B, a segona divisió A, i ara també a primera.
Rapsolipa F, atapropa el futbolí, a Tarragona Ràdio.
Doncs sí, efectivament és el moment del futbolí aquí al matí de Tarragona Ràdio,
doncs amb un optimisme que continua la línia, podríem dir, encetada la passada setmana,
que comencen a canviar les coses, i de ben segur que la cosa cada cop anirà a millor, suposo.
Jordi Sorinyac, bon dia de nou.
Monta i bona hora, et veig molt optimista, eh, Jolanda?
Sí, i per què no? I per què no? A veure...
Perquè les altres 20 jornades...
No, no, no, no, no, no, no, no, saludem a Quim Pons, no sé exactament si ja ha arribat a l'aeroport,
no, encara no, ens posarem en contacte d'aquí una estona,
mentrestant tenim aquí damunt la taula tot un seguit de recordatoris,
de moments ben triadets del que va ser l'encontre ahir a Vigo.
Les anteriors jornades els companys d'esports es trobaven amb els problemes que, clar,
tenint en compte que els partits no anaven especialment bé, costava treure-li punta el tema ara,
com que els resultats comencen a acompanyar lleugerament, perquè estem...
Vaja, és igual, comença a fluir la cosa.
Parèntesi, si ens posaven tant i tant dramàtics quan la cosa anava malament,
doncs ara toca posar-se molt i molt optimistes perquè bé, no va tan malament.
Optimisme desmesurat.
Si et sembla, primer que fem, com és la tradició en aquesta secció,
busquem l'opinió de l'expert, obrim l'oracle.
Oh, clar, clar, clar.
Yo tengo una fortuna inmensa y es que como vivo en Castelldefels no me entero de nada.
La veu de l'experiència, la veu de Paco Flores.
Un oracle que poc té de música d'aquella chilao, sinó tot el contrari.
Oracle Matrix, una mica.
Roda de premsa, situem-nos.
Quim Pons li fa una pregunta, un pèl ambigua.
L'Adeao, segur que li feia l'Adeada, la pregunta.
Un pèl ambigua, no sé si expressem-ne o no, després li ho preguntarem.
Mirem una paraula, un matís, com fa canviar la cosa, escoltem-ho.
És el segon matchball, Paco Salvat, ja.
No, porque en esta ocasión nadie me había dicho nada.
Vamos a ver si la semana que viene nos dicen algo, pues otro, no pasa nada.
Para el equipo, digo, eh.
Ah, bueno, indudablemente cuando estás en una posición tan retrasada
y con tantos puntos de diferencia, perdernos, bueno, desde luego.
Cuando vas recortando un poquito, pues vas generando ilusión
y eso, de alguna manera, motiva mucho más a una plantilla como la que tenemos.
Sembla mentida, eh. Una paraula, un matís.
Com canvia, eh, com canvia la cosa.
Com dèiem un exentrenat del Nàstic, que a Granés,
aquest matís et canvia completament tota la cosa, eh.
De veure's acorrelat a la defensiva, treure una miqueta pit.
Fem-viar en aquest apartat del futbolí perquè a mi em crispa molt aquesta música, eh, a aquesta hora.
Veus? Per això, passem ràpida la secció.
Doncs vinga, parlem de crispacions, parlem d'afrontament,
perquè el bon rotllo entre Quim Pons i el Jean Garcia,
òbviament es manté, el Quim Pons i el nostre especialista, el nostre analista tècnic,
però ahir la confrontació, aquesta disparitat de criteris, va arribar en alguns moments preocupats.
Hem fet una mica la cronologia de tots els fets,
perquè hi va haver-hi cinc punts de topada, cinc punts de malentès,
i podem veure l'evolució.
Va haver-hi per un moment en què vam patir per la integritat física d'alguns dels dos,
o de tots dos, però finalment la cosa, ja avisem, va arribar a bon port.
Començant, si sembla, per la Gènesi,
la primera picabaralla entre Quim Pons i el Jean Garcia.
Ahir hauria d'haver estat una miqueta més llest o més murri el Portillo, eh.
S'ha passat de frenar, per ser Portillo.
Sí, bueno, pues que no freni tant.
S'ha fet la cara, d'haver.
Hem començat allò, el bon o el fe i el malo,
dos pistolers a l'oest, es troben, una a cada banda.
Però tu saps qui correspon a qui?
No ho diré.
Ai, no t'atreveixes, eh.
No ho direm, no, no, que som amics dels dos.
I ara ja directament arriba el combat de Vox, eh.
Vinga, va.
Banda i banda, vinga, va.
Primer directe d'esquerra.
Tere, des d'aquí una abraçada, un plany i un monument
per aguantar els dos personatges que tens avui a l'estudi, eh.
No, no, tot un plaer, eh.
Home.
La Tere no pot estar mai tan ben acompanyada com avui.
Segon, ganxo de dreta.
La despejada de punys de Pinto, també que s'ho faci virar,
perquè no tenia cap perill i la podia bloquear tranquil·lament
perquè no era una pilota que anava excessivament forta.
Però no se'n l'ha volgut jugar, eh.
El que passa que ho ha fet amb una potència que...
Des deloc, després que ha estat bé, no, perquè ha sortit fora.
Llences al contraatac, Àngel, amb això.
Bueno, bueno, el contraatac ja m'explicaràs
quin contraatac han fet.
Home.
Home, no.
Com el que generé-lo l'ha tallat, perquè el senyor sortia.
No, no, no, no.
No, no, no, Xavi, no.
Està interessant, això, eh.
Cada setmana es posa més interessant, m'agrada.
Espera, i el que es posarà, eh.
Atenció a la pilota que va posar.
La setmana vinent, em sembla, Jordi,
que el seguiment serà Angell Garcia-Quimpons, eh.
Quimpons, eh, sí, sí.
Ja veiem Jordi Blanc i el Dermolla fent d'àrbitres.
Sí, d'àrbitres, jo diria que punxant, eh.
Aviam si la cosa ja es desfarmava, eh.
D'un combat que encara va tenir un tercer assalt.
A Campana no, Àngel, la sentrada era molt bona.
Aquesta l'has vist, no?
Bueno, sí, sí, però...
Vinga, va.
Segons corrent pal nàstic.
D'aquestes necessitem 30.000 cada partit.
Atenció, que la treu Alejandro Campana,
la pilota passada del segon pal, allà no hi ha ningú.
I ara què, xato?
Hem localitzat a Fernando Vázquez.
Aquesta no era tan bona.
Què me cuentas, ara va soblat de forces.
Ara s'ha passat una mica, havia esmorzat mal.
Jo, com tu, no em posiciono,
però també l'Àngel és d'aquells que no li agrada mai re, eh.
Són del morro fort, tots de bé, podíem dir-ho.
No li agrada mai re, aquest home.
Però, vaja, en qualsevol cas,
aquest combat van tirar la tovallola tots dos,
i, si us sembla, canviant de banda sonora
perquè, al final, no sé si es van donar petonets, abraçades,
però va arribar l'amor una altra vegada.
Doncs, si sembla que Merino serà el segon canvi de Paco Flores
i ha entrat David Cuellar en lloc de Juan Díaz,
veurem Charlie Merino, també,
que tindrà els seus minuts en aquesta segona meitat
a veure amb qui substitueix.
Jo crec que a Pinilla.
Sí, jo diria que també.
Una vegada estic d'acord amb tu, eh.
Sí.
Sense que s'ha de ser de precedent.
Doncs segurament Paco Flores no farà d'això.
Fem una cosa, ja que esteu d'acord els dos,
celebrem-ho amb una pizza, home.
Vinga, som-hi.
Veus, amb aquesta música jo els visualitzo,
entrant pel passadís de la casa d'estiu,
un fet de Patrick Suaiz.
La pregunta és qui fa de Patrick Suaiz.
Qui és Patrick Suaiz i qui és la noia?
La noia, la pobra, que ha passat completament a l'oblit.
És una dona que no ha fet res més després d'aquella pel·lícula.
No, no, no, va fer aquella pel·li, però ja en va tenir prou, es veu.
Bé, una pregunta a fer quan els tinguem a prop.
Doncs mira, si et sembla, Quim Pons, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Hola, Quim.
Bon dia.
Escolta, tu m'imagino que has vist la pel·li Dirt i Dancing, no?
I tant, i tant.
Bé, tot una icona de la juventut.
En el supòsit que haguéssiu de representar
com acte de conciliació l'Àngel i tu,
l'escena final, quan entra...
Un moment, un moment, un moment, un moment.
No, jo només et pregunto si t'agradaria ser el Patrick Suaiz o la noia en el ball.
Sí, és que em sap greu per l'Àngel si jo fos la noia.
Perquè amb els 1.85 quilos potser l'aixafo.
Bé, doncs vol ser el Patrick Suaiz.
Home, potser millor, eh?
Jo crec que per l'Àngel García encara el podria ser.
Doncs a l'Àngel li toca ser la noia.
No me l'imagino en Tutu, eh?
No em feia imaginar tampoc aquest tema que l'Àngel García.
No portava a Tutu, la noia, que era una...
Home, però portava aquella faldilla així, no?
Sí, home, però una cosa així moderniquí, no em diguis ara el Tutu i l'Àngel García.
Sí, però hi havia algunes malles durant la pel·lícula que eren delictives, eh?
Vés amb compte, Quim, si t'has de posar malles, eh?
Sí, sí, però home, doncs vaja, espectacular el tema.
En fi, vinga, va, canviem de tema que la cosa es posa perillosa.
Quim, t'he trucat perquè obrim secció souvenir, com cada desplaçament.
Ara heu anat a l'altra punta de l'estat espanyol.
Què ens has portat? Què tens per nosaltres?
A veure, Quim, perdona, perdona, perdona, perdona, Quim, abans de que tu...
No, no, no, perdona, sintonia, escoltem la sintonia.
Ai, no és el moment que diu souvenir, souvenir.
Mira, jo volia que em portessis un regalet de Vigo de la botiga Broadway.
que està al carrer Pedra sense número.
Com saps tu aquesta botiga?
És una botiga de Vigo, si vols, escolta, pregunta, existeix, no me l'estic inventant.
De tota la vida, és la botiga de referència...
La botiga de referència de souvenirs, souvenirs en Broadway.
I allà podies haver-me anat a comprar, que no sé si has anat allà.
Què hi ha anat a l'Allònia?
A veure, jo esperava que em portessis o un joc per fer caimada,
un motllo per fer empanada...
Però si està aquí, el qui...
Què tal?
Seu-seu, un aplaudiment, acaba d'arribar a l'estudi.
Bon dia.
Bon dia aquí.
Home, Iolanda, no podia deixar sense souvenir en un dia tan important.
Ai, el souvenir.
Mira què bonic.
L'obro.
Cariños de Galícia.
Ep, ep.
Cariños de Galícia, eh?
Perquè Espèixic és de Galícia, el tema.
Ara, els ollens, que ningú s'estranya,
Quim Pons acaba d'arribar ara directe des de l'aeroport del Prat, eh?
Senyores i senyors, és una bruixa.
A veure les aigles.
A veure les aigles, una bruixa.
Jo pensava que em portaria una gamba, un percè,
bé, allà una mica passat de voltes i no.
És lletja, però amb mayúscules.
Però això és una preciositat.
Una bruixeta.
Dos euros.
No, no, jo te'ls pago, els souvenirs, eh?
Només faltaria.
A sobre de gratis.
Vam aconseguir un euro a Madrid, dos euros, això.
Magnífic.
No, però al proper no em facis pagar-te tres euros,
manté el preu, eh?
Hem anat allà i hem dit,
amb un pressupost màxim de dos euros, què ens pot donar?
Dos euros és el màxim.
Mínim no n'hi ha.
No hi ha mínim, no.
Pot ser una pedra bonica que trobis pel carrer.
Molt bé, molt bé.
El proper desplaçament és Santander, no, Quim?
Sí, sí, sí.
O sigui, què anem pensant?
I següent ja Bilbao.
Home, Santander és una llibreteta del BSCH, no?
Que és el més important que el teniu Santander.
O alguna fitxa de...
Una acció del banc, eh?
I al casino, no?
Allí Santander, també, just a banda del Sardinero.
Una fitxa o alguna cosa podríem treure.
També, és possible, és possible.
No, no, jo ja m'he encarregat una vitrina moníssima
per anar posant tots els souvenirs de la temporada.
Escolteu, que no estava previscant tres, jo me'n vaig, eh?
Vinga, apa.
Mira, ja plega, eh?
Ja plega, eh?
Ha vingut a la francesa, eh?
Completament.
En fi, és el futbolí dels dilluns, eh?
que té aquesta particularitat.
Com que Patrick Swayze, eh?
Bé, bé.
Bé, bé, aquí.
Continuem, Jordi.
Perdona, és que això sembla que cada vegada més el camarat d'oixen els mans marcs,
o sigui que...
Vaja, recordes que la setmana passada amb el Quim vam estar parlant
del nostre amic Guiza, Núria Bermúdez...
Ah, que encara continua.
Home, home, si et sembla, rememorem.
Fem memòria.
A veure, a veure.
Ara sí, eh?
D'Ales parlarem de Cáceres després.
A veure si recuperem el tall que vam passar la setmana passada sobre Dani Guiza.
Per cert, Tere, es confirma que Dani Guiza està amb Núria Bermúdez?
A veure, Jordi, per què m'ho preguntes?
No, no, pregunto, pregunto.
És la seva representant.
Pregunto, és la seva representant?
Núria Bermúdez no estava amb Cristiano Ronaldo.
Home, home, per això, a veure, Tere, a veure, posa't una mica el dia.
Atenció a la centrada ara de Juan.
No va ser la setmana passada, va fer dues setmanes, recordem.
Sí, sí.
Aquí, doncs...
A la Núria Bermúdez més aviat no la representen, que no per representar...
No, és representant, en sèrio, eh?
Ah, representant.
És representant, va aprovar l'examen i és representant legal, eh?
Però de què, de futbolistes?
Sí, sí, sí, sí.
No, no, és agent de futbolistes.
Ah, sí?
Sí, sí, va...
Ella va aprovar i hi ha gent que va suspendre.
I no és un gag, eh?
No és un gag.
A partir, reprenem el tema perquè, vaja, hem estat seguint molt atentament aquest tema.
Ai, li veig un aire així com caspucillo, aquesta secció.
Jorge Javier Vázquez.
Sí, sí, una mica casposa.
Carme, que fuerte, que fuerte, que fuerte.
Doncs, vaja, la setmana passada explicàvem que Huiza va marcar un gol i es va rascar la panxa.
Sí.
Tots ja estàvem...
Ah, sí, la Tere deia que està embarassada la Núria Bermúdez.
Va continuar una polèmica.
A més, Fernando Vázquez, eh, com bé diria la nostra companya Tere...
Està a la picota.
Sí, que comença, que comença a ser qüestionat per l'afició celeste que no entén algunes de les seves decisions, no?
A més...
Si no, la Tere Àngel, per això vol dir que Fernando Vázquez aguanta fins a final de temporada i el renoven a més.
No, no, no, perdona, perdona.
Jo vaig dir, per al·lusions, una cosa simplement, eh?
Havia anunciat jo Quirureta, deixava el Betis després del partit del Nàstic.
Què va passar Àngel, què va passar Hélder, Quim, Jordi?
Molt bé, molt bé.
I diumenge passat vas anunciar que Núria Bermúdez estava embarassada i què ha passat?
Que no ho estava.
Però perquè va ser una petxanga, una manera d'enredar la premsa del cor, jo vaig caure de quatre grapes.
Escolta, perdoneu un moment, eh? Atenció, missatge fric de la tarda.
El company del diari AS, Ivan Molero, ens comunica que Núria Bermúdez sí que està embarassada, ho va dir l'altre dia a Atolado.
Per tant, Pere Ortega, abans els esdeveniments abans que ningú ho sàpiga, eh?
Abans que ella mateixa ho sàpiga, eh?
Sí, sí, sí.
I que ell mateix, perquè jo crec que ni de ningú hi feia.
És a dir, que a Tarragona Ràdio tenen un filó per explotar, que es diu Tere Ortega, que està al dia d'aquests assumptes.
En exclusiu, o sigui, a Telecinco, aquella noia a la M es gasta una pasta amb polígrafos, antena 3, detector,
bueno, no sé quina cadena té cada cosa, i nosaltres tenim Tere Ortega, que és l'autèntic oracle.
Sí, sí, sí, sí.
Ella, abans que ningú pensa en Núria Bermúdez, i ara només falta que ens digui si és noi o noia.
Déu-n'hi-do, eh?
Aquestes retransmissions del Nàstic sap greu a vegades el resultat de l'equip,
però comencen a tenir altres al·licients que van més enllà del fet esportiu.
Comença a tenir molts. Jo crec que cada, vaja, cada diumenge...
Comença a ser cada cop més, no sé com dir.
Podran obrir la secció Guiza, nosaltres al futbolí, ja per anar tancant, tenim una secció fixa cada dilluns.
També et diré una cosa, si continuen així les retransmissions dels partits del Nàstic,
al futbolí l'haurem d'allargar una hora, eh?
Sí, al final no tindrem temps d'informatiu.
Vinga, secció de l'As.
Tarragona Ràdio segueix fil parlant des de les evolucions de Julio César Càceres,
a l'exdefensa del Nàstic, en aquests moments el Tigres de Monterrey.
Hem de dir que aquesta setmana el Tigres ha empatat a zero davant del potentíssim Monarques a Morelia de Mèxic.
No tenim declaracions a Càceres sobre aquest partit,
però sí que tenim les declaracions que va fer Càceres dilluns,
perquè, vaja, es veu que hi ha hagut polèmica i hi ha hagut cops i dels valents, eh?
Perquè es veu que en el partit anterior, entre els Tigres i los Águiles de l'Amèrica,
Càceres se les va tenir amb el davanter de l'Àguiles, Xoatémoc Blanco.
Va haver-hi ball d'estopa i hi ha hagut ball de declaracions, eh?
Perquè aquí hi ha hagut el davanter Xoatémoc Blanco,
diu que vol denunciar tots els defenses dels Tigres a la Federació per Violents.
i Càceres els ha dit que Xoatémoc no sabe perder.
Això sona a la cosa de Moctezuma, Hernán Cortés i tota aquella època, eh?
Per oblidar, Déu n'hi do.
Aquí, Déu n'hi do.
En qualsevol cas, el diari El Prójimo de Mèxic ens informa
que Càceres atendió a los medios i arriba del vehículo
que los transportaría al lugar donde se hospeda,
siendo asediado por una gran cantidad de seguidores presentes en las afueras de l'estadio.
I el pare de Càceres com va?
No el tenim aquí, el senyor J.R.
No el tenim controlat aquesta setmana.
No hi ha novedades.
En qualsevol cas, ens ha cridat molt l'atenció
que en el diari digital té un fòrum
o hi ha un comentari de notícia.
Primer comentari, Càceres, eres un petant.
Bé, doncs ja comencem.
Si és que a vegades la línia entre el món esportiu
i el món de societat és molt primeta.
Ja se sap.
Jordi Sorinyac, gràcies per aquest futbolí.
Recordem que a l'informatiu Tarragona Actualitat
hi haurà informació esportiva.
Informació pura i dura, eh?
En condicions, com pertoca.
I aquest vespre el sempre nàstic
tota una sèrie de continguts
que també els avançarem oportunament.
Gràcies, Jordi. Fins després.
Fins després.
I en antena fins demà, en tot cas.
I a vostès, senyores i senyors,
també agrair-los, com sempre,
la seva companyia i la seva atenció.