Hola, bon dia.
Efectivament, hem vingut fins a aquest búnquer
a la urbanització de la Mora.
De fet, jo ara mateix soc a l'interior d'aquestes cavitats
que no van arribar a ser útils
perquè es van construir aproximadament a la Guerra Civil,
justament per aquest contingent,
i estan en aquesta muntanya que recordem fa alguns anys
que era un espai protegit, catalogat,
i ara hem vingut fins aquí per poder parlar
amb un grup de veïns de la Mora.
Ens acompanyen, de fet, cinc persones responsables
de l'associació de veïns de la Mora
i ells manifesten la seva inquietud
davant la possibilitat que l'empresa constructora,
de fet, la que ha fet gran part de les construccions
que hi ha just aquí al voltant,
doncs també tingui intenció, manifesta,
i de fet, com hem pogut comprovar,
hem d'arribar a construir en aquest indret,
en aquest búnquer, aquest gran búnquer de la Guerra Civil.
Perquè us fa una idea, és un búnquer circular,
hi ha diferents habitacles exteriors,
diferents punts de dispari,
i després, per l'interior,
hi ha un parell o tres de cavitats
que baixen cap a les profunditats.
Nosaltres som ara a l'interior d'una d'aquestes cavitats,
que baixa aproximadament uns 25 o 30 metres
i que acaba en un habitacle rodó,
més ampli del que seria aquest corredor.
Ara sortirem a l'exterior per poder parlar
amb aquests responsables.
Entrada, salvem el president dels veïns de la Mora,
Josep Maria González. Bon dia.
Bon dia.
Quina és així, grans tres,
la inquietud per part dels veïns
respecte a aquest búnquer on som avui?
L'inquietud és que els veïns
es van enterar que la promotora en casa
volia aquí construir uns 100 viviendes,
llavors pensem que això seria un error
per part d'ells,
on evidentment ells sí que volen treure un profit,
però nosaltres pensem que en aquests búnquers
i en aquest paratge que tenim de pinar,
això es té a conservar.
Dit això, nosaltres vam fer una sèrie de gestions
a l'arqueològica,
a veure si això està protegit,
està catalogat i tal,
i no s'han dit que sí.
El que passa és que no es preocupa
és que l'Ajuntament de Tarragona
els hi donin llicència.
De moment,
la propria promotora
hi ha posat lletreros
com conforme aquí s'edificaran els 100 viviendes
i nosaltres s'ho posarem
i farem totes les actuacions que tinguin que fer,
perquè pensem que això
la solució seria fer una permuta
en una altra zona
i aquesta preservar-la com a zona de jardinament
per tota la gent de Tamarit.
Crec que uns dies enrere
ja hem fet alguna actuació
perquè per la part d'aquí,
just quan hem passat a l'arribar,
ja hem començat a fer desbursaments.
Això ja ho he denunciat, no?
Això ho hem denunciat
i evidentment l'Ajuntament no té constància
i llavors m'aconsta
que aquí van baixar la inspecció d'obres
i llavors m'imagino
que ja tenien un expedient obert
i ara continuaran tenint un expedient.
Al final, la conclusió és que no sé com arribarà,
però el que sí que no estem disposats
és que aquí ja s'ha edificat molt
i pensem que això ja és l'últim d'Incasa
i Incasa tindria que reflexionar una mica
i intentar negociar-ho i fer una permuta
i llavors no perjudicar aquesta muntanyeta
a Sant Joan de Tamarit.
Ara parlarem de la singularitat d'aquest búnquer
de la Guerra Civil.
Hi ha un dels veïns que és aquí amb nosaltres,
que és historiador,
que li preguntarem de fet
quines són les dades històriques relacionades amb aquest búnquer
perquè això té la seva història,
malgrat que no sé si arriba mai a disparar
algun canó des d'aquí dalt,
però té la seva història.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Quina és aquesta història?
A veure, la història, primer que tot,
com a veí,
ja vaig conèixer aquest búnquer
quan vaig venir a viure aquí.
Aquest és un búnquer republicà,
el qual, doncs,
pràcticament, com podem veure,
pràcticament és immens,
està potser mal conservat,
però pensem que en l'època que vivim,
que procurarem recuperar la memòria històrica,
en aquest cas, per exemple,
de la Guerra Civil,
vull llegir el diari,
doncs, que, per exemple,
a dalt, a les Terres de l'Ebre,
concretament,
les visites han estat, doncs,
pràcticament augmentant contínuament
quan se fan les coses ben fetes
i pensem que això farà part
d'un patrimoni del passat,
un passat que sembla que no hagi existit
i el qual, potser,
hem de procurar cuidar i donar a conèixer.
I pensem, doncs,
que aquí, ara,
fer desaparèixer el búnquer
pràcticament seria un desastre
des del punt de vista històric.
Si fossin restes romanes,
que a Tarró no en tenim moltes,
potser ja s'hagués mobilitzat més la gent.
És la nostra història
i penso que hem de procurar
conservar-la i donar-la a conèixer.
Aquest també és un lloc,
a banda de les històriques,
de peregrinatge de moltíssima gent
dels voltants,
gent dels pobles,
que, per exemple,
ve a qui dalt venia,
no sé si encara hi venen ara,
però a menjar la mona, per exemple, no?
Sí, actualment estava pensant,
parlant amb un veí de Ferran,
que és tenint la costum
quan érem petits familiarment
d'anar a les cales
o pujar aquí dalt a menjar la mona,
que era el típic dels pobles.
Costum, doncs, que pràcticament,
en aquest cas,
penso que ells han dit
que intentaran aquest proper dilluns
tornar a venir aquí
per recordar aquests fets
i muntar uns tallers.
Però pensem que,
des del punt de vista històric,
és important,
però estem en una època de l'ecologia
que també des del punt de vista ecològic
estem parlant dels canvis climàtics.
Aquí tenim un bosc immens,
que és un pulmó.
En aquest cas,
no se'ls afecta la mona al Tamarit,
afecta Altafulla,
afecta Ferran,
afecta Torre d'Embarra
i afecta també inclús
la ciutat de Tarragona.
Els espais estan pràcticament desapareixent
i normalment penso
que s'ha de fer alguna cosa
per evitar que això passi.
Estem en uns temps
que les temperatures estan pujant,
el clima veiem que no és el mateix
i penso que hem de començar a dir
a fer les coses ben fetes
i a dir potser d'una vegada prou
i parar aquesta destrucció
que està fent
dels sistemes ecològics
i dels bosques que tenim al voltant.
En aquest sentit,
els veïns van tots a un,
estan tothom d'acord
amb la preservació d'aquest espai,
que no és només aquest búnquer, com deia Josep Pont,
sinó també tot l'entorn natural
que hi ha amb algunes espècies autògones.
Després en parlarem,
però deixi'm saludar abans
en Júlia Esporrin,
que és també veí i tresorer
de la Junta de l'Associació de Veïns
d'aquí de la Mora.
Júlia Esporrin, bon dia.
Molt bon dia.
Ja hem dit molts arguments,
però com està exactament la situació?
És a dir,
quines esperances hi ha
que això es pugui arribar a salvar?
Home, no ens hem d'enganyar.
D'entrada és força difícil
perquè el seu dia
la promotora
a la qual cal respectar
va realitzar unes inversions
amb l'expectativa
de poder treure'n uns fruits,
un lucre.
Des d'aquest punt de vista
jo també entenc que
des del punt de vista empresarial
aquesta iniciativa
li ha de comportar
el fet de recollir tots els fruits que pugui
i més, explotar-los al màxim.
Aquesta mançana
probablement forma part
de la guinda del seu pastís
perquè és la millor,
l'última
i la que té més bones vistes,
la que té més amplitud,
probablement més qualitat
des del punt de vista visual.
Però clar,
no ens hem d'enganyar
que una cosa són els interessos
empresarials,
insisteixo,
cal respectar
i com ho diu aquí el president,
es tractaria d'intentar-los
compensar d'alguna manera.
Però una altra cosa
molt més important,
com deia ara aquí l'amic
Josep Pont,
doncs,
òbviament,
això representa,
estem,
ens enfrontem
davant d'un atemptat
que jo crec que és urbanístic,
des del punt de vista urbanístic
és un atemptat visual
per l'entorn,
perquè des de baix
de la carretera
el que aquí es vol edificar
realment és un autèntic
atemptat urbanístic
i des del punt de vista
mediambiental
no cal dir-ho,
és un altre atemptat
brutal
perquè,
com ho he de dir aquí l'amic,
òbviament,
representa carregar-se
tot l'únic pulmó,
l'últim pulmó
que queda,
diguéssim,
enfocat de cara
a la zona costanera
de Tamarit,
realment,
des del punt de vista
mediambiental,
des del punt de vista urbanístic
i aleshores,
i l'últim punt final,
un altre atemptat
des del punt de vista
històric.
Som de fet,
abans no l'hem dit,
però per qui no hagi
estat mai aquí,
això podríem dir
que és pràcticament
una atalaia,
vull dir que tot al voltant
veiem tota una panoràmica
impressionant,
el que seria
doncs Altafulla,
Ferran,
també tota la zona
de litoral,
podríem veure fins i tot
Tarragona,
crec,
des d'aquí dalt,
és a dir,
que hi ha una vista
panoràmica magnífica.
Més enllà del que digui
la constructora,
més enllà del que digui
l'Ajuntament de Tarragona,
també hi ha un pla
especial de protecció
de litoral
per part de la Generalitat,
aprovat ja fa alguns mesos,
uns quants mesos,
de fet,
no sé si en aquest sentit
també es podria fer alguna cosa,
de fet,
a pocs metres
del que seria
la vessantada litoral,
no?
El que sí que està clar
és que si veiem
per part de l'Ajuntament
que no fa
el que té que fer,
doncs nosaltres també
anirem a la Generalitat
on tinguem que anar,
a veure,
vull dir,
no s'estarem
en els braços cruzats,
vull dir,
estem acostumats,
pel tema de la 340
ja tenim una mica d'experiència,
uns mesos,
altres menys,
llavors vull dir,
aquest tema
no el deixarem,
fins que no aconseguim
els objectius
estarem lluitant
perquè això
no es destrueixi,
no es destrueixi
perquè pensem
que ja
no podem consentir,
llavors el no poder consentir
farem tot el que haguem que fer,
si tenim que anar
a la Generalitat
o a la Cultura
on tinguem que anar,
vull dir,
farem tots els passos pertinents,
el que sí
no es quedarem
en els braços cruzats,
no volem perjudicar
la constructora,
ara,
la constructora també
ha d'entendre
que aquí els veïns
ho van comprar de més,
segons algun veí
que altre
que jo he pogut parlar
amb ells,
van dir
que quan van comprar
els primers habitatges
van dir que això seria
zona ajardinada
i ara
se'n donen compte
que volen edificar
100 viviendes
i això no es pot consentir.
Això ho diu l'empresa,
s'ha de dir,
Casa afirma obertament
que vol construir 100 viviendes
i aquestes màquines
han d'entrar per aquí darrere
retroexcavadores
a treure
doncs aquests matos,
en fi,
el que han tret
ja són els primers passos
diguéssim,
d'aquesta construcció.
Sí,
són els primers passos,
evidentment
ja hi ha alguns pins arrencats
i després també
hem posat dos lletreros
molt grans
en la pròxima edificació.
El que sí que tenim,
vull deixar molt clar
és que de moment
l'Ajuntament de Tarragona
que és el que concedeix
els permisos
de llicència d'obres
no ha donat cap permís.
Estan esperant
al plat general
o estan esperant
alguna altra cosa.
El que sí que està clar
és que si fan aquí
alguna cosa a la constructora
nosaltres s'hi posarem
i m'imagino
que tant per part de l'Ajuntament
tindrà que també
fer la seva actuació pertinenta.
Deixem tornar a l'historiador
Josep Pona
perquè jo no sé
si en tant que espai catalogat
perquè ho està
com a búnquer
de la Guerra Civil Republicana
búnquer republicà
de la Guerra Civil
no sé si en tant que espai
catalogat
hi ha alguna mena
de protecció especial
des d'un estament.
Realment no ho sé això
no ho puc dir
però sé que realment
hem de prendre consciència
de tots
que clar
el que he dit abans
que des del punt de vista històric
les coses s'han de conservar
per poder-los explicar
als nostres fills
i saber el passat.
Actualment això
s'està prenent
amb molta consciència
potser ha estat
una època fosca
que les coses
pràcticament
no s'han intentat explicar
i si això desapareix
doncs perdrem
una part de la nostra història.
Però jo també aprofitaré
una cosa
aquests dies
que potser estirem
per Setmana Santa
que els veïns de Tarragona
potser es mouen
potser també seria interessant
per conèixer in situ
que aprofitessin
venir a la Mora
a Tamarit
i pujar aquí dalt
a la muntanya de Sant Joan
i veure que el que estem vient
no és una fal·làcia
sinó que és un reducte natural
i històric
es complement
i pensem que aquí
se podrien aportar
moltes solucions
no sols ja per la Mora
a Tamarit
al Tafoll de Torre d'Embarra
sinó
això forma part
de la ciutat de Tarragona
fins aquí
i fins a baix
al Caprava
arribi
al terme de Tarragona
i jo aprofito
torno a repetir
que els veïns
puguin venir
i conèixer aquesta muntanya
i la seva vista
espectacular
des d'aquí es veu
Tarragona a la catedral
es veu al mar
tots els voltants
de fet si volem venir
els indicarem
com fer-ho
perquè ara és més fàcil
que abans
perquè ara es pot arribar
fins a la rotonda de la Mora
continuant directe a la Fulla
i a l'arribar al càmping Caledònia
tombar com si anéssim
cap a Tamarit
trobaran una altra rotonda
i aquesta rotonda
si la segueixen recte amunt
faran cap fins aquí
de fet en el trajecte
podran veure també
unes construccions
així cúbiques
que ha fet aquesta promotora
i que de fet
són prou recents
crec que fa
encara estan construint-les
però algunes fa pocs mesos
que han acabat
Julius Pórez
volia dir alguna cosa
digui
no
que a banda de
ara tot el que assenyalàvem
també cal remarcar
que en aquesta muntanya
l'únic pulmó
ja que queda
en aquest entorn de Tamarit
en aquest indret de Tamarit
s'hi belluguen
doncs espècies
sedimentals migratòries
molt importants
d'algunes d'elles protegides
del que és l'entorn
de Costaner Mediterrà
i que òbviament
des d'aquest punt de vista
doncs bueno
jo també
l'altre dia
ahir vaig llegir
en el diari
que
el GPEC
estava molt preocupat
i també els invito
a ser copartícips
d'aquesta iniciativa
d'aquesta reclamació
perquè
probablement
totes aquest
cal ser l'únic pulmó
que queda
probablement
totes aquestes espècies
acabaran desapareixent
desapareixent totalment d'aquí
estem parlant
d'aus migratòries
i estem parlant
d'espècies de ratpenats
algunes d'elles
protegides
úniques
a tota Catalunya
realment
clar
els atemptats
des del punt de vista
mediambiental
són greus
des d'aquesta visió
són greus
altra cosa
també és pensar
que si això
es construeix
jo em pregunto
què és el que destruiran
en quines
quines perspectives
perquè no en tenim
cap informació
i aleshores
jo em pregunto
aquest búnquer
en cas de conservar-lo
o aquesta muntanya
en cas de conservar-lo
total o parcialment
tindrem accés
als veïns
de la Mòria de Tamarit
o de tot l'entorn
de Tarragoní
per poder-ne engaudir
o ja passarà a ser
una zona privada
en la que no
hi podrem fer accés
clar
tot aquest cúmul
de dubtes
fa que de moment
doncs
estiguem molt preocupats
perquè
hauríem d'afegir
que nosaltres
hem preguntat
en diverses ocasions
als diferents
als diferents
d'autoritats municipals
i avui per avui
jo diria
que les respostes
que tenim
són limitades
hem parlat
amb el govern
municipal
hem tingut respostes
jo entenc
que dintre
del que és
la seva prudència
òbvia
i necessària
doncs
molt justes
no sabem
no ens han informat
ben bé
què és el que aquí
s'hi pot
o s'hi vol fer
primer punt
i també vam parlar
amb l'oposició
curiosament
fa dos anys
si no recordo malament
en els que van venir
el senyor Ballesteros
in situ
la senyora Lices
i algun representant
socialista més
es van comprometre
ells a lluitar
per preservar això
i la veritat
és que ni el govern
ni l'oposició
avui per avui
jo entenc
que la callada
per resposta
probablement
des del govern
i pel compromís
que els confereix
el fet
de tenir que donar licències
probablement
estiguin
el millor treballant
a l'ombra
o des de la prudència
això no ho sé
però el cas
és curiós
que van venir aquí
els senyors
de l'oposició
amb tot l'interès
no sé si
amb quin interès
de recollir
fruits o vots
o el que vulguis dir
però el cas
és que avui per avui
van dir
que farien
un front
important
de cara
a que això
es malmeti
i avui per avui
no sabem
absolutament
res més
d'aquest tema
per tant
que esperen
aquesta resposta
per part
de les autoritats
no sé si volem
afegir alguna cosa
més abans
de tancar
aquesta connexió
des de la unitat
mòbil
dir-los
això sí
que properament
concretament
aquest proper dilluns
hi haurà
un conjunt
d'infants
que vindran aquí
en aquest búnquer
que es gran
no insistim
no és un búnquer petit
sinó que és més aviat
un búnquer
de dimensions grans
perquè es facin una idea
hi ha aproximadament
una cinquantena de metres
de llarg
o potser més
fins i tot
i a més a més
aquests cavitats
que baixen
aquests tunnels
que baixen
cap a baix
un que surt a l'exterior
i altres dos
que condueixen
cavitats internes
que són transitables
que es poden visitar
són infants
que vindran aquí
que podran conèixer
en situ aquest patrimoni
republicà
de la guerra civil
i que esperen
els veïns
aquesta resposta
per part de les autoritats
que diguin alguna cosa
que es manifestin
i també
la constructura
que posi ben clar
sobre la taula
que no són
les seves intencions
respecte a aquest búnquer
doncs agraïm
aquesta col·laboració
la Jura Maria González
Júri Esporrin
Josep Papón
també hem vingut
altres veïns de la mort
que no han parlat
però que també són aquí
com Francesc García
i altres membres
d'aquest col·lectiu
veïnal
preocupats
perquè es fa ser una idea
que haurem aquesta connexió
baixant
una d'aquestes cavitats
perquè vegin aquest recorregut
que hi ha
en tan sols
un d'aquests tunnels
que baixen
cap a l'interior
de la terra
de fet estem baixant
ja
i a la nostra dreta
veiem
que hi ha com un habitacle
rectangular
aproximadament
dos metres de costat
anem baixant les cales
i continuem cap a baix
seguint aquest recorregut
és de fet
el primer túnel
que es troba
just a l'arribada
en aquest búnquer
de la guerra civil
anem baixant
són els graons
amb força pendent
ara veiem
que
òbviament
pel pas del temps
hi ha objectes
al terra
tenim que anar amb cura
de no caure
de no apagar
però en qualsevol cas
seguim a baix
per nit
s'han dit
que en una d'aquestes
cavitats
en un d'aquests túnels
no veurem ratpenats
però sí que podem veure
per exemple
una antiga cuina ergonòmica
que era
en un d'aquests habitacles
ara hi ha una bifurcació
una cabala dreta
que continua
de fet en parel
portem llanternes
perquè
òbviament
la foscor és absoluta
són parets de formigó
el terra
és de sorra
aquest túnel continua
hem fet aproximadament
uns 15 metres de baixada
per una escala
i ara continuem
el que seria
el recorregut
en paradeu
estem seguint
una canalització
un túnel
que ens porta
fins a
un habitacle
que aquí
ja sí que
molt probablement
no podrem continuar
però us podem explicar
que s'acaba
amb una connexió
que en teoria
també
torna cap amunt
és a dir
aquí
aquest túnel
està connectat
amb un altre
dels que baixen
i que aquest sí que és
el que va parar
una galeria més gran
que és on hi ha
aquesta cuina ergonòmica
això és tot
des de l'interior
d'aquesta muntanya
de Sant Joan
a la Mora
des d'aquest búnquer
s'han volgut fer ressò
de la veu d'aquests veïns
i també
òbviament
de les seves reivindicacions
fins ara
bon dia
de la veu d'aquests
de la veu d'aquests
de la veu d'aquests