Obrim ja una nova hora del matí de Tarragona Ràdio.
Bé, és un parlar perquè ja des de primera hora del matí
això resta més que obert, és la ciutat de Tarragona,
la Rambla Nova com a escenari.
Hi ha altres raconets de la ciutat on també hi ha parades de llibres
i roses més modestes,
algunes davant de les pròpies llibreries més petites,
però lògicament el centre neuràlgic és la Rambla.
Els actors i actrius, en el millor sentit de la paraula,
van transitant, si a la primera hora eren els propis llibreters
i persones que instal·laven les parades de llibres
i de les entitats, els nostres companys de la ràdio
que també estaven instal·lats a aquest estudi.
Després el relleu, l'empresa, els nens i nenes de primària de les escoles
que a matiners a les 9 del matí ja eren per aquí.
Després ja han arribat els més grandets,
aprofitant que a les 11 surten a fer l'entrepà, adolescents, joves,
i ara podríem dir que el públic que passa per la Rambla Nova,
si més no pel endavant nostre, ja són persones de totes les edats.
I a banda, els candidats i candidates que, la veritat, van transitant,
també es mouen amunt i avall, allò saludant, petonejant
i, clar, aprofitant també aquest magnífic escenari.
Recordem que tots els oients i no oients simpatitzants,
no simpatitzants que passen per davant del nostre estudi,
els obsequiem amb uns punts de lectura magnífics de la ciutat de Tarragona
i amb la petita història de Tarragona Ràdio amb motiu dels 20 anys.
Continuem parlant amb els autèntics protagonistes de la festa,
lectors, lectores, compradors, compradores, llibreters i editors.
Editors que s'esforcen, Déu-n'hi-do, per posar damunt la taula
bona part dels protagonistes de la nostra ciutat i de les nostres comarques.
Ens acompanyen en aquest moment del matí, Manel Rivera,
és el director de Silva Editorial.
Manel, bon dia.
Bon dia, la Iolanda.
Joan López, bon dia.
Hola, molt bon dia.
És el director del Mèdol.
Abans, Manel, hem passat per una de les llibreries més potents de Tarragona
i aquest llibre de la laboral és el que deien que estaven venent més com a llibres locals.
Doncs l'editor té poca fe perquè d'una poca...
Jo crec que t'acabo de donar una notícia que no es coneixia.
Quina llibreria era?
No ho sé, ara li preguntaré. A la Capona era?
Sí, em penso que sí.
A la Capona també està.
Bueno, doncs bé, és un llibre de Buqueres.
Buqueres és una de les persones, un aparellador,
que s'ha esforçat més en divulgar l'arquitectura de Tarragona i de Reus també,
perquè va fer un llibre sobretot de Ravals.
I llavors va fer una feina, ell va ser professor a la laboral, ara complès educatiu,
sobre els 50 anys, sobretot sobre la base ideològica i constructiva de la laboral.
Hi ha altres iniciatives, el Col·legi d'Arquitectes també ha tret un llibre més car
i la laboral treurà el dia de jornada Portes Obertes, diumenge 29, un altre llibre.
No s'obren, són aportacions complementàries.
Sí, però són mirades diferents.
Aquesta des del punt de vista arquitectònic és magnífic perquè a més està il·lustrat
amb fotografies que presenten aquest complex que Déu-n'hi-do.
És fotogènica, la laboral és una arquitectura gairebé internacional
a l'any que es va fer, als anys 50.
Efectivament, i un espai que tot i que hi havia aquesta distància
està vinculat amb moltes persones, no només de Tarragona, sinó de tot Catalunya,
de tot l'estat.
Sí, sí, jo crec que encara es pot fer la història humana i donaria molt de sí.
Molta, per exemple, els anys mítics de la transició política i tot això,
havia fins i tot partits polítics i cèl·lules dintre i mogudes molt fortes
i esport i teatre i tot.
I tu vas estudiar a la laboral o no?
Jo vaig fer teatre a la laboral.
Tu vas fer teatre, veus?
Amb l'Arturo.
Sí, amb l'Arturo Benítez.
L'Arturo Benítez.
Que va ser amb el meu professor de gimnàsia.
També, veus?
I anaves a la Griselda també, suposo que és la pasta de la parella.
Efectivament, amb el Toni Terrida, amb l'Enric Pujol.
A veure si algun autor, autors s'animen i fan la història humana.
Fem el llibre de la història del grup de teatre de la laboral.
Joan López, quin és el llibre que més has venut aquest matí?
Va, la primera, la primera pregunta, que em fa il·lusió.
M'agrada molt que em facis aquesta pregunta.
A mi m'agraden molt els llibres del Mèdol,
malgrat que són llibres que molts d'ells resten en el rebost de l'editorial.
A mi m'agraden moltíssim.
I sempre m'agrada dir cada any tota la feina que ha fet el Mèdol per la cultura popular.
Ara que tothom ha dit llibres de cultura popular,
ho dic des de l'estimació i ell ho sap des de la sinceritat més absoluta.
Sí, sí, això t'ho reconec des de...
És un editorial que respecto moltíssim.
No des d'avui, s'ha de fa molts anys.
Bé, nosaltres...
Et contestaré la pregunta aquesta.
Vinga, va.
Perdem a l'Afalac sempre, Joan.
Després de dir-te una altra cosa que la tenia el PAP.
Quan has fet la introducció a aquesta entrevista has dit
els editorials que s'esforcen a treballar les novetats per Sant Jordi.
Nosaltres no.
Tu no n'has tret cap.
No hem tret cap novetat per Sant Jordi.
Hem tret únicament dos llibres...
Però has canviat alguna portada.
Que tocava editar-los com és el Premi Joan Amades de Cultura Popular
i un encàrrec que ens ha fet el Col·legi d'Advocats de Tarragona
que es diu el Jutges de Pau, 150 anys al saber de la justícia.
No hem tret cap llibre, cap novetat,
el que s'entén proponent com a novetat,
que és promocionar-la, anar a fer entrevistes i tot això,
perquè nosaltres des de fa 4 o 5 anys
volgudament ens hem posat en una segona o tercera
o potser quarta línia del sector editorial a Tarragona
i a la zona que més treballàvem nosaltres
i el que ens dediquem bàsicament
és a donar, a treure totes les coses que hem anat fent fins ara
i que per un motiu o per un altre
ens han quedat restes d'exemplars.
I això enllaça perfectament amb la pregunta que em feies.
Quin és el llibre que hem venut més avui?
Hem venut 7 exemplars d'un llibre que es diu
embolica que fa fort, que el seu autor era el dibuixant Napi
i amb textos del Joan Carnicer
i hem venut 7 exemplars perquè se'ls ha quedat una sola senyora
i eren tots els que havien portat a la parada que tenim aquí
a la Rambla Nova, cantonada en Sant Francesc.
I heu tingut curiositat de preguntar per què?
No, no, no, jo no pregunto.
Tu vens i ja està, ja estic jo per preguntar, no?
Estem per fer festa, vull dir, i aleshores avui la festa
ja no és de les editorials sinó que és de la gent,
vull dir, el que dóna goig realment és veure que la gent surt al carrer
ara són les 12 de la migdia i aquí girem el cap per la Rambla
i estem veient gent de totes les edats.
Sí, és magnífic.
I això, realment, la festa Sant Jordi és una excusa per sortir al carrer
però bé, que la cultura catalana, les roses i els llibres
siguin una excusa per sortir al carrer i fer festa
és de les coses que més ens convenen amb el nostre país
i que ojalà en trobéssim unes quantes més com aquesta a la resta de l'any.
Jo quan he dit el tema de la cultura popular, que ja sap el Joan també,
a banda que fem un programa, un espai a la ràdio, sempre hem tingut molta tirada,
bona part d'espectes relacionats amb la nostra cultura popular
els hem descobert a través dels llibres del Mèdol.
Sí, és que nosaltres, mira, ens hem entestat en especialitzar-nos en la cultura popular
perquè hem vist que era la primera col·lecció que vam treure nosaltres
va ser la col·lecció L'Agulla i bé, és la col·lecció que hem tret més títols
i al anar traient títols de temàtiques diferents
hem anat veient que a les llibreries i a les biblioteques inclús
el concepte de cultura popular entès en un sentit ampli.
Aviam, cultura popular, aquí a Tarragona, i a tot arreu en definitiva,
però aquí a Tarragona passa en una llibreria.
Aviam, un tema de gegants, de capgrossos, de castells,
de Tarragona segur que el tenen, però si vas a buscar la mateixa temàtica
de Manresa, de Figueres o de Girona, segurament no el tindran.
Nosaltres el que hem fet és intentar cobrir aquest buit
que pensem que hi ha dintre dels prestatges de les llibreries
de la cultura popular i el que hem fet és muntar una mostra itinerant
de llibres de cultura popular que els que sou aquí a Tarragona
la podeu veure per Santa Tegla, que ja fa quatre anys que tenim al costat...
Són veïns, quan fem el programa de Santa Tegla són veïns.
És una parada que la gent repeteix cada any perquè troba llibres
que normalment no troba de temàtiques de cultura popular
en sentit països catalans, que les llibreries normalment no els troben.
Nosaltres els tenim permanentment i aquesta mostra la tenim aquí a Tarragona
de Santa Tegla, però és que pensa que anem a unes 25 o 30 fires al carrer
que hi ha per tot Catalunya, amb la mateixa mostra.
Des del Porró fins a... Jo què sé, tants exemples que hi ha,
des de Silva aposteu per moltes coses.
L'escudeu i el Porró, el diner...
També, exacte, el diner.
Però aposteu molt també pel territori.
perquè és això, les empreses petites, l'ha dit Joan,
fent coses complementàries, que no sobran.
Per exemple, ara l'he de dir, però fer propaganda de la Jolanda
no ho diguis, no ho diguis, per favor.
Ella surt com a personatge en un llibre que es diu El Callar, vivències personal.
És un llibre molt original, és un llibre, jo sé, Gironès, un home que s'ha fet escriptor
en aquests darrers anys, mai no és tard per fer-se escriptor, era un home que tenia gran vocació,
ha fet un retrat molt personal.
Li interessa no només a gent de... està per aquí a prova, dos metres nostres.
Ara vindrà, ara parlarem amb ell.
Ell parlarà millor, però jo dic que és un llibre d'una lectura molt plena.
A més, El Callar està molt vinculat al país de Tarragona.
És el mateix país.
Tenim un altre llibre, com he evitat un accident de trànsit, ha estat un èxit,
aquest arriba a la televisió, a la ràdio, però no he fet jo la promoció,
l'ha fet el mateix autor.
El mateix llibre, no?
És un moço d'esquadra, és d'Alcanar, ell actua a les Terres de l'Ebre.
Nosaltres també, com som petits, deien els autors, impliqueu-se també,
és la vostra història.
Històries de la història, de Constantí...
Jo enumero, eh, jo aprovecho la ocasió.
Sí, no, no, jo vaig mirant...
És que aquest, per com evitar un accident de trànsit, és un llibre de nivell.
Sí.
Un llibre interessant, important, dins d'aquesta temàtica.
Però mira si som humils, que la versió en castellana ha dit
que busqui un editorial més important, un editorial que arribi...
està mirant en Planeta, que arribi més als mitjans de comunicació.
Perquè si no arribes als centres de distribució d'aquesta informació,
la veritat, la logística és molt feixuga per a les editoriales petites.
Molt bé.
Històries de la història, tenim una antologia també per aquí.
Això és un llibre per a rencarre, perquè també són empreses de serveis editorials.
Això ho va fer el partit del socialista de Constantí,
i és el dia de Sant Jordi, recordem que és el dia del llibre,
és l'aniversari de la mort de Césped i de Cervantes.
És un dia de roses, roses també és un símbol del socialisme democràtic i de llibertat.
I, a fet, s'ha plegat autors diversos i també gent de Constantí.
És una cosa curiosa.
Molt bé.
És una festa cívica.
La Gòria, que cada any ens aporta un volum, fins i tot és matemàtica.
L'any passat va ser íntima paradoxa, enguany versos polièdrics.
Un autor també de Constantí, ja gran, de Gà, que escriu bastant bé narració i poemes en català i castellà,
Josep Maria Roca, que és com una novetat.
Això és molt curiós, un producte molt curiós.
Això ha estat Àngel Juárez de Mediterrània.
Ha promocat l'edició d'una autora, una poeta cubana inèdita, Xiomara Leiva Romero,
amb motiu dels 40 anys de l'aniversari de la mort del Txé.
I, posteriorment, una reflexió sobre la revolució,
sobre el que significa el personatge del Txé.
Un personatge molt controvertit, però la imatge més divulgada...
Ara torna, ens en veuen de samarretes un altre cop del Txé.
És que aquesta foto és mítica.
Preparem un altre llibre el dia 5 a la vaqueria, a veure si se'n recordeu.
El 5 de maig, a la vaqueria, fent un homenatge a l'Agustí Guti Respere,
un home que era periodista i escriptor, i ho fent tres grups.
Fa dos anys el vam tenir un Sant Jordi aquí a la ràdio.
Ah, sí, va escriure el llibre de la història de la cooperativa obrera.
I una persona molt estimada, molt recordada i mai oblidada.
I molt humil, que és una qualitat que no tenim tots.
Efectivament, i recordada pel seu tarannà com a periodista,
però sobretot perquè era una bellíssima persona.
Però recordeu, el 5 de maig, un concert, perquè ell també era músic,
i la presentació de la seva obra completa, El sueño teje el mundo.
I després un altre producte i acabo, la xica del violín d'un doctor jubilat,
Josep Papazeit, que ha fet una novel·la en castellà que va escriure els anys 50,
al Congrés Eucarístic de Barcelona, i l'ha editat ara.
Els llibres tenen a vegades un llarg recorregut.
Quina diferència l'especialització del mèdol i la versatilitat de Silva, no?
El va ser el pioner, el de Gáez, el Joan, d'aquí de Tarragona.
Jo me'n recordo quan va venir ell i va presentar un llibre,
jo era periodista, el llibre aquell de la història de la cambra de comerç.
El llibre de Pedro Heras i más.
Els anys 90, era, principis dels 90, sí, sí.
No, a veure, nosaltres, ell ho diu molt bé,
nosaltres vam ser, no els pioners, vam ser els primers bojos
que aquí en aquestes comarques vam decidir muntar un editorial comercial
i que, amb la idea que el nostre producte, el llibre,
es pogués trobar a qualsevol llibreria del país.
O sigui, no vam ser mai, no vam voler ser mai un editorial local,
sinó que era un editorial d'aquí de Tarragona
amb projecció de difusió arreu de Catalunya.
I per això vam entrar des del primer llibre
en tot el costós procés de la distribució comercial professionalitzada
que, com el Manel molt bé sap,
doncs, vull dir, ens retallen un molt bon percentatge
del que paga la gent a la llibreria.
I d'aquí que nosaltres ens vam inventar fa uns cinc anys
el fet de posar darrere de cada un dels nostres llibres
un detall de com anava el repartiment del preu.
El Manel Riu, eh?
Sí, el Manel Riu, però...
El conte és clar, és el que diuen els polítics.
Ni el Manel, ni cap de les editorials de tot aquest país
ens ha seguit amb l'exemple.
No, no, perquè...
No, però teníem fer escola, eh?
La veritat és aquesta.
Era i segueixen un tema.
Per nosaltres és molt important el fet de saber
que, per exemple, aquest que tinc aquí damunt de la taula,
un llibre que val 13 euros a l'editorial,
el fet de...
de la producció, tot inclòs, paper relligat,
ens costa 3,90.
I la gent paga 13 euros a la llibreria.
Els 10 euros restants?
Qui vulgui, doncs, que em miri l'última pàgina del llibre
i sabrà on va anar a parar la resta de diners.
Hi ha molt d'amor bosc, que potser dius
escolta, doni'm un llibre de l'editorial al Medo,
li doni quin?
No, no, el que sigui, vull veure a veure què es queda cada cop.
A mi, Jordanda, no em consta encara que comprin els nostres llibres
per l'última plana, eh?
Què et sembla això, Manel, de posar?
A mi, és un acte de llibertat,
l'acte de llibertat del Medo, de Joan López.
Això va molt bé.
Això és pedagogia, pedagogia de base,
perquè a vegades hi ha tanta propaganda al món
que a vegades no se saben les xifres de les coses, no?
No, home, jo l'altre dia parlàvem amb el tema dels drets d'autor
i tot això que hi ha amb l'Esgai i l'audiovisual,
i un escriptor em deia
jo estic una mica tip que m'assenyalin amb el dit,
que em diguin que som d'aquesta manera allò altre,
diu, el que cobrem els autors literaris
no té res a veure amb el que cobren els altres autors,
per tant, que no ens posin en el mateix sac, no?
Sí, sí, el problema és aquest,
que mira, avui dia editar
és relativament fàcil,
és qüestió de tenir uns diners
per poder-los destinar
a cobrir els costos d'edició
i això ja vol dir editar.
Altra cosa més important
és la difusió, la promoció,
que això sí que val diners
i bé, has de tenir
a l'empresa editorial que se'n faci càrrec
la vocació de promocionar i d'invertir
perquè aquell producte llibre
doncs sigui àmpliament conegut
i és una de les coses que nosaltres
des de fa uns quants anys, 5 o 6 anys,
ja hem deixat d'estar per aquesta labor
perquè hem arribat a conèixer
bastantes misèries de molta gent,
així com molta gent
s'ha conegut les nostres
i bé, quan en un món de llibertat
doncs penso que cada qual ha de fer
el que li sembli
i si nosaltres des d'aquesta visió
d'un editorial una mica marginal
doncs de tot l'establishment
doncs vull dir, volem seguir sent això.
Per aquesta marginalitat
amb els temps que corren a nivell general
que bé, que es compren i compren i compren editorials
que no saps ben bé ara el segell
de cada llibre que compres
no saps a quina multinacional pertany.
Però és molt enganyós, eh?
Mira, us diré una dada, no?
El negoci editorial està en mans de dos altres empreses, no?
No, no, no, el planeta està guanyant diners
sobretot en l'immobiliari, en el sector immobiliari.
El senyor l'ara ha invertit
a la zona de les empreses celades.
És a dir...
I el mantén a tres.
Exacte.
És a dir, les editorials no guanyen diners.
El que passa és que algú s'ho munta bé.
Per exemple, hi ha un exemple molt clar
que és l'anagrama, no?, de Ralde.
Doncs bé, ha apostat per la narrativa,
per la narrativa de prestigi,
un home en contactes internacionals
que ja va començar l'any 70,
averigua quin llibre té èxit a l'estranger,
compra el dret de traducció...
Fa sempre una ediciós molt econòmiques,
sempre la mateixa edició, el mateix diseig,
i s'ho munta bé.
Són gent també amb molt bones relacions.
Però això són casos molt, molt...
Fins i tot grans editors han desaparegut,
com a Mucnik.
Mucnik va ser un gran editor.
Barral va, la seva darrera part de la vida,
va ser polític, va ser senador o eurodiputat,
va demanar fins i tot un lloc de política
al seu amic Joan Rebentós,
o sigui, se va enfonsar.
O sigui, que la història és molt dramàtica,
és un ofici molt romàntic, això d'editar, eh?
És un comadron,
perquè la paraula d'editar ve del llatí,
donar llum, parir...
És això.
I això d'autodenominar-vos al mèdol marginals?
Vols dir?
Sí, perquè ara...
És el fet de no estar dintre del rotllo del muntatge...
No està en el circuit.
El circuit, no, nosaltres hem volgut sortir d'aquest circuit.
Vull dir, ja et dic, ha vestit...
Tu, perquè com a la cosa marginal s'associa amb l'antisistema,
dic, jo no veig el Joan així...
No, no, home, jo tinc una aparència que no...
No, no, no ets sospitós de res.
No soc massa sospitós d'estar fora del sistema,
però des del punt de vista de la feina,
doncs nosaltres ens hem volgut sortir del sistema editorial,
perquè primer, perquè van ser els primers que vam començar
i després ens ha seguint altra gent.
Ho estan fent molt bé.
I són gent, doncs, que han posat una visió comercial i empresarial
per davant de tot.
Nosaltres no...
Bé, jo personalment no soc així,
no he volgut ser-ho mai, ni sabria ser-ho.
Aleshores, doncs veu el que he fet?
Jo, ja que no vull ni puc lluitar
amb aquestes grans muntatges d'inversió,
de comprar voluntats, d'intercanviar cromos,
entre els polítics, els no polítics,
els poders econòmics, en definitiva,
doncs vull dir, mi he volgut sortir-me,
perquè estic molt feliç, molt més tranquil,
fent-ho d'aquesta manera.
Però l'any que ve ens trobarem aquí, no?
Sí, sí, l'any que ve, l'any que ve, l'any que ve,
fins que ens quedin llibres per vendre.
Perfecte.
I com sé...
I si us en deuen quedar uns quants, no?
Uns quants, uns quants.
En 380 i gairebé 400 que n'hem fet,
ens en queden uns quants de no tots els títols,
per sort, però, vull dir, ens en queden uns quants, no?
I com ja dic, hi ha molta gent,
molta, no tanta, però vull dir,
entre el Manel, Cosetània, Arola,
altra gent d'aquestes comarques,
doncs que estan fent una molt bona tasca,
diguéssim, de donar sortida
a tota la producció editorial
dels autors que genera aquestes comarques,
doncs bé, ja no és el problema de consciència
que jo podia tenir molt al principi de l'editorial,
que érem els únics que estàvem,
i m'ho pensava moltes vegades
abans de dir un no a un autor,
perquè sabia positivament
que si no ens hi posàvem nosaltres i el fèiem,
aquell llibre mai sortiria.
Ara hi ha altres opcions,
doncs la gent lliurement tria,
nosaltres ja no ens autopostulem
per ser un editorial de primera línia,
ni de segona ni de tercera,
sinó que ens conformem
en seguir estant presents dintre del mercat,
ser conscients de les nostres limitacions,
i cada vegada anar-nos retirant,
volgudament retirant,
doncs cap a una posició, diguéssim,
més de veure els toros des de la barrera.
La producció que ens has presentat avui,
així com a novetat de Sant Jordi,
fa veure que Silva també ha trobat el seu lloc aquí.
El seu?
El seu lloc.
Sí.
I el seu camí.
Sempre és que hi sé.
I els autors pels que opteu i aposteu.
Sí, a mi m'hauria agradat fer més coses,
jo no sé què faré en el futur, no lo sé.
El que passa és que també tenim unes limitacions,
tot el que lluitem molt,
hem de canviar també el context sociocultural,
no només del país,
sinó també de Tarragona,
hem de canviar el context sociocultural.
I això no està en les meves mans,
això és una cosa més col·lectiva.
Mentre, jo fins ara no...
Joan m'ha entendrit, no?
Jo, els autors encara...
No ho pretenia, eh?
No, però jo encara no m'agoso dir que no,
encara no he gosat,
però algun dia potser que estigui també fora del sistema
i ja digui no.
Mira, Manel, perdona, eh?
Tu saps que l'editor pels autors,
quan l'editor diu que sí,
és el pare, l'amant...
La persona més estimada per l'autor, no?
I quan diu que no, és justament el contrari.
Sí.
Aleshores, doncs, vull dir,
nosaltres tenim una professió
que el fet de dir sí o no
ens pot crear molts d'enemics
i segur que també ens crea amics, eh?
Entre un i l'altre, jo, vaja,
penso que hi aconseguim més dels últims d'amics que d'enemics,
però cada vegada més, doncs, els no's s'han de dir
perquè realment tu saps que ens arriben
moltes, moltíssimes propostes
que no mereixen una altra cosa
que fer 50 còpies a Multicopista
i regalar-les, doncs,
als millors amics de l'autor.
Però és un problema d'aquest país
perquè en castellà s'editen gairebé 70.000 exemplars.
Ara hi ha les estadístiques,
les he perdut,
i en català entre 7.000 i 10.000.
Déu n'hi do, eh?
A l'any.
Entre 7.000 i 10.000,
una llengua com la catalana,
de títols a l'any,
i en castellà 70.000,
una de les produccions més importants a l'anglès.
Amb això s'obre,
hi ha llibres que s'obren.
cap llibreria,
la més bona del món,
amb tres plantes de superfície,
pot absorbir aquesta producció.
No hi ha espai.
D'aquí després,
doncs, diguem-ne,
la gran lluita per un tros de parador
de les editorials, no?
Sí.
I com han de parlar amb els lluiters?
No, la lluita és fins i tot d'espai, eh?
Ens ho comentàvem,
que el centímetre quadrat d'una part d'una llibreria
és com l'especulació immobiliària.
Jo no me barallo a la llibreria,
jo no vull...
Aquesta lluita...
El Joan va ser més lluitador que jo amb aquest tema.
Home, per dir-te que nosaltres,
ara us semblarà curiós, no?
Però nosaltres no fem mai presentacions a llibreries,
a no ser que el llibreter o l'autó ens ho demanen.
Vosaltres feu més performances.
Doncs sí.
Més coses així.
Doncs una mica més singulars.
Senyors, a mi m'encanta que continuï endavant
en aquest negoci dels llibres.
Que es publiquin llibres,
aquells que voleu
i aquells pels quals heu apostat.
Només faltaria.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui,
Manel Rivera, director de Silva Editorial,
i moltíssimes gràcies, Joan López, d'Edicions, al Mèdol.
Fins al proper Sant Jordi,
si no ens veiem abans, que espero que sí.
Home, doncs a la teva disposició, eh?
I tu també, eh?
Moltíssimes gràcies.
Sempre que vulguis.
Ara parlarem amb alguns dels autors, eh?
Ara en parlarem.
Després d'una pausa per la publicitat.
Gràcies.