Rapsol IPA-F ha col·laborat amb la construcció de la nova graderia del nou estadi.
Rapsol IPA-F sempre ha estat al costat del Nàstic, a segona divisió B, a segona divisió A i ara també a primera.
Rapsol IPA-F t'apropa al futbolí a Tarragona Ràdio.
Rapsol IPA-F t'apropa al futbolí a Tarragona Ràdio.
Ràdio, que sabeu que el futbol és futbol?
És futbol.
No, no, hi ha més.
Estem a segona.
I?
Bueno, i això ja està.
Hem estat pitjor, eh?
Sí, ja està.
Al llarg de la història del club a la ciutat.
Sí, sí, ja està, ja està.
És això, és el que hi ha.
I escolta, no vam baixar a segona la tercera jornada?
Ja quasi al final.
Això també...
Això també és veritat, és veritat.
Imagina.
Queden dues jornades i hem baixat a segona.
Però jo continuaré tenint els souvenirs.
T'en queda un.
Ah, l'any que ve vols dir?
No, no.
Ah, ah, et queda un, et queda un.
D'on?
D'Agetafe.
D'Agetafe.
Què creus que el portava a Agetafe?
Bueno, d'aquí 15 dies, perquè ara la Federació Espanyola ha fet allò tan bonic,
d'aturar la lliga una setmana.
Parem màquines, no?
Han acabat, totes les lligues del món han acabat, menys l'espanyola.
Som així, Spain is different.
I bé, continuem encara dues jornades més.
Ara s'atura amb tota l'emoció del títol i del descens i tot en joc.
Ara 15 dies d'aturada perquè jugui a la selecció i ja anem fent cosetes així.
És un dilluns estrany.
Sí, sí, sí, perquè tothom parla més de política que de futbol.
Cosa estranya?
No, el descens d'ahir va ser un descens, a més d'aquells, molt estranys,
perquè quan veus un descens sempre veus llàgrimes, plos, jugadors per terra,
jo l'altre que l'aixeca, però és que ho teníem tant a assumir que no hi havia res.
I va sortir, i som de segon i s'acabó.
Per tant, i amb tots els respectes a la teva família, tu no tens una àvia com una bicicleta o alguna cosa,
així com em vas dir ahir, amb tots els respectes.
No, no, no, que tu saps de què em refereixo.
Més mal que ens escolteu, si no.
Pobre dona, li agafaria alguna cosa.
El cas és que ja tenim l'equip a segona, però hem de...
Periodista de segona, us diuen ara?
Sí, per què no.
Però no és cap deshonra, tant?
No, i tant.
No, va.
Oi, oi, oi, ostres, a la xemana, a veure si aquí ja em començo a ambientar ara.
Ja es comença a ambientar.
Jo tinc una fortuna immensa, i és que, com viuen en Castelldefels, no m'entero de nada.
Digue'm què t'hi són, però m'està costant molt aquesta estona.
Queden tres setmanes, eh, només, per escoltar això.
Tu ho deies, aquesta gent...
Bueno, suposem que queden tres setmanes.
que diuen Javi López ja està fitxat, suposem que hi ha en tres setmanes...
Però no farem un futbol i d'està, això, algo?
Sí, home, però ja no hi haurà... Podrem tirar això, m'entens?
Ah, no ho sé.
Perquè, a més, ahir el públic va començar a ser sobirà, eh.
Saps què va passar ahir al nou estadi?
No.
Va passar això, mira, escolta, escolta.
Flores, vete ja.
Ah, Flores, vete ja.
Sí, a veure, ho podem recuperar.
No, no, no, però al final ja ho he...
Ah, ho has entès, ho he entès.
És que al començament no ho entenia, però ara al final sí que era bé.
Al final ja ho has captat, no?
Home, a bones hores, podria ser una altra.
A bones hores, a bones hores.
Mangues verdes.
Però bé, de tant en tant també està bé, no?
Un recordatori per...
Sí, sí, sí, sí.
Però bé, li va encantar d'una altra manera, eh.
Aquesta és la cançoneta.
A mi m'ha encantat.
A tu t'agrada?
Jo és que t'ho he posat per això, perquè dic, home,
avui és un dia per posar-la aigua en aquesta cançó.
És un dia per recordar aquelles cançons
que han nostrat el nostre pas per primera divisió.
Aquesta és una d'elles, sense cap mena de dubte.
I mira, mira.
A veure.
L'hauríem de cantar, no, ja?
No te la saps?
Jo crec que te la saps.
Vinga, canta.
No, jo sé posar-me així com si portés dos melons.
A poc a flores cantamor.
Però això t'és més alta, aquí.
Home, però jo no arribo,
aquesta xica fa un falset molt amunt.
I ballar la jota, què?
I ballar la jota ens han sortit.
Deixa de ballar, home, Iolanda.
Vinga.
És que l'hauríem de veure estar ara mateix
ballant una jota sobre la cadira.
I hi ha coses que no entendré mai.
Per petició popular, recuperem...
Saps allò que vam fer amb Boniquet de Flores?
Ens ho han demanat, ens han enviat un païll de mèlts demanant-ho
i hem dit, calla, que ho recuperarem.
Tira-ho, tira-ho, Lluís, tira-ho.
Yo soy un tipo sumamente educado,
ya contestaba antes, pero como llegas tarde,
y muy respetuoso.
Ya puedes dar mucho dinero a un equipo de cojos
con todo mi respeto pa' los cojos.
Yo tengo una fortuna inmensa,
y es que como vivo en Castelldefels,
no me entero de nada.
Por lo que decís vosotros en prensa, sí.
Seguramente tendréis algo de razón.
Estamos yendo, sí, pero...
Parece que estamos con el mira quién baila, ¿no?
Sí, pero...
Sí, pero...
Yo creo que la clave está en no encajar ningún gol
en los primeros 95 minutos.
Rezar mucho.
He contestado antes, pero como llegas tarde...
Muchísimas gracias, y que sepas que es la primera vez
que me hacen una entrevista a una mujer tan guapa como tú.
Igual tú desde arriba te has cogido un poco ladeada la posición,
y de 4-1, 4-1, me parece que no, pero bueno.
Cosa que a lo mejor algunos que habláis catalán
no conocéis el castellano.
Tengo una máxima que aprendí cuando iba a la salle.
Esto no es una Playstation.
Un empate sería la hostia.
Estoy bailando Jotas todos los días,
en lo contento que estoy.
Yo no tengo la bola de rapel.
Estamos todos vivos.
Primer match ball ganado ya.
¿Ugafas?
Ya te lo digo yo, que esa es una frase mía
de hace mucho tiempo.
Midran mes, midran mes.
Todos los días de mi vida quiero a mi hijo.
Que lo que no esté en mis manos, que no me preocupe.
Yo no puedo ir engañando a la gente.
El famoso refrán de nadar tanto para morir en la orilla.
Los sueños son ingobernables.
Yo creo que algún día se acabará la noche y volverá a amanecer.
Tarragona, torna a la segunda división.
No ens passen, eh?
No ens passen.
Ja t'ha quedat clar, eh?
Ja t'ha quedat clar.
No us ho ensenya mai a ballar Jotas, Paco Flores?
No, no, no, no.
Tampoc me lo imagino.
I això que deia que es passava el dia.
Sí, i aquell dia es va emocionar, eh?
Per això ja li van fer això en aquesta tele.
També qui es va emocionar hi va ser Àngel García,
el nostre comentarista,
que, home, ell diu que mai li agrada carregar contra un entrador.
Però tu, escolta, tu escolta i després treu conclusions.
I no sóc ingapaç de parlar malament d'un entrenador.
Però d'aquest que tenim ara
és que jo parlo ara com a soci i com a exfutbolista i com a tarragoní.
Tinc que dir aquestes coses
perquè se n'han fotut de nosaltres tot el que ha volgut i més.
I això que no m'agrada, eh?
I això que no m'agrada carregar contra un entrador.
Està pipat avui l'Àngel?
Per cert, avui es condeixer Jordi Blanc també molt fina.
Està empipat avui l'Àngel, home.
Després de la carregada que va a fotre,
diu, vinga, està empipat avui l'Àngel.
Ara, escolta, una cançó que n'hem dedicat a Paco Flores.
L'últim boom, per això, l'últim hit de l'estiu, jo crec,
serà aquest.
Mira que ens ha arribat via internet,
des d'Argentina, cançó dedicada a un jove del Barça, això sí,
que és Lionel Messi.
Ja veuràs com sona diferent que la J de Paco Flores.
Mira, escolta.
Escolta, escolta.
en el juny del 87,
en el año de Argentina campeón.
Demà rimet, eh?
Em recorda alguna cançó?
No sé quina.
A mi em recorda una cançó de campanya electoral.
Una mica, una mica.
Veus ara això una mica?
Veu, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve.
Vota, tiro, tiro.
És que clar, escoltem aquesta música una per dos raons.
Una perquè dijous juguem contra el Barça, recordem-ho,
partit de Copa Catalunya,
semifinals de la Copa Catalunya al nou estadi,
dijous a partir de tres quarts de deu del vespre.
Un partit que, per cert, teniu entrades.
Avui, escoltant el Semprenàstic,
regalarem entrades per veure en directe aquest partit.
Home, si en vols, pots trucar a Jolanda, també.
Canvia't el nom,
perquè si no diran que per endollís me donem entrades.
Però, no, pots trucar al Semprenàstic
i intentar aconseguir alguna d'aquestes entrades
que donem per veure el Nàstic Barça de dijous.
Avui, el Semprenàstic.
Sí, avui, avui, a la Copa Catalunya.
I també, perquè el partit d'ahir,
jo crec que l'abstenció no va ser culpa del partit d'ahir.
Perquè mira per què estava el partit d'ahir.
Mira, mira.
El partit està per fer una migdiadeta,
va ballar...
Va ser avorrit.
Està per anar votant, eh?
Home, encara queden 36 minuts perquè tanquin els col·legis, eh?
Està per anar a votar, el partit.
Està per anar a votar, eh?
Ara, volem ficar música també una mica de campanya electoral.
Diu, està per anar a votar.
Però fixa't...
No, no, és...
Engresca, per això la cançoneta Messi.
M'estic enganxant-hi, eh?
No sé si m'agrada més la de Flores, per això, eh?
Perquè ja me la sé i m'agrada una mica més.
A més, a més de per anar a votar, el partit,
Més Llet, si va ser bo,
també estava per això.
Més d'Àngel García, mira.
El partit està apagat.
Ara li cantarem una nana
i acabarem de dormir.
Apagat? Qui pagava?
No, no, apagat, apagat.
Ah, apagat.
Penseu, clar, com que al matí parlàveu de malatins,
dic allà.
No, no, no, crec que no ens va apagar ningú.
Vam acabar el man per ser-ho del collerica.
Gratis, gratis, que ho van fer.
Va sortir el tema baratet.
No caldre que ningú es pagués.
No, no ens va arribar cap malatí del lloc.
Ens he sortit a Pilar-real,
ens he sortit baratets del tema.
Ens he sortit de l'ànima, ja.
Tampoc han aconseguit absolutament res més.
Avui era un dia...
Bueno, trist, trist tampoc.
Hem baixat a segona, ja ens ho temíem.
Bueno, pujarem a primera.
I he pensat, mira, ja que era un dia així,
dic, anem a recordar una mica
el que ha estat aquest pas per primera, no?
Dic, aprofitant aquest tall de l'Àngel,
que el partit està apagat,
hem dit, fica-li una nana per anar a dormir.
Hem adormit la primera,
la deixem de moment amb lletaní allò dormint
i ja tornarem, no?
Algun any o altre tornarem cap a primera edició.
Hem pensat, va, anem a recordar una mica
els moments que ens ha deixat aquesta primera edició.
L'hem ficat, música,
i la cosa ha quedat més o menys així.
A veure, a veure.
El partit està apagat.
Ara li cantarem una nana
i acabarem de dormir.
La pilota per Avél Volades
dona l'eura d'alemantatge d'atenció a la passada.
Intenta buscar Campano,
a la portaria el xuta Campano.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El corna a l'esquerra, atenció a la sortida!
I el gol del Racing de Santander.
L'ha marcat Xigel.
Insigne això a la Jotxa, eh?
Mare de Déu, senyor!
Doncs aquest és el recadet per Mejia d'Àvila, que vagi prenent nota.
I de pas que li doni records al seu germà.
Han jocat altra vegada l'Atlètic de Bilbao.
Que necessitem una pizca de sort, no?
Sincerament, la meva opinió és que no estem tenint gens de sort.
Perquè estic segur que si ells treuen 12 cornes, estan fent 5.
Però jo crec que no venga la sort un poc de cara.
De sort?
No estem tenint grec ara.
Yo creo que no estamos teniendo buena sort.
Bueno, estoy triste, claro.
Cara de pomes agres, no?
Paco, des que estaves satisfet amb el treball dels teus homes,
avui has tornat a fer 4-1, 4-1.
No sé si pel partit a casa contra l'Espanyol
tens pensat tornar al 4-2-3-1 o mantenir el que s'ha vist avui aquí al Camp Nou?
Bueno, esos son puntos de vista.
Igual tú desde arriba te ha cogido un poco la deada a la posición
y de 4-1, 4-1, me parece que no, pero bueno.
Això es veritat!
El Nastic está guanyant!
4-0!
El gol de César Raves!
Ho agafes?
Feia temps que no goldíem i...
Avui ho hem vist tots, no?
I dius...
Són los mismos jugadores que empezaron la temporada.
Ni me lo había enseñado siquiera, ¿no?
No es pot parlar d'èxit, no, como no es pot parlar de una otra manera.
El primer match ball ganado ya.
Y quizá pues este es el partido que abre el camino un poquito a verlo todo más positivo, ¿no?
Tampoco nos tenemos que volver locos, yo creo que...
Això ens donen penta de cara al futur, ¿no?
Trat més, i trat més.
El rei davant de la porteria...
Falta fora l'àrea, falta fora l'àrea, molt bé, molt bé i Torralde.
La treu fora?
Era claríssim a fora, no hi ha dubte.
I vermella César Raves!
Això ja és més discutible.
Vermella, eh? Vermella César Raves.
Però és vermella, això?
Vermella César Raves.
Home, jo crec que...
Home, era un jugador que encarava la porteria.
Sí, però és l'últim defensa.
Jo crec que sí que era l'últim defensa.
Però hi ha una cosa que per nosaltres és l'actitud.
M'entén?
El que no pot ser és que un equip que ve aquí a jugar-ho tot
et doni la sensació de que no ens hi juguem res.
Estarán de reserva Bizarri, Grazno, Guellar, Macucula, Irulsus, Morales, Juan Díaz y Paco Flores.
Bueno, Paco Flores de entrenador, vamos.
Cosa que a lo mejor algunos que habláis catalán no conocéis el castellano.
A veure, Joaquín Pons, tu conoces el castellano, no?
En petit peu.
En petit peu.
Saps on hi ha aquesta música?
Saps que m'ha cridat molt l'atenció?
Jo m'estic clapant, directament.
He ficat un ñony o tremendo.
Saps que m'ha cridat l'atenció?
Sentir així la veu però de lluny de Lluís César, Josep Maria Andreu...
Abel Guades.
Abel Guades em dóna la sensació que no ha passat una temporada,
sinó que això era com a molt més antic.
No tenies aquesta sensació que havia passat?
Sí, és curiós.
El temps passa d'una manera estranya en el món de futbol
i aquells personatges que fa dos dies eren molt familiars
ara et semblen llinyeníssims a la distància.
Però bé, això és un mínim resum
del que ha estat aquesta temporada la primera visió del gimnàstic de Tarraona.
És el primer gol de Campano, el gol aquell de Sísich,
una mica tot el que hem anat trobant.
Ho hem ficat a la coctelera, ho hem remenat,
i hem sortit una mica això,
aprofitant també el que deia ahir l'Àngel García
que el partit estava adormit.
L'hem ficat també la cançó de bressol.
Per mi la cançó de bressol més xula que ja n'és llum, eh?
Aquest bona nit dels pecs.
Però sí, per una estoneta més i...
No, no, jo estava aclapat fa estona.
Però anem a ficar una mica delicient el tema.
A veure si... Ai, tornem.
No, tan delicient tampoc no cal.
Divisió...
Divisió...
Vinga, ja som.
I som a segona divisió A.
Què creus que l'afició pensa que ha de fer l'Àngel García
de cara a la temporada vinent per recuperar la categoria?
El president ja ha dit que l'Àngel García
vol tornar a pujar primer l'any que ve.
De fet, ahir Xavier Salvador va anar més enllà
i va dir que vol que l'Àngel García
jugui competicions europeus.
Va dir partits europeus, de fet, per deixar-ho clar,
partits europeus, que ja n'hem jugat algun,
aquest estatge a Ústria, en aquell tour que vam fer,
algun partit europeu ja n'hem jugat,
i va dir que vol que el Nàstria jugui partits europeus a Tarragona.
L'afició ho té més clar, eh?
S'ha de ficar enlloc que hi ha entre les cames dels homes.
Yo creo que...
No creo que cueste mucho tampoco subir.
Solo hay que ponerle un poco de ganas y subir.
Por cojones hay que subir.
És una qüestió genital, ni menys.
Més o menys.
L'Àngel García té altres solucions,
a més del tema genital, que és anar a fitxar.
Diu que hem d'anar a buscar el mercat
i ell apuntaria cap a l'Alcoiano,
perquè hi ha una extrema esquerra molt particular.
Escolta'm una cosa,
aquí es pensen que Portillo
és com l'extrema esquerra de l'Alcoiano,
que saca els cornes i remata ell mateix.
I això és impossible.
Això ho feia l'extrema esquerra de l'Alcoiano?
Sí, senyor. Mira si era ràpid, eh?
Però l'Alcoiano no era aquell equip amb molta moral.
No, sí, sí.
Bueno, a part dintre el moral,
sacava el corne i es rematava ell.
Mira si teníem moral,
que l'extrema esquerra traia el corne i es rematava ell.
Com es deia l'extrema esquerra?
Ser rollo xistera tan, tan, tan, tan que...
És que clar,
li vam acabar preguntant com es deia,
però si ho sabia,
li diem al Josep Sicar,
que el director es purgornàstic,
que vagi a buscar aquest extrema esquerra, tu?
I res, no, no,
es veu que el tema anava...
No anaven per aquí els trets.
Ràpidament, acabem amb el resum.
Bé, hem de parlar encara de futbol internacional,
que deia un 67.
No sé si n'ha de temps, eh?
Bé, ràpid, resum d'ahir en 20 segons,
com sempre,
el resum de la jornada d'ahir
davant l'Atlètica de Madrid.
Me adhiero al sentimiento de Paco,
le mando un abrazo fuerte,
ya se lo di.
Ganando, ganando.
Que analice el club lo que ha pasado,
lo que le van a corregir
para que otro año,
porque quizás si se sube,
pues no llega a pasar esto, ¿no?
Ganábamos y había que seguir ganando, ganando.
Aquí no hay partes de culpa,
aquí yo soy el máximo responsable,
o sea que soy el absoluto culpable.
Lo sumo totalmente.
Doncs vinga, mirem cap a l'exterior.
Sí, ens anem cap al Tigres de Monterrey.
La Lliga Vaticana,
recordeu que encara no s'ha jugat la final,
està encara per jugar la final
i el tercer i quart lloc,
per això no en parlem,
ja quan es jugui la final en parlarem.
Parlem de la Lliga Mexicana,
bé, i de Julio César Cáceres més que res,
perquè allà s'ha acabat ja,
els Tigres ja no tenen res a pelar.
Ai, han canviat a l'entrenador
i en busquen un de nou
per la temporada vinent
i Julio César Cáceres
ha estat convocat
per la selecció del Paraguay,
és el que està a la pàgina de Tigres.
Mira que guapet surt a la foto.
A veure.
Per anar a jugar amistosos,
que un contra...
Un cabelloró.
Una mica estic al tall, eh?
Un contra Àustria
i l'altre contra Mèxic,
són els partits que jugarà
Julio César Cáceres.
És una plana web
que també destacava
que Tigres està l'equip més vist
de tot Mèxic
per televisió
aquesta temporada.
I, per certament,
aquesta plana web
hem trobat la curiositat
de la jornada.
I m'han de marxar, eh?
No, ja, ràpid, ràpid.
Cada pregunta diu
què estranyero consideres
que ha dejat més huella
en la història de Tigres?
I he buscat i he pensat
segur que surt Cáceres.
No, home, no.
I no.
Walter Gaitán,
Jerónimo Barbodillo,
Osvaldo Batocelli,
Roberto Gasparini
i Daniel Mantegaz,
aquests no els estrangers.
Ràpidament,
què feu aquesta nit
al Semprenàstic?
Un programa.
Farem un programa,
bàsicament,
amb una tertúlia,
Jordi Filgueira,
Josep Maria Noguès
i Ismael Banyeres
ens intentaran aportar
una mica més de solucions
de cara al que s'ha de fer
i al que no s'ha de fer
de cara a la temporada vinent
i què ha passat aquest any.
I també, atenció,
a la segona part del programa,
convidat especialíssim avui
el president de l'ASAT
del gimnàstic de Tarragona,
Xavier Salvador,
en directe als micròfons
de Tarragona Ràdio.
Serà a partir de les 8 del vespre,
com cada dia
amb els companys
de la redacció d'Esports.
Estava intentant fer
un joc de paraules
a lloc periodistes de segona,
però de primer edic millor
ho deixem córrer.
Obrirem micros,
ay, micros, línies
i obrirem també...
Espero que somri,
bé, micros també,
perquè si no no podrem parlar.
I obrirem també ordinadors,
tot, per tant...
Vols el favor de marxar,
sisplau,
que han de fer l'informatiu.
Sempre a nàstic
arroba tarragonaradio.com
sempre a nàstic
arroba tarragonaradio.com
Adéu.
Un minut i mig,
dos quarts de dues,
arriben els serveis informatius
de Tarragona Ràdio.
Gràcies per la seva atenció.
Fins demà.