Martí, bon dia.
Bon dia.
És un plaig que ens acompanyis i que ens puguis parlar d'aquest llibre.
El que passa que jo dic, no sé si el Martí podrà desplaçar-se a Tarragona
o estarà aguantant el pont.
No.
Perquè diuen que té problemes al pont de Bassalú.
Mira, això em fa gràcia que surti més a més ara
perquè és una reivindicació llargament feta des de l'Ajuntament
perquè és just aquest pilar que surt a la portada del llibre
on se li està injectant aquest ciment
perquè està descalçat des de fa molts anys.
Molts anys.
Fa molts anys que es reivindica
i ara finalment s'ha trobat el moment, el temps i els diners
perquè es pugui apuntalar i perquè no caigui.
Evidentment, no hi ha perill que caigui.
Bona prova d'això és que els pilars originals del pont del segle XI
han aguantat i han resistit al pas del temps.
El que passa és que se li ha d'anar fent una cura de mica en mica
perquè no et trobis un dia que obris el Telenotícies
de Girona, s'ensorra el bon romànic de Besalú
que no arribarà al cas.
És una malaltia lleu, doncs.
Sí, sí.
És com una grip, com un encostipadet, no?
Sí, és una malaltia crònica.
Bueno, crònica també.
En el cas dels edificis així antics i dels monuments
que fa molts anys que estan on estan
i que han patit les inclemències no només del temps
sinó del mal temps en aquest cas i de les riuades.
Ara el llit del riu és molt ample i pots veure la quantitat d'aigua que baixava.
Ara, però, el llit del riu és molt gran però porta un fil d'aigua, no?
El riu Besalú quan passa per Besalú és molt petit i molt estret.
Però això no vol dir que se li hagin hagut d'anar fent remodelacions
i petites reconstruccions, no?
Allò, petites intervencions quirúrgiques, no?
A la base del pont, al pany de paret, diguéssim,
o fins i tot alguna de les torres, però vaja, de mica en mica, no?
Res greu però com perquè amenaci que caigui.
Com a preàmbul hi ha unes paraules de Joan Barril
que m'han agradat particularment.
A tu més, tot i que a més el teu llibre parla dels ponts
des d'un punt de vista físic, però també des d'un punt de vista emocional,
des d'un punt de vista social, com a anexa d'unió entre les cultures,
entre els pobles molt ben trobades, d'altra banda,
i molt lligat tot plegat.
Perquè una de les coses que em crida l'atenció del pont dels jueus
és que generalment totes les novel·les històriques
que bastant determinats períodes de l'edat mitjana
normalment s'hi fixen molt en els grans edificis,
sobretot religiosos, per raons que tots coneixem.
El fet que sigui una obra civil la que protagonitzi
o sigui el decorat i l'escenari d'una novel·la,
a mi em crida particularment l'atenció
perquè sembla que parla més de la història de les persones
i no tant de les jerarquies.
És la sensació que em dóna.
No, no, vas bé, vas bé, és això.
Començant pel començament, aquesta cita d'en Joan Barril
era a propòsit d'un pont que va tenir també una desgràcia,
el d'Esparreguera,
i és veritat, t'adones que per veure la grandesa dels ponts
te'ls has de mirar des de sota,
per això també la foto de la portada,
la veus des de sota,
et fa ser més conscient de la magnificència d'aquella obra,
una obra civil, una obra que l'ha fet la gent
i per la gent, i que l'han fet tant jueus com cristians,
com és el cas nostre de Besalú,
que tota la població de Besalú,
fos quina fos la seva,
no anava a descripció política,
però sí la seva religió,
doncs havia de treballar unes hores en la construcció del pont,
per tant també era una manera d'unir la gent.
També està volguda la imatge,
de la metàfora de la construcció d'un pont entre cultures,
a dins del llibre IES,
entre la cultura cristiana i la jueva,
que malgrat que no estaven separades molt físicament,
sí que hi havia un incipient call jueu,
que per tant estava una mica gatitzat,
diríem, en plan gueto, en plan apartat,
i que sí que és veritat que estem tan acostumats,
com diu aquest escrit d'en Barril,
a passar per sobre els ponts
que sembla que ja hi siguin de tota la vida,
com un camí o com una carretera,
i per tant és important anar a baix,
veure la feinada que hi ha hagut
i les vides que s'han portat també
a la construcció d'aquest pont,
i les vides que també ha ajudat a conservar,
perquè això també és una obra civil,
però era una obra defensiva,
formava part, era un braç que sortia,
diguéssim, de la muralla de Besalú,
era un punt clau de defensa
i era un punt que per tant
tothom se'l sentia seu
en tant que era com el seu escut,
hi ha tota aquesta voluntat al darrere del pont.
En les guerres de l'era moderna
els primers objectius dels exèrcits enemics
són els ponts,
per tant vull dir que està ple de simbolisme,
i és una novel·la en la que
pel que he exigit et permets
unes quantes llicències literàries,
que és el bo que té la literatura
i no la història.
Exacte, exacte.
Que agafes allò que tu vols
i se't permet que puguis jugar
amb fidelitat a l'època,
però que pots recrear-te
en totes les funcions que vulguis.
Aquest és l'avantatge de fer una novel·la,
com bé dius,
i no un llibre d'història,
però això no treu que hi hagi una documentació,
hi hagi hagut un treball previ
que et permeti que la base sigui rigorosa,
sigui certa, sigui històrica,
per tant i documentada,
i a partir d'aquí construeixes la teva història.
I jo he explicat a la part final,
en unes notes d'autor,
què és cert i què no,
perquè la gent no tingui la sensació
que li has pres el pèl
o que l'has enganyat
o que l'has en aquesta intenció
de portar-lo per aquest basalú medieval,
que pot ser també la Tarragona medieval,
o l'Urgell medieval,
o el Barcelona medieval,
o el seu poble medieval,
perquè les maneres de viure
eren bastant semblants,
malgrat que les latituds fossin diferents,
que tingui la sensació
que tot allò que ha viscut
en certa manera va passar
o hagués pogut passar, no?
Així és com jo m'ho imaginat,
repeteixo,
amb un fons i amb una base històrica
i documentada de ben segur,
i no ha sigut una nada de l'olla.
I allà on m'ha senat l'olla
o he tirat de la veta de la imaginació,
dir-ho, no?
Aquest personatge no va existir,
però en canvi aquest amb qui interacciona, sí.
Per tant, és una mica intentant
cavalcar història i realitat
amb aquests rerefons d'aventures,
amb aquests rerefons també
d'una construcció civil,
com és aquest pont medieval,
que té una forma específica,
també s'explica per què,
no és casual,
i per què es diu el pont dels jueus,
perquè els jueus hi tenen tant a veure
per bé com per mal
en la seva construcció, no?
Aquesta importància
de voler conèixer l'altre,
de voler acostar-te a la cultura de l'altre,
de conèixer també una mica la teva història,
fer-ho atractiu
és tot el que hi ha en aquesta novel·la,
sempre intentant tenir molt present
allò de reull, de coedull,
la història, la història en majúscules.
I té tots aquells components
d'una novel·la,
de l'amor,
la traïció,
el drama...
He procurat això que deies tu,
vestir-ho una mica
i posar-hi elements novel·lescos
o de fulletó, no?
Perquè puguis anar seguint, no?
Hi ha històries d'amor,
de traïció, d'ambició,
hi ha algunes escaramusses
i alguns cops de destral
i alguns cops d'espasa,
amb aquest setge que hi ha,
un setge d'altra banda simulat,
però que hagués pogut ser,
perquè el Comptat d'Empuris,
el Comptat de Besolú,
estaven sovint picats, diguéssim,
estaven enfrontats,
però sí que trobo que hi ha de ser
una mica de tot això, no?
Perquè també li fa més passador
a la gent el fet d'entrar
en aquestes històries
si les pots vendre
a través dels sentiments.
Tothom ha estat enamorat
alguna vegada, no?
No m'escoltaria.
De totes maneres,
els lectors de les novel·les
en general,
el lector de narrativa,
però sobretot de novel·la històrica,
aprecia molt
i valora molt
la capacitat que té l'autor
de recrear els ambients,
no només des del punt
de vista descriptiu,
sinó amb les olors,
amb els colors,
i això jo trobo que...
Déu-n'hi-do, eh?
Les oloretes
que es desprenen d'aquests mercats,
aquestes postes de sol,
aquesta cosa...
Aquest era un repte
que jo tenia
perquè trobo que és una manera
que si ho aconsegueixes
transportes directament
els lectors
cap allà on el vols fer anar,
en aquest sentit
que visqui aquest basaló medieval
en tots els sentits,
que li entri pels poros de la pell,
quan fa calor,
o fa fred o fa humitat,
quan baixes cap als bancs jueus
i per tant t'acostes al riu,
quan travesses aquest mercat
que està inundat
de milers de colors
i dolors i de sensacions,
quan entres al pati del castell,
quan hi ha algú
que està fent un arc,
no és com si ho estessis veient
i gairebé com has de contenir
la respiració
perquè no el desconcentis
arc, tot això trobo que,
i per això m'agrada
quan se m'ha costat gent
ja que et diu
escolta, és que m'hi trobo, eh?
És que aquesta és la idea, no?
Que t'hi trobis
i que passis per aquí
i que visquis la teva història, no?
Però és que a Bassalú
tot i les botigues de souvenirs,
tot i la cosa...
Que n'hi ha, que n'hi ha, sí, sí, sí.
Tots han de morir del mateix.
Exacte.
Tot i així,
hi ha determinats moments,
determinats llocs
i determinades passejades
que pots recrear perfectament
el que era aquella època.
I què t'he d'explicar tu
que de petitet tinc entès
que feies d'aquí a Turístic.
Exacte.
Ho posa aquí al llibre, més a més.
És que trobo que no és una cosa més
sinó que és un valor afegit més
que dius bé
i és aquesta voluntat de portar-te, no?
De guiar-te, entre cometes,
ho deixa'm guiar-te per aquesta història
i que tu te la facis teva.
Només una precisió abans de plegar.
Vam portar uns llibreters
de les comarques de Girona
i també alguns que van venir de Vic
fa un parell, tres de setmanes
per presentar-los a novel·la, no?
Mira, està a punt de sortir aquesta novel·la
que té com a escenari
aquest escenari històric, no?
Valgui el joc de paraules.
Els vam portar,
jo els vaig conduir
per tots aquests escenaris
que es reprodueixen en aquest mapa
de la basura del segle XI
que hi ha a les guardes
i llavors ells, clar,
és una manera d'entrar ja a la història
i de veure-ho
i de trepitjar aquells carrers
i d'això que dèiem, no?
D'olorar segons què
i diu una llibreria
el Cocut de Torroella
que avui per cert està sacsejada
per altres motius
diu
doncs mira, amb el club de lectura
quan l'acabem de llegir
vindrem i farem aquesta passejada
i després aquest dinar medieval
que ens proposes
a partir de plats de cuina medieval
que també hi ha
per recuperar
i per ajudar
aquest capbussament
el submergir-te en aquesta època
jo crec que també ho té això
o almenys m'agradaria
que quan, a part que et dic
que la gent el coneix
com tu i d'altres persones
que ens puguin estar escoltant
doncs tornar a fer una visita a Besalú
perquè s'ho mereix
només per ella sola
però per anar a descobrir aquests records
que hi són
i que els veureu
i que n'hi ha alguns que no
de ficticis
com el Camí dels Jueus
que passa per sota terra
no el busqueu
però sí que està
això passa, eh?
que dius calla
que vaig a buscar allò
sort que al final
poses quatre notes
perquè si no
ens podríem perdre
buscar aquest túnel
i és la idea
que la gent
vagi a redescobrir
aquest Besalú
que jo vaig redescobrint
cada vegada
que m'hi passejo
jo aviam
no és afany
de quedar bé
Besalú és una de les localitats
boniques
i amb història
i que té un encant especial
i tantes vegades
com hi vas
dius
he de tornar
perquè no t'ho acabes
i tampoc no és tan gran
en extensió
però no t'ho acabes
amb matisos
i perdó
per un personal
però l'última vegada
que vaig estar
hi havia una trobada
de Ferrés
mira que és just ara
sempre és per
és per aquesta època
per Setmana Santa
doncs no si va ser
l'any passat
hi havia una trobada
de Ferrés
clar també hi havia
molta gent
molt de turista
però saps que a partir
d'una certa hora
tots tornen cap a l'hotel
exacte
i ja queda la cosa
més com a casa
més íntima per tu
i pels teus
per tant és una altra
mirada Besalú
jo crec que sí
que la té
i que per això
de fet ho he fet
no també
una mica pensant
amb les oportunitats
que té la gent
de sortir
i de conèixer la història
i de fer-la coneixedora
i passadora
a través d'una novel·la
i amb la voluntat
d'arribar-hi
i veure que tot allò
que has explicat
que t'has trobat
en la novel·la
doncs tu pots arribar
a trobar
o sigui
evidentment tot s'ha reconstruït
però queda l'essència
del que va ser
i que la gent
no tingui cap por
d'anar-hi
i d'acostar-s'hi
i que per exemple
si és aquest cap de setmana
o el que ve
que encara està oberta
aquesta fira
del ferro
i de la forja
doncs vas sentint
com pica l'enclusa
encara et transporta més
a aquesta època
i a part que t'hi ajuda
l'embolcall
els carrers del Call Jueu
els carrers
que envolten
el monestir de Sant Pere
que també és de l'any 1003
vaja
tot et transporta
doncs podríem trobar
amb algun descendent
del mestre d'obres
al Pinllumbar
Podria ser
perquè aquesta gent
es van establir aquí
venien de la Llombardia
però es van establir aquí
i prova d'això
és que hi ha moltes obres
no només civils
sinó també religioses
que són d'estil llombart
i que sí, sí
per exemple
Pere Baró
que és el qui rep
l'encàrrec de refer el pont
va estar casat
a una pedania
de prop de Besolú
de l'Alta Garrotxa
vull dir que segurament
que a hores d'ara
hi ha gent
que pot agafar aquest llibre
que sense saber-ho
pot ser parent
d'aquest
que va reconstruir
el pont original
No es perdin la novel·la
jo quan em va arribar a les mans
vaig dir
Martí Gironell
però si va fer un llibre
de la Índia
i de Bombay
a més un llibre
que tenia una intencionalitat
ben clara
de donar a conèixer
una situació
que tots coneixem
però que a vegades oblidem
que era un llibre
que tenia l'objectiu
també de contribuir
amb una organització
no governamental
no lligava
Martí Gironell
periodista
una mica a cavall
entre el diari
el dietari
i el periodisme
aquest llibre
de la Índia
i ara una novel·la històrica
tenim poc temps
però a mi m'agradaria dir-te
per què
a banda que tinguis aspiracions
que et posin un carrer
al teu poble
o alguna cosa d'aquestes
No, no, no
Per això no
A banda d'això
quina és la motivació principal?
Doncs perquè
m'agrada llegir
m'agrada escriure
és una novel·la
que vaig començar
fa quatre anys i mig
com deia
però que en el cap
ja em va començar a néixer
fa molts anys
fruit suposo
d'aquest amor
pel teu poble
i per la història
que destila aquest poble
i el que pot a més a més
aportar
però no sé
era una espina
que tenia clavada
podríem dir
jo la volia fer
costés el que costés
passés el temps que passés
jo tinc una altra feina
que és fer de periodista
i per tant
de mica en mica
he anat fent
anar recollint informació
d'aquí i d'allà
volia fer-la
espero que la gent
li agradi
perquè per mi
m'ho vaig passar molt bé
Estàs content del resultat
Exacte
i espero que la gent
s'ho passi tan bé
com jo escrivint-ho
i vivint-ho
i aquesta és la idea
tinc altres coses al cap
vaig fent
sense cap pressa
sense cap editor
que em posi una pistola al pit
i em digui
l'any que ve un altre llibre
no
vaig fent
vaig fent
i si d'aquí dos o tres anys
surt una altra història
fantàstica
que no
no passa res
però m'agrada
llegir
i m'agrada escriure
i fer les meves històries
si poden ser
amb una base
històrica
viscuda
o experimental
com va ser en el cas
de Bombay
o aquesta
més experimental
diguéssim
en el sentit d'haver-ho
anat a buscar
i anar
a investigar
i a rebuscar
la història
del teu poble
que també és la història
en certa manera
de Catalunya
almenys una part