Les 10 del matí i 11 minuts.
Ara us ho dèiem fa un moment en el sumari del programa.
Aquest matí hem convidat el senyor Jordi Tous,
director territorial del Departament d'Acció Social i Ciutadania
del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona.
Jordi Tous havia ocupat ja aquest càrrec, amb un altre nom,
durant dos anys i mig en l'anterior Govern de la Generalitat,
presidit per Pasqual Maragall.
I des del passat mes de febrer torna a ocupar aquesta direcció territorial
de l'anterior Departament de Benestar Social,
ara anomenat d'Acció Social i Ciutadania.
L'havíem convidat en el seu moment i avui el tornem a convidar
al matí de Tarragona Ràdio per parlar d'equipaments,
serveis, de l'atenció a les persones i als col·lectius
que fa aquest Departament, aquesta Conselleria del Govern de Catalunya.
Senyor Tous, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Torna a ser director territorial, ara, això sí,
del Departament que s'anomena Acció Social i Ciutadania,
tot i que bàsicament manté les mateixes competències
que havia tingut el Departament de Benestar Social
en l'anterior govern.
Sí, efectivament, algunes de noves i algunes que han passat
en algun altre departament, com en el cas de Governació,
que han passat les oficines de Benestar i Família,
ara oficines d'atenció al ciutadà,
i també casals de gent gran o centres cívics,
que en l'etapa anterior eren del nostre departament,
però a canvi, diguem-ne, hem incorporat l'Institut Català
de les Dones i la Secretaria de Joventut.
L'anterior govern, i vostè aleshores era el director territorial
de Benestar i Família aquí al Camp de Tarragona,
l'anterior govern va impulsar la Llei de Serveis Socials,
que en l'anterior legislatura no es va poder aprovar,
una Llei de Serveis Socials que torna a reprendre el camí
i que està en tràmit parlamentari.
Recordem una mica, senyor Tous,
quina és la gran filosofia d'aquesta Llei de Serveis Socials
de Catalunya.
Miri, per fer-ho molt curt i molt entenedor,
aquesta nova Llei de Serveis Socials,
que en aquests moments, com molt bé vostè ha dit,
està en tràmit parlamentari pendent de la seva aprovació,
és una llei que ens ha de permetre passar
d'un sistema de serveis socials assistencialista
i condicionat al pressupost, sempre,
a un nou marc,
on els drets socials seran drets subjectius de la ciutadania
i on, en principi, es garanteix la universalitat del servei.
Universalitat que en cap cas vol dir gratuïtat.
En alguns casos serà gratuït,
en d'altres serà de copagament
i que això tampoc vol dir que ho farem el mes que ve
o d'aquí a dos mesos.
Serà un procés progressiu,
però que no té marxa enrere
i que ens situarà a la llarga,
esperem, confiem i desitgem,
ens situarà a la mitjana dels països europeus
en aquesta matèria.
La llei s'aprovarà al llarg d'aquest any?
Evidentment, sí.
I serà d'aplicació progressiva.
Exactament.
I també vull aprofitar per dir una altra cosa.
Aquesta llei serà el paraigües
que suplogarà l'aplicació també de la llei de dependència.
La llei de dependència a Catalunya
s'assumirà dins la llei de serveis socials.
Serà una part, no és el tot.
El tot és la llei de serveis socials.
Queda clar, doncs, aquesta qüestió normativa
pel que fa a la legislació
i pel que fa al Parlament de Catalunya.
Com dèiem, la llei de serveis socials
es va impulsar des de l'anterior govern.
De fet, quin és el balanç
que vostè ja com a director territorial
de Benestar i Família en el seu moment va fer
de l'evolució en matèria d'inversions,
en matèria pressupostòria,
que ha fet el Departament?
I en quin moment ens trobem ara, en aquest 2007?
Sí.
Bé, aquest 2007 és un any una mica estrany
pel fet que estem en pressupostos prorrogats,
que el pressupost que ha entrat al Parlament
segurament no serà vigent plenament fins al mes de juliol
i, per tant, això és un fet que hem de tenir en compte.
Ara bé, sí que podem parlar una mica
d'on partíem el 2003 i d'on som avui
pel que fa a les inversions que s'han anat fent
amb infraestructures, amb equipaments,
i començaria, per exemple, pel tema de la gent gran.
El 2003, amb places per a gent gran,
nosaltres ens situàvem, en aquesta comarca,
el Tarragonès concretament,
amb un 2,78% de places per a persones de 65 o més anys.
El 2006 ja hem pujat a un 3,40%
i la voluntat és que al llarg d'aquesta legislatura
arribem a superar el 5%, que és el mínim desitjable.
En concreció, això vol dir
que hi ha tota una sèrie de projectes
o bé que ja han finalitzat
o bé que estan en marxa,
projectes que no són del Departament d'Acció Social i Ciutadania,
sinó que són d'entitats privades, mercantils,
amb ànim de lucre o d'alta sense ànim de lucre,
però amb les quals nosaltres col·laborem
amb subvencions a la inversió, d'una banda,
i també amb la compra de places.
I entre aquests projectes, doncs, podem destacar,
per exemple, la reconversió que s'ha fet
de la llarg residència dels Pallaresos,
que ha permès injectar al sistema
150 places d'acolliment residencials,
de les quals 41 són col·laboradores del Departament,
o, per exemple,
quan a començament de la legislatura passada
vam inaugurar la residència de Gent Gran de Llevant,
de 60 places, 40 són col·laboradores,
o, darrerament,
la residència de l'antigua Seu de la Creu Roja, Tarragona,
amb 156 places de residència assistida,
i de les quals ja ens n'han demanat 20 de col·laboradores.
Per tant, comptem que en els propers anys
aixugarem aquest dèficit històric
que arrossegava la comarca del Tarragonès
i la ciutat de Tarragona,
i no només això,
sinó que superarem la xifra del 5%,
tenint en compte els projectes que ara tenim a la vista.
Això pel que fa als col·lectius,
sobretot a les persones grans,
en altres àmbits,
també l'evolució inversora,
l'evolució pressupostària del Departament
ha anat en augment?
Doncs sí, miri, en el cas, per exemple,
de discapacitats.
Aquesta comarca, precisament,
també tenia un dèficit
que nosaltres preveiem en la programació territorial
2004-2007
de 54 places de llarg residència
per discapacitats.
En els darrers mesos,
vostès han estat testimonis
de la inauguració de diversos equipaments
que han anat a eixugar aquest dèficit.
Concretament, m'estic referint
a la llarg residència de Torreforta,
el pont 3,
que penso que eren 10 o 12 places,
i després, darrerament,
la segona fase
de la llarg residència d'Estela
amb 17 places.
Nosaltres col·laborem
amb aquestes entitats
de llarga tradició a la ciutat,
especialment en el cas d'Estela,
que aprofito per recordar
que enguany fa 40 anys que es va fundar,
que els ajudem
en el que és la inversió
com en el que és la concertació de places.
Parlem d'alguns equipaments
que, en fi, estan en obres,
estan en marxa,
projectes també a mig termini,
fent una mica de repassada
per diferents punts de la ciutat.
Tenim el tema
de la residència de la Mercè,
un edifici més emblemàtic
i molt conegut
per tots els terrenins,
amb un procés en obres
que recordo fa unes setmanes
parlant aquí,
en aquest programa,
amb el delegat
del Govern de la Generalitat,
Xavier Sabater,
reconeixent les dificultats
de tot el procés
que fa que s'allargui
molt més
del que s'havia previst
en un principi.
En quin moment es troba
tot això?
Jo diria que ara
estem en aquella fase
que es veu ja
al final del túnel.
Aquest túnel
era molt llarg
i era molt llarg
perquè,
des del primer moment,
aquestes obres de la Mercè,
com ja vam explicar
en una roda de premsa
com el mateix delegat
del Govern,
l'arquitecte de l'obra,
el senyor Francisco Sotomayor
i jo mateix,
vam fer les instal·lacions,
va ja néixer amb mal peu.
De fet,
si nosaltres
haguéssim pogut decidir,
no hauríem decidit
aquestes obres,
però quan a la legislatura anterior
vam entrar a Govern,
aquesta obra estava adjudicada.
Des del començament,
hi va haver dificultats
a la tramitació
del que eren els permisos,
per exemple,
en el que era
tot el tema
de les comunicacions verticals,
que inicialment
els havia de fer
una fundació,
que era la que
gestionava
el sociosanitari,
i que quan a aquesta fundació
se'n va anar
al nou equipament
allà avant,
va deixar
d'interessar-li
fer
el tema
de les comunicacions verticals,
un element vital
per poder garantir
d'una banda
l'ús
de la residència
i fer-la possible
amb l'existència
d'obres,
perquè el que no podíem fer
és deixar la gent incomunicada,
perquè un dels problemes
d'aquesta residència
és que patia
una manca
de comunicacions verticals.
Amb tot això
s'hi va haver d'afegir
l'aturada tècnica
que hi va haver
per la raó
de l'enfonsament
del túnel del Carmel.
Això va suposar ja
d'entrada un any
directament d'endarreriment.
I finalment,
els problemes constructius
d'aquest edifici,
que sempre hem dit
que és un edifici singular,
que s'han anat trobant
en l'execució de l'obra,
que ha obligat
a reforçar aspectes
constructius
com
les vigues
i d'altres problemàtiques
que s'han anat trobant
a la mesura
que s'ha anat executant l'obra.
Una vegada posats
en aquest ball,
nosaltres hem de ballar
i ho hem de fer
el millor possible
tenint en compte
dos aspectes.
Garantir la seguretat
de les persones,
tant dels treballadors
com dels usuaris,
i ballant
perquè tot es faci
d'acord
amb els valors
i els preceptes
d'alguna manera
públics
que guien aquesta obra.
no corrarem més
per inaugurar
el 2008
o el 2009.
Nosaltres el que volem
és que aquest equipament
que quedi per Tarragona
quedi, diguem-ne,
en bones condicions
i que tingui una llarga vida
i sigui sobretot útil
i al servei
de les persones.
Al marge, però,
doncs de calendaris,
però ja que deia
que veia el final del túnel,
com expliquem
al ciutadà de Tarragona
com serà justament
aquest final del túnel?
És a dir,
quina serà la residència,
la nova residència
de la Mercè
que tindrem
quan sigui,
el 2008
o el 2009?
La nova residència
estarà acabada
i en funcionament
si no sorgeix
cap altre imprevist
el 2009.
Serà una residència
que no creixerà
en capacitat
però sí que augmentarà
molt en qualitat.
En quin sentit?
Doncs en el sentit
que ara,
actualment,
la residència
que hem remodelat
era una residència
on la majoria
de places
eren dobles,
és a dir,
les habitacions
eren dobles
i ara el que anem
és que la majoria
d'habitacions,
per exemple,
siguin habitacions individuals.
o no era un edifici
que no estava adaptat
perquè el moment
que es va concebre
no era necessari,
no estava pensat
i en aquests moments
tindrem un edifici adaptat
o les comunicacions
verticals
seran les normals,
no les que hi havia
fins ara.
És a dir,
que qualitativament
serà un gran guany
i amb els espais
que s'alliberen
de la planta 1
a la 4,
allí,
en una segona etapa,
farem una inversió
per tenir una unitat
psicogeriàtrica
de 20-30 places.
Ja que estem
en aquesta zona
de la ciutat,
parlant d'un projecte
molt més a llarg termini,
el que coneixem
com a Hospital Casablanca,
aquí quines serien
les intencions,
quines són les intencions
del departament?
Bé, nosaltres,
amb el Departament de Salut,
tenim una sèrie
d'usuaris
que són,
diguem-ne,
de frontera,
que tant són de salut
com són nostres.
Considerem que,
entre aquests usuaris,
hi ha els grans
discapacitats físics
que tenen
o necessiten
un manteniment sanitari.
per tal de garantir
aquest continuum
assistencial,
amb el Departament
de Salut
estem estudiant
un projecte
per tal
que aquesta zona
de la ciutat,
que hi havia a Casablanca,
es converteixi
en un equipament
per aquest perfil
d'usuaris.
que passa que això
en aquests moments
no hi ha la decisió
encara presa,
però sí que,
ja sigui amb salut
o bé,
ja sigui amb un altre
pertener,
doncs hem de fer
aquest equipament
perquè la programació
territorial ens ho demana
i així ho complirem.
Anem a una altra zona
de la ciutat,
anem a la zona de Ponent,
al barri de la Granja.
Allà la xarxa
sanitària i social
de Sant Poi,
Sant Atecla,
promou la construcció
d'una residència.
Aquí imagino
que la Generalitat
d'alguna manera
hi col·laborarà.
Sí,
en aquest sentit
hi ha la consellera,
en una de les,
penso que era
la primera visita
que va fer a Tarragona,
ja va manifestar
que el departament
fa una primera aportació
d'un milió
i 800 mil euros
de cara a la construcció
d'aquest nou complex
residencial
a la zona
de la Granja.
Naturalment,
això reflectirà
en la signatura
d'un conveni
en el seu moment
i és una col·laboració
que contem
que tindrà continuïtat
en els pròxims anys,
no només pel que fa
a la inversió,
sinó naturalment
en el que fa referència
a la contractació
de places,
de places col·laboradores,
tant del que és
la residència
com del que és
el centre de dia
i és un projecte
que des del departament
es veu amb molt bons ulls.
Ja que seguim,
ara,
en aquesta zona de la ciutat,
a la zona de Ponent,
hi ha un equipament
d'unes altres característiques,
el de Camp Clar,
el del centre cívic
o casal cívic
de Camp Clar.
Aquest equipament
està en obres?
Sí senyor,
recordo perfectament
aquest equipament.
És un equipament
que va tenir
la seva polèmica
que a més vostè
com a director territorial
de Benestar i Família
en aquell moment
acabat d'arribar.
li va caure al damunt
ara,
que també suposo
que s'està veient
al final del túnel.
En quin moment
es troba aquesta obra?
Jo d'aquest equipament
estic,
d'una banda,
molt content
i d'altra banda
una mica trist.
Estic molt content
perquè estic veient
que està en marxa
la construcció
del nou edifici
i que,
si res no es torça,
de cara al 2009
es posarà en marxa
i, per tant,
es farà
el que ja s'havia hagut
de fer fa molts anys
que és dotar
d'un edifici
digne
per a les persones
que n'eren usuàries
de l'antic equipament
i que feia,
diguem-ne,
pena com estava.
I deia que,
d'altra banda,
estava trist
perquè aquest equipament
que vam lluitar
des d'aquí
als serveis territorials
perquè es fes nou,
ara resulta
que és dels que ens ha passat
a governació
i en aquest sentit
doncs de,
en fi,
trobes que,
bé,
tens un cert sentiment
d'enyorança,
perquè l'important
de totes maneres
és que,
aquest edifici
es posi en funcionament
el 2009
i que els veïns
en puguin gaudir
i que puguem assistir
a la seva inauguració
ben aviat.
Hi ha equipaments
que passen a altres conselleries,
el Departament d'Acció Social
i Ciutadania,
de totes maneres,
té competències
en moltes qüestions,
per exemple,
el tema
d'acollides
d'acollides
a dones maltractades.
Sobre això,
per exemple,
la consellera,
el propi departament,
n'havia anunciat
alguna iniciativa
en aquest sentit
a Tarragona Ciutat
o a les comarques
del Camp de Tarragona.
Què hi ha
en aquesta qüestió?
Efectivament,
miri,
les obres
de la nova casa
d'acollida
de dones maltractades
de Tarragona
està enllestida,
la part de l'obra,
està acabant
de dotar
pel que fa al mobiliari
i entenem
que si no hi ha
cap cosa
d'última hora
es pot inaugurar
abans de l'estiu.
Pel que fa
al centre d'intervenció
especialitzada,
estem a punt
d'aconseguir
un espai definitiu
per poder ubicar
aquest centre,
també a la ciutat
de Tarragona
i estem
també,
això potser va
una mica més endarrerit,
però també pendents
de poder trobar
un espai
pel punt de trobada.
Serien tres equipaments
relacionats
amb aquest àmbit
de què en parlàvem.
La casa d'acollida,
quina capacitat,
quantes usuaris
o quants usuaris
podria acollir?
Una desena d'usuàries
i la inversió
que s'ha fet
per adaptar l'edifici
ha estat de 140.000 euros.
Com dèiem,
el departament
té competències
en aquest àmbit,
també, per exemple,
en temes d'adopcions,
tot i que aquí
comparteix competències
amb el govern de l'Estat.
Recordem que hi ha hagut
en els últims mesos
algunes polèmiques
sobre temes,
sobre famílies
que havien anat
a adoptar
nens o nenes
a diferents països,
sobretot hi havia
el cas del Congo,
amb una família
també implicada
del Tarragonès.
Com està aquesta situació
d'aquesta família?
com molt bé
vostè diu,
hi ha una família
que és d'aquest àmbit territorial
que havia fet l'opció
d'adoptar el Congo.
A veure,
la situació actual
és la següent.
Aquesta família,
juntament amb una vintena,
no arriba a la vintena,
de famílies de Catalunya,
havien contractat
amb una ECAI,
una d'aquestes entitats
que té l'encàrrec
de fer la tramitació
de l'adopció.
Havia contractat
amb una entitat
que es diu ADIC
i actualment
aquesta entitat
no està acreditada
per fer aquesta funció.
Això, però,
des del departament Santomat
i és el departament
d'acció social i ciutadania
qui avui està acabant
de fer les assignacions
que ja estaven previstes.
quan parlem del Congo
hem de dir que hi ha dos Congos.
Hi ha el Congo Quinsassa
i el Congo Brasavill.
Al Congo Quinsassa
hi havia dos expedients
i la resta,
fins a 15,
estava en el Congo Brasavill,
on concretament
hi ha la família afectada
d'aquestes comarques.
I en aquests moments
la situació és que
s'està estudiant
els requisits
de l'adoptabilitat
d'aquests 15 expedients
del Congo Brasavill.
aquest és el moment actual.
Hi va haver una aturada
per part de les autoritats
del Congo Brasavill,
però ara les coses
s'estan fent,
penso que molt pensades,
a resoldre aquest tema
i poder donar sortida
a tots els casos.
Un cop repassades
totes aquestes qüestions
i després d'haver parlat
d'alguns equipaments
en concret
que estan en marxa
o en projecte
ara mateix
a la ciutat de Tarragona,
projectes de futur,
alguna línia
en la que es vol invertir
especialment
en la que creu
el Departament,
en la que creu
el Govern de la Generalitat,
que s'ha d'invertir
en aquesta legislatura
que acaba de començar?
Bé,
nosaltres penso que
hi haurà
un abans i un després
en el moment
que s'aprovi
la llei de serveis socials.
Nosaltres tenim previst
de fer una nova
programació territorial
com vam fer
pel període 2004-2007
que ens ha de detectar
aquells punts febles
que tenim aquí
en el territori
per tal de poder
assumir
les noves responsabilitats
que la nova llei
de serveis socials
ens obligarà a assumir
i per tant
hem d'esperar
en aquests moments
s'està fent
una prospecció
de quina pot ser
la demanda
a mitjà termini
i hem de veure
una vegada
tinguem
aquesta demanda
detectada
i identificada
veure també
els escenaris
pressupostaris
que tenim
pels propers anys
i veure
com farem
realitat
el creixement
en infraestructures
en serveis
per fer front
a les necessitats
que aquestes comarques
ens vagin generant.
Jo no voldria
acabar
l'entrevista
sense també
fer esment
que sovint
al nostre departament
parlem molt
d'inversió
en infraestructures
en equipaments
en equipaments
però
no podem deixar
de banda
que nosaltres
som un departament
que té una important
despesa
directa
amb el que són
les persones
que doncs
són persones
dependents
o que tenen
doncs
alguna vinculació
amb el departament
i només
a nivell
de xifres
indicatives
de l'any 2005
que és que tinc
tota la sèrie
dels 12 mesos
en aquest any 2005
el departament
es va gastar
només a Tarragona
ciutat
21 milions
929 mil euros
i el que és
la comarca
del Tarragonès
la xifra
va ascendir
a 32 milions
d'euros
això
amb múltiples
programes
com poden ser
doncs
els PUA
aquests programes
únics
d'ajuda
des del punt
de vista
de discapacitats
PUA tècnics
PUA serveis
o les prestacions
no contributives
de jubilació
d'invalidesa
transport adaptat
temes de biodiversitat
etc.
és a dir
que el departament
té dues grans línies
inversores
el que seria
els equipaments
però no oblidem
que una gran part
dels recursos
van destinats
directament
a les persones
mitjançant
la concertació
de places
el conveni
amb entitats
que presten serveis
socials
etc.
Doncs amb aquest
en repàs
a xifres generals
en aquest cas
del que es va invertir
en persones
en ciutadans
l'any 2005
aquí a Tarragona
i al Tarragonès
acabem aquesta conversa
avui
amb el director territorial
del Departament d'Acció Social
i Ciutadania
al Camp de Tarragona
el senyor Jordi Tos
senyor Tos
moltes gràcies
i fins la propera
moltes gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia