Ara són dos quarts de dotze del migdia,
nou minuts aquests dies de festes de Nadal.
Estem parlant de moltíssima activitat
que està vinculada a banda d'altres vincles culturalment
amb la religió catòlica, el poema de Nadal, els pastorets,
tot aquest tipus de manifestacions pessebres vivents
que estem parlant, però evidentment totes les religions
i totes les cultures tenen la seva música sacrà.
A la ciutat de Tarragona, durant aquests dies,
l'obra social de la Caixa proposa la projecció de cinc documentals
sobre les dimensions musicals de l'islam.
El cicle, de fet, arrenca, avui s'acabarà divendres vinent.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el coordinador del cicle i crítica musical, Miquel Cuenca.
Miquel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies, primer que tot, per atendre la nostra trucada
i benvingut a aquest cicle, perquè a vegades
aquesta mena d'eurocentrisme que tots patim
ens fa pensar que només nosaltres tenim la nostra manifestació musical,
la nostra manifestació estilística i de dansa de la religió pròpia.
Hi ha altres cultures, i una tan propera com la nostra, com l'islam,
que la té, i deu ni dos, si és heterogènia.
Efectivament, de fet, aquesta és una mica la vocació d'aquest cicle,
donant-nos l'ocasió de descobrir una dimensió no sempre coneguda de l'islam,
que és la dimensió musical o les dimensions musicals,
perquè en té moltes i diverses, i són extraordinàriament riques.
Tu deies que, bueno, que en aquestes dates, efectivament,
tots coneixem una sèrie de tradicions, de músiques,
de pràctiques tradicionals vinculades al cicle nadalenc, al cicle cristià,
i per això em sembla especialment oportú,
algú diria que ets inoportú, però jo em sembla que és especialment oportú
que es plantegi un cicle d'aquestes característiques
en unes dates tan assenyalades, no?
I, a més, en un moment que estem vivint, que és complex, com l'actual,
encara estem una mica, doncs, sota l'impacte, doncs,
sense anar més lluny de l'atemptat que hi va acabar amb l'Adena Sirbuto,
doncs, efectivament, crec que és una bona ocasió
de conèixer una altra dimensió de l'islam, d'aquest islam,
del qual ens arriba sovint una imatge, com ahir mateix,
doncs, una imatge carregada de violència, d'incomprensió, d'intolerància,
i, en realitat, hi ha un altre islam,
que és el que pretenim donar a conèixer a través d'aquest cicle.
Naturalment, ara parlàvem del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra
i aquest missatge universal de concòrdia, d'espiritualitat,
res a veure amb determinats grups que podien actuar a l'Ivan,
per exemple, que tenen un altre arrel, en aquest cas, diguem-ne, cristiana.
Per tant, no és un tema de vincular-ho amb determinades actituds violentes, terribles,
sinó que estem parlant d'espiritualitat i també d'una dimensió cultural,
perquè ara, com venen molts turistes al país a veure,
des de les processons de Setmana Santa fins a l'actuació d'uns determinats monjos d'un convent,
des de la cultura occidental ens encanta, per exemple,
anar a Turquia a veure els famosos dervijos giròvacs, no?
Efectivament, efectivament, o sigui, des d'una òptica merament cultural,
ja sense entrar pròpiament en la dimensió espiritual, que és indestriable, d'aquestes tradicions,
però sense entrar en això, des d'una òptica merament cultural o musical,
el món islàmic ofereix tot un ventall de tradicions absolutament fascinants,
des del punt de vista occidental, tu n'has assenyalat una que és molt coneguda, molt típica...
La més turística, podria dir-ho.
La més turística, efectivament, és una de les pràctiques que s'ha buidat més de contingut.
De fet, pròpiament, avui aquesta pràctica existeix només com a distracció per a turistes, diguéssim.
A dret a llei ja no existeixen dervijos giròvacs, sinó que són un muntatge turístic, diguéssim, no?
Deuen ser ballarins i coreògrafs, ara, i no tan místics, no?
Efectivament, són professionals, en realitat no són aquesta que has assenyalat,
que és la pràctica dels dervijos giròvacs de Cònia, de Damàs, d'Estanbul,
doncs és una pràctica, és una dansa molt coneguda que neix i es desenvolupa en monestirs de místics musulmans,
però aquesta pràctica avui ja no es practica en aquests monestirs, entre altres coses perquè ja no existeixen,
i són realment ballarins, coreògrafs professionals els que es dediquen a recrear-la,
sobretot com a element d'atracció turística, diguéssim.
Però és interessant veure com totes aquestes tradicions, especialment les de Nadal, de Setmana Santa,
no només ofereixen una atracció cultural, sinó que ens ajuden a entendre els lligams que existeixen
entre aquestes dues cultures, entre aquestes dues religions tan oposades i tan properes alhora
com són la cristiandat i l'islam, perquè, de fet, hi ha moltes tradicions de Setmana Santa, de Nadal,
que són herebes cristianes, que són herebes de la presència islàmica a la península ibèrica.
Les processons de Setmana Santa, sense anar més lluny, per exemple, són una herència islàmica,
com es pot comprovar en tot el món islàmic encara avui en dia,
hi ha processons a l'Iran, a l'Iban, al Paquistan, que en realitat són l'origen de les nostres pròpies processons.
Són lligams que sovint s'obliden.
Observant els títols i els diferents documentals que oferireu,
aviam, heu partit de la base d'una heterodoxia que, en definitiva, és el que representa l'islam, no?
Efectivament.
Efectivament, aquí el problema és que sovint es visualitza l'islam, evidentment, amb una sèrie de tòpics,
s'associa a una sèrie de tòpics, d'estereotips, sovint negatius,
però, d'entrada, s'analitza o es visualitza, des d'un punt de vista de Ronnie,
de considerar que l'islam és una realitat unitària,
que hi ha només que l'islam és un tot, i que tots, a més a més, són iguals, són iguals de fanàtics, això.
Deixant de banda que no és veritat, que no tots són iguals de fanàtics, ni molt menys,
hi ha molts islams.
L'islam té moltes manifestacions diferents, té moltes sectes, moltes branques,
algunes d'elles tristament enfrontades,
i té realitats extraordinàriament diferents i extraordinàriament riques i plurals, no?
És una mica el que fa la ignorància, sovint és tenyir d'un sol color una realitat,
i sembla que l'islam correspongui a aquest sol color, però és una realitat molt més rica,
i el que pretén precisament el cicle és descobrir les diferents dimensions d'aquesta realitat,
tan rica a nivell espiritual, a nivell cultural, i a nivell musical, que en realitat és l'excusa.
Per això fem un recorregut, no només per diferents països, perquè es passa per Turquia,
per l'Afganistan, pel Paquistan, pel Marroc, sinó per això, per diferents realitats,
per diferents dimensions, es passa des de dimensions com ara la música popular,
fins a tradicions més cultes, des de situacions molt riques culturalment,
a situacions més difícils, com és el cas de l'Afganistan, no?,
amb tot el conflicte que hi va haver-hi amb els talibans,
que van prohibir literalment la música de tota mena, no?
Jo t'ho dic, em sembla que deixant de banda tots els altres valors que hem assenyalat
de l'interès que pugui oferir aquest cicle,
jo crec que n'hi ha un que és aquest descobrir que l'islam no és un,
sinó que són molts, no?, molts més dels que sospitem,
i molt més oberts, molt més tolerants també del que sovint creiem.
I a tot plegat podem afegir el gaudi de la bellesa que suposa aquest tipus de manifestacions culturals,
des del punt de vista estètic, també.
És que és el que comentàvem abans, no?
Fins i tot una persona que es pogués declarar atea o agnòstica
o sense cap mena d'interès per les pràctiques religioses o per les confessions religioses,
hi ha un interès merament musical que és indiscutible.
O sigui, estem parlant d'alguna de les músiques més fascinants del planeta
per un senzill motiu.
Penseu que en la major part dels casos estem parlant de músiques
que han estat concebudes per provocar l'èxtasi de les persones que l'escolten,
per realment provocar un xoc emocional en els seus oients.
Per tant, des del punt de vista merament musical, és una música impactant.
És una pràctica musical que busca provocar un trasbals, diguéssim, en la persona que l'està escoltant.
I la demostració que això és així des d'un punt de vista merament musical
el trobem en el fet que hi ha molts músics contemporanis de diferents països islàmics
que són músics no musulmans, o sigui, que no són músics religiosos,
però que utilitzen músiques d'origen religiós per fer músiques modernes
que provoquen passions, diguéssim.
Trobem des de, jo què sé, per exemple, hi ha un músic tecno-turg,
com és en Mercant Dede, que és molt i molt conegut,
és un músic superbendes,
que aquest home utilitza músiques religioses, músiques islàmiques,
músiques dels dervitxos de Turquia,
per fer les seves pròpies composicions.
Trobem també, per exemple, un cantant pop senegalès,
com és en Yosun Durr, extraordinàriament conegut,
que ell utilitza molts himnes religiosos,
entre altres coses perquè ell és membre d'una cofredia mística musulmana,
tot i que això sovint no es diu o és poc conegut,
però en els seus àlbums superbendes que escolten adolescents
i no tan adolescents de tot el món occidental,
doncs hi ha himnes de Lluança, l'Al, el Profeta,
i aquesta és una realitat poc coneguda,
però que és molt vigent.
Doncs la veritat és que es mostra molt atractiu
i a més es fa amb una continuïtat,
comença aquest divendres,
acabarà divendres vinent
i són mirades molt diferents,
però que totes ens porten cap al mateix lloc,
l'empatia cap a l'altre,
a través del coneixement de la seva cultura.
Avui comenceu amb el món de la mística,
amb el Sufi Sul,
és un títol prou atractiu, no?
La música mística de l'islam.
Sí, efectivament.
El documental i presentació que jo mateix faré avui
està pensat com una introducció, diguéssim, general,
com una visió de conjunt
de lo que és aquesta dimensió mística de l'islam,
a la qual està associada la major part de la música del món musulmà,
que és el sofisme,
que és la branca mística de l'islam.
I el documental que avui projectem
és un documental esplèndid d'en Simon Broughton de la BBC,
que és precisament un acostament així,
una mica global a les diferents manifestacions,
a les diferents branques del sofisme
i a les diferents músiques associades a cadascuna d'aquestes branques, no?
Això és una primera sessió introductòria
i les quatre que seguiran,
ja sí que cada una se centra en un aspecte
i en una geografia i en una latitud diferent
del món islàmic i del món del sofisme en general,
perquè la pràctica totalitat de les músiques del món islàmic
són músiques vinculades al món dels místics
o al món dels sofis.
No ens ho perdrem la cita aquesta tarda a les set
al Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa.
Entrada lliure a tothom, com és habitual,
sempre en funció de l'aforament de la sala.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, Miquel Cuenca.
Recordem que és el coordinador d'aquest cicle
i crític musical. Ha estat un plaer, moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.