L'OBC, l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya,
torna aquest vespre a l'Auditori del Palau de Congressos
amb un concert de bandes sonores de John Barry,
el compositor, entre d'altres, de peces tan conegudes
com Memòries d'Àfrica.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director de l'Auditori, Joan Uller. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
No és la primera vegada ni de bon tros
perquè entre tota l'àmplia oferta musical que té l'Auditori
ja fa un quant temps van iniciar aquesta iniciativa
i aquí val la redundància de l'Auditori fora de l'Auditori, no?
Això que té ja un parell d'anys aquesta proposta?
Sí, fa un parell d'anys que en certa manera
nosaltres ens devem a tot el territori
i llavors hem posat en marxa tota una sèrie d'activitats
fora del nostre edifici de Barcelona
i concretament en el cas de Tarragona
ha sigut fer-hi una petita temporada de 3 concerts,
de 3-4 concerts cada any de l'Orquesta Sinfònica
que estan tenint molt bones rebudes.
La gent hi ve i sembla que hi disfruta molt.
També s'ha d'adoptar a terme a Girona, a Lleida, no?
Exacte, sí, sí.
Podríem repassar si li sembla breument,
perquè el que més ens convé és conèixer
el concert d'aquesta nit.
L'oferta musical de l'Auditori passa també
per altres àmbits que té des de la música moderna,
la música antiga, els més joves,
la gent més gran, les famílies, no?
Sí, nosaltres entenem que la música és plural,
que la música té moltes formes d'expressió diferents,
que totes són vàlides mentre siguin en qualitat,
llavors en aquest sentit hem defugit
de la imatge clàssica de l'Auditori
que només programa música clàssica
i estem programant, com vostè deia,
música de jazz, músiques del món,
fem molta música per menys i per famílies,
això també ho portem arreu de Catalunya,
entenem que aquí ens estem jugant al futur
i que la música és un element essencial
pel creixement personal
i estan tenint molt d'èxit
i la gent hi ve molt contenta,
llavors entenem així, d'aquesta manera,
que la música ha de ser plural
i per tant ha de tocar tots els gèneres
i és en aquest sentit que l'Auditori
és un referent internacional
amb aquesta pluralitat.
A veure, el concert d'aquesta nit
com altres que ha fet l'OBC a Tarragona
no hem de faltar.
Ara, tampoc ens hem de perdre l'oportunitat
de fer una escapadeta a Barcelona
i anar a l'Auditori, pròpiament dit,
pel que té també d'espai.
Sí, jo crec que...
Una cosa no treu l'altra.
Una cosa no treu l'altra
i tot i hi ha una certa presència
que facilita, diguem,
la regularitat de venir a concerts,
una vegada venir a l'Auditori
jo crec que és interessant,
és una zona nova de Barcelona
on es poden visitar altres edificis
o veure altres edificis arquitectònicament emblemàtics,
conèixer la nova sala 2,
la sala Oriol Martorell de l'Auditori,
que és nova, de 600 localitats,
que està funcionant molt bé
i et pots aproximar a veure
algun concert de cambra
o algun altre tipus de concert de jazz
en funció del que interessi.
Dins d'aquesta iniciativa
de l'Auditori fora de l'Auditori,
pel que fa al repertori
que porteu a les diferents ciutats,
sempre intenteu que sigui variat,
però sobretot que estigui adreçat
a un públic molt ampli.
Sí, som conscients
que hem d'anar generant entusiasme i afició
i llavors el públic ha de tenir uns atractius clars per venir
i amb el temps ja el mateix públic es n'anirà fent curiós
i n'anirà demanant altres qüestions.
El concert d'aquesta nit per mi és un exemple de música de qualitat,
però alhora molt atractiva,
perquè com que són bandes sonores de John Barry,
que són pel·lícules...
Probablement John Barry és un nom que a si mateix no sona molt,
però quan parlem de Memòries d'Àfrica,
de Ballant amb Llops, de 007
o de Nacida Libre,
són pel·lícules que formen part de l'imaginari col·lectiu.
Llavors és una bona excusa, una bona manera,
perquè la gent d'alguna manera
es tregui resistències a venir a un concert sinfònic
i un cop allà segur que hi disfrutaran molt
i que tindran ganes de venir a sentir-ne un altre.
Clar, jo ara penso, per exemple,
Memòries d'Àfrica, amb l'orquestra sinfònica,
pot ser una cosa allò de cinema,
i mai millor dit, no?
De llagrimeta, una mica, sí.
Realment.
Es pot imaginar...
Hi ha aquella frase que sempre que es parla de música de pel·lícules,
jo soc un defensor fervent de la música de pel·lícules
com a música de molta qualitat.
Sí.
Hi ha una frase d'un director, del director John Stodgers,
que sempre deia...
Diu, jo quan faig una pel·lícula...
Era director de cine, eh?
Quan faig una pel·lícula jo puc fer que la càmera vegi un senyor
que s'aproxima a una porta, que l'obra,
que mira què hi ha darrere.
Però el que diu, el que aquest senyor està pensant,
o sobretot aquest senyor està sentint,
és el compositor de la banda sonora.
No hi ha dubte.
I és la qualitat aquesta que dius que té moltíssimes bandes sonores.
La directora, en aquest cas, serà la Rachel Warby?
Sí.
És una nord-americana que s'ha especialitzat en música de pel·lícules,
ho fa molt també per als Estats Units,
que té contacte directe amb molts d'aquests compositors.
Llavors, d'alguna manera, té aquest punt d'extra
de ser una persona que no només rep les pertitures a la distància,
sinó que treballa personalment amb els compositors.
Doncs no es perdrem aquesta cita.
Quan tornareu?
Ho teniu en l'agenda?
Quan tornareu a Tarragona, després d'aquesta nit?
Sí, sí.
Tornarem a l'estiu, al tradicional concert,
que és el camp de març,
i a part d'això, doncs, hi haurà la propera temporada,
la próxima temporada, que si no recordo malament,
vindrem a un altre concert, no de música de pel·lícules,
però també molt atractiu,
amb un concert de piano de Chopin i una sinfonia de Schumann.
Ah, Déu-n'hi-do.
També, sobretot, el concert de piano de Chopin
fa formar part d'aquestes coses,
que inclús aquells que no solen
prestar molta atenció poden disfrutar-hi molt.
Doncs molt bé, Joan Uller,
director general de l'Auditori,
no el volem entretenir més,
que sabem que té un matí molt atapeït.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i fins la propera. Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.