És un quart de dues, malgrat que el temps està fent una mica de les seves.
Poc o molt ja tenim l'estiu aquí, en plena primavera.
I una de les característiques de la primavera o l'estiu
és la presència de les festes a casa nostra.
Som de festes que hi farem, ens encanta celebrar festes
i compartir amb la comunitat bones estones, sobretot de diversió.
Els que comencen les festes aquí a la ciutat de Tarragona
són els veïns de Torreforta i més concretament
l'Associació de Veïns Progressista de Torreforta
que està previst que el proper dia 29
comenci a celebrar la seva major festes
que se celebren a Torreforta i que, òbviament,
estan obertes a tota la ciutat.
Ens acompanya Manolo Borreguero,
ell és el president de l'Associació de Veïns.
Borrero.
Borrero, doncs mira, jo l'ensenyo.
Manolo Borrero, mira, l'he tornat a batejar, què hi farem?
Doncs disculpi.
Sí, sí, és que a més la disculpa que és normal
perquè ja m'han dit de tot.
en el cognom, ja m'han dit de tot.
Clar, quan és un cognom poc habitual,
Míriam, el meu no s'equivoquen mai.
García, vostè dirà aquí qui s'ha de convocar.
García és el segon meu, també.
També, veu?
A lo millor s'ha de canviar.
Doncs disculpa, és que cadascú s'ha de dir com s'ha de dir
i tenim l'obligació de dir-ho bé.
Manolo, així no hi haurà més.
Molt bé.
Manolo Borrero.
Molt, Manolo.
Són els primers.
I és perquè, bé, quan vostès es van constituir com a entitat,
van dir, hem de triar una data per la nostra festa
i aquesta els va semblar que de les que hi havia en lliures
era la més adieta.
Exactament.
Quan altres es van constituir,
doncs, havien les dades aquestes,
o bé el juny o bé després del Pilar,
que és les altres associacions,
són quan començaven uns la segona setmana de juny i tal
i acabaven a la tardor en les festes del Pilar,
del barri del Pilar, precisament.
I llavors vam creure convenient de començar-les abans,
abans, o sigui, diguéssim, a la primera...
Nosaltres sempre fem el primer cap de setmana de juny,
caigui com caigui,
a vegades acabo el dia 1, el dia 2,
però nosaltres a les festes, diguéssim, al ball,
per dir-ho així, que és el que sentem per festa,
començant sempre la primera setmana de juny.
I no vam continuar res.
Era del Pilar perquè ja el temps no podia acompanyar,
ja a la tardor feia més fred per estar de nit
per les vetlles i tal,
i vam considerar en aquell moment
de fer-les els primers.
Llavors trenquem el foc.
Clar, perquè és que a més així,
també és la característica ja,
tothom sap que les seves són les primeres.
I jo volgui que no, ja fa una...
Per bo, per dolent, trenquem el foc.
I doncs, miri, les primeres festes,
tot just després de les eleccions municipals?
Sí, en guany sí, ha caigut així,
les coses han coincidit així,
i nosaltres fem el dissabte el sopar de Germenó,
el sopar de Carmeñola, com li diem.
Cada any s'han acompanyat tots els partits polítics
i en guany sabrem si continua l'alcaldable
o el partit polític que està avui en el poder,
o si hi ha un altre, o hi haurà canvi de...
O estan tots en un balneari descansant després de la campanya?
M'han promès que vindrien,
sinó els resultats que siguessin.
I, bueno, doncs, com cada any,
sempre seran benvinguts i ben rebuts
a les nostres festes, com cal.
Des de l'Associació de Veïns,
vostès fan moltes activitats durant tot l'any
en diferents col·lectius.
Aquesta és una festa-festa, com vostè deia.
Ja fan actes, diguem-ne, a nivell de xerrades,
de formació, d'informació al llarg de l'any.
I això és una cosa així com a festiva,
alegre, de ball, de diversió.
Exactament, això és la festa.
Ja traiem una miqueta del cap
el que són les fenyes diàries,
el dia a dia,
el denunciar a l'Ajuntament
una borrera que està trencada,
el denunciar una farola que no funciona.
Després, com bé has dit,
estem també en un col·lectiu,
en el centre cívic,
que sembla pràcticament que sigui nostre,
perquè allí, entre el col·lectiu de dones,
el Punt Òmnia,
tenim un Punt Òmnia que funciona molt bé,
i el PDC, o sigui,
el Pla de Desenvolupament Comunitari,
doncs té molta, molta, molta feina
tots els dies, pràcticament tots els dies.
També col·laborem en les altres institucions,
com ara mateix el Casal Amic,
de Camp Clat.
Que fa una feina...
Fa una feina molt bona, molt bona.
Ho hem de dir que fa una feina magnífica.
I, bueno, la col·laboració nostra,
en tothom que es la demana,
estem sempre disposats a donar-la.
El Pla Comunitari està servint, no?,
d'eina una miqueta per aglutinar,
per anar resolent les problemàtiques del dia a dia,
per afrontar aquesta nova situació
de la immigració al barri, també, no?
Sí, sí, sí.
El Pla Comunitari, precisament,
nosaltres ja fa vora...
vuit anys, set, vuit anys,
que estem amb ells,
i sempre s'ha hagut una feina
d'acció dels immigrants
i d'intentar que aquests immigrants
s'avinguin a l'altre.
O sigui, ells poden tindre, com és normal,
que ningú li pot perdre
les seues creències, la seva fe,
però viuen en un entorn
que els immigrants
creiem,
creiem des del Pla Comunitari,
i des de la pròpia associació,
que s'han d'integrar al barri.
O sigui, a banda de que,
clar, indiscutiblement,
nosaltres la posem mai,
ni se posem,
en el seu terrenar.
Però intentem que vinguin sempre
a l'actuació,
a la representació del barri
i a la forma de viure del barri,
inclús el barri,
Tarragona, Catalunya, Espanya.
El que passa és que hi ha una realitat
que no podem obviar
i és que aquests nuclis
de persones vingudes de fora
es concentren en determinats punts
de Tarragona.
Sí,
això és una veritat,
és una veritat que se concentren
en certs punts,
però, bueno,
encara que aquesta concentració estigui,
s'ha d'intentar,
per tots els mitjans,
que aquesta concentració
cada vegada sigui menys
i cada vegada s'integrin més,
doncs no ho sé,
en l'escala,
en el bloc,
en el barri.
A mi m'han explicat
que els col·lectius de dones
en això estan fent molt
a través de les dones
vingudes de fora,
estan mantenint
una relació molt estreta.
En el centre civil,
precisament,
el col·lectiu de dones
està sempre fent una feina...
Bueno,
les dones és que
teniu...
Hi ha un llenguatge universal
que no cal.
Més contacte,
més coses,
perquè els homes
anem a treballar,
després se veiem
a les set de la tarda
i quan vols arrastrar
amb un altre
és el que diem,
fan els seus grups,
estan a les cantonades
i sí,
hi ha gent
que parla amb ells
però nosaltres
no volen saber què.
No, no, no,
això,
el jefe,
això, l'imane,
això,
això,
t'has de parlar con...
I, claro,
a base de matxacar
i a base d'intentar
convencer-los
vas guanyant terreny
a poc a poc,
però això és molt lent.
Clar,
jo tenim poc temps
i hem de parlar
de la festa
però és que
no em resisteixo
a preguntar-li
una cosa.
Vostè creu
que els mitjans
de comunicació
realment
tothom parla
d'immigració,
tothom parla
d'integració,
des dels periodistes
passant pels polítics
per tothom.
Vostès que viuen
al barri,
que es relacionen,
que s'interrelacionen
o no
amb les comunitats
vingudes de fora,
vostè creu
que s'està explicant bé
i que s'està reflectint
la realitat
del dia a dia
en els mitjans
de comunicació
que en principi
és l'aparador
on se suposa
que expliquem la realitat?
És difícil.
Jo penso
que s'hauria
que involucrar
una miqueta més.
Hi ha com una por
a parlar-ne clarament.
Sí, sí.
Allò ha sigut
políticament correcte.
Diaris.
Nosaltres vam fer
i ara volíem fer
el que passa
que coincidien
les festes
i se farà
possiblement
15 dies després.
Ja ho vam fer
l'any passat
una trobada
de les mesquites
i ho vam fer
a la plaça
al nou centre.
Se va fer
un baranar,
se va fer
un tast
de te
i de pastes
dels marroquins,
dels nouvinguts.
Se va fer
una visita
cultural
a la mesquita
que ja
on s'estava
a prop
de la plaça
al nou centre
i va haver
gent
que s'envolugrava
però
sin embargo
als mitjans
de comunicació
no hi havia ningú
o molt poca gent.
No diria ningú
però molt poca gent.
i va sortir
en el diari
com una anècdota,
un quadret
petit
de 50x50.
Hem de ser crítics
perquè si hi hagués
hagut algun problema
segur que sí que hagués sortit.
Possiblement
si hi hagués
hagut algun problema
no va haver-hi notícia.
Per exemple
alguna baralla
o un malentès
o alguna cosa
possiblement
que després
s'hagués fet
una plana.
La barra de Torreforta
és que
una lucha
a muerte
entre
els musulmanes.
Jo per això
li dic
que tots parlem
molt de realitats
que probablement
coneixem
només d'oïdes, no?
La realitat
dia a dia
és viure-la
i parlar
amb el personal
que conviuen
amb altres
i estem convençuts
que a la llarga
tinguin que conviuen.
L'altre dia
va parlar
un de Barcelona
dels possibles candidats
a l'alcaldia
de Barcelona
i deia
que se necessitava
un millor
i és cas
d'immigrants
per treballar
en Catalunya
per cobrir
la xubilació
i la proxigilació
que hi ha
i que puguin pagar impostos.
i que paguin els impostos
per la seguretat social.
I això són coses
que estan damunt
de la taula.
Això són coses
que els polítics
han de solucionar.
Nosaltres
la poca
empenta
que tenim
o la molta.
Poca o molta.
anem lluitant
anem fent propostes
anem intentant
com he dit abans
apropar-los
a la nostra
forma de viure
no obligar-los
perquè clar
es pot fer la seva forma
de viure
perquè ara ve un castellà
que és un immigrant
també
no voldrà que en dos dies
parli el català.
No, clar
tot necessita
del seu temps.
Tot necessita temps.
Diuen que la festa
pot ser integradora
bé, doncs també
és un bon moment
perquè aquells que vulguin
de fora
de dins
allà on siguin
s'acostin
i participin
s'estan agostant
ja fa un parell d'anys
perquè recordo
de fa
possiblement
tres anys
o quatre
no anava ni a mirar-la.
L'any passat
ja anava
gent
ja mirava
i no participava
però bueno
ja es posava
per allà
pels voltants
ja xafardejava
quan entén
de la paraula
ja anava mirant
i tal
i esperem que aquest any
col·laborin
i si han de vallar
que vallin
i sempre de prendre
una beguda alcohòlica
que ells no prenen
per la seva religió
i tal
perquè preguin un refresc
que se'n sentin allà
i prenen un refresc
ni volia res.
Hi ha xerrades
però sobretot
el que destaca
comença el dia 29
acaba el 3 de juny
sobretot el que destaca
és la participació
dels diferents col·lectius
del barri
i de l'entitat
que si les dones
fan una determinada activitat
es reflecteix a la festa.
Tot, tot.
Per exemple
les dones
o sigui
primer
si anem així
per el 10
el dimarts
dia 29
farem la inauguració
també en el col·lectiu
inaugurem
l'exposició
del col·lectiu de dones
de totes les feines
que fan
al llarg de l'any
fan les feines
de macramé
de la ceràmica
les mantes
que van a trossos
el patchwork
i moltes coses
quadres
pintures
i etc.
Després ja tenim
el dimecres
tindrem una xerra
en el
practicant
el farmacètic
del barri
el Zerón
que se parlarà
ara
de diabètics
i pretensió
el colesterol
que és un punt
que avui en dia
està
a la punta
de l'Iceber
després ja
tindrem
com cada any
el dijous
tindrem
el baranà
dels Jaios
la gent gran
les dones
la canalla
l'han de complir
sempre
l'han d'estar
sempre amb ells
perquè n'altres
estem tan grans
i volem també
que després
se'ls reconegui
a naltros
que els que estan
darrere
que després
els hi facin
també al sopar
que els que estan
darrere estan
perquè n'altres
hem estat primers
i ja està
i el divendres
és el dels xiquets
l'alambre
els sinus
l'Elies
el Walby Alby
tot el jovent
tot això són jovent
que ballen
però fan karate
fan exhibicions
de batuca
fan tot el que poden
no falten
rabelles
no falten
degustacions
vermuts
el sopar
que vostè esmentava
aquest que reuneix
tota la comunitat
no tenim més temps
en aquest moment
però sempre
tenim temps
pels col·lectius
veïnals
de la ciutat de Tarragona
en aquest cas
l'associació
progressista
de Torreforta
Manolo Borrero
gràcies
gràcies a valtros
sàpigueu
que esteu també
convidats
i a veure si podeu
vindrà a fer
una miqueta
de ressenya
a fer una notícia
en condicions
exacte
en directe
vivo i en directo
molt rebe
Manolo
això ho farem
moltíssimes gràcies
gràcies a valtros
per l'oportunitat
que m'heu donat
a l'associació
i fins la propera
fins la propera
que serà ben aviat
gràcies a l'avui
a l'avui
a l'avui
a l'avui
a l'avui
a l'avui