Pugem al tren, xuxua, xuxua, que ens anirem, xuxua, xuxua,
i a córrem on... xuxua, xuxua, qui sap per on... xuxua, xuxua.
Pugem al tren, xuxua, xuxua, que ens anirem, xuxua, xuxua,
i a córrem on... xuxua, xuxua, qui sap per on... xuxua, xuxua.
veurem muntanyes, rius i també les valls,
i milers d'arbres, això no ho hem vist mai,
pugem el tren, xuxuà, xuxuà, que ens anirem, xuxuà, xuxuà.
Aquí seguim en directe, ara som al vestíbul de la llar d'infants al Ninot,
avui celebrant aquest programa de 25è aniversari,
i hem tingut una sorpresa molt agradable.
Vostès se'n recorden que fa...
Exactament, sí, exactament fa una setmana, dilluns passat aquesta hora,
estava a la ràdio la Carol.
Tenim una altra Carol ara, i la Carol, això que portarà les mans, ho portava a dins.
És a dir, la Carol va venir que estava embarassada, la Carol és la mamà de l'Òscar,
i avui ha vingut aquí, ens sortim del corrent d'aire,
perquè ha vingut amb el seu fill.
Carol, hola! Hola, què tal?
Enhorabona, tens un aspecte magnífic.
Quan vas tenir la criatura?
Dissabte passat, aquest no, l'altre.
Estàs molt bé, déu-n'hi-do, quin nen més guapo.
I l'ha portat aquí amb l'Òscar, que estava escoltant la ràdio.
Com es dirà aquest nen?
David.
Com es diu ja, no? Es diu David.
És molt petitet.
La Carol l'ha portat, la veritat és que quan ens parlàveu l'altre dia,
a la ràdio, enteníem perfectament el que ens dèieu,
de com el nen viu aquí al llarg d'infants,
de la calidesa i sobretot de la participació que teniu, alguns pares, no?, aquí a la llarg.
Sí, sí, sí, estan molt bé aquí, ja ho veus.
A quina classe va l'Òscar?
Als Ossets.
Als Ossets, hem estat a la seva classe.
Amb l'Eva.
Amb l'Eva, els seus companys i companyes que estaven dinant.
I cantaven.
L'Òscar tindrà ganes de parlar, si li diem...
Bé, nosaltres el saludem i si no té ganes...
Hola, Òscar.
Hola, enhorabona pel teu germanet, pel David.
David? Què et sembla el David?
El David ha de ser com tu, eh? Si és com tu, serà fantàstic.
És que sí?
L'Òscar diu que sí amb el cap, perquè ho té claríssim.
I ha vingut també avui...
Ai, aquests dies deu estar una miqueta estranyat, no?, fins que s'adapti.
Molt bé, molt bé. Al col·le molt bé, li pregunto a l'Eva,
me diu que molt bé a la classe. Molt bé, està molt bé.
I ho va dir, imagino, quan va arribar, que havia t'ha vingut un germanet.
Molt content, molt content, a l'hospital, molt bé, sí.
Tu, Òscar, i què? Hi ha cap tant un client?
No.
Aquesta mare ho té...
No, és que a mi m'agrada molt així, de bebotes, bebotes,
sempre ho he dit, m'encanten així.
Tanta felicitat, mira com riu.
Però fins que no tingui un anyet, aquí al Nino...
La Carol no sé com s'ho munt, la ta mare, no, Carol?
La mare el primer any i l'any que ve, doncs a la guarderia.
Perquè treballeu tots dos, Carol?
Sí, sí, sí.
Que ho acompanyi tu també, no?
Sí, sí, sí.
Perquè aquesta mare és de les que...
L'altre dia, no?, que vas preguntar quina edat, un anyet, no?
Un anyet.
Sí, és el que ja...
Hi ha moltes mares que...
A veure, la d'anada, la d'anada, la d'anada...
I, bueno, al dematí, amb ma mare, i després ja amb mi, i fins allà.
La reducció de la jornada la planteges durant el primer any?
Sí, durant el primer any només.
És bé, perquè, clar, estic molt dificultats a la feina per plantejar aquesta reducció.
No, no.
En principi no, sí, sí, en principi sí.
Des d'aquí demano que el pare, el de la criatura, li ha agafat per una setmana,
no l'ha agafat el dels 15 dies, se l'ho podríem donar, la veritat.
El pare de la criatura vol parlar o és com el fill, com l'Òscar?
Vinga, una miqueta, ni que sigui, enhorabona, primer que tot.
Gràcies.
Per tenir aquesta segona criatura preciosa.
Realment el teu cas és com el de molts homes,
fins i tot aquests dies era notícia la quantitat d'homes que estaven esperant
que es retardés una miqueta el part per poder gaudir d'aquest nou permís, no?
Sí, a mi se m'ha adelantat una setmana, si hagués sigut el dissabte aquest,
l'havés tingut els 15 dies, llavors no m'ha tocat per una setmana.
Fixa't per una setmana.
Quan tinguis el tercer?
No, el tercer no el tindrem.
Que mala gent, diu la Xari.
No, no, havíem allò, la parelleta, com abans ni que siguin dos nens,
amb dos, tres és multitud ja, no?
Sí, ja està, ja hem acabat naltros.
Déu-n'hi-do, escolta, jo crec que ja heu contribuït a l'augment de la natalitat a Catalunya,
ja heu fet la feina que havia de fer, i a més amb uns nens preciosos...
Òscar, que tens ganes de tornar a l'allar?
Sí.
Diu que sí, amb el cap, clar, ja deu tenir ganes de...
No, avui no.
Oi no, demà, demà ja vindràs?
Oi no, ja diu, jo tinc claríssim que avui no.
Molt bé, doncs, Carol, enhorabona, novament, de veritat, felicitats,
perquè teniu dues criatures precioses,
i enhorabona també pel nivell d'implicació que teniu a l'allar.
És molt important la feina que fa la Txari i els educadors,
però si no hi ha pares implicats com vosaltres,
Txari, això ho has de dir tu, no?
I que tenim unes famílies molt macas, eh?
Això, tanta por, tanta por,
perquè, com que hi ha la majoria que són macas,
hi ha d'altres que són una miqueta més així,
veuen, i diu, no, no...
Clar, però a veure, normalment no se'n parla mai del que és bo,
sempre se'n parla del que no és bo,
però, per tant, és notícia el negatiu,
perquè a lo positiu diem que ho donem per fet.
Avui ens dediquem a parlar de les coses més positives.
Quan es veu un ambient tranquil i relaxat,
si hi ha alguna persona que vulgui muntar alguna cosa,
no li donen oportunitat gaire,
perquè l'ambient ja és relaxat.
I l'ambient tranquil i relaxat, ho podem constatar?
Sí, no, no, aquí al vestíbul fa una bona estona
que veiem mares i pares i els avis que entraven i sortien.
L'Òscar amb el seu pare ha anat a veure l'Eva,
que és la seva educadora, i a la resta de companys de classe.
anem a veure tafanejar, Carola,
deixem que anem a veure què explica el teu fill.
Ens acostem a aquest grupet,
que està la Eva i els companys que anaven a dormir.
Hola!
Qui és aquest nen, que és el vostre...
És l'Òscar?
Qui és?
Qui és?
Qui és?
Qui és?
Qui és el gemelo?
No, ah, què diu, què diu?
Diuen el gemelo, perquè tenim dues fotos del bon dia.
Ah, gemelo, clar.
Està l'Òscar i l'Aleix porten la mateixa camiseta.
Tu què vols dir-me que agafes del micro?
Vols dir alguna coseta?
No.
No?
No, volies el micro.
Escolteu una cosa,
i l'Òscar, que ha vingut aquest matí a classe?
No.
Que havia vingut l'Òscar a classe aquest matí?
Ai, no m'estiris el cable.
No havia vingut...
No havia vingut l'Òscar?
Tu com et dius?
Tu com et dius?
Meus.
Com es diu?
Edgar.
Edgar.
Edgar, no estiris,
que si no, no sentirem les vostres veus.
I aquesta nina tan bonica,
què porta?
Maria.
Et dius Maria.
I aquesta nina és la teva nina?
No, és del col·le.
És del col·le.
Bueno,
oi com controla, eh?
Déu-n'hi-do el control que...
És del col·le.
I escolta,
aquest animalet que portes tu és un osset?
Escolta'm un moment.
Tu portes un munt de ninos.
Un a la butxaca.
Aquest què és?
Dos cotxes.
Dos cotxes, no.
Si això és un oso.
Com ha de ser un cotxe?
I això què és, un gos?
I és el que utilitzes per dormir?
Sí.
Ja te'n vas a dormir?
Doncs vinga, que dormis bé.
Tots aneu a dormir ara?
Tots aneu a dormir?
Sí?
Estan ja dormidets, quasi.
Doncs vinga, que vagi molt bé.
Aquí tenim una altra nena que també porta un nino.
Hola.
Però l'has portat de casa, aquest ninot?
Sí.
L'has portat de casa, Alba.
Jo veia el nino.
Eh?
Aquest és el portaveu de la classe, eh?
Sí.
Ell sempre, des de l'any passat, que dorm amb aquest nino d'aquí.
Tiene xupete.
Tiene xupete, aquesta nina.
I el Francisco no té xupete perquè és com és el Francisco.
Grande.
Grande.
Jo ja ho he vist, Francisco, i tu no tens xupete per dormir.
Clar, però com els nens grans, com ha de ser?
Alba, que saliràs a l'Òscar, Alba.
Que és el teu amic.
No?
I no havia vingut l'Òscar avui?
No?
Però és que no et sentim.
Com dius que no?
I aquesta nina, que és teva?
Sí.
Com es diu?
Que té nom?
I no li vols posar un nom?
I tu et dius Alba, no?
I per què no li poses com tu, Alba?
Diu que no amb el cap tota l'estona.
Txarra, que tu txarres moltes.
Bueno, doncs et deixarem que vagis a dormir amb la teva nina, amb el xumet.
Ja ha dit el Francisco que té xupete.
I tu que tens xupete?
Per dormir no tens xupete perquè també ets gran com el Francisco, clar.
Molt bé, Alba, que dormis bé.
Bueno, Francisco, te'n vas ja a dormir?
Hola.
Mira esta mamá que de ahora te trae ya.
Diga-li adeu.
Adiós, Francisco, adeu, adeu, que dormis bé, eh?
I que tinguis somnis ben bonics.
Adéu, adéu, adéu.
Ja els teniu tots a...
I no vol parlar aquesta mare.
S'obre que ve de treballar i es troba a la ràdio.
Bon dia.
Adéu, adéu, no.
Pues hablamos en castellano.
Tu nombre?
Cati.
¿Vienes a buscar a tu hijo?
Sí, a mi hijo y al de una vecina.
¿Cómo se llama?
Uy, es chiquitín, es de la clase de un año.
Nerea y el mío Daniel, sí.
Nerea y Daniel.
¿Y ahora sales de trabajar?
Ahora.
Hago reducción de jornada y vengo pitando para acá para recogerlo.
Claro, los llevas a casa a comer.
Luego sigues trabajando y ya no, porque ya has trabajado.
No, no, hago la reducción de jornada, no puedo.
Tengo dos niños y no puedo más.
Claro, ¿y qué tienes?
¿Dos niños de qué edades?
Uno de cinco y uno de dieciocho meses.
Vaya, no, no, ya te va bien.
¿Y qué te iba a decir?
¿Hasta cuándo tienes previsto hacer reducción de jornada?
Mientras que pueda, bueno, tengo familia aquí.
Qué complicado que es, ¿verdad?
Más de la cuenta.
Mucho.
Vaya.
Bueno, vemos que tienen ganas de irse, no te queremos entretener.
La mamá es que viene ahora corriendo de trabajar y yo siempre le digo, vienes agobiada,
¿no?
Tranquila, que podía utilizar el servei de menjado y todo, y no vol.
Ella es vol, a profitar.
Con un añito.
¿Prefieres que coma en casa y que esté contigo?
El año que viene ya veremos, pero el puré yo.
Es que no solo el puré, ¿verdad?
Es el estar, que debes tener ganas de estar con él.
El puré y el estar, que da pena tanto tiempo.
Con el otro no tuve más remedio, porque no podía pedir la reducción de jornada, pero
con él sí.
¿Has tenido algún problema para pedir la reducción de jornada?
Ninguno.
¿No has visto un cambio también por parte de los trabajos?
Quizás es lo que dicen muchas mujeres, ¿no?
Siempre cuesta un poco, ¿eh?
Porque a las empresas tampoco creo que les agraden tanto, pero no tienen más remedio si
es el derecho.
Y alguien tiene que tener los hijos, si no los tenemos nosotras, tú dirás, ¿no?
Sí, ya bastante tiempo están aquí, como encima dejarlo más todavía.
Muy bien, pues te dejamos, que aproveches el tiempo con tus hijos.
Muchas gracias.
Suerte.
Adiós.
Adiós.
Déu-n'hi-do.
Això son dones treballadores.
Molt, molt treballadores.
Podem entrar?
En silenci, que estan tots ja aquí.
Ara estan tots.
Jari, la sala per dormir sí que dormen tots junts.
Tots, tots.
Així com cadascú, dint a classe, parlem fluixet, perquè érem entrar.
A la part del davant, la llegiteta dels petitets, del més petit.
Això té una raó, inclús, del plan d'emergència, perquè també cada any mirem i fent un simulacre,
és clar, els més petits més a prop de la porta, no?
I els grandets més cap al fons de la sala.
A veure, de fet, dormen tots, eh?
Ara ja hi ha una certa tranquilitat.
Ara és perquè estan bancaient, es treuen les sabatetes.
Tots tenen els ullis, eh?
Alguns que es resisteixen, eh?
Sí, sí, n'hi-do.
Tots tenen el seu llitet, eh?
No és que es posin on li doni la gana, no.
No, no, no, no, no.
Els veiem les sabatetes d'aquí.
Estan quedant per allà el Francisco, em sembla.
I d'aquesta manera podem fer el que abans he comentat, no?
Que puguin sortir, les educadoras, fent tots per estar aquí,
i en aquest temps, doncs, dinent i aprofitem per fer reunions,
per preparar cada educadora el seu treball.
Sempre hi ha una percepció aquí?
Sí, sempre, sempre.
Normalment tenim dues persones aquí dins.
Ara, i després a la segona hora, que és quan ja comencen a despertar,
estan cinc persones, eh?
Perquè s'han d'aixecar, els que no porten bull, que han d'anar a fer pipí,
si algun crió es desperta abans aquí fora, com heu vist,
bueno, has vist abans que hi ha un...
Mira aquesta que tremenda, com agafa la postura amb el culet així amb pompa.
Ah, no és un nen, és un nen que porta el cabellet llarg.
però hi ha un d'altres que fixa-t'hi en el seu...
Ja s'estan quedant.
Aquest ja està amb el seu xumet.
Ja s'estan quedant.
Sí, perquè Déu-n'hi-do, eh?
Per alguns que...
Però la majoria estan absolutament ja dormidets.
Mira, aquests d'aquí ja s'han dormit.
Aquests a bocaterrosa dormen tots que per avall, aquests d'aquí, amb aquests fitets.
Déu-n'hi-do, és una imatge preciosa, tots aquests...
Però és que aquí què hi ha? Quants nens pot haver-hi, ara?
70.
70 nens dormint tots al seu llitet petit, amb la seva flaçada així amb tapadets.
Ara una de les més educadores tapa un...
Ai, aquest s'ha aixecat. Alguns amb xumet, d'altres sense.
El tema dels xumets s'ho corren sols a casa?
No, i aquí, aquí, aquí també els hi ha.
No, i aquí també.
De fet, ens passa que potser aquí no porten xumets, aquí a la llar,
i quan arriben a buscar-los li donen el xumet,
que jo dic, no, correu tant, és que ho volem.
tranquil·litats.
Tu a un criolet expliques, ets gran, no cal portar el xumet,
que si no, no pots parlar, i van deixant.
Aquí porten menys xumet, però a l'hora de dormir és molt important,
perquè és molt íntim, el tema de dormir és molt íntim.
Per tant, és de xumet, aquesta nena d'aquí, els ninos,
la cuixinera, hi ha crios que porten la cuixinera de casa.
I escolta, imprescindible el contacte, ara veiem davant,
una de les monitores que està caronant el cap a dos nens.
Això és quan fan la matricular és el que més preocupa.
Sortirem que no volem molestar.
Preocupa perquè moltes maris diuen,
és que és d'or que jo li toco el cap,
o és que jo li dic aquí tranquil·la, perquè intentarem fer.
Però hi tenen algunes maris gitanes, no?,
que em diuen, és que és d'or amb el pit,
donant-li el pit i dient, això no ho podem donar aquí,
això no ho veus aquí.
Nosaltres ens adaptem a tota la canalla,
però fins aquí no podem arribar.
Clar, és que tants caps tan barrets també aprenen altres hàbits diferents.
Ara agafarem a l'Antonio, que no vol parlar.
Antonio, Antonio, sisplau, Antonio.
No ho aconseguirem parlar amb l'Antonio.
És l'únic home, del nostre tècnic, que esporàdicament està aquí,
però és l'únic home que està treballant aquí a la llar
i no hi ha manera.
Jo acompanyo la Txari i l'Òscar a veure si podem enxampar.
Aquesta Txari és la sala de psicomotricitat.
Molt gran, eh?
Molt gran i molt...
Això és esport, eh?
Molt ben equipada.
Com els formiguetes, anar comprant...
Perquè això és molt car i se va comprant poquet a poquet.
Però és una sala extraordinària.
I ara passem a la cuina.
Som a la cuina que l'Òscar té set
i veiem aquí que estan acabant de recollir
després que han portat tots els carros amb el menjar.
Òscar, tens set?
I no et vols quedar a dormir aquí ara a la llar
que te'n vas amb el papa i la mama?
Diu que sí amb el cap.
Avui l'Òscar no té ganes de parlar.
L'Òscar no té ganes de parlar.
Ara recullem tot això, no?
Em deies abans que hi ha una de les cuineres
que és de les veteranes.
Sí, la Luisa.
Farà com l'Antònia?
No ens deixarà parlar tan poca?
No, sí, la Luisa, sí.
Luisa, parlarem una miqueta, no?
Mujer, vostè és de les veteranes.
M'han dit que lleva aquí 25 anys
des del principi, pràcticament, no?
Mà o menys, 24, 25, m'ho menys.
Antes hi havia cocina.
Bueno, hi ha cocina todavía,
pero antes se cocinaba, no?
Sí, pero no se hace la comida.
Bueno, ara facem pastas,
facem la melleta de los críos,
pan con tomate,
embutidos,
cosas así,
bizcochos,
roscos,
gañetas.
Ha cambiado mucho,
de todas maneras, no?
Las costumbres y todo.
Es diferente.
Y los niños també han cambiado.
Sí, claro,
hay diferentes niños,
cada año van cambiando,
se van tres clases
y se van viniendo, no?
Son de uno hasta tres años, no?
Usted ya no se vería
trabajando en otro sitio
que no fuera aquí, verdad?
Es como su casa prácticamente.
Yo prefiero estar aquí,
con tantos años que llevo,
prefiero estar aquí, no?
En contacto con los niños.
Sí, claro.
Hemos visto que hay muy buen ambiente,
además, que esto no se explica
por qué dar bien,
por qué viene la radio,
esto se ve.
No, no, no, ya se ve, no?
Esto se ve, sí, sí.
Estamos acostumbrados también.
Sí, tenemos nuestra,
cosas también, nuestras discusiones,
pero como llevamos tiempo,
como las familias.
La capacidad es poder hablar las cosas,
pensar, reflexionar,
intentar arreglarlas.
Y ya está.
Y que la gente, pues,
se implique en el trabajo.
Si tienes que decir algo,
mejor decirlo,
que no estar por aquí, por allá,
no puedes decir, ya está.
Y siempre se entiende mejor, no?
Ahora decíamos que el único hombre
que hay aquí es Antonio,
el conserje,
y no quiere hablar.
¿Por qué?
Ahora no quiere hablar.
No quiere hablar, no hay manera.
Toda la mañana le estamos persiguiendo
y se nos esconde cuando nos acercamos.
Eso es que lo tienen
un poco apabullado,
todas las mujeres aquí.
Hay muchas mujeres
para un hombre solo.
Claro, aquí está el tema.
Lo tenemos atemorizado.
Lo tienen atemorizado, exactamente.
Bueno, pues aquí, mira,
estamos mi colega,
la ayudante de cocina,
que siempre ha sido.
Y esta señora, pues,
está aquí ahora,
también la quedan las frega platos.
Muy bien.
Muy bien.
Luisa, enhorabuena
por tantos años
de trabajo y dedicación.
No queda todavía, ¿no?
Y mejoras a cierto punto, ¿no?
Eso espero, eso espero.
En parte sí,
a ver si me jubilo ya y descanso,
pero deje que también...
No hay nada de jubilarme,
pero por un lado tampoco,
porque luego lo echaré de menos.
Yo creo que sí.
Cuando estás en casa
todo el día, tampoco no...
Y estos trabajos
de tanta dedicación, ¿verdad?
Hombre, estás toda la vida casi aquí,
desde que empiezas a trabajar
hasta que te has sido jubilada,
pues oye,
pues es mucho tiempo, ¿no?
Muy bien, Luisa.
Bueno, pues muchísimas gracias.
Y a todos los compañeros
que también nos echamos de menos.
Eso sobre todo
porque yo he visto
que hay muchísimas educadoras,
muchísimas personas
que también son veteranos, ¿no?
Sí, hay bastantes.
Bueno, la mayoría.
La mayoría sí porque...
Que se conocen ya
de todos estos años.
Se han tenido los críos aquí,
los hemos tenido aquí.
Se han casado,
se han casado,
o sea que...
Todo, lo hemos pasado todo aquí.
Los problemas, las alegrías.
Problemas de uno, de los otros
y bueno, alegrías y de todo.
Bueno, claro, es que hay...
Los temas más personales
y más familiares
también se comentan, ¿no?
Sí.
Porque por lo menos
te desahogas un poco, ¿no?
Las risas, unas hechas
sus risas también, ¿no?
Pero ahí nos reímos mucho, ¿eh?
Sobre todo nosotros aquí
nos reímos bastante.
Y cuando estamos en la mesa también
que es cuando tienen más tiempo
porque después no, tampoco no.
Bueno, ahora este es el momento
más tranquilo, ¿verdad?
Hombre, más tranquilo,
sí porque los críos duermen y todo,
pero bueno, ahora es cuando fregamos.
Después ya...
Basta de fregar,
ya empiezas a la merienda.
O sea que...
Todo día trabajas, ¿eh?
Lo que pasa que, bueno,
tienes huecos también, ¿no?
Pero que hay trabajo.
O sea que vas haciendo, haciendo,
ahora diría, mira, hoy hacemos esto
y mañana ya lo tenemos hecho.
A ver si Chari puede coger a Antonio
de un brazo.
Bien, oye, dile cómo tratamos aquí.
A ver, Antonio, por favor.
Si nos cuidamos la mar de bien.
Parece una estrella del rock.
Toda la mañana detrás del Antonio.
Buenos días.
Buenos, buenas.
Porque se nos esconde Antonio
porque es el único hombre
que trabaja aquí en la LLAR, ¿no?
Soy el único, nada más.
Y además de los veteranos también.
Sí, llevo 18 años o por ahí,
o más o menos.
O sea que también es de los que ha visto
que padres que traen a los hijos aquí,
algunos, ¿eh?
También, también.
En general, claro,
el trato con lo que más tienes,
más que, aparte de trato con los niños,
Antonio, usted tiene trato
con los padres y las madres.
Sí, claro, aquí con todo el mundo.
Y en esto también ha visto cambios, ¿no?
Sobre todo ahora hablábamos con Chari
al principio del programa,
la cantidad de personas
que se han incorporado aquí al barrio,
personas que han venido de otros países,
la dificultad de comunicación
con la lengua muchas veces.
Muchas veces gritamos más de la cuenta
para que nos entiendan.
Y no, no, no entiendo el idioma,
pero no soy sordo, ¿no?
Esa que...
Esto es lo que nos queda.
Sí, sí.
Si me gritan más,
no lo entenderé mejor.
Solemos gritar más.
Pero bueno, al final nos vamos entendiendo, ¿no?
Sí, siempre se entiende uno.
Preguntando informaciones concretas.
¿Qué es lo que preguntan?
¿Dónde están las dudas
cuando vienen por primera vez?
Normalmente es que las dudas son en todo.
Con el idioma y tratar de explicarles.
Tú que quieres explicarles bien el asunto,
pero como no conoces su idioma
ni sabes si te entienden o no,
al final le subrayas
para que vayan a algún sitio
para que les expliquen a ellos más.
¿Y los niños?
¿Le tienen también como referencia
el único hombre que hay aquí en la llar?
Cuando ven a Antonio es...
Pues dicen, ves a Antonio
y los más mayorcitos, claro.
Sí, pero será más o menos por el hecho de...
De estar en la puerta,
de que está por aquí siempre,
que es una imagen familiar.
Es el único que hay.
Claro.
Me ha dicho Luisa que le tratan bien.
Sí.
Bueno, ha dicho con convencimiento, ¿eh?
Tanta mujer no le tienen apabullado, pues, ¿no, Antonio?
No, no.
Más o menos siempre me tratan bien.
Pues muchísimas gracias.
Y ellas también.
Bueno, eso ya se nota,
esa ya se nota que están como reinas.
Gracias, Antonio, de verdad, por su amabilidad.
Ho hem aconseguit, Chari, ha parlat, ¿eh?
Ha parlat, la Chari l'ha obligat.
Si no, después...
Molt bé, ara ja els nens se suposa que estan dormits,
les sales, les diferents aules embuides,
aquí a la cuina ja veiem que estan,
doncs acaben de recollir tot.
Ara arriba el moment que vosaltres dinareu,
xerreu una estoneta.
Això mateix.
I depèn del tor, doncs, a treballar.
Normalment ara el primer tor és el que fem, dinar.
El dinar, i el segon tor,
doncs hi ha educadores que entren a la sala
i educadores que tenen el seu temps
per preparar, bueno,
doncs el que hem dit abans.
Doncs encara...
Ni reunió, ni res,
perquè això també,
mira, ben bé,
tenim reunió cada mes,
demà tenim el de l'assessorament,
vull dir que...
De tot això, si et sembla, Chari,
parlem d'aquí una estoneta,
fem una pausa per la publicitat
i els darrers minuts del programa,
perquè ja a la una,
doncs arribarem al final del programa,
acabem de comentar aquests detalls.
Ara tornem de seguida.