De ben segur que el sona aquesta sintonia.
És una sintonia que nosaltres deixem reposar uns mesos,
però que cada estiu, des de ja fa uns anyets,
els acompanya a través de la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui encedem la ruta amagada, un concurs que a partir d'avui
i durant cada dia, més o menys aquesta hora,
entre dos i tres quarts de dotze,
els proposem com a concurs d'estiu de la ràdio de la ciutat.
En primer lloc, ja poden recordar el telèfon del directe de la casa,
del 977-24-4767.
Aquest serà un any més el número que han de marcar
si volen participar, encertar el lloc que els proposem
i recollir el premi.
De quin premi es tracta?
Doncs en guany, aquest estiu,
el premi que els oferim per a aquells guanyadors o guanyadores
és la bossa de Tarragona Ràdio.
I quina és aquesta bossa?
Perquè anem parlant d'una bossa reciclada.
Vostès se'n recorden que Tarragona Ràdio va fer una exposició?
Vostès se'n recorden que va haver-hi durant molts mesos
unes bandeloles penjades en diferents fanals de la ciutat?
Doncs bé, són unes bosses fetes amb la tela d'aquelles bandeloles.
Algú pot pensar, home, quina cosa més estranya?
Doncs vaja, no direm que és l'últim crit,
però gairebé.
És empreses especialitzades,
n'hi ha moltíssimes a Barcelona, per exemple.
Si s'hi fixen, en veurem,
moltíssimes que fan aquestes bosses,
n'hi ha de diferents models amb la roba d'aquestes bandeloles.
A Tarragona Ràdio n'hem fet una,
han quedat perfectes,
han quedat realment molt macas,
fan petxoca,
i aquest és el regal que els oferim.
La mecànica del concurs,
avui és el primer dia,
la podem recordar amb més detalls.
Hem nosaltres escollit per cada dia
un indret, un indret interessant,
de la demarcació de Tarragona.
Hem posat límit territorial,
Per tant, la província,
la demarcació de Tarragona
és el límit territorial
on s'emmarca l'indret que els proposem.
Nosaltres donem un seguit de pistes
per ajudar a bosses
i el primer que l'encerti,
doncs patapam,
s'endú la bossa.
Poca història més d'aquest concurs.
Per tant, si us sembla,
sense més preàmbuls,
anem a la primera pista.
Dos minuts i seran tres quarts de dotze.
Avui ens desplacem cap a un edifici
que el seu arquitecte, César Martinell,
va batejar com la Catedral del Vi.
Quin és aquest edifici?
Avui ens desplacem cap a la Catedral del Vi,
una Catedral del Vi obra de César Martinell.
i aquesta és la primera pista
de la primera pregunta
de la primera edició d'aquest estiu 2007
de la Ruta Magadà.
977-24-4767.
Cap a on anem avui?
Quina és la Ruta Magadà?
Quin és l'indret de la demarcació de Tarragona
que els proposem avui?
Animen-se, animen-se, animen-se.
Hi ha una miqueta de timidesa.
encara la gent no està força habituada.
977-24-4767.
En joc a la primera bossa de Tarragona Ràdio,
obrim ruta amagada.
Anem cap a una Catedral del Vi,
una Catedral del Vi situada a la província de Tarragona
i obra de l'arquitecte César Martinell.
On anem avui?
Quina és aquesta Catedral del Vi?
Doncs la gent està poc viatgera,
no té el telèfon a la mà.
Avui, home, a la platja difícil...
A la platja difícilment s'hi podran agostar avui
perquè, com ja ens han comentat abans els companys
de la Creu Roja,
tot i que la mare està molt tranquil·la,
el sol brilla per la seva absència.
Crec que sí, que finalment ja tenim un primer valer no valent.
El saludem. Hola, molt bon dia.
Bon dia. Hola, el seu nom, si us plau.
Sóc en Josep Maria Boqueres.
Josep Maria, què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé.
Josep Maria, quin indret proposem avui?
A veure,
el que passa és que hi ha una petita discussió
amb això de la Catedral del Vi.
A veure, ui, perquè el Josep Maria...
No, perquè, clar,
per mi tota la vida sigui la de Pina i de Braig.
L'únic que passa és que, darrerament,
la de Gandesa,
els de Gandesa estan reivindicant que és la seva.
I, segurament, avui dia hi ha més publicitat,
que és la de Gandesa, la Catedral del Vi,
i no la de Pina i de Braig.
Però ja dic, eh?,
però vull dir, històricament,
era la de Pina i de Braig.
Les dues estan a la Terra Alta, no?
Primer que tot, Josep Maria,
uns aplaudiments a Plàstic.
Estem parlant,
ens referim, efectivament,
al celler cooperatiu de Gandesa.
Josep Maria Boqueres, vaja,
d'edificis en coneix un pou,
i estem parlant...
Vaja, sí que és veritat que hi ha aquesta polèmica, no?
Aquests dos cellers de la Terra Alta, doncs...
Sí, l'únic que passa és que avui dia,
al ser Gandesa, la capital de la comarca,
les estan promocionant
i les estan dient que és la catedral del vi, eh?
Però fixa't que, inclús,
ahir m'assembla al diari de Tarragona,
hi havia una nota...
del Pinell de Braille, efectivament.
Del Pinell de Braille, efectivament.
Del Pinell de Braille, en la qual explicava
que en els últims mesos
havien anat 10.000 persones
a les visites aquestes
perquè estan fent també alguns convenis
amb turooperadors, no sé què, no sé quantos, eh?
Però ja dic, però per mi,
sobretot per tota la ceràmica,
tot el frís de la ceràmica del Noel,
que hi ha a la façana,
de Pinell de Braille,
per mi jo crec que és més important
la de Pinell de Braille que la de Gandesa.
L'únic que passa, que ja dic...
El que passa és que, com que en Josep Maria en sap tant,
teníem altres pistes
en què deixàvem ben clar que era Gandesa,
però vaja, en Josep Maria s'ha avançat.
L'únic que passa és que jo hi he vist
que ningú trucava
i dic, bueno,
i estic ara aquí un despàs treballant
i escoltant-vos,
llavors m'hi ha atrevit
i com deies que ningú
agosarava trucar, trucar,
però m'hi ha animat i he trucat, no?
Ara parlarem amb el Josep Maria Riera,
ell és el gerent del celler cooperatiu de Gandesa,
però aprofitant que el Josep Maria Boqueres,
el nostre oient, el guanyador d'avui,
doncs és un expert en la matèria.
A nivell arquitectònic,
quines peculiaritats té,
per què és tan important
i s'han destacat
aquest celler de Gandesa, Josep Maria?
No, a veure,
aquí el tema està
que de totes les cooperatives agràries
que va fer el Martirill,
que sigui dit de pas,
en pràcticament dos o tres anys
va fer un fotimer
a les comarques de Tarragona i de Llida,
perquè va fer pràcticament
unes 40 o 50,
i en aquella època,
que no hi ha les mitjans de comunicació
com actualment tenim,
o que sigui,
va ser una cosa molt casual.
L'únic que passa és que, esclar,
hi havia l'argument
que tot això
ho patrocinava
i financiava aquestes obres
al bany de banys.
I com el Martirill era
un fill il·lustre de la vall,
per això va vindre
la relació professional
que al Martirill
li encarreguessin
totes les cooperatives
al tema aquest.
Ara,
l'important d'aquestes cooperatives,
que per mi exacte,
de totes les cooperatives que hi ha,
aquestes dues,
que estan pràcticament
a 8-10 quilòmetres
l'una de l'altra,
doncs són molt importants
per al tema dels seus arcs
parabolis
que tenen internament
i després per tota l'utilització
del totxo,
vull dir que una cosa tan simple,
llavors,
i a través d'unes tècniques estructurals
i amb unes cindris,
vull dir,
encofrats que feien el que sigui,
doncs,
bé,
són unes catedrals,
de catedral del Vic.
Jo inclús,
jo no sé si la de Gandés
és el cas,
però jo inclús
a la de Pineda Brai,
amb unes jornades
que es feien
modernistes,
ara,
precisament a començament
de juliol,
va-hi presenciar
un concert,
o sigui,
fins a dintre
es poden habilitar avui dia
a part de la seva tasca
purament de cooperativa
i de venda de productes agraris,
bàsicament al vi i a l'oli,
encara que aquesta comarca
és més del vi
que no pas a l'oli,
doncs,
també té aquest altre ús
lúdic,
cultural,
doncs,
com la presència
de concerts
amb corals
o hi ha una orquestra petita
de deu d'oig de músic,
o el que sigui.
Ara preguntarem
els usos que se'n fan.
Josep Maria Boqueres,
moltes gràcies per participar,
felicitats,
tens la bossa de Tarragona Ràdio
que t'espera
als nostres estudis
de l'Avinguda Roma
i, vaja,
esperem que també t'animis
a participar
en d'altres edicions
de la Rotomagla.
Gràcies.
Adéu, adéu, adéu.
Doncs,
el Josep Maria Boqueres
ha estat el guanyador d'avui
i, com dèiem,
ja tenim esperant
l'altra banda
del fil telefónica,
en Josep Maria Riera,
ell és anòleg,
ell és també el gerent
del celler cooperatiu
de Gandesa.
Senyor Riera,
hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja he vist el nivell
que tenen els nostres oients, eh?
Sí, sí,
m'he quedat sorprès
i congratulat
de la informació
que tenia aquest senyor.
Ens ha comentat
el senyor Boqueres,
el Josep Maria,
el nostre guanyador,
que el celler de Gandesa
es coneix
com la catedral del vi,
però que també
el celler de Pinell d'Abrai,
que també reivindica
una mica aquest títol honorífic.
Sí, sí,
els dos estem reivindicant.
Totes dues cellers
són dues cellers
impressionants
i al final
és com un títol, no?
Això són
les velles disputes
entre els pobles.
Jo soc la catedral,
jo soc la catedral,
però, bueno,
tots dos són magnífics cellers.
El que sí,
vosaltres tenen un títol
que aquest sí que no el tenen
a Pinell d'Abrai
perquè fa pocs dies,
poques setmanes,
de fet,
el celler cooperatiu
de Gandesa
va ser escollit
com una de les set
meravelles
de Catalunya,
en concret,
la setena.
Va ser que és una iniciativa
que van organitzar
la capital de la cultura
Catalunya
i Catalunya Ràdio
a través d'una votació
popular
oberta
a tota la ciutadania,
un concurs
que va durar
durant força temps
i suposo,
senyor Riera,
que s'han molt satisfets
pel resultat final.
Estem molt,
però que molt satisfets.
No només perquè
hem sigut declarats
com una de les meravelles
de Catalunya,
sinó només
pel suport
de la gent
de totes les terres,
tant del nostre poble
com de la nostra comarca,
com de les terres a l'Ebre,
com de la província,
com de tot arreu,
perquè ens han explicat
que ens han enviat
votacions,
e-mails
de tot Catalunya,
d'arreu d'Espanya
i de part de l'estranger,
la qual cosa
a nosaltres
ens fa molt contents
i molt orgullosos.
La qual cosa
també demostra
que aquesta obra
de César Martinell,
sigui o no sigui
una catedral del vi,
en qualsevol cas,
aquest celler excepcional
és reconegut
i és conegut
no només a Catalunya,
sinó arreu de l'estat espanyol.
Sí, sí,
pensa que nosaltres
anualment
ens venen a visitar
unes 25.000 persones
cada any.
25.000 persones
cada any.
Nosaltres fem contacte
unes 25.000 persones.
L'entrada és lliure
i gratuïta
i la gent ve,
venen des d'excursions preparades,
excursions de gent estrangera
com de gent d'aquí del país,
com ve gent al visitant
que ve de vacances
o passa per aquí
o està en Almaterranya
o està a les Terres de l'Ebre
de vacances
o està al mateix Tarragona
i que volen fer ruta
llavors ens venen a visitar
i venen a contemplar
aquesta meravellosa obra.
S'estem parlant d'una obra
crec de l'any 1921,
corregeixi'm si m'equivoco,
de César Martinell
i una obra
que s'emmarca
dins del moviment modernista.
S'emmarca dins del moviment modernista
però no és exactament l'any.
L'any de la seva creació
o quan es va començar a ficar,
com ha dit el senyor anterior,
el senyor José Mario Buixaderes,
es va començar a fer l'any 1929
i es va finalitzar el 1920.
En menys d'un any
gràcies als treballs
dels propis viticultors
i socis de la cooperativa,
els 45 primers socis
que van ficar aquí les jornades
i treballaven gratis
per construir aquest celler,
en menys d'un any
es va poder construir.
I un celler que encara avui en dia,
vaja, 80-90 anys després,
encara és capaç de combinar
aquesta bellesa arquitectònica innata
i encara serveix
pel seu propòsit inicial.
Compagina és un edifici funcional
i meravellós alhora.
Jo, exactament,
des de fa quatre anys
nosaltres vam fer un celler nou
just enfront del celler vell,
un celler totalment modernitzat
amb les últimes tecnologies,
que li van dir
els mateixos socis de la cooperativa
que era com la refundació
de nou de la cooperativa.
I el celler vell
és el que tenim en conservació,
actualment ja quasi no existim
per el que va estar creat,
és a dir,
per l'elaboració del vi.
I el que estem intentant
és conservar
i lluitar una mica
per a veure si
ens el rehabiliten una mica
perquè estan en un punt
una mica dificultós.
Això li anava a comentar
perquè
vostès
estan engegant una campanya,
no sé si dir-ho d'aquesta manera,
però estan reivindicant
que qui s'hagi de mullar,
sigui les administracions,
sigui qui sigui,
s'adoni que s'ha de cuidar,
s'ha de tenir especialment cura
d'aquest edifici, no?
Sí, estem engegant una mica
perquè penseu que
gràcies a aquesta elecció
de la Setena Maravella
abans ja érem declarats
pel Departament de Cultura
i de Patrimoni
com un monument artístic nacional
del nostre país
i a vegades fa llàstima
que tota aquesta gent
que passa per aquí,
que tants visitants que tenim
i que venen a contemplar
vegin el feier
una mica en l'estat
com està, no?
No és...
Nosaltres som com si fóssim
les persones que guardem
les claus d'aquest edifici,
però aquest edifici pertany
a tot el nostre país
i creiem que aquí
la gent
s'hauria de ficar una mica.
Tenim projectes
tirats endavant
per poder tirar,
però sembla que a vegades
costa una mica
acabar-ho d'engegar tot
i que es pugui arreglar.
I aprofitant
tota aquesta benentesa,
és que s'aprofitem
per ser una mica de crida
a tothom
i a les administracions
en particular
per a veure si podem
acabar-ho d'arreglar
i arrenjar
i col·laborar.
I a partir d'aquest
que també tots els altres
que sé
que dels altres
seguis modernistes
i veig que el César Martínez
n'hi ha més d'un
que també està
en la nostra situació
i crec que
aquests monuments,
perquè més aviat
no són empreses
i no són monuments
arquitectònics,
es mereixen
un tracte millor.
Necessita aquest celler
una actuació important,
una actuació urgent?
Sí,
en certes parts
tenim problemes
de seguretat.
nosaltres tenim
certes zones
del celler
que no es poden
ja visitar
per un tema
que ja és una mica
perillós
passar per la gent
i podria prendre
alguna cosa mal
i això és un tema
que fa una mica
de por a vegades,
no?
I veure alguna balla,
no, no,
és que no passeu
perquè potser
us caurà
alguna cosa del sostre,
no?
Llavors és una mica
la resta,
el 90%,
encara es pot visitar
sense problemes
i es pot passejar
però hi ha alguna part
que no,
i clar,
el que nosaltres voldríem
és arreglar-ho tot
perquè ho fes.
Fes,
perquè ho disfrutés
tota la gent
que visita
i a part
com un emblema,
un edifici
per tota la comarca
i per tota la zona
per fer moltes coses.
Ja per acabar,
senyor Riera,
abans comentava
que l'entrada
és gratuïta,
informació de servei
pels oients,
pels ciutadans
que vulguin visitar,
quins són els horaris,
quins són els dies d'obertura,
què ha de tenir en compte
la gent que es vulgui
acostar fins a Gandesa
per veure aquest celler?
Bé,
està obert
tots els dies de l'any,
de les 9 del matí
fins a la 1 del migdia
i de 3 de la tarda
fins a les 7 del vespre
de dilluns a dissabte
i els diumenges
està obert
de 10 a 2 del matí.
Aquests són els horaris,
entrada gratuïta,
per tant,
amb uns horaris
força amplis,
força generosos
perquè la gent
no tingui excusa,
podríem dir,
quan se costa la Terra Alta,
quan se costa Gandesa
per veure aquest senyor.
Senyor José Maria Riera,
gerent del celler
cooperatiu de Gandesa,
moltes gràcies
per haver atès
els micròfons
de Tarragona Ràdio
i haver estrenat
en certa manera
la ruta amagada
d'aquesta casa
d'aquest any 2007.
Moltes gràcies
i a rebre.
Moltes gràcies a vostès
per comptar amb nosaltres.
A rebre,
bon dia.
Adéu, adéu.