Ara són dos quarts d'una del migdia,
en nou minuts i mig continuem
a la recerca de diferents elements
que configuren l'actualitat de la nostra ciutat.
I l'actualitat més recent passa per una exposició
que es va inaugurar ahir a l'envespre,
concretament al pati del rei Jaume I,
i que mostra la capacitat que té la ciutat de Tarragona,
volíem dir, pel que fa a l'accessibilitat
de diferents carrers, de diferents espais,
fins al pati del rei Jaume.
Ens hem desplaçat amb la unitat mòbil
en companyia de Joan Maria Bertran i Josep Sunyer.
Bon dia.
Hola, Joana, bon dia.
Sou aquí al pati del rei Jaume I,
i em penso que n'esteu sols.
Doncs no, mira, perquè s'acompanyen diferents convidats.
Anirem parlant amb diferents persones
al llarg d'aquesta connexió,
perquè hem de dir que aquesta iniciativa
respon a diferents voluntats,
a diferents col·lectius que ara anirem explicant,
perquè ja involucat el Col·legi Oficial
d'Arquitectes Tèrnic de Tarragona,
també la seva fundació, Tarragona Unida,
la fundació d'aquest COAG,
la Universitat Politècnica de Catalunya,
a través de la Càtedra d'Accessibilitat
i l'Ajuntament de Tarragona.
També la ONCE ha participat en aquesta exposició
perquè ha muntat el que estem veient justament aquí ara
i que us explicarem.
Per això anirem parlant amb diferents persones,
però bàsicament explicar-vos que sí,
que el que s'ha fet és una mena de radiografia
d'algunes parts de la ciutat,
una tasca que es va durar-me l'any 2004,
concretament, a quatre mesos de feina
en què estudiants d'aquesta càtedra
van recórrer la ciutat,
de la part alta concretament i el centre,
per veure si aquesta ciutat nostra era o no accessible.
A través d'aquesta experiència,
després d'aquests quatre mesos de treball,
vam fer un plànol amb diferents punts
de color corresponent als de semàfors,
és a dir, vermell, verd i àmbar,
per definir si cadascun dels llocs
eren o no accessibles.
Parlem també de comerços, de carrers,
estem parlant de molts indrets de la ciutat.
Hi ha algunes conclusions,
però en qualsevol cas el que interessa és explicar
el que es pot fer justament aquí,
al pati del Rei Jaume I,
perquè aquí l'Ajuntament,
qui vingui, podrà literalment pujar
a una cadira de rodes,
n'hi ha una decena aproximadament,
i fer un recorregut per una mena de rampes
en tot d'obstacles que qualsevol persona
pot trobar-se avui dia a la ciutat, al carrer.
Podrà fer aquest recorregut
i comprovar què se sent en primera persona
quan, per exemple, vas per un lloc
i et trobes que hi ha una mena de paviment
que no s'adient per poder anar en cadira de rodes.
Si, en canvi, l'has de traspassar,
o quan et trobes, per exemple, com és el cas,
molts punts de la ciutat obres al mig del carrer
i també tens que surteixer aquestes dificultats.
Hi ha la part, diguéssim, que és apta,
que és accessible,
que és una part que està a l'altre cantora
d'aquí del pati del Rei Jaume I,
i la primera part que no és accessible.
Per tant, es pot fer el recorregut
per una part que és cedient
i per l'altra que no.
Ara intentarem també poder fer el recorregut
en companyia de persones
del Col·legi Oficial d'Arquitectes,
però d'entrada saludem
a Josep Maria Boqueres,
com molt bé coneixeu,
és vicepresident del Col·legi d'Aparelladors
i d'Arquitectes de Tarragona.
Josep Maria, molt bon dia.
Molt bon dia.
A més a més, una veu coneguda a Tarragona Ràdio,
que participa habitualment a les tertúlies.
Sí, sí, sí.
Jo puc dir que soc tertulià
tant de la tertúlia cívica,
que es fa als dematins,
i després també del nasti,
que si no ho tinc mal entès,
únicament som tres terragonins
que ens donen aquesta circumstància,
que són el Pere Banys,
el Carles Gossalves i jo mateix.
Per tant, per mi això és un orgull.
Avui no toca parlar del nasti,
tot i que en podíem parlar...
No, no, avui no.
Avui hem de parlar d'aquesta exposició,
que s'ha endegat després de molt de temps,
perquè tal com deies tu fa un ratet,
l'any 2004,
amb una assignatura quatrimestral
del Departament d'Habitatge i Cooperació
de la Politécnica de Barcelona,
es va endegar per un...
quasi a partir de 25 alumnes
que estaven fent aquesta assignatura,
tot aquest estudi de la Tarragona accessible.
I després es va oferir aquest treball
a l'Ajuntament de Tarragona,
al departament que dirigeix
la senyora Amélia Lluís Espósito,
i ara, fruit de tot aquest conveni,
tot aquest acord o el que sigui,
s'ha plasmat en aquesta exposició.
Això jo crec que és molt important,
perquè a vegades hi ha molts trebanys
que fan estudiants de qualsevol universitat
o qualsevol institut,
inclús d'assenyaments secundaris,
i queden allà,
s'han qualificat,
han tingut un excel·lent,
un notable,
un aprovat o el que sigui,
però queden allà arxivats.
I en canvi, doncs creiem que no,
les coses han de sortir al carrer,
perquè ara, després d'aquesta exposició,
ve un altre objectiu,
que esclar,
la gent que veu que dintre de casa seva,
del seu establiment comercial,
el seu restaurant,
de la part antiga,
que sobretot d'aquesta exposició
està molt estudiada al detall,
hi ha unes fitxes
establiment per establiment
i també de la Rambla Nova,
doncs esclar,
ara ve l'altre pas
de regular d'acord amb la llei
tots aquests establiments
que no estan complint la llei,
per dir-ho d'alguna manera.
L'únic que passa és que, esclar,
això és un treball
que vindrà a posteriori,
o sigui, ara de moment
estem en la fase
de sensibilitzar
tota la ciutadania
i sobretot
la gent interessada
i que té aquesta dificultat.
De fet,
qui vulgui venir aquí a l'exposició
podrà veure que, a més a més,
hi ha uns pells informatius
a tot el voltant de l'exposició
on surten aquests establiments
que no compleixen aquesta normativa,
és a dir,
que no es permeten
l'accessibilitat al seu interior.
Bé, llavors,
des del punt de vista municipal,
se suposa
que és el que ahir
també vam estar comentant,
tant amb el senyor Reggio
com amb la senyora Espósito,
buscar des del punt de vista
de l'administració
la manera de vehicular
aquestes mancances
com s'ha de resoldre.
Llavors,
poden comptar,
òbviament,
amb el Departament Tècnic
del Col·legi d'Arquidets Tècnics
i amb els seus professionals
per solucionar.
Penseu que algunes solucions
són molt econòmiques,
o sigui,
esclar,
hi ha de tot,
però pot haver
algunes solucions
que potser estem parlant
únicament
de 1.200
o 1.800 euros
o el que sigui,
o sigui,
que tampoc no és cap dispendi,
en canvi altres
potser sí que tenen
altres dificultats,
perquè s'han fet
unes fitxes
botiga per botiga
i carrer per carrer,
amb la qual,
esclar,
tal com deies tu
abans,
Josep Xunyer,
hi havia el tema
del semàforo vermell,
l'àmbar
o el verd.
Esclar,
depèn de les característiques
de la dificultat
que tenen
per fer accessible.
Hi ha un sistema informàtic
allà,
crec que es pot,
a més a més,
consultar.
És a dir,
que qualsevol pot vindre aquí
i posar el seu establiment
i sabrà si és que forma part
d'aquest estudi,
si és on és accessible
i què és el que ha de fer.
Quines són les mancances
que té el seu establiment?
Home,
bàsicament,
són els accessos,
el tema,
a vegades,
algunes rampes,
a vegades,
algunes graons,
a vegades,
inclús,
hi ha algun tema
de la porta.
Potser aquí mateix
també s'ho comprou
amb aquest circuit
que s'ha instal·lat,
doncs,
que a vegades,
esclar,
tu vas amb el càdia de rodes
i per entrar,
doncs,
la porta únicament s'obre
tirant el carrer fora,
per tant,
és una dificultat,
no?
Però,
però ja dic,
ara estem en aquesta fase
de donar a conèixer
tot aquest treball de camp
i s'ha plasmat
amb aquests panells
que jo crec que són
molt didàctics
perquè la gent,
doncs,
arribi a dir,
bueno,
anem a solucionar
el problema que tinc
a casa meva,
no?
de la plaça de la Seu,
la plaça de la Font,
la plaça de la Font,
que s'hi han trobat,
no?
Sí,
bueno,
a veure,
esclar,
Tarragona,
el problema de Tarragona
són els desnivells,
no?
Estem a la pla de la Seu,
per arribar fins al pla de la...
aquí,
la plaça de la Font,
on estem ara,
el que sigui,
doncs,
esclar,
hi ha tot de desnivells,
però,
de totes maneres,
també una altra novetat
que també s'ha fet,
hi ha tota una sèrie de circuits,
inclús ja amb un tríptic
que s'ha fet per l'exposició,
doncs,
inclús hi ha uns itineraris,
recorreguts turístics,
amb els trams accessibles
per la gent que té mancances,
no únicament de cadira de rodes,
que aquí també es pot fer l'experiència
de tapar-se els ulls
i ser sec,
no?
I veure les dificultats que tens,
no?
Bé,
llavors,
també,
diguéssim,
tot això,
també queda plasmat amb l'exposició
per també que Tarragona,
en aquest aspecte,
pugui ser visitada,
perquè,
tal com al final,
amb aquest tríptic
que ara acabo d'esmentar,
doncs,
perquè realment,
el que fa que sigui el tema
que hi hagi descapacitats,
potser no són les persones,
sinó és l'entorn
el que realment crea
la descapacitat de les persones,
eh?
Vull dir,
que a vegades pensem de dir,
bueno,
aquesta persona té aquesta dificultat
o aquesta carència física,
o el que sigui,
i resulta que no,
és potser l'entorn
que no està adaptat
a les persones,
no?
I aquest és l'altre missatge
que amb aquesta exposició
de Tarragona Accessible
es vol donar
a tots els visitants,
no?
Què li passa,
per exemple,
amb el passamà del pàrquing
de Jaume I?
Perquè crec que el passamà aquell
ha estat constant d'aquest estudi,
eh?
crec que és massa ampla,
no?
No diria?
Exacte,
aquest és el problema,
que és massa ampla,
i esclar,
llavors si és massa ampla,
doncs tampoc no facilita
a la gent que té la mancança,
doncs,
de visual,
o la mancança,
doncs,
de...
en aquest aspecte.
Però bueno,
per tot això,
a vegades,
sabem que fins i tot ahir
va ser un tema
una mica de comentari,
eh?
Perquè, esclar,
vull dir,
hi ha la plaça aquesta,
davant del rectorat
i al costat de la iglesia
dels pagesos,
de Sant Llorenç,
doncs, bueno,
hi ha una fotografia
que és molt espectacular
en aquest sentit,
sí que després es pot accedir
pel carrer Puig d'en Sitges
i el carrer dels Calços,
etcètera,
no?
Però bueno,
però vull dir que...
Bueno,
estem en aquesta línia
de solucionar,
no?
Però, esclar,
el que té realment
la solució,
a vegades,
els tècnics podem aportar
a la nostra professionalitat,
però, esclar,
és a l'Ajuntament,
amb els serveis d'inspecció
i amb els serveis també
d'assessorament
i facilitar,
des del punt de vista
de tasses
de les municipals,
el mateix que a vegades
amb això de posem
Terraona Guapa
o la ciutat Guapa
o la façana
o el que sigui,
hi ha reduccions
amb les tasses
pels permisos,
doncs,
aquí també s'hauria de fer
alguna labor
en aquest sentit.
M'acosta
que el Departament
de Benestar Social
de l'Ajuntament
està en aquesta línia
de poder buscar
les fórmules
amb el Departament
de Licències i Obres
de resoldre
aquestes estimes puntuals,
no?
José María,
ara si vaig a parlar
amb el Ramon Ribollo
i l'arquitecte tècnic
del COAC,
Ramon,
i van cadira de rodes.
Ramon,
què tal?
Bon dia.
Hola,
bon dia.
Què tal?
Abans jo he fet
el recorregut
amb una d'aquestes
caries de rodes,
l'he fet primer
cadira de rodes
i després amb un pal
de sec
i també un antifàs.
I francament,
m'ha estat molt difícil
aquest recorregut
o el que no és apte,
especialment
per la rampa
que no és adequada
i després la porta,
no?
És a dir,
que són moltes dificultats.
Sí, sí,
el que s'ha buscat,
s'han volgut,
les dificultats
que s'han volgut posar
són les que habitualment
et trobes al carrer.
Hi ha rampes
que no estan fetes
per pujar en cadira de rodes
però no estan fetes
ni tan sols
per pujar
amb el carret de la compra
o amb el carret del nen.
Portes,
cobren en el sentit
de la rampa,
o sigui,
que has de sortir cap enrere.
Hi ha graons,
hi ha moquetes.
Com aquesta d'aquí, no?
Aquesta d'aquí,
per exemple,
això crec que és de canya,
no?
Un material semblant, eh?
Sí,
s'ha volgut buscar
tipus de moquetes
que dificulten molt
la marxa,
tant si vas en cadira de rodes
com si vas en bastons
com si vas en el carret del nen.
S'ha volgut
fer veure
amb aquesta exposició
que no és només
una qüestió
de la cadira de rodes
sinó que a tothom
li afecta molt
com es fa
i com es pensa
l'accessibilitat
a les ciutats.
També hi ha altres exemples
a com
anar
caminant
i trobar-te
tot un parasol
com aquest
a l'alçada
del teu cap.
Sí,
o les obres
o les senyals,
tot el mobiliari urbà
i sobretot
les obres,
ara que està
tan de moda
això,
que dificulta molt
la circulació
per la via pública,
que s'hauria de tenir
molt més en compte.
l'objectiu és aquest,
que la gent ho veixi,
que la gent ho provi
i que es conscienciï
de la problemàtica
que representa,
que és molt important,
certament.
Són dos escenaris simètrics,
més o menys,
però amb la diferència
que un és accessible
i l'altre no ho és.
Aquí d'allà és accessible.
Exacte,
hi ha una part accessible
i legal normativa
i l'altre
que no ho és.
Al provar-ho,
evidentment,
es nota molt
la diferència
de com es pot circular
per una banda
i per una altra.
S'ha posat això,
s'han posat en front
el que trobes
amb el que hauria de ser,
perquè la gent
ho vegi realment.
I Ramon,
davant d'aquestes dificultats,
què fa un
quan no pot,
per exemple,
entrar-vos en un establiment?
Clar,
perquè si tu estàs davant d'un bar
i no resulta
un restaurant
i no hi ha rampa,
no hi ha la porta
tal o al revés,
què fas?
Resignació?
No, home,
sempre hi ha algú
que et pot ajudar,
el problema és aquest.
Però, bueno,
en principi,
ningú entraria a un bar
si no pogués entrar
a la vaga
o rentar-se les mans
i això és una cosa
que et trobes molt sovint.
Molt sovint.
Però, bueno,
és el que tenim,
t'has de viure
en aquest món,
no pots canviar.
Però, vull dir,
això hauria de canviar,
la gent hauria d'estar
més conscienciada
des de l'Ajuntament
s'hauria de potenciar,
com ha dit,
el senyor Boqueres,
aquest canvi
i aquesta renovació
de les condicions
de molts establiments
comercials.
Perquè és important
que vingui moltíssima gent
a aquesta exposició
i ho provin de primera mà,
és a dir,
que agafin
en aquestes cadires de rodes
o un bastó
amb l'antifàs
i que ho provin,
i veuran les dificultats.
Exactament,
que no bastant
posar una rampa,
sinó ha de ser una rampa
com que no s'han d'aparcar
a les places
de minus vàlids,
perquè realment
et suposa un gran problema
pujar a una orera
si has d'aparcar
a una altra banda.
Un graó
de 5 centímetres
pot semblar
molt poc,
però és molt important
a vegades.
Són aquestes petites coses
que la gent
s'hauria de conscienciar,
si potser
hauria de vindre,
les hauria de provar,
és molt divertit
de tota manera
i també
ho pots comprovar
de primera mà.
I he vist,
per exemple,
abans que el circuit
el que no està adaptat,
diguéssim,
les manetes
de les portes
són rodones,
les manetes
de les portes,
i en canvi
l'altre no,
l'altre són longitudinals,
vull dir que tu pots
en un sol cop
pràcticament obrir la porta
i aquí no,
aquí és més difícil.
Detalls molt petits
fins a aquest punt.
S'ha arribat
a fer veure això,
que és molt més pràctic,
una maneta normal
i corrent
el pomo rodon
que es fa servir
moltes vegades
que costa molt d'obrir.
Ramon, gràcies.
De res a tu.
I a veure,
que crec que per aquí
també està l'Àlvaro García.
L'Àlvaro està fent la càtedra
crec que a l'actualitat,
ell és estudiant
de la Politécnica
de Catalunya,
l'Àlvaro,
anem bé, sí?
Sí, sí.
Què esteu fent aquí vosaltres,
quina és la vostra part
d'implicació
en tant que estudiants
i què és el que creieu
que és el més important
de poder participar
en aquesta càtedra
de sostenibilitat
aquí a Tarragona?
Home,
l'important aquí
és que la gent
sàpiga
que no és tan fàcil
circular
si vas en escàrida de rodes
o si no,
si ets sec,
doncs clar,
tens que sàpigar
que hi ha molts llocs
on no pots anar-hi tranquil·lament.
Tens que demanar ajuda,
potser,
hem d'ajudar-te
i aquí el que fem
és això,
intentar veure
que la gent vegi
que hi ha molts llocs
que no estan adaptats
i que a veure
si es poden corregir
voluntàriament
des de les tendes
o des de l'administració
des d'un punt
que no faci falta.
Molts companys teus
han envidat altres promocions
per on han estat
durant quatre mesos
tombant per la ciutat.
La part alta,
el centre,
fent aquesta radiografia
que ara podem veure aquí
però vull dir
que és una feina de dies.
Sí, sí,
és una feina costosa
i l'obriosa.
Gràcies
i que vagi bé, Álvaro.
Moltes gràcies a tu.
I tornar a la paraula
Jura Maria Boqueres,
vicepresident del Col·legi
de Parellós
i arquitecte escènic de Tarragona
amb qui han començat
a parlar
en aquesta unitat mòbil.
Ara ho deia l'Àlvaro,
és qüestió de voluntat
moltes vegades, no?
Sí,
a veure,
aquí es tracta d'ajuntar
dues coses, no?
La voluntat
i després l'actitud
i després resoldre els temes.
O sigui,
jo insisteixo
que quan va haver
la possibilitat
de fer aquest treball,
o sigui,
que va ser una cosa
totalment fortuita
perquè hem de pensar
que això és una altra cosa
que també es va comentar ahir
a la inauguració,
tant des del punt de vista
amb els representants
de l'Ajuntament,
ja dic,
el senyor Reggio
i la senyora Espósito.
Esclar,
ara aquesta ha sigut
una experiència capdavantera.
O sigui,
no tenim
coneixement
que arreu de Catalunya
s'hagi fet
cap cosa
i jo m'atreviria a dir
potser ha estat a Espanya,
no?
Per tant,
també un altre pas
perquè ara intentarem
que aquesta exposició
sigui itinerant,
aquesta exposició
estarà aquí
al Pati de Joama I
fins al 22 de març,
o sigui,
practicament un mes,
intentarem que també,
encara que són temes puntuals
de Tarragona Ciutat,
però que també ho coneguin
altres indrets.
O sigui,
nosaltres exposarem en contacte
tant amb la Politecnica
de Barcelona
com el Col·legi
d'Arquitectes Tècnics
de Barcelona
com el de les Terres
de l'Ebre Tortosa
com Lleida i Girona
i poder gaudir
d'aquesta
experiència
i això
i aquests panells
des del punt de vista
didàctic.
I després,
l'altra idea
que tenim
és que també
es pugui plasmar
amb alguna publicació.
Una publicació
que també
doni conèixer
una metodologia
a treball
perquè en el fons
aquí el que hi ha
és treball
d'estudiants,
ja dic,
van ser 25 estudiants
durant quatre mesos,
assinatura,
de quatrimestral
doncs que
van arribar
a fer tot un estudi
i després dos o tres
van ser els que ho van
matxacar
i ho van fer el resumen
diguéssim
del que ara estem veient
i després ja
amb les professors
la Sandra Bestraten
i l'Emilio Ormillas
doncs van ser els que
van coordinar
tota la feina aquesta.
Doncs ara,
esclar,
això també si després
es pot
que molta més gent
se'n gaudeixi
perquè
esclar,
no diem únicament
la gent que va
amb cadira de rodes
i la gent que són
secs,
sinó inclús
quan vas amb el carro
de la compra
també te trobes
amb dificultats
o les mamades
o els papàs
que van amb els nens
amb els cotxets
o el que sigui,
per tant,
doncs ja
no és únicament
el que té
la discapacitat física
sinó també
altres necessitats
del dia a dia,
no?
Jo també
se m'està
estic pensant
que aquesta exposició
és força atractiva
pels infants,
pels nens i nens,
pels petits.
Sí,
bé,
també
ho estem parlant
que durant aquest mes
que estarà obert
aquesta exposició
els posarem en contacte
amb instituts
de secundària
o de primària
que també puguin gaudir
perquè
inclús fent el recorregut
el que sigui
també pot ser un joc
interessant
i sentir
amb la pròpia pell
quan tens la dificultat
de no poder anar
amb els teus peus,
no?
I llavors
també intentarem
durant,
ja dic,
aquest mes que estarà obert
a l'exposició
que també passin
per aquí
doncs a gaudir
de l'exposició
els
escolars
tant de secundària
bàsicament jo crec
que orientat
a secundària
i també
per què no dir-ho
també a les dues
escoles d'arquitectura
que hi ha a Tarragona
la de la Rubia Virgili
i Reus
com la de la Saia
i aquí a Tarragona.
Josep Maria Boquera,
gràcies.
Molt bé,
molt bon dia.
Doncs ja sabeu
l'exposició de Llanda
que continua aquí
durant aquest proper mes
i que és força interessant.
Doncs moltíssimes gràcies
en Josep Sonia
en directe des del Pati
Jaume I de l'Ajuntament
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertran
i tot aquell seguit
de convidats
que ens han fet
de guies.
la una del migdia
un minut volíem dir
i serà la una del migdia.