha moltes barreges,
o sigui que
ha canviat molt tot això
i, bueno,
ha canviat
amb bé i amb mal,
però sobretot amb bé
perquè abans
s'havia de seguir
una línia,
sobretot després
del post-serialisme
perquè o si no
ja tractaven
de retrasar el mental
i actualment
es pot fer tot,
el que passa
que, esclar,
es pot fer tot
però no s'ha d'acabar
amb els tòpics
de ja sabem quins,
no?
I aleshores
es pot escriure tot
però el compositor
té la gran llibertat
i no té aquesta psicòsis
que hi havia abans
d'escriure verdaderament,
d'escriure
el que sent
i el que ha d'escriure
i llavors
i llavors això jo crec
que és molt important.
Jo recordo
i ara immediatament
m'agradaria comentar
algun aspecte
del concert de la mà,
jo recordo fa molt,
no sé si va ser quan
a finals del 90
el van fer
doctor Honoris Causa
de l'OMRB,
que va tenir un acte
molt emocionant
per això va ser un acte
que jo recordo
i recordo també
un comentari que va fer
i que miri
que m'ha quedat aquí al cap
per allò de la contaminació acústica
jo tinc una mica de dèria
amb això
i em va quedar al cap
per això justament
que vostè comentava
és que no entenc
com poden suportar
dins d'aquell cotxe
amb les finestres tancades
i aquell
tum tum tum tum tum tum
em dius que és realment espantós
jo crec que es destrueixen els nervis
però bueno
no se'n donen compte
i les oïdes
totalment
però bueno
això
si un
té una opció
i es decideix
per això
de posar els uns auriculars
i això
allà ell
però a vegades
vals pel carrer
i són aquestes
és horrorós
el soroll és tremendor
és que avui per exemple
hi ha uns tipus de músiques
verdaderament
que no són els que jo
els tinc cap preferència
que abans que és música
és soroll
és potència
potència de això
i això és terrible
és terrible
perquè
perquè bueno
com més potent
sabeu que més bo és
però bueno
és que això ja estem
amb un altre gènere musical
que se n'hauria de parlar
i
jo ja no
ja no hi estic
amb això
ja no tinc temps
d'ocupar-me de tot
d'aquestes qüestions
no
finalment
senyor Guingjuan
com preveu el concert
de demà
està tot
més que preparat
ja a punt
ens podria
fer cinc cèntims
és un concert
que jo
esclar
el públic no ho sé
perquè
hi ha alguna obra
que és dura
però són obres
que totes tenen
una gran significació
dins de tot
el meu
repertori
i per exemple
el que és importantíssim
és que hi ha
un duo de pianos
que és l'Antonio Narejos
i l'Isabel Puente
que són sensacionals
i el flamenco
que ja es va estrenar
i es va fer per tota Alemanya
pel dur
i l'Arte Marangobius
ells
ells
aquest duo
m'ho han tocat
a Frankfurt
m'ho han tocat
a Praga
ja m'ho han tocat
a Galícia
també
i són estupendos
i esclar
els percussionistes
que venen
són sensacionals
perquè
un és el
Juanjo Guillem
és el solista
de l'Orquestra Nacional
i el Rafa
també és de l'Orquestra
Autonòmica de Madrid
i són
gent molt bona
o sigui
la interpretació
està completament garantitzada
jo crec que el programa
té dintre de la plantilla
reduïda naturalment
que només hi ha dos pianos
i dos percussions
però és prou variat
hem intentat fer
que sigui
que hi hagi
una varietat
dins el programa
i llavors
jo em penso
que
són cinc obres
que totes tenen
una significació
en un moment determinat
de la meva
vida artística
i n'hi ha dues d'elles
que han recorregut
pràcticament
tot el món
que és el Hondo
i sobretot
el Tension Relax
que és l'obra
que debuta
al festival
que és per un sol
percussionista
amb la franquesa
que sempre l'ha caracteritzat
fa uns moments
ha dit
home hi ha una part
molt dura
del concert
quan ja
diu que hi ha una part
molt dura
què vol dir
senyor Iguin Joan?
no dura
vull dir que
pels públic
per exemple
que està acostumat
a sentir aquesta música
doncs
no passa res
molt normal
ara
si demà
que és un concert
doncs
com si diguéssim
perquè aquí
joventuts musicals
és com l'associació
filarmònica
és on se fan els concerts
doncs
si bé
un públic
que està acostumat
a sentir
el repertori tradicional
doncs
bueno
és clar
això meu
no és un caramel
li sobtarà una mica
és un caramel
potser és una aspirina
però una aspirina
també cura
a vegades
tota l'experimentació
també
i sempre hi ha
una primera vegada
per tota la vida
sí
i a més
jo tinc
sobretot
molta confiança
en que
si una persona
si l'interessa
o no l'interessa
la música
que bueno
això és jo
és el que jo intento
és comunicar-me
amb els demés
naturalment
si no
doncs mala sort
però sempre
hi ha d'haver
una autenticitat
començant
per part del compositor
que jo aquí no he volgut
fer res
d'especulació
perquè tingui aplausos
o no en tingui
sinó que he intentat fer
com sempre
la meva música
i després
que hi ha la garantia
que això és molt important
per un compositor
la diferència dels pintors
que tenim
jo discuteixo molt amb ells
i si els hi dic
teniu molta sort
perquè quan heu fet un quadre
ja el teniu fet
però és que nosaltres
hem de comptar
amb el recreador
o sigui
l'intermediari
que és el que ens ha de tocar
la música
i aquesta persona
o aquestes persones
ens la poden destruir
o ens la poden posar
a dalt de tot
i esclar
i en aquest aspecte
jo tinc una garantia total
que demà
tenim uns intèrprets magnífics
doncs
la citat
no ens l'hem de perdre
és a les 8 del vespre
al Teatre Metropol
un acte
obert a tothom
tot i que prèviament
han de recollir
la seva invitació
a la taquilla del teatre
per una qüestió
d'afluència
d'espai
de la sala
Joan Guén
Joan moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
al contrari
gràcies a vosaltres
ha estat un plaer com sempre
i enhorabona
per aquest 75è aniversari
doncs moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
adeu-siau