Avui, al matí de Tarragona Ràdio, volem dedicar uns minuts
a parlar del fenomen dels singles,
aquelles persones solteres, separades,
que viuen soles en aquests moments.
Ho volem parlar amb el president d'una de les primeres entitats
que s'han creat específicament per reunir aquestes persones.
L'entitat es diu Punt de Trobada
i el seu president és l'Albert Bellavista.
Aquí ja podem saludar. Albert, holà, molt bon dia.
Molt bon dia, què tal? Com a fet?
Us acabeu que era recentment.
Sí, bé, de fet, aquest dissabte fem la primera actuació, diguem,
amb un sopar a ball,
però tenim programades moltes més coses.
Tenim programades, xerrades, col·loquis, conferències, sortides.
També tenim ja prevista una a la Fageda d'en Jordà,
l'últim d'octubre, el diumenge, l'últim d'octubre,
que és quan farem les sortides.
Bé, qualsevol mitjà és bo perquè la gent faci amic i conegui gent.
L'objectiu principal d'aquesta entitat quin és?
Bé, l'objectiu és relacionar homes amb dones.
Vull dir, aquest és l'objectiu principal.
Nosaltres ja tenim una experiència molt llarga amb aquest tema
i sabem que, bé, que hi ha molts mitjans.
Qualsevol mitjà és bo perquè la gent faci amics i no es trobi sola.
Això és l'important.
Perquè durant la setmana la gent treballant i amb els problemes quotidians,
vull dir, passen bé els dies, però arriba el cap de setmana i la gent sola se'ls ensorra el sostre.
I llavors aquest tipus d'activitats el que fan és que la gent s'ho passi bé,
conegui amics i bé, i si de quan en quan es formen parelles, millor que millor.
Per l'experiència que tens treballant en entitats similars a les altres zones de Catalunya,
Barcelona concretament, aquestes entitats funcionen?
O sigui, es poden aconseguir establir relacions d'amistat o relacions amoroses amb altres persones?
Sí, sí.
Bona prova d'això és que a Barcelona n'hi ha 18 que estan funcionant actualment.
18 entitats funcionen a Barcelona?
18 entitats que fan exactament el mateix que nosaltres.
A part d'això, hi ha una sèrie d'agències de viatges que organitzen ara...
Bueno, s'ha fet ja la segona fira dels singles, ja a Barcelona, per segon any consecutiu,
i bueno, que és una cosa, és un fenomen que va més.
Desgraciadament, quasi el 40% de la gent està separada.
I és una cosa que va més, perquè inclús fins ara hi havia...
Les activitats només estaven pensades per gent de 40-50 anys, no?
Ara hi ha un fenomen que ja en diem juniors i sèniors, perquè fins i tot tenim gent que ens consulta en menys de 30 anys,
que ja estan separats, que ja s'ha produït la ruptura, no?
I és clar, és gent que està cansada d'anar a discoteques i de fer el tonto,
i potser amb aquest tipus d'activitats, o estar asseguts en una taula,
amb 8 persones més perquè fem les taules reduïdetes perquè la gent es pugui expressar,
doncs tenen una opció molt més clara que no pas estar en un posto fosc i amb molt de fum i molt de remor.
Aquest és una mica el fonament, no? El sopar.
El sopar en xerrada.
Us sentiu còmodes? Hem parlat ara d'aquesta etiqueta dels singles,
o la paraula anglesa britànica amb què s'ha designat aquest fenomen.
Us hi sentiu còmodes amb aquesta etiqueta?
Bé, hi ha molta gent que ho té molt acceptat. De fet, està molt bé sols.
I l'únic que volen és venir a fer amics i passar el dissabte o matar el diumenge.
Vull dir, aquest és una mica el tema, no?
Però hi ha gent que realment el que vol és refer la seva vida i tornar l'altra vegada a buscar una parella, no?
Això ho tenim molt clar.
Hi ha en els dos sentits.
Hi ha gent que s'ha sentit com lliberada al poder ser desfet de la parella,
que potser, jo no soc psicòleg, però vull dir, hauria quedat un mal record.
I de fet, tornant amb això, podríem arribar a la conclusió que una de les xerrades més importants,
i m'agradaria fer aquí una cridada a tots els psicòlegs que puguin ajudar aquest tipus de gent,
que els oferim el nostre suport perquè vinguin a fer xerrades.
És molt instructiu per a ells perquè hi ha gent que té autèntics problemes.
La sobretat és algo tremendo.
Ara parlarem d'aquests problemes, però abans parlaves d'una mica el perfil, no?
Segurament l'estereotip fins fa un any de persona separada era persona al voltant dels 50 anys, segurament.
No, i abans, uns 40. Els 40 és quan més ruptures hi ha.
O sigui, jo suposo que com això s'ha escrit molt sobre el tema,
quan la gent porta 10 anys de parella comencen a fallar certes coses, no?
Ara, desgraciadament, el fenòmeno s'està produint molt abans, no?
Ja és com el que us estava dient, que hi ha gent de 20 i escaig d'anys, de 30 anys, que ja estan separats, no?
I a Barcelona aquí, des del web encara no tenim cap experiència,
però a Barcelona estan funcionant ja el que se'n diuen grups sèniors, no?
Que es fan activitats, sandalisme, muntanya, alta muntanya, risc...
Vull dir, activitats per gent jove, perquè són gent que està separada de molt jove.
De fet, fins i tot es comencen a formar, a sorgir empreses especialitzades que es dirigeixen de forma específica cap a aquest col·lectiu.
Efectivament, inclús hotels, o sigui, hi ha una sèrie d'agències que ja només fan activitats.
Ara surten d'aquí una setmana un creuer que fa tot el calip, durant 15 dies, tot són singles.
I des de fa quasi 20 i escaig de dies que jo vaig poder buscar unes classes per uns amics,
i ara estava tot complet, vull dir que és un tema que va a més.
O sigui, cada dia s'estan fent més activitats per aquest tipus de gent.
Fins i tot parlaves de l'existència d'una fira especialitzada cap a aquest col·lectiu.
Sí, aquest any es fa a Madrid, o sigui, per algú que he vist, es va originar a Barcelona,
i no sé per què, no sé si faran un any a Madrid i una a Barcelona, però aquest any es fa a Madrid.
Perquè jo vaig anar a buscar dades per aquesta entrevista, i a la web surt que fan activitat a Madrid.
Però bé, en qualsevol cas el que vull dir és que sí, que és un motiu que preocupa molta gent,
i que s'estan fent moltes coses per aquest tipus de gent.
Ara us comenceu a donar a conèixer el camp de Tarragona.
Quina és la resposta que esteu trobant per part de la gent, dels ciutadans?
Pràcticament només hem fet alguns emails i tal, però sembla que serà molt bona.
Jo estic molt, molt, molt content i crec que pot ser molt bona.
Jo crec que a Tarragona feia falta alguna cosa així, no?
Potser que no hi hagi tantes com pugui ser Barcelona,
però alguna cosa hi ha d'haver-hi per aquesta gent.
Vull dir, no pot ser que arribi el cap de setmana i que la gent acabin tots anant al jardín,
al famós jardín, i que sigui pràcticament el únic lloc on puguin anar.
Hi ha d'haver-hi molta gent, hi ha molta gent.
Nosaltres amb els viatges que fem, quasi tot són culturals.
Llavors hi ha molt tipus de gent.
Hi ha gent que li agradarà molt ballar, però hi ha gent que vol conèixer un altre tipus de persones.
Llavors potser aquesta gent no s'apunten a un sopar ball.
S'apunten a excursions de dia, perquè els agrada el dia, els agrada madrugar,
els agrada la natura i els agrada la cultura.
I per això el que intentem és agafar el màxim d'abast de gent possible.
Que no se senti ningú desplaçat.
És molt difícil que a una persona que li agradi molt llegir, que li agradi la cultura, la natura,
el millor que se senti bé dintre d'una discoteca.
Hem de buscar també les possibilitats per aquest altre tipus de gent.
Per tant, totes aquelles persones que siguin separades, per exemple,
en alguna activitat o altra, s'hi acabaran sentint còmodes en aquesta entitat.
Correcte, aquest és el que pretenem.
Amb els col·loquis, amb les xerrades culturals, amb les xerrades de psicòlegs per ajuda.
Són molt bones, perquè la gent es desniveix davant d'un professional
i llavors cada un amb aquests col·loquis pot treure una mica el problema.
I, a part, el psicòleg el que pot beneficiar-se és de tenir consultes d'aquesta gent,
perquè d'alguna manera ja han trencat el gel amb una xerrada de col·loqui
i després ja el psicòleg farà la seva feina amb visites particulars.
Es fa un primer contacte i després cadascú, pel seu compte, pot aprofundir en un cas concret.
I el que fem principalment és fer com un pica-pica perquè la gent se senti més còmode
i aquesta gent són grans comunicadors, donen la paraula,
la gent es treu els problemes una mica de sobre
i si no, doncs almenys ja saben una persona que se'n podran refiar
perquè puguin seguir un tractament o una ajuda.
És el que apretarem amb aquest tipus de coses.
I amb les coses culturals, ja t'ho deies, en tenim pensades des de xerrades d'art,
classes de ball, que és un tema que ara estem amb en Quim Sué,
estem treballant a veure si trobem un local idoni.
Bé, hem començat, estem començant a posar fi de l'agulla,
però esclar, tot s'ha de fer a temps al temps.
Abans, Albert, comentaves els problemes, el sutra,
que pot significar per a algú trencar una relació després
de 5, 10, 15, els anys que siguin de convivència amb parella.
Parles que en molts casos l'ajuda d'un professional és necessària.
Molt necessària.
El cop realment és tan dur, Albert,
i participar en una entitat d'aquest tipus,
en d'altres persones que han viscut experiències similars,
és positiu?
Molt positiu perquè es troben amb gent igual que ells,
amb gent que ha passat els mateixos traumes.
Ja no parlo de coses econòmiques,
que també, de fet, són molt importants,
sinó de problemes psicològics,
problemes de separació de fills,
problemes d'inda personal.
Llavors, estar rodejada de gent que d'alguna manera és com tu,
que ha tingut i ha passat per el mateix,
se sent acollida, se sent millor.
En definitiva, és una mica anar a buscar això, no?
Però jo, lamentablement, he vist casos molt sorprenents
de molts anys ja de la separació
i que veus que encara existeixen traumes, no?
Jo, personalment, he recomanat,
jo, escolta, em sembla que necessites ajuda,
hauries d'anar amb un professional,
ja no és solament venir a un sopar
i que sovintis la papeleta d'un dissabte a la nit.
No, jo crec que necessites un professional que t'ajudi, no?
Perquè una vegada que aquesta gent realment ha superat això
és quan poden trobar parella,
però mentre s'arrastren un record
o un maltrauma d'aquesta separació,
és molt difícil fer amics,
perquè estan a la defensiva,
els hi han fet mal i estan duroits.
Aquest dissabte tindrà lloc aquest primer sopar,
tota la gent que estigui interessada en participar-hi,
i com es pot posar en contacte amb vostès.
Bueno, em poden trucar al telèfon 647-186-297,
el torno a repetir, 647-186-297,
o si preferiu el fixe, el 977-6492-36.
Si algú no pogués agafar els telèfons,
doncs òbviament que es posi en contacte amb nosaltres
i els facilitarem.
I si voleu entrar a la nostra web,
podeu teclejar les 3 del Voleu Vés,
puntdetrobada, puntnet.
Allà trobareu sempre totes les activitats que anem fent,
i si en truqueu,
doncs jo us explicaré totes les dades que us facin falta.
Ja per acabar, Albert,
hem estat parlant d'aquest fenomen dels singles,
dirigit fonamentalment a les persones separades.
Aquelles persones de 30, 40 anys, 25 l'edat que siguin,
i que no s'han casat mai,
simplement que s'han soltès,
també formen part d'aquest col·lectiu?
I tant, i tant, i tant.
Potser la majoria, eh?
Perquè la gent, no sé si és per l'estrès que portem,
per la feina, per tot plegat una mica,
la gent té autèntics problemes.
Potser també l'ordinador també ha ajudat una mica.
Tenim un fenomen que és el mític.
El mític és una...
El xat.
El xat, exactament, no?
Hi ha molta gent que s'està amagant a darrere de l'ordinador, eh?
I vull dir,
i veus que no plantegen cites,
ni volen anar més enllà.
L'únic que volen és distreure's.
Hi ha gent que es troba còmode,
xatejant amb persones.
I això és molt dolent,
perquè si la gent no surt al carrer
i ja coneixes gent de carn i galsos,
malament anem, eh?
Malament anem,
perquè digitalment,
difícilment podrem substituir una persona, no?
Però ja dic, sí,
solteixen ben en moltíssims.
menen moltíssims.
Però sí que és veritat que les noves tecnologies
segurament han obert un nou camp.
És un nou canal, sí.
És un nou canal per conèixer gent, eh?
Vull dir, però jo considero que
tornem sempre al mateix.
Nosaltres, quan fem un sopar,
fem una copa de benvinguda,
una copa de cava,
en la qual se'ls posa a tots un adhesiu
amb el seu nom,
perquè és clar,
quan jo sóc el que presento la gent,
quan t'han presentat deu persones
ja és impossible.
No, no te'n recordes de ningú.
De ningú.
Aleshores, el que fem,
doncs, és posar un adhesiu,
Àngels, Antònio, eh?
I llavors la gent ja perd una mica
el tinguem que memoritzar, no?
I alguna manera el que fem
és posar-los allà, grupar-los,
perquè després d'aquesta copa
ja se'n vagin cap a la taula
i segueix la conversació.
La conversació que s'ha iniciat
amb aquestes presentacions,
doncs, bueno,
se'n vagin cap a la taula
tot parlant el que estàvem parlant.
I aquesta és una mica la idea, no?
Doncs aquesta és la tasca
que du a terme aquesta entitat
a punt de trobada
que s'acaba de constituir
al Camp de Tarragones.
De fet, una de les primeres entitats
que aborden de manera específica
aquesta temàtica
a les nostres comarques.
El seu president és l'Albert Vallavista
i ens ha acompanyat avui al matí
de Tarragona Ràdio.
Albert, moltíssimes gràcies.
Gràcies a tot.
Sort amb aquesta iniciativa
i de ben segur que en continuarem parlant.
Gràcies.
A veure, bon dia.