Falta un minut per arribar a un quart d'onze del matí.
Temps ara al matí de Tarragona Ràdio
per parlar amb representants dels treballadors del Tadis,
de l'antiga tabacalera,
en aquesta recta final de la fàbrica de Tarragona.
Ja sabeu que el 31 de març,
definitivament el Tadis deixa la nostra ciutat
i tanca les instal·lacions de la tabacalera
que passaran a mans del municipi de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui volem conèixer més dades d'aquest procés final
pel que fa als treballadors
i per això hem convidat Javier Morato,
delegat sindical de l'UGT al Tadis, aquí a Tarragona.
Javier Morato, bon dia.
Bon dia.
I ara esperem que s'incorpori de seguida un altre treballador
que fins la setmana passada justament estava a la fàbrica,
que era el delegat sindical de Comissions Obreres,
també al Tadis, Jordi Aluja.
Però en fi, Javier Morato encara és dels que continua
en aquesta recta final.
Senyor Morato, quants treballadors, quants companys
esteu aquests dies ja en el procés final del Tadis aquí a Tarragona?
Bé, doncs actualment estem 41 persones.
Com vés dir abans, a la presentació del programa
van causar baixa la setmana passada 3 companys
que han tingut la sort de poder ser recol·locats.
i estem en ple procés de desmantelament de les instal·lacions
i de buscar recol·locacions per a la gent que ha votat
per la recol·locació de Tadis a Tarragona.
Llavors, en aquest moment, hi ha un col·lectiu d'11 persones
que encara no els han pogut ofertar una recol·locació
i dins d'aquest col·lectiu hi ha sis persones
que ho tindrem molt difícil
de poder-los ofertar una recol·locació.
Les altres quatre o cinc persones seran més fàcil
perquè estem parlant de gent tècnica
i altament qualificada
i suposo que és qüestió de temps de trobar-li una ubicació.
Però hi ha sis persones en aquests moments
que és el neguit que tenim els sindicalistes
és per trobar-los una solució a aquestes sis persones
que quedaran amb més mala situació que els altres.
Són sis persones amb quina edat
i amb quines circumstàncies laborals?
Estem parlant d'una mitjana d'edat
d'aquestes sis persones d'entre 44 i 47 anys.
I què estan fent actualment?
Bé, actualment a la fàbrica
ens dediquem tothom a fer eines de desmuntatge
i d'anar recollint material i destruint material
i coses que ja...
Fent mudança.
La paraula és fer mudança dins de la fàbrica.
Llavors, clar, aquestes persones són gent
que porten 24-25 anys treballant al Tadis.
Gairement la majoria només ha sigut l'únic lloc de treball
i el mercat laboral avui és molt agressiu
i elles tindran dificultat en poder arribar al mercat laboral.
Al marge, però, d'aquests sis casos,
d'aquestes sis persones que calcula vostè,
la resta, doncs, de treballadors
hauran tingut una sortida laboral acceptable, com a mínim?
Exacte.
O sigui, el neguit de qualsevol sindicalista
és buscar les millors solucions pels treballadors,
degut que ja és un era
i al damunt porta el tancament d'una empresa
i llavors, el primer que fas és intentar que no tanqui,
però en un moment veus que l'empresa tanca,
el que busques és intentar que els mals col·laterals,
com se diu, siguin els més petits
i llavors, amb les negociacions que ha hagut
amb l'Ajuntament, amb l'empresa,
al final hem arribat a una solució bastant acceptable,
o diria més que acceptable, pels treballadors.
Això sempre és clar,
després la voluntat ha tingut el treballador
d'escollir, com estava marcat el pacte,
entre la baixa incentivada,
o recol·locació cadascada a Tarragona,
una escena a Logroño.
Ha hagut companys, concretament set companys,
han demanat el trasllat a Logroño
per circumstàncies particulars que no entrem a debatre,
i la resta va demanar la baixa incentivada i recol·locació.
És a dir, de tota la col·lectió de treballadors,
del Tadis, set només han decidit marxar fora de Tarragona.
Exacte, set treballadors han demanat...
I el set a Logroño.
Bueno, cuidau, estem parlant sempre del col·lectiu
que quedava més desafavorit amb l'ERE,
perquè en gent que podia haver optat per la prejubilació,
també va optar amb el seu dia,
hi ha tres, quatre companys que m'han demanat el seu dia
anar sent traslladats a Logroño per interessos personals.
La resta de persones, la resta d'aquest col·lectiu,
han acceptat la baixa incentivada?
Exacte, han acceptat la baixa incentivada
i amb possibilitat de recol·locar-se a Tarragona.
I s'han recol·locat pràcticament tots,
menys alguns casos d'aquests que dèiem...
Exacte, sí, queden 11,
queden 11, d'aquests 11,
n'hi ha 6 que serà difícil de recol·locar-se,
i la resta esperem que d'aquí al mar se puguin recol·locar,
però n'hi ha 6 que veiem avui per avui,
ho veiem molt complicat que els puguem recol·locar.
I aquests dies, en fi,
amb la previsió de tancar i de marxa el 31 de març,
quin és l'ambient que es respira a la fàbrica?
L'ambient, a veure, és un ambient contraposat,
o sigui, hi ha gent que està,
no diguem eufòrica per ser contenta,
perquè sap que d'aquí 7 setmanes
estarà a casa seva prejubilada,
i altra gent que ha de marxar
i estar trist perquè ha de marxar d'aquí
i voldria quedar-se.
Però l'ambient en general és un ambient de tristor,
perquè tothom, qui més qui menys,
portem més de 20 anys treballant allà a la fàbrica,
hem vist aquesta fàbrica treballar al 100%,
com s'ha dit vocalment,
amb una plantilla que rondava de mitjana als 600 treballadors,
i clar, ara estàs veient que cada dia va sortint una màquina,
anem desmuntant i està quedant allò buit.
O sigui, es veu un edifici enorme,
amb unes sales molt maques, però buides,
i això és la sensació que tens,
que té de tristesa,
perquè ha sigut una empresa,
una fàbrica aquí a Tarragona Puntera,
i en aquests moments veus que és el final de la fàbrica.
El que retrataria la situació d'aquests dies és això que dèiem,
el desmuntatge de maquinària,
l'empaquetament, entre cometes,
i està sortint de la fàbrica.
I està sortint, sí, sí, estan sortint ja.
O sigui, aquests dies, si es doneu un tomb,
podeu veure com hi ha una grua de grans dimensions
que està traient maquinària i carregant-la als camions
per portar-les a altres centres o a reciclar,
o el que hagi decidit la companyia.
S'incorpora aquesta conversa, com anunciàvem Jordi Aluja,
ell, en fi, fins la setmana passada estava a la fàbrica,
i per tant, aquesta setmana s'estrena en una nova situació,
si podríem dir-ho així.
Ell era, o és delegat de Sindical de Comissions Obreres.
Jordi Aluja, bon dia.
Bon dia.
Com se sent a nivell personal, en un dia com avui?
Home, és una mica contradictori.
Vull dir, una mica trist, per lo que deia el company,
i també alhora ha alliberat, no?,
perquè ha sigut molt...
Són tres anys, quasi, d'anunci de tancament,
i això pesa, és massa temps.
Els que són delegats sindicals,
doncs, tenen aquesta sensació d'haver complert,
bàsicament, amb els objectius principals,
tenint en compte la dificultat davant d'un procés de tancament?
Sempre es pot fer més, evidentment,
però sí que tenim la sensació d'haver complert.
I això és important, no?
Ara, sí, sempre se t'ha quedat aquella sensació
de poder haver fet més coses,
haver aconseguit més millors pels treballadors,
però això sempre és la sensació que et queda, sempre.
Això és una cosa habitual.
Però sí que és veritat que, vamos,
estem satisfets de tot plegat.
Javier Morato també fa un balanç globalment positiu
de tot aquest procés tan dur?
Sí, o sigui, a veure, el company Jordi i a mi
ens ha tocat acabar la feina iniciada pels altres companys
i ha sigut un any dur
i creiem que el sacrifici, les angoixes que han passat,
al final han donat el seu fruit
i ens han de sentir satisfets.
Però t'ho torno a repetir que per un sindicalista
és molt difícil sentir satisfets
quan hi ha un tancament d'una empresa.
O sigui, sentim satisfets perquè hem pogut millorar les condicions,
però no ens agrada la forma en què s'ha produït
el tancament d'aquesta empresa.
Jordi Aluja deixava la fàbrica la setmana passada.
S'està produint, per tant, un degoteig de sortides?
Com està anant tot aquest procés en els últims mesos?
Bé, el procés estava...
En aquests últims dies i mesos que queden,
està clar que han de sortir tots els companys
que no tenien possibilitats de prejubilació.
Llavors això depèn de les recol·legacions que han anat sortint
i dels llocs que poden anar agafant aquests companys.
És veritat que quedaran ara mateix uns 11.
Sí, ens ho deia el Xavier.
11 companys que són els que tenen més dificultats, no?
Exacte.
Suposo que d'aquests 11, uns sí, sí, podran anar sortint
més que res per la seva qüestió professional
i els altres ho tenim una mica més complicat.
Però bé, suposo que demanant ajuda a tot plegat,
a tot Tarragona en aquest moment,
doncs podran sortir-ne.
D'alguna manera els sindicats us fan una certa crida
a empreses, companyies, no sé si d'algun sector determinat,
en què puguin valorar la possibilitat
de recol·locar aquestes persones,
aquestes 5 o 6 persones que es queden
amb més dificultats del Tadis?
Exacte.
O sigui, a veure, nosaltres el que estem és bellugant
per a tots els mitjans que tenim
és d'intentar buscar solució, no?
O sigui, sabem que és conflictiu, és complicat,
però esperem que d'aquí al març puguin tindre una resposta, no?
O sigui, ens agradaria molt el 31 de març
doncs dir, tothom ha trobat la seva...
el que ha optat per la recol·locació,
per la baixa incentivada, ha trobat la seva...
el seu lloc de treball.
Amb això nosaltres, com aquell qui diu,
acabaríem de posar la cirereta a tota la feina
que han vingut portant aquest any
i es caig al company Jordi.
Ara mateix, a dia d'avui, hi ha 41 treballadors.
Les previsions que tenen d'ara a finals de març,
quines són?
Que surtin també de manera esglaonada o com seria?
O sigui, tothom que tingui una oferta de treball
pot sol·licitar i marxar
i com t'he explicat abans,
som 18 que complim els 50 anys dins d'aquest any
i per tant s'han pronunciat pel tema de la prejubilació
que si no hi hagués un moviment estratègic
per part de l'empresa
tindríem que deixar la fàbrica el 31 de març.
El dia 31 de març és l'últim dia?
O sigui, perquè les coses anessin bé
seria molt bo que el 31 de març
a la fàbrica de Tarragona
només quedessin les 18 persones
que tenen opció a prejubilar.
Que tothom, la resta,
fins a aquests 41,
tothom estigués ja recol·locat.
Jordi Aluja, que com dèiem,
fins la setmana passada estava a la fàbrica,
quina sensació ha tingut aquests dies?
Últims, abans de marxar.
Perquè el Javier ens comentava justament
tot el procés de desmantellament
de tota la maquinària,
que les sales es van buidant.
Quina sensació queda a nivell personal?
Ja no com a delegat sindical,
sinó com a treballador, no?
De treballador.
Trist, és molt trist.
Jo portava 24 anys ja
i l'he viscut en el seu millor moment
i sobretot el que és la relació humana,
que ha anat també al llarg d'aquests 3 anys
desapareixen molts companys, molts amics
i ara, evidentment, no.
A més d'això,
els teus companys amics
que s'han anat anant,
damunt, doncs, 8.
Ja fas...
Ah!
I se sent l'eco.
Vull dir, home,
és una mica...
tot plegat una mica angoixant.
Quan, en fi,
pleguin vostès el 31 de març,
quan plegui tothom,
l'edifici passarà a mans municipals.
D'alguna manera s'obre una nova etapa,
una etapa fins i tot històrica,
perquè estem parlant, a més,
d'un edifici,
en fi,
d'un gran valor,
amb gairebé un segle de vida,
amb tot el material que vostès tenen,
que han anat recollint,
què faran?
Perquè suposo que hi ha molt material també personal,
no?,
dels propis treballadors,
han estat molts treballadors,
fins quants hi ha hagut en la història del Tadis?
Centenars, no?
Jo m'atreviria a dir
que amb els 75 anys
de funcionament,
o gairebé 65,
han pogut passar per el Tadis,
al voltant,
de 3.000 persones.
Vull dir,
als anys 60,
la plantilla rondava
el miler de persones.
Després va començar ja
anar davallant
fins a les dades que hem estat.
Hem mantingut, potser,
uns anys,
una plantilla constant
d'unes 500 persones,
però ja a principis del 90
el tema va començar a anar davallant
fins a que hem abocat
on s'hem abocat, no?
I amb el material aquest que comentàvem,
que suposo que han anat recollint
a nivell personal
o a nivell, en fi,
del comitè sindical
dels treballadors
que han anat treballant
aquests últims anys,
pensen fer alguna cosa?
Aviam,
això sí que està al nostre cap,
de poder fer un recull
de tot plegat,
més aviat des del punt de vista
humà, no?,
de lo que han sigut
els treballadors.
I sí que és,
bueno,
la intenció és formar
algun tipus d'associació,
algun tipus de...
sí, d'associació,
per poder recollir tot això
i tenir el material suficient
com per fer algun llibre
i poder publicar el tema,
inclús fer alguna exposició,
seria molt bonic.
És a dir,
seria una mica la intenció,
ja és que a més ho estava pensant
sense saber-ho,
que realment tenint en compte
la gran quantitat de treballadors
que han passat
per el Tadis,
en fi,
de crear un col·lectiu
d'ex-treballadors
que d'alguna manera
mantinguin en la memòria viva
de la ciutat
el que ha estat el Tadis,
no?
O sigui, a veure,
nosaltres actualment,
i fa pocs mesos,
se va dissolt
el que és el grup d'empresa,
que va sortir premsa
massa que va ser el dia d'ahir,
publicat,
que han fet donació
de tota la documentació
del grup d'empresa
a l'arxiu municipal.
Després també,
l'arxiu municipal
també s'encarrega
de recollir molta documentació
per guardar-los ells
allà a l'arxiu
i molta d'aquesta documentació
sembla ser que
se farà una exposició
com bé ha publicat
el senyor alcalde.
Suposo que algun dia
s'haurà de parlar amb naltros
i s'haurà d'acabar
d'anar a opinió
i enfocar el tema
si podem aportar alguna idea
més per fer aquesta exposició
i aquesta jornada
de portes obertes
que vol fer el senyor alcalde,
no?
Però, a banda de tot això,
doncs sí que és veritat,
perquè és que, a més a més,
amb el cas del Jordi
i amb el meu particular
i també amb alguns altres,
naltros som fills
ja de treballadors,
o sigui que,
a banda d'estar 24 anys,
com aquell que hi diu
des de petits,
han vascut a tabac,
en galera.
Llavors,
tenir moltes experiències,
molt d'això
i sí que ens agradaria
fer,
com ha dit el Jordi,
intentar fer un llibre recull
de tot el que ha sigut
amb experiències,
amb les anècdotes
que t'expliquen els companys,
amb coses que han passat,
perquè allò
ha hagut gent
que ha sigut tota la seva vida,
no?
I des que hi havia mil treballadors
fins que en quedem 40,
anècdotes n'han hagut
un munt.
històries,
les que vulguis.
La veritat és que
quan es tanca una fàbrica
no hi ha gaires motius
per celebració,
però fins i tot,
i al fil del que estem parlant,
s'han plantejat de fer
com una mena de trobada,
d'una gran reunió,
no sé si d'anar festa,
perquè segurament
no seria una festa,
però sí que una gran trobada
d'extreballadors del Tadis,
o això no s'ho han plantejat?
En aquests moments...
No hi hem pensat, no?
Amb les circumstàncies...
Cuida-ho,
sí que pensem,
perquè nosaltres
devem tindre una mena de...
Ja suposo que
per les venes
es corre tabac,
a més d'això,
i com t'he deia abans,
el Jordi i jo
sí que hem pensat
de fer alguna cosa.
El que passa
és que amb la situació
que s'ha produït això,
en alguns moments
de crispació,
el que volem és deixar
que la cosa s'acalmi
i no discuteixo
que d'aquí uns mesos,
encara que ell,
per una banda,
jo estigui en una altra banda,
nosaltres tenim una amistat
de fa temps
molt forta
i volem
iniciar un projecte
que comptant
amb la col·laboració
dels altres,
però volem deixar
que passin un temps,
reflexionar,
recopilar dades
i quan tinguem
potser,
com bé deies,
algun dia
la millor fórmula
serà d'aquí un any
o d'aquí nou mesos
o no ho sabem,
intentar fer amb ella
una concentració,
fer una trobada
de gent,
a veure com respon la gent
i poder vendre
el projecte
si el tenim acabat
a tindre l'any estil.
En fi,
és el testimoni
de treballadors
en aquest procés final
del Tadis,
un procés sempre trist
com és el tancament
d'una fàbrica,
tot i que
estem parlant
de tot un símbol
per la ciutat de Tarragona
com és l'antiga
tabacalera.
Seguirem en contacte,
malgrat que ells
deixin la feina
i tanqui tabacalera,
seguirem en contacte
amb treballadors
com Javier Morato
i Jordi Aluja,
Javier Morato,
delegat sindical d'UJT,
que encara continua
i estarà fins l'últim dia,
fins a finals de març,
i Jordi Aluja,
delegat sindical
de Comissions Obreres,
que fins la setmana passada
també ha estat
treballador d'Alta Ví.
Seguirem en contacte
amb ells,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als micròfons
de Tarragona Ràdio
i tant de bo
també es puguin solucionar
aquesta situació
més conflictiva
d'aquests companys,
5 o 6,
que vostès diuen
que tenen més dificultats
segurament
per trobar
una requalificació,
una sortida professional
a la seva marxa
d'Alta Ví.
Moltes gràcies
a tots dos
i que vagi molt bé.
Gràcies a tots.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.