Seguim en aquest matí de dijous,
en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio.
De fet, l'impacte informatiu del cas Terrascavades,
ja us ho hem comentat des de primera hora del matí,
ens ha portat avui al programa a analitzar el seu desenllaç
amb alguns dels seus principals protagonistes.
De fet, entre ahir i avui, ja ho sabeu els oients,
hem conegut les opinions dels portaveus
dels grups polítics municipals
i de dos dels principals implicats.
Ahir ens acompanyava el promotor José Luis García
i fa una estona també hem tingut amb nosaltres
l'ex-regidor d'Urbanisme, Àngel Fernández.
Ara volem completar aquesta sèrie d'entrevistes,
d'anàlisis sobre l'impacte del tema de Terrascavades
amb l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
que també ell ha viscut en primera línia
el cas judicial durant tot aquest període de temps.
Senyor Nadal, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Aquests dies li hem preguntat a dos dels principals inculpats,
com dèiem, José Luis García i Àngel Fernández,
si se sentien finalment alliberats.
Vostè també té una mica aquesta sensació?
Jo crec que hi ha dues persones,
especialment una, que és l'Àngel Fernández,
que ha patit molt.
Ha patit personalment,
suposo que també ha patit familiarment,
i que aquesta sensació,
que suposo que ha de tindre l'Àngel d'alliberament,
per la resolució,
també la deu tindre el José Luis García,
en tant que era un dels prismes o un dels punts de mirar
de tot el determini d'aquesta increïble situació que s'ha produït aquí.
Bé, jo crec que els dos ho han passat malament,
i que suposo que a partir del moment que hi ha un reconeixement explícit
d'unes circumstàncies i d'uns fets,
els dos se senten alliberats.
Per tant, a mi m'ha sap greu, en principi,
i m'ha sap greu especialment pels dos,
que ho hagin passat malament,
però desgraciadament la vida és així,
si poguéssim conduir la vida com un cotxe teledirigit,
seria d'una altra manera.
Desgraciadament la vida té moments bons i moments dolents.
Jo m'alegro molt que els dos estiguin alliberats d'aquesta circumstància
i puguin reintegrar-se,
no reintegrar-se, perquè no és aquesta la frase,
puguin marcar objectius amb claritat i amb tranquil·litat a la seva vida.
I això és bo tant per l'Àngel com per el José Luis García.
Vostè també ho ha passat malament a nivell personal i polític?
Sí, sí, sí.
Personalment, jo ja, amb aquesta última vegada,
jo ho passo malament ja des d'un punt de vista social.
És que no acabo d'entendre que la societat de Tarragona,
sempre les mateixes persones,
ficades dintre d'un mateix calaix,
tinguin les mateixes actuacions
orquestrades també per les mateixes persones.
No acabo d'entendre que la societat sigui així.
Perdó, que aquest tipus de societat sigui així.
I que allò que no es pot guanyar amb les urnes,
doncs s'intenti guanyar al voltant de fosques operacions judicials
orquestrades per persones semianònimes
i plataformes semiestranyes,
que després vas gratant i veus que estan en connexió directa
amb algun partit polític.
Clar, això és claríssim.
Vull dir que hi ha hagut una connexió política
entre alguna plataforma
o algunes persones d'aquestes que tenen que salvar el món
i els partits polítics.
No és un lligam directe,
però és una comunicació i una coincidència d'objectius
que fan que les coses se tradueixin en unes sensacions
i en unes direccions oportunament orquestrades
per uns i per els altres.
Clar, amb totes aquestes històries,
hi ha que analitzar no solament el fet amb si mateix,
objectivament,
sinó que també hi ha que analitzar aquesta mena d'inductors
que ballen al voltant d'aquesta circumstància,
què fan, com ho fan i per què ho fan
i per què diuen el que diuen moltes vegades.
El conseller Joaquim Nadal
deia ahir alcalde que tornaria a noar el ple
i que tornaria a actuar igual que ho va fer en el seu moment.
El problema del conseller és que
es veu que divideix territorialment les coses,
és a dir, aquí fa una cosa, allà fa una altra cosa
i més enllà fa una altra cosa.
Jo crec que el conseller Nadal va perdre una gran oportunitat
d'actuar d'acord amb el que diu la llei de règim local,
que va actuar d'una forma equivocada jurídicament
i que a més es va accedir amb les seves actuacions
i que això ha sigut dolent.
Allà el conseller i allà ell com a persona
o com a membre del consell,
allà ell amb el que va fer.
Jo vaig dir una cosa
i crec que vostès la van recollir perfectament,
que no començaria a parlar de Terres Cavades
amb el seu segon àmbit o la seva segona part
fins que no hi hagués aquesta resolució.
I per tant, el dimarts,
jo et diré una cosa o altra sobre Terres Cavades
perquè vaig dir especialment i exactament
que fins que no tingués clar el contingut
des de la perspectiva estrictament judicial, penal,
no et diria el que pensava
sobre com hi havia que actuar
amb la successió amb Terres Cavades.
Ara, alliberat d'aquesta primera part,
sento com a primer argument
que el conseller Nadal
no ha actuat de la mateixa manera
a Terres Cavades que a la Roca del Vallès.
I per tant, això crea una injustícia distributiva
que es té que immediatament solucionar
i la té que solucionar el conseller.
Malgrat això, que és la primera base,
jo tinc altres coses que aniré dient
al llarg d'aquesta setmana que ve
respecte de la classe política de Tarragona
i respecte de com objectivament plantejaré
el tema de Terres Cavades.
Diu que no vol parlar de moment,
que espera la setmana que ve.
Ahir, el promotor José Luis García,
en aquest programa i en aquests micròfons,
insistia en demanar consens als partits polítics
i dir que és possible recuperar el pla urbanístic
i que ell està disposat a tirar endavant
allò que es preveia ja fa 3 i 4 anys.
M'assembla molt bé que el senyor García,
com a constructor,
digui el que pensa sobre Terres Cavades
i objectivament plantegi aquesta qüestió.
Ell és un constructor i jo sóc l'alcalde.
Per tant, són dues persones
que no necessàriament hem de coincidir
amb els plantejaments.
M'assembla molt correcte el que diu el senyor José Luis García,
però en aquells moments,
o en aquells 18 últims anys,
els constructors no han manat a Tarragona.
Qui ha manat ha sigut l'Ajuntament
i qui decidirà el que s'ha de fer és l'Ajuntament.
És possible, alcalde,
recuperar un consens entre la majoria de forces polítiques
o entre totes per tirar endavant aquest projecte?
D'això en parlarem el dimarts,
però deixi'm que li faci una segona manifestació
d'una certa contundència.
Miri, aquí a Tarragona,
quan se parla de consens,
és el primer pas perquè no hi hagi consens.
Jo no sé què passa.
Perquè, escolti'm,
vostè ha rebut aquí a tots els líders de l'oposició
parlant de consens.
Home,
que m'ho diguin exactament una sola vegada
després de parlar de consens en 18 anys
que han estat a favor del consens.
Miri, la paraula consens és tan bonica
que avui vostè i jo ja l'hem dit
com a sis o set vegades.
i al final resulta que el consens és una d'aquelles coses
que serveix per no fer res moltes vegades.
Miri, jo encara recordo ara
quan el senyor Ballesteros
parlava de fer consens per la 340
i el que va fer va ser parar durant dos anys la 340.
Això, per molts polítics,
és la paraula consens.
I et diuen, no, és que hi ha que fer consens
i llavors et diuen, no, però és que això no pot ser
perquè no pot ser...
Consens, moltes vegades,
amb aquesta ciutat
i potser és un cas específic
vol dir parar les coses,
aturar-les.
I aquesta no ha estat la meva manera
de dirigir amb responsabilitat
o amb la responsabilitat que em pertoca
l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant, el senyor José Lluís García
m'assembla molt bé que com a ciutadà
demani consens
però l'alcalde de Tarragona, que soc jo,
faré el que tingui que fer
i ho explicaré a la ciutat
el dimarts de la setmana que ve.
Quina repercussió política creu
o quina anàlisi política fa
de tot plegat
a tot el que ha passat
amb aquesta resolució judicial
absolutòria dels 11 inculpats
després d'un procés
que s'ha allargat
doncs pràcticament
durant més de dos anys?
Aquí, miri, escolta,
jo no sé si a Catalunya
mai passa res
perquè diuen que això és un oasi, no?
Aquí no passa mai res.
A Espanya diuen que tampoc passa mai res.
Escolta, miri,
jo crec que després del que han...
Què vol dir?
Que a Tarragona tampoc no passa mai res?
No, no passa mai res.
Vull dir, arriba un moment
que ens hem acostumat a viure
amb aquesta Europa complacent, no?
Vull dir que...
Escolti,
avui
vostè tindrà aquí
el senyor Ballesteros,
el senyor Sergi de los Ríos
i el senyor Valar.
No sé si avui o demà
o demà passat o quan no
o ja els ha tingut o el que sigui.
Sí, al llarg d'aquests dies.
Han passat i passaran.
Passaran.
Nosaltres som molt respectuosos
amb el que diu la justícia.
Nosaltres confiem en la justícia.
Nosaltres entenem
que la justícia ha d'investigar.
Santa paraula, no?
Elevat sigui el senyor,
com diuen els capellans.
Va, santa paraula, ja està.
I ha parlat el Ballesteros,
el Sergi de los Ríos,
la Carme Rossell,
no, la...
no es diu Carme.
Rosa Rossell.
Rosa Rossell.
I ha parlat el senyor Josep Valar.
Va, escolti,
santa paraula.
Ja està.
Vostè sap el que han arribat
a dir aquí,
això, senyor,
sobre Terrescavades?
És que no resisteix,
no resisteix
la vergonya de la persona.
El que ha dit el senyor Valar,
ara tindria que dimitir.
Però no ho farà,
perquè aquí no passa mai res.
Perquè, clar,
si tu confies en la justícia,
calla i deixa treballar la justícia.
No facis un judici paral·lel.
Què ha fet el senyor Ballesteros?
Un judici paral·lel
sobre Terrescavades.
El senyor Ballesteros
tenia Terrescavades
com a objectiu base
de la seva campanya electoral.
I avui vindrà aquí
i vindrà i dirà,
escolti'm, no,
és que jo crec
que la justícia ha actuat
i la justícia ha actuat
i la justícia ha actuat.
Home, cony,
que tanta justícia
i tanta punyeta.
Si tu respectes la justícia,
calla mentre treballa la justícia.
Però no aprofitis
que un tema estigui
analitzant-se judicialment
per dir les coses
que has arribat a dir
de les persones.
Però no passa res.
als Estats Units,
amb aquest país tan denostat,
una persona que hagués fet
el que va fer el Ballesteros,
el Ballard o la Carme Rossell,
aquestes persones
tendrien que deixar la vida política.
Si és gros.
Però aquí no,
no passa res.
Aquí tu pots dir
el que et doni la gana.
Pots insultar
de la manera que tu vulguis.
Pots qüestionar
a la persona,
a la seva família,
al seu entorn
i als seus companys.
I després no passa res.
Home,
aquí el que convé
és consens.
Vostè creu
que en Ballesteros,
en Ballard
i en Rossell
o de los Rios
ara tenen que parlar
de consens?
Ara tenen que parlar
de consens?
És una indignitat
ara parlar de consens?
Home,
que ara parlin de consens
després del que han dit
de l'Àngel Fernández?
Després del que han dit
del José Luis García?
Després del que han dit
de mi?
Escolti'm,
què és això?
En quina societat vivim?
Estic esperant
que arribi la data
de les eleccions
perquè jo
no faré més
de polític probablement
però si vull
fer reflexions
dintre de la societat
sobre com
se tenen que conduir
les actuacions polítiques
i dels polítics
amb aquesta ciutat.
Això no pot ser.
Ahir vaig ensenyar
dos tomos
encarpetats
però vostè els va veure
vull dir
de pam.
Allí
hi ha unes bestieses
tan grosses
tan grosses
que clar
ara
doncs miri
vostè aquí
ha tingut el Ballesteros
no escolti'm
el consens
i la justícia
i ara doncs
farem un auditori
allà al camp de futbol
del gimnàstic.
Home
com se pot anar
amb una ràdio
o amb una televisió
farem un auditori
al camp del gimnàstic
quan ell
ha votat
que allí es fan pisos
però quina manera
és aquesta
de conduir
una proposta ciutadana?
No ho entenc.
Començàvem alcalde
l'entrevista
li preguntava al principi
per les figures
d'Àngel Fernández
i de José Luis García
com a dos dels principals
implicats en el cas
concretament
de l'Àngel Fernández
que durant molts anys
va ser regidor
d'Urbanisme
de l'Ajuntament
ell diu ara
que s'ha sentit molt sol
durant aquests anys
i que fins i tot
ha trobat a faltar
el suport
de la gent
de Convergència Democràtica
de Catalunya.
Què li diu l'alcalde
al seu exregidor
al seu exprimer tinent
d'alcalde?
L'Àngel Fernández
s'ha pot haver sentit sol
i jo també
i jo també
a l'Àngel Fernández
s'ha pot haver sentit
sense recolzament
i jo també
és a dir
jo reconeixo
que l'Àngel Fernández
ho ha passat malament
i em sap molt de greu
que ho hagi passat malament
però jo crec
que l'Àngel Fernández
té un punt
que ell hauria
que reconèixer
l'error públic
de no haver explicat
amb claretat
quina era
la seva situació patrimonial
i que no hagués passat res
i que tots ens equivoquem
tots ens equivoquem
tots i moltes vegades
i aleshores
el que succeeix
és que si ell
hagués dit
m'he equivocat
amb això
però
estic tan net
com s'ha demostrat
que està
no hagués passat res
l'Àngel Fernández
té un error
que no esmena
fa dos anys
clar
se sent sol
també els altres membres
del grup
ens van quedar sols
llavors l'Àngel Fernández
en aquell moment
tenia que dir
escolta'm
he comès un error
aquest
però no he comès
cap delicte
i avui tindria
la qualificació
que no ha comès
cap delicte
com jo
sempre vaig creure
perquè coneixo
l'Àngel
i coneixo
la seva família
que jo
estava convençut
i des del primer dia
vaig dir
el que vaig dir
i està escrit
que l'Àngel
no havia comès
cap tipus de delicte
però va cometre
un error
no va voler esmenar
l'error a temps
i l'error
se li va engrandir
però
això
no impideix
dos coses
una
que s'ha demostrat
com jo sabia
que es demostraria
que no havia comès
cap il·lícit penal
i segona
per mi
i segons el meu criteri
apunti-ho
i ben fort
el vot
de l'Àngel Fernández
és correcte
el vot
de l'Àngel Fernández
és correcte
passa que
un conseller
l'ha qüestionat
i aquí hi ha
un tema judicial
el vot
de l'Àngel Fernández
és correcte
i l'Àngel Fernández
no ha comet
cap il·lícit penal
però l'Àngel Fernández
va cometre
un error
que no va esmenar
a temps
bé
si ell diu
alguna cosa tan senzilla
com
me vaig equivocar
aquí
que no es preocupi
que immediatament
tothom
li dirà
bé
si et vas equivocar
doncs
com som humans
l'error
s'acaba amb 10 minuts
a partir del moment
que el reconeixes
però va engrandir l'error
va engrandir l'error
un error
una solució molt simple
el va engrandir
ara
jo sabia
que l'Àngel
no havia comès cap delicte
i jo sabia perfectament
que el vot
jo sabia perfectament
jurídicament parlant
que el vot de l'Àngel
era correcte
ara
hi ha un error
que és
el no haver informat
si ell reconeix públicament
que es va equivocar
i ara té la gran oportunitat
per fer-ho
em vaig equivocar
perquè no vaig informar
els companys
d'una situació patrimonial
perfectament legítima
com diu el jutge
jo crec que les coses
tenen que canviar
objectivament
però el primer que ha de fer
és reconèixer aquest error
com hem fet els altres
quan ens hem equivocat
que això no inclou
insisteixo
que jo no desitjo
a ningú
que ho passi malament
i menys en situacions
com aquestes
perquè si algú sap
com és passar malament
aquestes coses
soc jo
deixi'm preguntar-li
ja per acabar
l'arxiu judicial
del cas Terres Cabades
amb dos implicats
com José Luis García
i Àngel Fernández
que han estat
molt vinculats
amb el Nàstic
i amb el José Luis García
el cas de José Luis García
és claríssim
perquè és el primer accionista
privat
de la societat anònima esportiva
canvia alguna cosa
creu que canvia alguna cosa
de cara a la Junta General
del proper dimarts
el que passa
que contestar això
cuita corrents
és complexa
per tant
si jo ho allargo més
ho talla
i ho dona
quan li doni la gana
o no ho dona
faci vostè el que vulgui
jo he vingut aquí
i he dit
dos coses
consens
consens
consens
consens
consens
unitat
unitat
i aleshores
què està succeint
amb aquí
que s'ha demostrat
amb molta claretat
que no hi havia unitat
dintre del Consell d'Administració
home
a veure
i que s'utilitzen
les meves paraules
que no retiro
i jo ahir el discurs
segueixo insistint
en el mateix
això del
baron de Cobertet
a participar
a les competicions
es participa
però es va
a guanyar
vull dir
no ho sé
jo no he vist cap
persona que va
a dir
no escolti
mira jo vaig a participar
aquí
no
això no
la vida és competitiva
s'aprofiten les meves paraules
que pujar és un èxit
i baixar és un fracàs
per dimitir
però
aquella dimissió
amagava
el que vostès
estan veient
en aquests moments
el que els periodistes
esportius
coneixien
i que
no havien
explicat
encara aquella
reunió
que vostè me vol fer
amb els periodistes
esportius
que vostè també és un polític
perquè promet moltes coses
que després no fa
aleshores
aquelles
que ho sabien
i tot això
està sorgint ara
què diu l'alcalde
de Tarragona
unitat
unitat
unitat
professionalització
professionalització
professionalització
i professionalització
i escolti'm
i no es preocupin
que si hi ha unitat
hi ha professionalització
no hi ha política
ara bé
al voltant
del club
gimnàstic
i quan acabi
de ser alcalde
ho explicaré
i vostè me convidarà
ho farà o no
i li prometo
perquè vostè és una mica polític
després ho fa
jo li explicaré
la política
que hi havia
per a veure senyor Nadal
José Luis García ara
seria un bon candidat
a la presidència
de la societat anònima esportiva
a mi més
jo no sóc el José Luis García
jo sóc l'alcalde de Tarragona
no sóc el president
del nàstic
no tinc res que veure
amb el nàstic
estic dient
unitat
i unitat vol dir
vol dir
una altra vegada
que el senyor
José Luis García
segons el meu criteri
obligatoriament
té que estar al Consell d'Administració
ara
jo no sóc el senyor
José Luis García
jo expreso el meu criteri
jo no dic
que sigui president
de l'entitat
ni conseller delegat
ni el Subsoncorda
ni el Papa de Roma
jo dic
que dintre d'un Consell d'Administració
d'una societat esportiva
tenen que estar representants
la part més important
del capital
i ell ho és
i no pot estar exclòs
unitat
unitat
unitat
i professionalitat
i professionalitat
i escolti'm
i en aquells moments
el club està funcionant
perquè el senyor Raül Font
que aquest sí que hagués estat
un gran president
el que passa
que no pot ser president
perquè ell no vol
perquè seria un gran president
el Raül Font
ha demostrat
que el club ha funcionat
que el club ha tingut unitat
que ha anat
amb un rumb tot
que hi ha hagut un bon entrenador
que els jugadors
han estat jugant eficaçment
i que s'estan fent
més punts
a la segona part de la lliga
l'altre dia
un d'aquests que saben
diu que aniríem
al cinquè o al sisè
de la lliga
des de l'època
que està el Raül Font aquí
escolti'm
el Raül Font
ho ha fet molt bé
i per tant
seria un gran president
el Raül Font
seria un gran president
perquè ho ha demostrat
ha agafat el club
amb unes circumstàncies dramàtiques
i l'ha anat convullant
d'aquella manera
que és ell
que és una persona
que és molt plana
i ha anat
pam, pam, pam, pam
i ha situat el club
amb una relació
de tranquil·litat
de preparació
d'un Consell d'Administració
per triar el president
d'una junta general
els resultats esportius
han anat bé
i les coses
han funcionat correctament
home
que algú comenci
a reconèixer
que el Raül Font
ha sigut un gran president
i que el millor
seria un gran president
pels propers anys
el Raül Font
l'escoltarem el proper dilluns
en el Sempre en Estic
de Terraona Ràdio
fem balanç
d'aquesta estapa
curta, intensa
però realment positiva
alcalde ho deixem aquí
hem començat parlant
de Terrescavades
que és el tema del dia
però hem acabat parlant
també del Nàstic
que no deixa de ser
un tema de gran actualitat
i d'interès a la ciutat
gràcies
i fins la propera
a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies