L'any 24 abans de Crist, seguint l'emperador August, una família arriba a Tàrraco.
El primer que volen són esclaus i després seguissin els amos.
Aviat sabrem qui és la família de Pompeu a Sipió.
Els romans són aquí.
La via Augusta, a TV3.
Aquest dijous a la nit, després de Polònia, TV3 estrena La via Augusta,
una sèrie de ficció ambientada en la Tàrraco de l'any 24 abans de Crist.
Joaquim Unistrell, creador de la sèrie.
Jo el d'escriure una cosa de romans és que quan era petit vaig veure Ben-Hur
i tenia un amic que es deia Jordi Alcanyiz, que ell feia de més sala i jo feia de Ben-Hur,
ell em pagava unes hòsties tremendes, i es veu que li vaig trobar gust a la història
i vaig decidir que això havia de quedar impressionat per tothom.
Són personatges molt clàssics de la història de la literatura.
Doncs està el dictador, l'ambiciós, el cínic, el frívol, la intel·lectual, l'ignorant, la trepa, la mística...
No, s'ensenyen d'un traç, però que en canvi tenen per dins moltíssimes coses que ensenyar.
César August, el creador de la Pax Romana, el gran unificador.
És un home que presentem, imagineu que presentem l'home més poderós del món,
probablement de la història, i el presentem cagant o intentant-ho.
La llibertat no serveix per res. Jo sóc lligro i no puc cagar.
Penso que parla d'un imperi, nosaltres estem sempre, d'alguna manera, al voltant d'un imperi.
És a dir, avui dia César August seria George Bush,
i la romanització seria el trobar petroli a Irak dient que es va democratitzar.
Els imperis donen coses bones, com que és que a vegades porten la civilització i certa cultura,
i sempre es mouen per raons econòmiques.
Les raons econòmiques que tenien els romans aquí a Tàrraco i a tota la península ibèrica,
era el blat i l'or que necessitaven pels seus exèrcits.
Un peu.
És el metge del César. No creu en Déus, creu en la ciència.
És d'aquest tipus de persones que estan a la vora de l'emperador,
malgrat la seva ideologia primigènia, seria una mena de Tony Blair,
per entendre'ns, vull dir, una persona que d'alguna manera ha de surar amb el que sura i tal.
No li va tremolar quan es va clavar el ganivet amb què es va matar?
No ho sé. No hi era present.
I a qui diu que el vas ajudar?
I a qui diu que gastes els meus diners a les apostes?
La gent és molt molt pensada.
És una bona sèrie per veure, inclús diria que a partir de certes edats,
que estarien sobre els 9, 10 o 11 anys, primer, segon, d'ESO, tercer, quart,
és una sèrie que els pot ajudar, perquè ensenya a Roma d'una manera que a vegades al col·legi no s'ensenya.
Darrere d'això hi ha un programa que es diu La Romana,
que complementa la sèrie amb un espai de 15 minuts de divulgació històrica.
És a dir, que tot el que es veu a la sèrie, després podeu veure on ens hem basat.
És un programa que l'estem fent a Tarragona, hem estat a les Muralles,
hem estat a la Maqueta, estarem a l'amfiteatre,
i que crec que també val la pena.
Clàudia, l'esposa del Pompeu.
És una dona que està absolutament manipulada per la seva mare
i és aquestes dones que es mou entre, bueno, la cosa més atàvica,
que és la seva família, i el desig del marit.
És una dona que ja ha renunciat al seu marit,
perquè el marit ja no ha renunciat amb ella.
No tens habitació. La casa és petita.
Ah, i on del meu?
A la meva.
Amb tu?
T'he fet posar un altre llit, i un del meu.
TV3 defineix la via Augusta com una comèdia dramàtica coral,
però el to de la sèrie és poc habitual en les produccions catalanes.
Parlava abans d'Anatomia de Grey o parlava de House.
Són sèries que no renuncien a tenir punts d'humor,
però que toquen temes que són realment greus,
no des del punt de vista més tràgic ni més fosc,
sinó des del punt de vista més clar.
Amb la qual cosa són de debò,
s'està parlant d'emocions, s'està parlant de sentiments,
de coses que són tremendes,
però des d'aquell lloc.
A mi em sembla que és justament un estil que jo diria molt televisió d'avui dia,
en el millor rengle de la televisió.
Drusila.
És la gran matriarca de la família.
Estàs entre la Corleona i Condoletza Rice.
I és una dona que també, ella,
és possibilista i per la seva família farà el que sigui.
Per què quan parles de la família, dius vosaltres?
M'agrada mantenir el meu lloc.
haguessis fet cas quan et vaig dir que us divorciéssiu.
Tot i que la sèrie està ambientada en l'antiga tàrracó,
els espectadors ho tindran molt difícil per reconèixer la ciutat.
La majoria de les seqüències s'han rodat en platós televisius
i les poques escenes d'exteriors s'han rodat a la vora de Cullcerola.
El motiu de no gravar a Tarragona és triple.
En primer lloc, per qüestions de pressupost.
En segon, perquè la majoria de monuments a la ciutat
encara no s'havien ni construït en l'època en què està ambientada la sèrie.
El tercer motiu és la dificultat de trobar localitzacions adequades.
Sònia Sánchez és la directora de la sèrie.
Necessitàvem un lloc on no ens arribessin motors,
on no veiéssim cables a tendalls elèctrics,
on no veiéssim construccions actuals.
El problema de fer època és que comences a tenir un territori cada cop més petit.
En un principi sí que ens feia com il·lusió, saps?
O sigui, vens aquí, t'instal·les, tens un decorat molt maco.
Has de començar a maquillar i a paralitzar tota la ciutat, saps?
Perquè, clar, remors de cotxes, tot el que és...
Clar, han passat 20 segles, no?, 21.
T'ho complica una mica, no?
També, evidentment, per una necessitat de producció.
És el cap d'esclaus.
És el cap dels esclaus,
que és un home que no té un ull,
però amb l'ull que té ho veu tot.
És un home que va ser amant de la seva mestressa
i és un home que defensa aquesta cosa
de millor ser un esclau que mengi, que dini, que sopi
i que begui, que no pas que revolti.
Has tingut alguna mala experiència?
No he tingut cap experiència.
Ets verge.
Em vaig posar molt nerviós.
Ah, no, no, no, hi ha homes verge,
sinó meuca, sin experta.
Fins a quin punt la sèrie és fidel a la realitat?
On s'acaba la documentació
i on s'enceta la imaginació?
Joaquim Oristrell.
La llicència són els propis personatges que no existien.
Si és cert que August va estar aquí,
com tu sabràs, un parell d'anys,
si és cert que durant aquests dos anys
Tarragona, Tàrrec, va ser la capital de l'imperi,
si és cert que aquest César August era un home molt hipocondria,
que sempre tenia un metge al seu costat,
era un metge que no es deia Pompeu, sinó Marc Aureli Sura o algo així,
que era un metge grec,
era una persona que sempre estava al voltant d'ell
i és cert que el César August era un home que tenia exemes nerviosos,
patia d'hemorroides,
inclús havia suspès alguna de les seves batalles
perquè estava malament.
I si hi ha coses en quant a el que menjaven,
i si hi ha coses en quant als hiberts,
després hi ha coses que són inventades,
no existeix un idioma hiberts.
Ens hem fabricat un idioma hiberts que barreja l'anglès i l'eusquera.
Per exemple, per dir, fes una fila,
diuen, make in a fila.
Vull dir que hi ha coses d'aquest tipus,
vull dir que sí que hi ha llicències,
però hem intentat al màxim
que la sèrie tingués un sostrat històric.
Viagra? A mi em sembla que hi diu Viagra.
I què deu ser? Una planta?
Aquí la tens.
La recepta que farà que el pardal del César torni a volar.
TV3 reconeix que la Via Augusta
és una de les produccions més importants de la temporada.
A més, es tracta d'un producte força arriscat.
Ho reconeix Francesc Escribano, director de TV3.
Som conscients que aquesta gent és un risc.
És un risc quan parlàvem de l'audiència possible.
Evidentment, per aconseguir audiència
tenim altres vies, molt més fàcils
per aconseguir audiència amb el terreny dramàtic.
Aquesta és una sèrie que és molt ambiciosa,
perquè no busca només aconseguir audiència,
sinó que busca que la gent descobreixi
la nostra història i descobreixi qui som.
La sèrie constarà en principi de 12 capítols.
La seva continuïtat dependrà, en bona part,
de l'èxit d'audiència que pugui aconseguir
a causa del seu elevat cost.
Jordi Roure és al cap de dramàtics de televisió de Catalunya.
És una sèrie que per nosaltres és un esforç molt gran.
El que passa és que jo espero que arrasi,
convencen el Paco i la Carme de poder-ne fer més episodis.
Penseu que té un cost, com les sèries que a nosaltres ens costen més,
amb un suplement que és tot el que fa referència a l'època.
Estar en l'ordre del que pot costar un porc a misèria,
però a més a més té el plus de...
té un vestuari especial,
que el gran part s'ha hagut de confeccionar...
Per nosaltres com a televisió és tot un luxe
tenir aquest magnífic grup d'actors.
Fem real i present el nostre passat en aquesta nova sèrie.
De vegades per anar cap endavant en ficció
s'ha de mirar enrere i això és el que fa,
el que fem amb Via Augusta.
El romà ens surt aquí.