A mi m'ha sorprès molt el silenci, potser perquè jo estava acostumada
alguna vegada que anaves a una llar d'infants,
potser perquè és molt gran també aquest espai, que ara en parlarem,
i permet això, no?, les portes tancades, cadaula fent la seva feina,
però vaja, que sorprèn, el primer que veus quan entres
és aquest aparcament de cadiretes, teniu les cadiretes dels nadons aquí a la porta,
digne doncs perquè a partir de quina edat estan?
D'un anyet.
D'un anyet, aquí no són menors d'un any, per tant d'un anyet fins que ja després
marxen a l'escola a P3.
Quants nens i nenes teniu ara en l'actualitat?
Ara tenim 99 nens-nenes, hi ha 60 nens-nenes de 2 a 3 anys
i 39 d'1 a 2, hi ha 3 classes de cada edat.
En principi sorprèn, no?, una xifra tan elevada.
És massa gran, jo dic que és massa gran, el que passa és que ja té molts anys,
les instal·lacions estan ben.
Estan molt ben conservades, es veu que són antigues però estan molt ben conservades, és cert.
Sí, ara estem pendent, que ja hi ha des d'aquí, s'han aprovat unes reformes,
tant en el Ninot com a la Taronja, i des d'aquí demano que les facin abans possible,
perquè encara la llarga és bonica.
i hem de pensar que és molt gran i això suposa inclús organitzar,
quan fer les famílies, invitar molt les famílies a col·laborar o a fer a les festes,
suposa fer una organització, no podem venir totes a la vegada perquè si no no hi cabríem aquí.
Clar, compte aproximat 100, per arrodonir nens i nenes, posem pares, mares,
avis àvies, que l'unca altra, tieto, tieta.
I els germanets, que també, aquesta ja sempre està oberta, els germanets sempre hi venen,
molts han vingut per aquí i els agrada venir a les festes.
Per ser a què dius, germanets, un parèntesi, se'n recorden que la setmana passada
ens va visitar l'estudi en el temps de carícies la Carol,
la Carol estava a punt de tenir una criatura, ja l'ha tingut,
l'Òscar, suposo que podrem parlar amb ell, ja veurem a veure com està visquent aquesta experiència,
i amb la Carol vam dir, aviam si encara aguantaràs fins la propera setmana,
diu, si no vindrà amb el nadó, i em penso que si no passa res estrany...
M'ha dit que si no passava res, li donava el pit i se venia per aquí amb el nadó.
Molt bé, doncs ja li donarem l'enhorabona en persona.
Dèiem, Txari, aquesta quantitat de persones, de fet, la tendència és fer llars d'infants,
des del punt de vista de les llars municipals més recents,
tret d'alguna excepció perquè ho veus a les circumstàncies de l'entorn,
és fer-les més petites.
En aquell moment que es va posar en marxa el Ninot,
i després la taronja també per donar cobertura a la demanda,
la necessitat era òbvia que calia un allar gran,
des del punt de vista físic, no?
Sí, aquest edifici ja estava fet,
heu de pensar que van ser els inicis del barri també de Camp Clar,
i inclús teníem més canalla perquè teníem nens de 3 a 4 anys,
vull dir que això era enorme.
Es va veure tant la necessitat que l'any següent és quan es va obrir la taronja.
Vull dir, me'n recordo per aquel temps era l'assistenta social, la Núria,
que feia una mica el llistat de tots els infants que tenien d'entrar.
També he de dir que era més una qüestió social,
era el començament del barri,
i teníem més la qüestió més de neteja, higiene,
res a veure amb el que és ara.
Home, això s'ha d'associar en un moment polític i social molt determinat
a un moviment veïnal molt reivindicatiu,
perquè calien moltes millores.
Si no ho tinc mal entès, no va sorgir com una cooperativa?
Sí, sí.
Va sorgir com una...
Jo també vaig formar part de la cooperativa.
Vas formar part de la cooperativa, i com va sorgir tot allò?
Jo explico.
És que anava molt lluny, però hi havia el que era la...
Després amb la joventut aquesta que hi tornarem al present,
però no estava més...
En aquella època estava el comitè d'aturars
que feien tancades aquí al barri de Torrefort,
a l'església i tot això, no?
I hi havia...
Estava d'alcalde el senyor Ferre Cascens, eh?
I hi havia la idea de dir, bueno, es munta l'allà,
l'escola Bressol, i que es presenti en cooperativa.
I va entrar molta gent, bueno, que ara no hi són,
perquè, clar, quan va sortir després la llei
que demanava la titulació, encara que hi donaven un temps,
va haver gent que va estudiar i ho va fer,
i altra gent que va decidir deixar-s'ho.
Però després hem trobat gent d'aquesta, com la Dolores,
que després han sigut conserges d'aquestes llars.
Estaven d'educadores...
És a dir, estem parlant de persones que la seva experiència,
el seu sentit comú, la seva intuïció,
els permetia tenir cura d'aquesta canalla...
I ho feien molt bé.
Mentre les mares i els pares treballaven.
Sí, sí, i ho feien molt bé, molt bé, molt bé.
El que passa que després d'això,
doncs mira, va ser opcions personal,
però d'aquelles persones encara en tenim dos educadores aquí.
Mirarem de parlar amb elles.
Tot i que no els agrada molt això del micro,
però ja les enganyarem, eh?
Ja les enganyarem.
Les més antigues, no?
I jo me'n recordo d'aquella època, va ser dura,
perquè treballàvem molt, treballàvem...
Tot ho feia amb nosaltres, des dels pressupostos, tot.
I ja estàveu en aquest edifici.
Aquest edifici, era aquest edifici.
I treballàvem fins i tot fins a les 9 de la nit.
Era horrible, perquè tot ho tenies que fer tu.
No tenies coneixement de res.
On comença a espavilar, anava abans...
Tiraves endavant com si fossin els teus fills,
com si fos casa teva, no?
El tema familiar.
Anaves aprenent a mesura que anaven passant els dies.
I després, l'any següent,
com que encara quedava canalla en les llistes,
van dir, com que més a dalt de la Camp Clà,
la zona més lladada,
estava l'altre edifici, que és molt bonic,
més petit i tot,
obrint dues classes per cobrir la demanda.
Jo, com a Txari, feia substitucions aquí.
Vaig acabar a Magisteri i feia substitucions
en aquesta llarxa infant, en el Ninot,
en l'escola de Camp Clà, en l'escola de Bonavista...
I quan van dir d'obrir,
m'ho van proposar a Txari, què et sembla?
Perquè ja es començava a parlar
que necessitava gent al meu Magisteri.
Ja es demanava una titulació...
I m'hi van dir, Txari, què et sembla si vols entrar?
I jo vaig dir, sí.
Per tant, jo, 25 no, però sí, 24.
I van entrar a la taronja el Sebastià,
un noi i jo, d'educadors.
I a la llar de la taronja,
com que encara no estava al Mediterrani acabat,
estaven el que eren els parvularis,
a la Carme, Mir, un de mestres, supermestres.
Dius educador, i és que generalment
les llars d'infants, així com a Magisteri és diferent,
però sobretot també a P3, P4 i P5,
generalment són dones.
Sí, sí.
I a les llars d'infants són dones també les educadores,
no? Pocs nois, si hi trobes.
Sí, pocs, pocs.
Incluso venen a fer pràctiques i poquets.
L'altre dia va haver-hi
unes jornades a Cambrils
sobre el tema de formació professional
i va presentar, bueno, va presentar una noia a un projecte
i sortia a l'escola de Sant Salvador,
el P3 ho porta un noi amb barba.
I em va agradar molt.
Sí, perquè és poc.
Em va agradar molt, vaig veure la foto
i vaig pensar, ostres, està molt bé.
I de fet, jo reivindico la figura
de l'home, a la llar i al P3, P4.
Per una manera de trencar els tòpics, no?
No és només amb campanyes institucionals,
sinó també no se li pot dir als nens i les nenes
que és igual l'home que dona, la igualtat,
si no veuen que el seu entorn...
És a dir, si continuen veient només dones
en aquest primer entorn dels primers anys de la seva vida, no?
Aquí el Nino tenia un avantatge,
que tenien l'Antoni, el conserge.
Quan dic de l'Antoni, l'Antoni també és una institució aquí
i hi ha molts crios, sobretot a la sortida,
perquè a l'està li agrada molt estar en la canaia, no?
Que ho tenen com a punt de referència.
Fan molt amb l'Antoni.
Inclús tenim un nen amb unes necessitats especials
que fan molt amb la figura de l'Antoni,
la figura paterna, que dic jo, no?
Com han crescut, han crescut en general,
tots els barris de Ponent de Tarragona,
que, amb clar, no és una excepció.
En aquella època, aquest edifici devia quedar
una miqueta més apartat del que era el nucli de població, no?
del barri.
Un barri que, com bé dèiem,
tenia problemes des de l'asfaltat dels carrers,
que Déu-n'hi-do com era aleshores,
la falta d'asfaltat i altres serveis que no tenia, no?
I que per venir fins aquí no era fàcil.
De totes maneres, com clar,
sempre ha sigut un...
Bueno, ha sigut un barri que a nivell...
Que això, bueno, és una opinió que tinc jo.
A nivell urbanístic, l'han fet força bé, eh?
Una altra cosa és que els diners
s'han de gastar també a nivell social.
És que aquesta és una meva opinió.
Ara tenim el projecte del PIC, que nosaltres estem dins,
tenim reunions i volem col·laborar
amb tot el que pugui ajudar el barri, no?
I a nivell, ja dic, urbanístic,
bueno, tenim, per exemple, aquest descampat,
des de fa 25 anys que està així.
De tota la vida.
Sembla que hi haurà un parc,
que hi haurà un institut,
que hi haurà la caserna de Mossos d'Esquadra,
el que m'han dit que...
Però, bueno, han hagut de passar 25 anys.
Això revitalitzarà moltíssim, aquesta zona.
Sí, sí.
Jo el del parc m'encanta,
perquè venen molts jajos i els avis
i esperen que obrin,
o ara quan ve el bon temps, no?,
quan surten,
no tenen un lloc on anar-hi, no?
I si hi hagués aquí un parc...
I hem d'esperar aquí al descampat.
I hem d'esperar aquí al descampat.
perquè, a més, la carretera la tenim molt a prop
del que és l'entrada de la llar,
que és una altra cosa...
Bueno, dóna a mi una miqueta de por.
Em comentava abans amb una de les veteranes,
que no volia parlar,
però la farem parlar al final,
ja veuràs que ho aconseguirem,
que s'ha trobat,
i tu també, naturalment,
amb fills o filles,
de nois o noies,
que van passar de petitets també
per aquesta llar d'infants, no?
Jo, mira, la taronja tenint un pare
que es va presentar pel cunzel de participació,
el Paco, que és molt maquet,
ara tenint la seva nena, la Tati,
i jo he tingut el Paco.
A la classe.
A la classe.
Déu n'hi veu.
I aquí tenim també l'Alfonso,
que la seva mare la va tenir,
la mateixa educadora i tot.
Sí, sí.
Hi ha temes que són complexes,
sobretot quan parlem de persones.
La societat més immediata
és una societat cada cop més heterogènia.
Clar, vosaltres vau viure,
aquells primers nens i nenes
de la immigració interior,
podríem dir,
una mica més de persones
que venien del que és l'Estat.
I ara, doncs,
esteu també afrontant,
en quant a adaptació,
l'arribada de nens i nenes
d'altres països,
i a més de països ben diversos,
vull dir,
des de l'Europa de l'Est
fins a l'Àfrica subsahariana.
Sí.
Això és com el circ,
més difícil,
tot aviat.
Sí.
O ho teniu bastant per la mà?
No, no.
A veure,
l'únic que tenim clar
és que aquestes famílies
les hem d'acollir bé.
I jo penso que són famílies
que estan molt...
A mi m'han vingut a dir,
Txari, estic molt contenta
perquè ens sento una més,
famílies d'Àfrica.
I tenim problemes
amb el tema,
sobretot, del llenguatge.
Mira, ara fa un momentet,
ha vingut una mare
i no ens en teníem.
Em preguntava
quan començava la preinscrició.
Jo l'intentava dir,
encara no ho sé,
però t'he vingut per mitjà de l'abril,
que esperem ja saber quan.
Començé per el tema del llenguatge.
El que passa és que a vegades
amb aquestes famílies
funciona el que funciona en la canalla,
que és en la gestualitat,
el tono de veu,
escriure,
buscar-te sempre...
Tots els recursos possibles.
Tots els recursos possibles.
I ens preocupa, no?
De dir,
desconeixement a vegades de la cultura
impedeix entendre a vegades moltes coses.
I aquí entraríem ja
a parlar de moltes coses.
Per exemple,
les jornades que va haver de llars d'infants,
farà dos, cap de setmana,
que va venir una dona italiana,
a explicar tot el tema dels nouvinguts.
l'Anna Vendrell,
la tècnica la va portar aquí a la llar
i van estar aprenent el cafè,
el que has dit abans,
que va començar la conversa, no?
I ella em deia que a Itàlia
es donava molt el tema
de molta immigració
de famílies xines, no?
Sí.
Què passava amb les educadores?
Les educadores passava
que són nens com a molt paradets.
I és veritat,
a una educadora
tant li preocupa un nen que és massa
i a mi en concret
em preocupa aquells que són,
sembla que estiguin...
Molt retraiguts.
Molt retraiguts.
Preocupa, no?
Si tu entens la seva cultura,
pots entendre aquest criu.
Ella deia que allà a Itàlia
hi havia la figura del...
No seria una persona,
no seria un integrador,
sinó és una persona
que coneix totes les cultures,
perquè no és el mateix
una família de Nigèria
que de Quènia,
són diferents.
Aleshores,
és com un servei
que dona als ajuntaments
i tu, com a escola,
com a institut,
com sigui,
vas allà i dius,
mira, m'agradaria aquest nivell
des del tema d'afectivitat.
A vegades ens troben famílies
que no tenen...
que veus que amb la canalla
no són molt afectives
i això et preocupes,
però tu no saps
que si realment
la seva cultura
això es dona.
Si tu coneixes tot això,
pots entendre...
Aquí som molt de tocar-nos,
no?
A les famílies
i de petonejar-nos
i altres cultures que no.
En aquest sentit,
dius, escoltant.
I aquesta figura
m'agradar molt,
de dir,
des del coneixement
tu pots entendre millor
aquests nens, no?
Clar, i sobretot
no jutjar d'entudir
una situació que desconeixes.
No, no, no.
Clar, estem parlant de...
sempre parlem
de famílies immigrades
de nouvinguts
que en molts casos,
afortunadament,
ja hi ha un procés,
no diria jo,
d'integració en primera instància,
però sí d'adaptació,
però després hi ha
aquelles convivències
tradicionals
de la nostra vida quotidiana.
Col·lectius
que en moments determinats
han pogut esdevenir
marginals
per la seva situació econòmica,
però que els seus fills
també poden venir
a la guarderia.
Col·lectius
que per una cultura
que també és pròpia d'aquí,
com ara pensem
en el col·lectiu dels gitanos,
doncs també hi ha
una diferència cultural
i d'actitud
i d'afrontar les coses.
Sovint parlem de persones
que venen
de països
que estan a 5.000 quilòmetres,
però també hi ha
cultures diferents
dins de la nostra societat
i això també,
Déu-n'hi-do per a vosaltres,
no és més complicat
en determinades situacions
compromeses,
interactuar
amb una persona
que és d'aquí
però que té una cultura
diferent a la teva,
que no passa
els que venen de fora,
que ja saben
que hi ha
unes normes
que en principi
han d'assumir
si volen conviure aquí.
Tema delicat,
ja ho sé,
però crec que ho podem parlar
també, no?
Amb aquesta persona
que va venir
de Bolònia
li comentava
tant l'escola
Abre Sol el Ninot
com la Taronja,
ara ja no,
hi ha més diversitat,
ha sigut
unes llars d'infants
que han tingut
molt nens
de la comunitat gitana,
de fet,
són molt coneguda.
Sí, perquè aquí hi ha
una comunitat gitana
gran aquí a Camp Clar.
Però què passa?
Que l'experiència
ens ha fet
que jo crec
que sabem
portar
aquestes persones
des de la manera
com ens dirigim,
jo crec que
inclús ens estimen.
Mira, jo
posaré ara un exemple
que és que
al començament
de la llar
quan deixaven
qualsevol joguina
fora al pati
ens trobàvem
que aquesta joguina
desapareixia,
que ens trencava
mobiliari,
això va passar
perquè la mateixa família
com gitanes
que venien aquí
s'enfrontaven
a la gent
que sabien
que això
ho estaven destrossant
i això és real.
Nosaltres portem un d'anys
que ni entren,
no tenim cap problema,
etcètera, etcètera.
I aquestes famílies
defenen
això que és seu
i defen
ens coneixent,
venen aquí
i l'altre dia
una mamà
venia a les pinyes
fora i ho dic
dins no te deixo entrar,
vull dir,
hi ha un coneixement
i ja tenen
aquesta experiència feta
i no ens fa
ni por
ni res,
vull dir,
ja la família gitana
és com
part de la llar,
val?
I ara estem trobant
que tornen a passar
aquests succesos
que estic dient,
s'han robat bicicleta,
passen coses.
a fora el moment
de donar un toque.
Un toque.
I no són,
sabem que no són
aquestes famílies,
són d'altres comunitats.
Aquestes comunitats
hauran de fer el procés
que la llar
és seva
i que...
Hola, Paulina,
bon dia.
no?
No, no,
cap problema.
És una mare
que ve a buscar el tio
perquè l'ha de portar
a un altre servei
ara.
Clar,
ja una miqueta
tancant aquesta qüestió
i entrant
en altres
més d'organització
i si a tu et sembla
començarem una miqueta
aquesta visita
i aquest compartir
una estoneta
amb el personal
i amb els nens
i nenes
del Ninot.
jo m'atreviria a dir
que les persones,
els professionals
que treballeu
a la llar d'infants,
al Mediterrani,
en fi,
a tot el que són
centres d'assistència primària,
escoles,
sense menys tenir
a ningú
ni als grans estudiosos,
sou les persones
que teniu
un coneixement del barri
més profund,
més real
i més proper.
Doncs sí,
sí, sí, sí,
totalment d'acord amb tu.
Us pregunten
quan hem d'elaborar
alguna cosa important
i transcendent pel barri?
El problema
és que s'han llegat
molts projectes,
mira,
com a llar
van estar participant
en el pla comunitari
i van dedicar
molts esforços
i el problema
és,
ara m'han vingut
també al PIC,
jo també
volem participar,
està que si
els plans d'entorn,
però el que hi dic,
comencem
i acabem.
Ara el del PIC
estic molt emocionada
perquè he vist,
ho porta,
he parlat
amb l'equip
que portarà
el que seria
l'enfància
i estem treballant,
vull dir que ja veig
que ja començarem
i això és el que volen,
se comença
i s'acaba un projecte,
però no a vegades
que et fas il·lusions
i això no acaba en res.
Clar,
és una opinió
absolutament personal,
però dius,
realment,
les persones
que estan en el dia a dia
i que treballen
són les que tenen
un coneixement
més real
de les necessitats
que pot tenir
una comunitat.
he vist
tot just quan
estàvem amb nosaltres
hem vist
que entraven
al càtering,
aquí teniu càtering,
com la majoria
de centres avui dia,
això de les cuines
ha passat a la història.
És una pena,
jo reivindico
la cuina.
Sí, no,
i a les escoles,
els que tenim fills
en edat escolar també,
que hem tingut menjador,
sap greu,
però bé,
és el signe dels temps,
la cosa va per aquí.
He vist el menú,
avui em penso
que tocava
llom amb tomàquet
natural
i de primer
no sé si hi havia
llenties,
potser.
Llenties,
és possible.
Els primers dilluns
normalment
és la llegum.
Avui està,
ho he estat mirant.
Això,
hi ha una anècdota
i és que quan nosaltres
feien aquí el menjar,
la llegum
la posaven el divendres,
perquè clar,
la llegum
té fibra
i què passava?
Que els crios
feien més caca
de l'habitual.
Els caps de setmana.
Però amb el càtering
tenim una miqueta
de problemes
perquè, bueno,
funcionen d'una altra manera.
Déu-n'hi-do.
I les posen el dilluns.
Hem parlat de 99 nens i nenes.
Quantes persones
hi treballeu normalment
aquí al Ninot?
A veure,
d'educadores
hi ha sis aules,
hi ha una tutora
per aula
i després tenim
tres educadores
de reforç.
Ara en tenim més
perquè hi ha baixes,
tenim baixes.
Després tenim
l'Antonio,
que és el concert administratiu,
jo,
que són la Txari,
que faig de direcció
i també la psicomotricitat,
que no sé,
quan estàveu aquí
heu vist que sortien
la canalla
d'una sala de part.
Jo he vist que sortien
cantant amb un coixí
al cap.
Sí, ara sí,
perquè anem a la sala
de psicomotricitat
cada matí
anem en un grup.
van molt petitets
que tenien dos anyets.
Dos anyets.
Però són els grans,
eh?
Doncs d'un bolquer encara
dic, ui, aquests són petitets.
Sí, no, no,
doncs aquests són els grans
de l'escola.
I després tenim
a la cuinera,
que encara continua,
encara que no faci el menjar,
però s'encarrega
de distribuir,
també ens fa el verenar
molt casolà
perquè fa coc,
que fa galetes casolanes
i l'ajudant de cuina.
I em sembla que
no en deixo
a ningú més.
Sou una comunitat
que us coneixeu tots molt,
la majoria,
és el que tu digues,
porteu molts anys.
I quantes hores treballeu?
Perquè, clar,
treballar tantes hores
i amb nens i...
Aquí tenim,
a veure,
la ja s'obre
a les vuit del matí.
A les vuit ja poden
portar els nens i nenes.
Sí, des de fa uns anys
sobre aquesta,
la de la taronja no.
En funció de la demanda,
l'Ajuntament
em va dir
comença a oferir
aquest IB.
Sí, que moltes escoles
de primària
també ho estan fent ara, no?
I, per tant,
tenim diferents horàries.
A lo millor,
el que sí he de dir
que treballen set hores.
La majoria
de les educadores
fem de nou a cinc.
Entremig,
tenint una hora de dinar,
que és quan fem els tors
per estar a la sala de repòs,
que és quan la canalla d'or.
I també,
l'organitzo
de tal manera
que,
ni que sigui una setmana
si una no,
el personal
pugui tenir
una hora
de treball no lectiu,
perquè el treball
del menjar
és lectiu,
ho fem nosaltres,
no tenim monitoratge,
perquè ho considerem
que és molt educatiu,
el tema del menjar,
el tema de com
es posa
a la sala de dormir,
i que tenim aquesta hora
per poder tenir reunions,
fent reunions per edat,
per mirar la programació.
Per exemple,
ara els dimarts
tenim assessorament de plàstica,
que ens ve una persona
de l'Ajuntament
i fent una setmana
fan el grup
de les educadores
d'un a dos anys,
l'altra setmana
de dos a tres anys,
vull dir,
una miqueta així,
però sempre tenir un temps
per organitzar-se la classe,
per organitzar-se la programació,
per organitzar el material,
és important.
Fins quina hora
si estan els nens?
O poden estar-hi?
Fins a les cinc.
Fins a les cinc.
I generalment,
la majoria es queden a dinar?
La majoria es queden a dinar.
La majoria.
I una altra cosa?
Però no tothom fa
fins a les cinc, eh?
Tinc moltes famílies
que fan de vuit a tres.
En quant als menjars,
hi ha nens i nenes
que poden tenir necessitats especials,
ja sigui per al·lèrgies
o per cultura,
senzillament també
ho heu de contemplar, això, no?
Això es respecta totalment, eh?
De fet,
el que més tenen ara
és per cultura.
Per cultura.
De famílies
determinades cars i així, però...
Que no poden menjar
segons quines coses
i se'ls canvia.
Ja sé si hi hagués
alguna intolerància o alguna cosa.
Tenim també alguna intolerància,
el que passa és que
als ser tan petits
hi ha famílies que,
sobretot les intoleràncies
a celiacs i tot això,
s'ho porten a casa, eh?
I a lo millor
és el verenar,
doncs tenim...
No podem...
O no podem veure llet
o productes-les tenint el suc,
vull dir,
això no n'hi ha cap problema.
Respetem molt.
Molt bé.
És una vegada
van tenir una família vegetariana
i també havíeu de...
I li van intentar...
No canvia molta cosa.
Clar, però has de substituir
la proteïna animal
per alguna cosa, clar.
Aquesta família,
la mateixa mare va dir,
escolta,
ho deixo estar
perquè acabaven de començar
ara i que la nena...
Perquè el problema
no és tan...
El problema és
aquesta canelleta,
quan està veient
que en una majoria
està menjant una cosa,
t'hi demanen.
Aquest és el problema.
El problema no és...
Ah, això.
El problema no és portar-lo,
ja ho portem,
ja està controlat.
Però què passa
si estan menjant
una llonganissa
que té un aspecte superbo
i tu t'estan donant
cada X el peix
o la truita.
Clar.
és un problema,
però bueno.
En fi,
tot s'ha superat.
La família
és la primera...
Ara farem una pausa
per la publicitat,
són gairebé
dos quarts de dotze
del migdia.
A aquesta hora,
en general,
ja estan al pati.
Jo he vist el matí
quan hem arribat aquí
que ja hi havia uns guants
al pati.
Ara ja estan a les classes
amb els avis de neteja,
de mans,
cara,
per preparar-se per dinar.
A quina hora dinen?
A les dotze?
A tres quarts,
de tres quarts a les dotze comença.
I han de passar per aquí
perquè el menjador
queda a la nostra esterra.
Bueno,
han de passar per aquí,
no.
Menjan a la classe.
A la classe menjan.
Menjan a la classe.
No tenen menjador.
El que han de passar per aquí
són els...