Rapsol Ipa F ha col·laborat amb la construcció de la nova graderia del nou estadi.
Rapsol Ipa F sempre ha estat al costat del nàstic, a segona divisió B, a segona divisió A i ara també a primera.
Rapsol Ipa F t'apropa al futbolí a Tarragona Ràdio.
I al futbolí com és habitual, Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
Ai que content que està, és que de veritat és una altra.
Després d'aquestes setmanes d'ensupiment i de tristor, avui està cassassoriades del matí.
No tocava el terra, anava uuuh la nitant.
És al·lucinant, és al·lucinant. Encara ens estem passigant.
Jordi Blanc ha arribat amb el braç tot murat, hauries de veure com trauràs esquerra, tot murat dels passits que s'ha arribat a fotre aquesta nit.
Sí, sí, sí. Escolta una cosa, a més a més, és allò de, no és de xurra, perquè dius el de xurra, no, ben jugat.
Ben jugat i que ja ho sabíem abans de començar el partit, eh?
Mira, mira, escolta, escolta.
Ai, ai, ai. Escolta, escolta.
Què hi posaria la Sílvia García, Tere?
Un 2 a 1.
2 a 1. Tere?
Un 2 a 0.
2 a 0. Sabem el resultat del Joan Andreu o no?
Un 3 a 1.
3 a 1. La Joa Maria Bertram ha dit el 0-1. Àngel?
Àngel?
2 a 0.
2 a 0.
Élder?
5 a 1.
5 a 1.
Quim?
4 a 0.
4 a 0. I un servidor que vota pel 1 a 0. Per tant, 5-5-8-8, nàstic, un espai.
4 a 0.
4 a 0.
T'ha agradat?
Això no ho sabia.
M'ha costat 3 temporades, però he encertat una porra aïlanda.
Ja tens el pernil.
Sí, sí, és que estic més content. De fet, mira, té. Te'n dono una mica.
Moltes gràcies.
Aquest pernil d'aquí no et pensis que és cap altra cosa que vaig guanyar ahir.
Com que estaves content, te l'ha deixat el guanyador. Vas guanyar ahir la porra.
Eufòric.
Ara, Albert Randeu-n'hi dos, eh?
És cenizo, però fins a la mèdula, eh?
Aquells que fan perdre el nàstic, són els perboridits.
Però si està bé, per a m'errepeguis.
I segur que ara t'ha demanat pernil del teu, doncs, escolta, ja saps el que vas a fer.
No, Joan Maria Bertran ni l'ha tastat.
O sigui, ens el vam partir entre el Dermolla, Angel García, Jordi Blanc i un servidor i Joan Andreu Pérez,
que també passava pernil, i l'hi vaig donar una mica.
Com poden posar per dedó el nàstic, ja d'entrada?
D'entrada, la il·lusió és l'últim que espera.
Camina a Champions, però quin partidàs, eh?
Ahir va ser, jo crec que, vaja, no ho sé, jo feia molt temps que n'hi havia una primera part així del nàstic al nou estadi,
marxar 4-0 al vestidor, i hi havia un company de redacció que avui ens comentava,
vaig posar la ràdio al minut 35, i us vaig sentir que deia 3-0, i vaig dir, no pot ser,
vaig mirar per internet, a veure si és que havíeu pres alguna cosa així,
i va haver de mirar per internet per creure's que el partit anava realment 3-0.
A veure si era 0-3, i no 3-0, no, 3-0.
Imagina't, imagina't com estava el tema.
I no sé qui deia, què ha passat? 4-4, 4 li han marcat al nàstic, no, no, el nàstic ha marcat 4 a l'espanyol.
Veurem per què serveix, tot segueix igual, eh, per això, allò de la vida sigui igual,
continuem a 9 punts de la permanència, el que passa, que si la setmana que del nàstic guanya,
es pot ficar 6 del celta, que seria el que marcaria la permanència,
llavors sí que seria un salt qualitatiu, com ahir deia Paco Flores en roda de premsa,
guanyar aquest partit davant del celta.
Per cert, un Paco Flores que hi estava realment diferent a la sala de premsa.
Ja hi som, ja hi som, ja hi som, ja hi som.
Tengo una fortuna inmensa, y es que como vivo en Castelldefels, no me entero de nada.
Ja hi som, i és que havia d'estar eufòric perquè en principi es deia que salvava el primer match ball,
Paco Flores ahir, amb el gimnàstic de Tarragona, era un partit important,
perquè voleu una ratxa realment dolenta des de la seva arribada,
de fet, havia sumat 4 punts en les 7 jornades que havia estat a la banqueta del nàstic,
i amb els d'ahir, ja n'ha sumat 7, la cosa millora una mica,
això del futbol ja sabem que és tot qüestió de dinàmiques i qüestió molt canviant,
que és blanc i negre d'un dia per l'altre.
Mira, mira, mira, mira que acabes en dana.
Per exemple, per demostrar un botó.
I Paco Flores en sala de premsa, com deia l'Elder, humor s'escrive con P de Paco.
Atenció a la resposta de Paco Flores ahir en sala de premsa al nou estadi.
Estamos todos vivos, hombre.
Primer match ball ganado ya.
Ho agafes?
Te lo digo yo, que esa es una frase mía de hace mucho tiempo.
Vindran més, vindran més.
Paco Flores, una mica digui oiga.
Ho agafes, ulleres?
Ho agafes, sí, més o menys.
Així, dient que havia salvat al cap.
Ahir no estaves l'ADEO, tu, eh?
Pel que veig, tu estaves l'ADEO com la setmana passada.
És que té dies, aquest home té dies.
Hi ha dies que està més a...
Sí, home, esteu...
Més a marc i hi ha dies que està molt més simpàtic.
Jo no el conec, tu ho sabràs, però deu tenir un caràcter, eh?
Té un caràcter.
El que passa és que en les distàncies curtes...
Guanya.
Sí, sí, sí, sí.
Parlem de caràcter.
De caràcter, de caràcter, de caràcter, de caràcter.
Té una flema així com...
Britis.
Molt irònica.
Sí.
Sí, i si no, mira la seva teoria...
A veure, a veure.
Allò saps de la velocitat que ensenyaven de velocitat igual,
espacio partido por tiempo?
Efectivament.
I després havies d'espejar quan anirem a buscar l'espai.
Si era potencial o cinètica.
I llavors havies d'espejar també l'espai,
és a dir, espacios, velocitat, partiu, tiempo, partiu, velocitat,
que sigui, doncs Paco Flores té una teoria una mica diferent
del tema de l'espai i de les distàncies.
Física quàntica.
Sí, fixa't la seva teoria sobre la distància entre Barcelona i Tarragona
i Tarragona i Barcelona en roda a premsa dissabte a Paco Flores.
Pues porque Tarragona está muy lejos de Barcelona.
Está más cerca de Tarragona de Barcelona que Barcelona de Tarragona.
¿No sabíais esto?
Ai, però s'entén la ironia.
S'entén la ironia.
Que gran que és Paco Flores.
És bo, és bo.
Està sembrat últimament, però sembrat, eh?
Sí, sí, sí.
Està en un moment de forma aquells extraordinaris
que el va fer estrenar fins i tot a Tratja.
De fet, creient que l'estrenava, no l'havíem vist mai a la banqueta del Nàstic,
d'un culoveig així, més primaveral, ja.
Parèntesi.
Parèntesi, obrint parèntesi.
Ai, ai, ai.
No, home.
No, no, és que m'espantes.
Quan fas aquestes coses m'espantes.
No, perquè últimament et vaig veure molt posat en temes de roba interior,
doncs ara que parles del Tratja.
A veure, explica'm, Quim.
Estrenen Tratja cada diumenge per partit?
Com quan es fa la comunió, que estrenes també roba?
O el dia de la Palma?
No, no s'estrena Tratja.
No.
No, no, no.
Tu has vist els entrenadors, ara l'actual, però també l'anterior,
que canviés, si no...
No.
O repetia en modelet.
Luís César Bastia gairebé sempre el Tratja oficial del club.
I Flores, de fet, l'altre dia al Camp Nou també el vestia
i ahir, per exemple, va triar un Tratja de color beix,
un beix així, com deia, més primaveral, eh?
I a més, ha llegat a la primavera al cort inglès,
doncs una mica això...
Coloc cru.
Coloc cru.
Sí, i amb corbata top a Flores.
Va, va, va, tanquem el parèntesi, tanquem el parèntesi.
La música va perfecta, eh, per això,
perquè obrim pàgina de paper-coixer una mica.
Molt bé, m'agrada.
A Prensa Rosa, situem-nos, últim partit a casa,
dia del Getafe, recordes?
Sí, exacte.
Que va venir un tal Dani Huiza,
que era el davanter que ell, que...
Sí.
I saps què es representava, no?
Posem en antecedents.
Mira, això és el dia del Getafe, partit a casa, escolta.
Per cert, Tere, es confirma que Dani Huiza està amb Núria Bermúdez?
A veure, Jordi, per què m'ho preguntes?
No, no, pregunto, pregunto.
És la seva representant.
Pregunto, és la seva representant?
Núria Bermúdez no estava amb Cristiano Ronaldo.
Home, per això, a veure, Tere, a veure, posa't una mica el dia.
Atenció a les entrades ara de Juan, la pilota!
Bé, això era el dia del Getafe, eh?
Bé, Huiza, i parlem de la relació entre Huiza i Núria Bermúdez,
número 1 de la premsa rosa d'aquest estat.
Seguim, ahir, eh? Marca Dani Huiza amb el Getafe.
La Tere Ortega està seguint tots els partits aquí a la redacció de Tarragona Ràdio.
Està amb la Tres Teles aquí anar seguint partits.
És molt amiga del portero de la Real, de Bravo, que li fa moltes cantades i li encanta.
Però també és amiga de Dani Huiza, perquè el segueix des que era petitet.
I ahir segueix Dani Huiza, Dani Huiza marca el gol amb el Getafe.
I què fa Huiza?
Es toca la panxa per celebrar el gol, allò com si celebrés un embaràs, no?
Sí.
La Tere Ortega fa la seva, allò, teoria, i diu això.
Dedicada al Jordi, que dic jo que Núria Bermúdez està embarassada
perquè Dani Huiza sabeu com ha celebrat el gol?
Doncs tocant-se la panxa.
Doncs Tere, ja saps, eh?
Demà mira el tomate perquè la notícia és que Núria Bermúdez està embarassada.
Tere, això és perquè va fallar alguna cosa.
La primera volta que la treu aneu al Samuel batejant,
directament fora el servei de banda favorable a l'Espanyol.
Escolta, no mire, s'han posat malament el dina Huiza, eh?
Ha sigut un comentari breu i escuet.
Tal val.
Sí, sí.
Crida al nou estadi.
Hélder no va fallar res perquè li van centrar tan bé que la va posar dintre.
Va fer un hat-trick, no?
Escolteu el nou estadi, va?
Que finets, que finets, que elegància.
Quina elegància.
Els comentaris trunyos d'Hélder Moya i Àngel García,
els quants ja es tenen acostumats?
Quina elegància.
No seria cap novetat, tampoc.
Quin glamour, com diguem aquesta música que ens ha posat el Lluís.
Però atenció perquè és que no és veritat.
O sigui, Núria Bermúdez no està embarassada.
Però vols dir que la Núria Bermúdez encara existeix?
Sí, sí, però no està embarassada.
Està amb el Dani Huiza, però no està embarassada.
Està embarassada la germana del Dani Huiza.
Ah, li dedicava el gol a la Núria Bermúdez.
Ah, exacte.
Veus, era molt més tendre que no, això tan rastrero que dèieu vosaltres.
Fem teories, hem de contrastar el temps, la informació.
Clar que sí.
Està embarassada la germana del Dani Huiza, no pas la Núria Bermúdez.
M'estic avorrint amb aquest tema, dic.
Doncs espera que ara em ve un debò, eh?
Vinga.
Prepara't.
Atenció perquè el defensa de Playmobil, el Dermoya, i el d'Estrèngel García,
t'expliquen com has de treure una pilota a l'interior de l'àrea petita.
Qui escolti ara, que no ho faci, per favor, eh?
És allò de no recomendado para menores de 18 años.
Tapeu-vos les orelles si teniu menys de 18 anys.
Perquè la teoria pot ferir alguna sociabilitat.
Escolteu, escolteu, atenció.
Àngel, és refusar o desnucar a Generelo?
Exactament.
Sí, senyor.
Així de clar.
I si li diu Mia i no li deix, desnucar-ho.
És el mateix.
Desnucar.
Com li prens la pilota?
No tinc paraules, no tinc paraules.
És que van així, van així.
Són d'aquesta mena que van així.
Poc futbol.
Ells, a lo que es mou, ho tomben.
I què diu?
Com ha de sortir el porter?
Doncs a desnucar al davanter que vingui per allí.
Vaja.
Que bonic.
Una teoria com una altra.
Això era ahir, eh?
El partit, 4-0, tot de meravella.
Divendres, com sempre, feien prèvia, en el Semprenàstic.
Recordeu, de 8 a dos quarts de 10, sempre al Semprenàstic.
I teníem de convidar de la periodista de TV3, Imma Casares, a la qual em pipàvem una mica, per dir-ho suaument, a la tarda.
Ja havíem quedat amb ella prèviament.
Li havíem explicat que, bé, que és 4 cèntims típic de què feia l'espanyol.
Ella segueix l'espanyol diàriament.
Qui millor que ella, per explicar-nos què feia l'espanyol.
La truquem, prèvi avís, lògicament.
I atenció, com enganxem l'Imma Casares a casa seva, eh?
Escolteu, escolteu.
Hola, molt bona nit.
Què tal?
Agraïm molt a més que ens atengui, perquè té obligacions familiars, l'Imma.
I l'agafem així una mica, vaja, al contraatac, per dir-ho d'una manera suau, Imma.
Mira, acabo de posar la llet al gran.
Espero que sigui capaç de prendre-se la sol.
No m'ha durat temps de parlar-me les magdalenes, per això, eh?
Que bo.
Ho tenia tot programat, eh?
Jo, com que soc una noia molt organitzada, dic, saps què?
Vaig a parlar-les magdalenes abans que em truquin.
Però, ostres, no m'ha donat temps.
Vinga, anem a parlar de futbol.
Clar, això era en directe i parlant de futbol.
Intentant parlar de futbol, perquè, clar, després d'això,
intentar parlar de futbol era realment complicat.
Ens va sortir parlar de tot tipus de magdalenes.
Ja està bé que ha sortit també aquesta cosa que, escolta,
que seguir un equip i fer la informació esportiva no és fàcil, eh?
I això es demostra dia a dia, eh?
No, has de compaginar-ho també amb les tasques familiars.
La norma, la vida personal, la vida laboral, conciliació.
Clar, ara, a les vuit i es caig, tu que ets mare, Iolanda,
llet amb magdalenes, dos quarts de nou?
Els de la meva edat, no, però els petits, sí.
Els nens, sí, sopen llet amb magdalenes.
Ja sopen a les vuit i després, potser després de sopar,
una lleteta amb unes magdalenes.
La lleteta calenteta.
I al lletet.
Clar, fan veja, amb la gana que tinc, una lleteta amb magdalenes.
Què vols fer una regressió a l'edat més tendre de la teva vida?
Sí, és que una lleteta amb magdalenes aniria la mar de bé.
Sí, escolta, l'eufòria, l'eufòria d'ahir, 4-0, com dèiem abans,
del blanc al negre, del negre al blanc, no hi ha distàncies.
I avui estem, ho veiem tot de color blanc o de color negre,
el que us agrada dir més, però en els extrems totalment
d'aquest estats d'ànims que pateix l'afició de futbol.
I ahir era un dia d'homenatges, també, al nou estadi.
Va ser el dia d'homenatges al expresident del Consell d'Administració del Nàstic,
president encara del club, Josep Maria Andreu,
amb diverses pancartes que hi havia al nou estadi,
pancartes fetes per la Federació de Penyes del Club,
molt ben fetes, ben pintadetes, d'aquelles que costen quartos,
que es van deixar les peles ahir fent les pancartes.
Si no fas bona lletra, si estàs lluny, no veus res.
Ben fetes, ben fetes, en diferents idiomes,
hi havia en català, en castellà, fins i tot un en anglès,
que ficava l'Andreu Forever, que l'Elder ens la va traduir
amb la seva facilitat per l'idioma anglosecció.
Això de saber idiomes és molt important per anar al camp del Nàstic.
Importantíssim, vital per anar al camp del Nàstic, saber idiomes.
Però n'hi havia una que ens va cridar molt l'atenció,
que era una que ficava...
Bé, escoltem què ficava la pancarta i després ho veureu pel tema de l'Eufòria.
Andreu, torna aviat, Europa ens espera...
Ja ho diu, aquella pancarta d'aquest Andreu, torna aviat, que Europa ens espera...
Doncs seria el primer pas.
És premonitòria, no?
De moment el Liverpool ja copia el Nàstic,
porta la part superior del pantaló,
Liverpool 2008, en referència a la candidatura
d'aquesta ciutat anglesa a capital cultural europea.
Hi ha l'Eufòria desmesurada...
Bé, ens fa passar una mica, no, potser?
Europa ens espera.
Bé, però escolta, no fa mal a ningú, això tampoc.
Hi havia la teoria, algú que va dir que ens havien deixat l'Eufòstrof,
l'Europa ens espera de primera catalana abans de començar el partit,
la típica brometa.
No, no, no, Europa ens espera,
vam guanyar 4-0, potser tornem a ficar pancartes ara a cada partit.
D'Europa hi ha el que convinc, eh?
Si això anima i dóna sort i és com una mena de talismà, tira.
Hi haurà un munt de gent, ahir és que ahir ho pensàvem,
que segurament la setmana que veu,
el proper dia que el Nassi torna a jugar a casa,
farà el mateix ritual que es va fer ahir.
Jo què sé, si ahir vas llevar amb el peu a esquerra,
vas ficar un tipus de roba,
allò seguiran, no?
Jo deia jo també allò del traje de Paco Flores.
Clar, jo crec que Paco Flores...
Hi ha gent que és molt supersticiosa, eh?
Jo crec que Paco Flores repeteix traje segur el proper dia que juguem a casa,
però segur.
Hi ha un munt de gent que seguirà aquesta rutina
que va fer-hi si se'n recorda, lògicament,
perquè n'hi ha d'altres que després pensem què hem fet
i ni te'n recordes què has fet el dia abans.
se'n recorda.
Més temes, com sempre, anem a resumir
el que va ser les 4 hores de partit,
que per cert, vau poder escoltar més repetides a partir de les 8,
en 30 segons.
En 30 segons com van veure els protagonistes
el 4-0, sí, sí, 4-0 del Nàstic a l'Espanyol.
Ho agafes?
Feia temps que no caldíem i...
Avui ho hem vist tots, no?
Són els minuts jugadores que començaven la temporada.
Ni me l'havia assenyal siquiera, no?
Realment es pot parlar d'èxit, no?
Com no es pot parlar d'una altra manera.
Ho agafes?
Mejor dicho que hoy,
y que otro encaje 4 goles en el primer tiempo.
Per demostrar que encara estem vius en aquesta lliga.
Primer match ball ganado, ya.
Y quizá pues este es el partido que abre el camino un poquito
a verlo todo más positivo, ¿no?
Tampoco nos tenemos que volver locos, yo creo.
Això ens dona empenta de que és el futur, no?
Al final ha decidido el míster.
Vindran més, vidran més.
El resum en 30 segons i sona la sintonia...
Avui no hi ha sintonia Souvenir, eh?
Avui no tocava Souvenir.
No, perquè com que has jugat a casa,
dic que potser em porta, no sé, una bosseta de carquinyol
i són unes galetes Maginet, però ja he vist que no...
No, no, no.
Ja avui no te...
Respirem.
Però sí que hi ha sintonia d'ales, eh?
Sí, perquè clar, aquest programa és un programa complet.
Té la seva secció esportiva, la secció de cor,
i també té el seu petit, petit serial.
Petit serial.
El serial es diu, recordeu, Julio César Cáceres,
el emperador, el tigretón,
que continua jugant de moment, i diem de moment,
el tigres de Monterrey.
Ha jugat la segona jornada del torneo clausura.
Recordeu que la primera va perdre el tigres.
Fatal, fatal.
Han guanyat, eh?
Ah, han guanyat ara.
Han guanyat 1-0 a l'Amèrica,
un dels potents equips de la liga mexicana,
amb gol, espera, de Manuel Cerdà,
que a més era el seu aniversari.
Feia anys de Manuel Cerdà
i va marcar aquest gol amb el tigres davant l'Amèrica
en aquest clausura 2007 de Mèxic
i dissabte que ve tornen a jugar
contra el Monarques.
Els noms estan bé, eh?
Monarques, tigres,
dissabte que ve a les 7 de la tarda,
hora mexicana, 6 del matí,
hora catalana.
I, a més a més, hem trobat, atenció, eh?
Declaracions en exclusiva
de Julio César Cáceres.
En exclusiva, eh?
Mira, mira.
Julio César Cáceres,
pàgina del tigres de Monterrey.
Després del partit.
Gracias, Dios,
el resultado se dio
y eso es lo que más importa.
Atenció, la frase que és impressionant, eh?
Hoy fue un regalo que tanto anhele con el corazón.
Me lo pasé imaginándolo toda la semana.
Mi familia es importante para mí en este momento
porque me demuestran su apoyo
cuando uno está en este medio,
siempre busca un lugar
y ganarse un puesto en el primer equipo.
Julio César Cáceres,
que después diu
vamos poco a poco
y empezamos a ganar
y cuatro cosetas.
Sí, pero quan parla de la familia
no diu res del para.
Ni del padrastro.
Del Valderrama.
Es que yo esperaba
que quan diu familia...
No el Valderrama, Juanito, eh?
No, Toni Valderrama.
Toni Valderrama, no diu res.
Hem intentat buscar
i jo crec que continuo en vaga de fam.
És que, clar,
a aquest paio li demanen a quartos.
A mi que no en parli de la família.
7.500 euros.
Segueix en vaga de fam, per cert, crec.
No està el guió,
però és que estic realment amoïnada.
Tu has parlat, clar,
a mi me sembla bé
que parlis dels tigres,
però què hi ha de la Lliga Vaticana?
Sabem alguna cosa?
Quan comença?
Estan ja fets els equips?
Han triat capità?
No ho sabem.
No ho sabem.
Investigarem.
La propera setmana prometem investigar.
Bé, la propera potser no,
però l'altra potser sí.
Bé, doncs a l'altra.
Sobre la Lliga Vaticana.
Ho promets, eh?
Prometo, va.
A veure si ha començat o no ha començat.
A l'altra,
Souvenir de Vigo.
Souvenir de Vigo.
Un Percebe.
Percebe.
Vinga, va, Percebe.
Espera, que apunto, eh?
Percebe.
Percebe, un caragol d'aquells
o una cosa d'aquestes.
I informació sobre la Lliga Vaticana.
Lliga Vaticana, eh?
Va, buscarem.
Buscarem Lliga Vaticana,
a veure com va.
Recordeu que eren 16 equips,
en principi,
és que volien jugar,
entre seminaristes.
Clar, posaran noms de sants als equips.
Estaria bé, eh?
On faran l'estadi?
Allà a la plaça del Vaticà.
Sí, perdona.
La columna Tavernini servirà de graderia.
Perdona, perdona.
És que si aquí hi ha trobant restes,
imagina't allà, eh?
Quan comencin a fer l'estadi.
Hi haurà polèmica per fer el...
Enriutan de l'estadi de Tarragona, eh?
El nuevo campo, que es deu dir,
o veus com es diu allà.
No ho sé, per això t'ho dic,
és un tema apassionant.
Un treball d'investigació periodística
absolutament increïble.
Vinga, va, el seguirem.
Estem seguint el Tigres a Mèxic,
que Déu-n'hi-do el que costa.
Intentarem seguir també la Lliga Vaticana.
Això és com el circ,
més difícil tota la vida.
Més difícil, sí.
Més difícil tot el dia.
Abans d'acabar per això,
deixem avançar ràpidament
els continguts del Sempre Nàstic aquesta nit.
Recordeu, com sempre,
Tartuli a partir de les 8
amb el Lluís Fàbregas,
amb el José Antonio López,
l'entrenador del Torreforta,
i també amb el Santi Coc,
entrenador de la Pobla Mafomet,
afilial del Nàstic.
Els tres avui parlaran de futbol.
Tres persones que en tenen i molt,
els tres són tècnics de futbol,
parlaran d'aquest partit.
I a la segona hora tindrem
el Pampa Calvo
com a convidat especial
al jugador argentí ex de Boca.
S'ha dit per Boca,
el Nàstic estarà aquí en directe
a l'estudiu de Tarragona Ràdio.
A més a més, dir-vos que
Sebastián Chabó ja està a Tarragona,
que està signant el seu contracte amb el Nàstic
i que demà serà presentat
com a nou jugador del Nàstic,
el francès,
que arriba a Charlerois,
Sebastián Chabó i l'Holanda.
Doncs aquesta tarda passarà
a la revisió mèdica
i de tot plegat
també parlarem al Sempre Nàstic
i als diferents serveis informatius
de Tarragona Ràdio, és clar.
Així és.
I ara, si et sembla,
fem un ràpid, ràpid resum
del que va ser el partit d'ahir
amb una mica de musiqueta.
La música la fiquen els Glosters, eh?
Cançó nova dels Glosters
parlant del Nàstic.
Escolteu.
Doncs endavant.
4 a 0.
4 a 0.
Perdó, atenció a la sentada
d'Alejandro Campano,
al cap de cap a la primera
de Satellet.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Portillo.
Gol de Portillo.
El 8 a la primera.
La segona jugada
la sortia al corner.
El 5 de cap de Portillo.
Portigol al nou estadi.
Ha marcat Portillo.
8 a la primera.
Ja guanya el Nàstic a l'Espanyol.
Nàstic 1 ha marcat Portillo.
Espanها al 0.
El gol es para toda la sección de Tarragona, yo creo que se lo merece.
El gol de Alejandro Campano.
El 18 de la primera.
Dóna més vantatge al Nastic.
Nastic 2.
Espanyol 0 a Marca Campano.
Atenció a la jugada d'Alejandro Campano.
La pilota Pinilla que veni!
Gol, gol, gol!
Gol, gol!
Gol! Gol del Capi!
Gol de Pinilla!
Illa, Illa, Illa!
Pinilla, great!
Illa, Illa, Illa, Pinilla great!
Illa, Illa, Pinilla great!
Tirant monedes a Joan dit des de preferent la gent de l'espanyol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol de César Navas!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Mare de Déu com la Treda Campano!
La Pantinat César Navas!
42 de la primera!
Això és realitat, això és veritat!
El Nastic està guanyant 4 a 0!
El gol de César Navas!
El quart del Nastic!
Nastic 4!
Espanyol 0!
4 a 0!
4 a 0!
Impresionante!
Estamos todos vivos, hombre.
Primer matchball ganado, yo.
¿Lo agafas?
Te lo digo yo.
Esa es una frase mía de hace mucho tiempo.
Vindrán menos, vindrán menos.