Un minut a tres quarts de dotze del migdia.
Canviem de tema i escenari.
Anem cap a la Facultat de Ciències Jurídiques.
És un dels llocs on hi ha un bon grapat d'alumnes
que estan fent des de primeres hores d'aquest matí,
des de les 9, si no anem a ratx,
les primeres proves de la selectivitat.
Comencen avui i acabaran dijous.
Fins a aquesta facultat, fins a l'Avinguda Catalunya,
s'ha desplaçat la unitat mòbil
amb Joan Maria Bertrani i Josep Sunyer.
Josep, bon dia.
Hola, Joanda, bon dia.
Ai, fa encara de... per fi, o encara estan dins de les aules.
Com està anant la cosa aquest matí?
Ara en aquest moment són a dins de les aules.
De fet, a dos quarts de nou de matí, ben d'hora,
ja s'han hagut de presentar els respectius tribunals assignats
i a les 9 han començat les proves.
Han començat en llengua catalana i literatura.
Us explicarem, per exemple, i sentirem algunes veus,
perquè hem pogut parlar amb ells a la mitja part
i ens explicaran que la prova en general ha anat bé.
Ha agradat la prova de català, teníem dues opcions.
Una era sobre un text de Francesc Serès, un home sol,
i l'altra sobre un article periodístic, curiosament,
d'una pel·lícula de Clint Eastwood.
La pel·lícula és La bandera de nostres padres.
Correcte, doncs mira, un article sobre aquesta pel·lícula,
una pel·lícula, per cert, que retrata la tragèdia de la guerra,
de la Segona Guerra Mundial,
i que desmitifica la figura dels herois.
Sobre aquest text també hem pogut fer respondre a les preguntes
en aquesta prova de català.
L'article es diu els cinismes,
i és de Jordi Camps i està publicat al diari El Punt.
En general, diuen que ha anat bé.
Ara podrem escoltar després algunes de les veus d'aquests estudiants.
Són concretament 2.216 que estaven convocats,
si bé n'han fallat aproximadament una decena, no arriba.
Ara ho explicarem, com us deia,
perquè ens acompanya la portaveu de la universitat
per les proves de selectivitat,
Maria Baragalló, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jo deia ara que ha agradat i que, de fet, aquest any,
doncs bé, en general, a 13 generals la cosa va bé, no?
Sí, sí, sembla que sí, que no hi ha greus dificultats,
que tot ha funcionat com havia de funcionar,
i per tant, a partir d'aquí, per nosaltres,
és el millor símptoma, que tot va com una seda.
D'aquests 2.000 i escaix alumnes que estaven convocats
a les proves de la selectivitat,
abans comentava que més o menys una decena no arriba,
han fallat avui, no?
Sí, bàsicament són els lliures,
els que s'examinen per lliure,
que per alguna raó o altra han decidit no presentar-se.
La gran majoria, que són els que han passat, diguem-ne,
en el segon curs de batxillerat normalment,
són els que venen i que ens fallen poquíssims.
Si no, per qüestions d'enfermitat sobrevinguda,
la resta, tots són aquí.
Són, en qualsevol cas, dos indrets a la nostra demarcació,
ens poden fer les proves,
o ens estan donant a terme les proves,
una és aquí, jurídiques,
i l'altra, vellicèncerreus.
Sí, i també a dintre de Tarragona tenim altres centres,
que també estan funcionant com a seus de tribunals de selectivitat.
Tots aquells ja n'estan actuant alhora, sincronitzadament,
i per tant, diguem-ne, com sempre,
sempre tenim distribuïts els nostres tribunals
pels diversos centres,
siguin tant de la universitat com d'algun de secundària,
i tots actuen, diguem-ne, al mateix temps,
amb els residents i els tribunals constituïts,
de la mateixa manera que hem fet sempre.
L'engranatge funciona de forma efectiva,
i crec que el telèfon mòbil és un eina important, no?,
per comunicar-vos entre vosaltres,
perquè es pot donar el cas que una alumna baixi a un tribunal
que no li toca,
i es pot comunicar, doncs, la persona d'aquest tribunal responsable
a un altre tribunal, en fi,
hi ha tot un protocol, no?
Sí, sí, tenim un sistema pel qual,
si detectem algun cas d'algun estudiant
que ha fet cap a un tribunal que no li corresponia,
ens comuniquem per mòbil, busquem solucions.
Si la solució, més adient,
és que no es mogui l'estudiant per fer aquell dia
l'examen que els hi corresponen,
al lloc on ha fet cap,
busquem aquesta solució.
Si no, busquem alternatives.
Però com que estem tots connectats a través de la telefonia mòbil,
des de l'organització es pacta la solució
i sempre és a favor de l'estudiant
perquè passi les menys penúries possibles
per poder fer l'examen a les millors condicions.
Quant personal ja ha mobilitzat per part de la universitat
en aquestes proves de l'activitat aquí a Tarragona?
Doncs tenim, entre Tarragona, Reus, Tortosa,
que són els tres llocs,
més de 100 professors mobilitzats,
que són els que constitueixen sempre als tribunals.
Evidentment hi ha més professors també que corregeixen
i que no sempre estan fent la vigilància.
Els exàmens són els mateixos a tot Catalunya?
Sempre.
Estem a tot el sistema universitari català, públic,
actua de manera coordinada
i també a la Universitat de Vic
en què fem tots exactament les mateixes proves
seguint les mateixes directrius.
Com han arribat fins aquí?
Perquè crec que estan ben custodiats, òbviament.
són uns exàmens molt esperats i d'interès per moltíssima gent.
Estan ben custodiats.
Crec que fins i tot que els hem portat custodiats
pels Mossos d'Esquadra.
Sí, sí, però els tenim ben guardats.
Es tracta de mantenir al màxim
aquesta qüestió que és bàsica,
que és que no es coneguin els exàmens
fins al moment de fer la prova.
El sistema, el millor és que siguin els Mossos d'Esquadra
que vellen per aquesta seguretat
i on els anem a recollir o on els porten,
depèn de les circumstàncies,
perquè puguin començar els adjusos i preparadets.
Maria, expliquem una mica la metodologia.
Aquests dies com anirà tot plegat.
És a dir, avui estan fent en aquests moments
llengua castellana, literatura,
després faran llengua estrangera
i com anirà demà i demà passat?
Doncs comencem per les assignatures més generals,
les que fan tots,
i per tant l'única diferència és la assignatura
de llengua estrangera que poden triar entre diverses,
però la resta totes són igualment comunes.
Després, el segon dia, ja entren algunes assignatures
que ja poden triar en funció de les modalitats.
Estem des de història, per una banda,
filosofia, químiques, matemàtiques, etc.
I el tercer dia ja entrem en el que seria el més específic,
que es condueix de manera més immediata
a les titulacions que volen fer,
que condicionen, evidentment, també la tria
que han fet prèviament del tipus de batxillerat que fan
i l'accés que tindran a les carreres.
M'han vist massa nervis abans, eh?
M'imagino que els que han fet un curs més o menys regular
no cal que vinguin a patir, no?
Aquesta és la, diguem-ne, la consigna
que els intentem repetir de totes totes
quan arribem a les aules,
quan se'ls fa, diguem-ne, tota la preparació
abans de donar-los els exàmens,
que pensin que aquestes proves
no són res diferent del que han estat fent el batxillerat.
Incideixen en un 40%,
no vol dir que tinguin una incidència total.
Per tant, totes aquestes són qüestions
que han de fer-los pensar
que venen a fer una prova
que coneixen molt bé,
que saben com respondre
i, per tant, que han de donar bons resultats.
I la prova és que el 90% els aprova, no?
Després escoltarem algunes veus,
però, vaja, entre les més temudes,
continuament i física, matemàtiques.
Matemàtiques, amb una diferència important,
és que aquest any estan prohibides
les calculadores analògiques,
les científiques no.
Com són aquestes calculadores analògiques
i per què s'han prohibit?
La qüestió està en que nosaltres hem de garantir
per damunt de tot
que els exames es facin en bones condicions.
Fer-los en bones condicions vol dir
que els estudiants tinguin a l'abast
aquells elements que els són necessaris
per a fer els càlculs
o qualsevol altre estri de dibuix
i hem de fer un dibuix
qualsevol d'aquestes qüestions.
No cal, a vegades, portar un estri superelaborat
per poder fer algun tipus de proves.
S'hauria de comprovar que, a vegades,
en aquestes qüestions,
les calculadores arribaven a una sofisticació tal
que podia comportar en algun moment
poder trobar-se en aquelles calculadores,
i en aquella era, diguem-ne,
cosa mínima,
altres elements que no han estat d'examen
o que podien suposar diferències
en quant al que seria estris
per poder fer en condicions d'examens.
Però que nosaltres, per damunt de tot,
per la igualtat d'oportunitats
entre els estudiants
per fer aquestes proves,
les dues coses juntes
ens porten a que hem de fer incís
en que hi ha alguns elements
que no són necessaris
i que podrien suposar diferències.
En qualsevol cas,
a prop de selectivitat
en aquesta primera jornada,
amb normalitat,
segons ens confirmen,
des de la universitat,
amb una mica de sorrell de fons
per les obres,
però, si podem compaginar-ho bé,
no, tot plegat?
No, no, no.
Els nostres estudiants
també estan fent,
en aquest moment,
també els seus exàmens
i intentem que això es minimitzi
al màxim possible, no?
Maria Bargalló,
gràcies, un anya,
per explicar-nos-ho
que vagi bé.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres
i que esperem que tot vagi bé
fins al final.
Gràcies.
Escolteu, si volem,
podem escoltar en aquests moments
també uns dels alumnes
com els que hem parlat
quan sortien,
justament després d'haver fet
les primeres proves
de la selectivitat
d'aquesta jornada,
és la prova de llengua catalana.
Jo us ho comentava,
no és bé,
que han pogut,
jo l'han d'analitzar dos textos.
Havia dos opcions.
El primer text,
Donald Paul,
així es diu,
de Francesc Sarès,
i l'altre,
que és un text periodístic
publicat al diari El Punt,
el seu autor Jordi Camps,
i és un article
que podríem comentar
i també tenint algunes preguntes,
en fi,
de cintesi,
d'altres qüestions
relatives al català.
És molt...
Ho hauríem de fer
amb una certa brevetat,
en Josep.
Escoltem-ho ràpidament.
Escoltem-ho.
Tenim la Laura,
bon dia.
Bon dia.
Què tal, Laura?
Com veniu ara?
Què anà preveu fet?
Doncs hem acabat de fer
la de català,
llengua catalana.
I com ha anat?
Bé.
Bé.
Sembla que aparent bé,
sembla que bé.
S'han preguntat alguna cosa difícil
o allà més o menys
sabíeu per on anirien els trets?
No, més o menys
no s'assemblava
en els altres anys.
Han estat normaleta.
I ara,
en aquesta jornada,
què més us espera?
Quines altres proves teniu?
Castellà,
ara la següent hora,
les 11,
i després,
a la una,
m'assembla,
anglès.
I quina és per tu,
Laura,
la més complicada
de les proves?
Bé,
avui potser
la d'anglès.
La prova de listening,
que és la del caset,
potser és la més difícil
d'avui.
I de demà,
matemàtiques.
Matemàtiques,
a més a més,
aquest any no deixen entrar
calculadores analògiques,
no?
No,
són les científiques normals,
però bé,
és que estem acostumats
a treballar a l'institut.
Quants dies porteu
preparant aquestes proves
de la selectivitat?
Durant dues setmanes,
vam acabar a meitats
de maig,
sobre el 20,
i a principis de juny
vam començar
a preparar la selectivitat.
Algun truc,
allò,
per aguantar els nervis?
No.
Al principi,
quan he entrat al matí,
estàvem molt nerviosa,
però un cop ha entrat,
ja està.
Un menys.
Gràcies, Laura.
De res.
Mireia,
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Com ha anat la prova?
Bé,
més o menys,
sí.
Ara heu fet català,
oi?
Sí.
i ara d'aquí poc
ens toca el castellà,
d'aquí mitja hora.
Quina carrera és la més difícil
de les proves?
En el meu cas,
jo crec l'història,
perquè és el que pitjor porto,
i mira.
Quina carrera s'ha escollit?
Què vols estudiar?
Filologia anglesa.
I les específiques de filologia
són complicades?
Com ho veus?
No,
és que a mi m'agrada molt l'anglès
i el porto bé.
La pitjor, per tant,
quina seria?
Història.
Història, eh?
Sí, sí.
Definitivament història.
Encara no l'he fet,
però serà aquest, segur.
A quina nota has de treure
per entrar a la carrera escollida?
Un 4.
Tinc un 7,3 de mig del batxillerat
i a la filologia anglesa
només demanen un 5.
Per tant,
només he de treure
el mínim que es demana aquí
que és un 4.
Ja està.
Sort.
Gràcies.
Són veus d'estudiants
que van sortir d'abans
de la prova de català
i que han pogut parlar amb ells
ni d'altres, eh?
Però, en fi,
en qualsevol cas,
tots en general
han fet una valoració positiva
d'aquesta primera jornada,
aquest primer examen concretament
de llengua catalana.
Això és tot des d'aquí,
des de jurídiques
on s'estan donant a terme
les proves de salat d'activitat
en aquesta primera jornada.
Fins ara, bon dia.
Fins ara, gràcies, en Josep.
Quatre minuts i mig,
a les 12 del migdia
abandonem el campus centre
i és el temps del futbolí.