Fins demà!
Doncs sí, i més que parlarem, Joana va dir, segur que l'enyoraven, no del tot, perquè el Quim ha continuat present al llarg de la programació de Tarragona Ràdio, sempre a Nàstic, la Tartulia, aquest matí mateix, però diguem que aquesta és una parcel·la reservada al matí de Tarragona Ràdio, és el futbolí, és allò que probablement té un caràcter esportiu, naturalment, però també a vegades extraesportiu, és allò que s'explica però que a vegades no s'explica,
és el terreny de l'anècdota o de les ximpleries, no sé exactament, quin bon dia?
Bon dia no hi té res.
Jo tampoc, però havia d'introduir-ho i no sabia com justificar que continuïm una temporada amb aquest espai, perquè molt de fonament no en té, la veritat.
No, no, cap, cap, ni fonament, ni criteri, ni res.
Jo m'anava a fer una entradeta, escrita, i he començat a dir, però és que no té credibilitat.
Val, ja, i llavors t'ho has inventat.
Doncs invento alguna cosa mentre comencem i com a mínim fem llàstima i la gent ens perdona.
No, no, s'ha notat que l'ha inventat, vull dir que res a dir.
Gràcies, estic sempre tan amable.
Veig que la sintonia la mantenim, per això hi ha pocs canvis.
Sí, perquè la sintonia sí que està bé.
Home, la sintonia és professional.
És Miki Puig.
Sí, sí, sí, no, ja, quan cantàvem Los Sencillos encara, no?
Los Sencillos, sí, sí, va ser una robada.
Aquí ens hem quedat, aquest és l'estil musical, que aquí no hem passat d'aquí.
Tot el que hi ha més nou ja no hem innovat, ja.
Jo ho faig de comparsa, tu ets el guionista.
Això també és veritat, vull dir, és que jo m'hi vaig quedar aquí.
I massa faig, eh, i massa faig.
Jo m'hi vaig quedar aquí.
Home, tenim coses musicals potser una mica més interessants.
Espera que el nostre tècnic col·labori també en aquest programa.
Jo crec que el tècnic, mira, té coses musicals potser una mica més interessants.
Jo t'anava a posar.
Tu pots opinar, és més interessant.
Jo t'anava a posar.
Què m'han de posar?
El que passa que encara no ho he decidit.
El de José Vélez no calia, jo que em vas dir.
Sí, jo et volia posar que el de José Vélez soy canario porque nací en las Canarias,
o bé el bonic pas doble i les Canarias.
Però després he pensat tan malament que van a l'assumpte.
Mira, ahir vam volar amb una companyia que es deia Islas Canarias,
que és una companyia de vols d'aquests d'Èlices.
Saps d'aquests com els que van morir els pares de Tarzán?
Ai, per favor.
Doncs com aquests que van d'illa en illa i vam enllaçar a Gran Canaria amb Tenerife i fem un vol d'aquests.
I devien anar carregat també de plàtans i de coses, no?
No, no, això no.
Diuen que són més segurs i que planegen més i que no fan tanta por com els altres,
però la veritat és que quan els veus...
A tu et fa por volar?
Mai t'ho he preguntat.
Molta, molta, molta.
Sí, i tant, i tant.
Doncs te'n fas un tipus.
I tant, ja, ja.
Amb aquell cap de setmana quatre avions han aproximadament unes vint hores.
Ah, molt bé.
No, sí, no, sí, el guió ja...
Em molesta, em molesta una música.
El primer dia ja passem del guió com bé.
No, però qui m'ho has entès.
No, que no el trenquis.
Ai, doncs jo no tinc arguments avui.
No, que he dit que em molesta una mica la sintonia en aquest punt.
Sí?
Rebaixem una mica, Lluís? Gràcies.
Ai, ara, veus? Comença aquí.
No, no, jo no vull dir res més. Mira, mira.
Senyores, jo soy canario y tengo aguante.
Sigo en un desvetido y por toda la parte.
Com que a trabajar, eh? Com que a trabajar.
Corazón.
Yo haría toda mi vida un desrancó.
Ara, és que estigui, eh?
Molt bé.
Soy canario.
Home, fa un accent aquí dolent.
Soy canario, però bé, però...
Sí, bé, però...
És la calçada dels fabulosos Cadillacs, no?
Del Matador, l'embarçó de Tónica.
Sí, jo volia posar-te la del José Vélez,
però veig que tu estàs...
És bona, eh, aquesta?
Perquè ets més jove, també.
Home, aquesta és bona.
Fabulosos Cadillacs versionats.
Millor parlar d'això que no pas del partit,
perquè si hem de parlar de partit...
Avorridot.
A banda de perdre, que això ja és un tema avorrit.
Molt, molt avorrit.
Va ser un partit aquest de...
I us perds, perds, però hi ha passió.
De badall, eh?
De badallar molt, de...
T'adormies gairebé entre el clima, el futbol,
i tot el que vam veure, érem...
Però va ser la calor, sobretot, no, Quim?
No ho sé, tampoc feia tanta calor al partit,
però bueno, però sí, era tot plegat,
que no va acabar de sortir massa bé.
És cert que el Nastic va dominar més,
que va tenir molta més possessió de pilota,
però les palmes amb un gol aviat en va tenir prou,
i aquí es van acabar qualsevol argument
del gimnàstic de Tarragona,
que sí que va tenir la pilota, com dèiem,
el 70, 80, 90, 100% de posició, el que vulguis,
però no es va arribar a porteria amb suficients garanties
com per poder empatar el partit.
Sempre escoltem com cantàvem el gol als tres minuts,
la primera bufetada, només començar,
que va marcar Roberto Trasorres.
La falta a l'esquerra de la porteria de Roberto Jiménez,
llançament de López Ramos,
la pilota molt passada al segon pal,
l'atenció que té pilota, pot quedar mort a la frontal,
i el gol de la Unió Deportiva.
Bada defensiva del gimnàstic de Tarragona.
Trasorres.
Ara està una miqueta engripet el Jordi, eh?
Sí, pobre, eh?
Així va haver una miqueta presa encara.
Pobre, pobre, va venir...
Si veiessis l'arsenal de pastilles
que portava Jordi Blanc dintre el seu necessari.
Ei, però parla bé d'analgèsics,
de pastilles, dit així, són fatal.
De pastilles. No, no, eren pastilles.
Una blava, una vermella, així,
mitat vermella, mitat blanca,
després gelocatils...
El nostre company, per favor.
Portava de tot, vull dir, era...
Et podia passar qualsevol cosa
i Jordi Blanc t'ho solucionava,
jo crec que a les Canàries.
Era com una farmàcia amb potes
i Jordi Blanc era ell, en estat pur.
No només va ser el gol,
sinó que, a més a més, ja teníem antecedents.
Aviam, ens expliquem.
Penals.
No, no, normalment quan anem a un camp
busquem allò del personatge del camp, no?
Vam trobar el Paillo, que després en parlarem,
vam trobar el porter del camp de l'Eiber,
aquell que no veia els partits
i que, vaja, que era del Madrid, a més a més,
i no sé quantes coses més,
tot i que portava 17 anys de porter lli,
no sabia ni qui jugava l'Eiber.
I aquell cop vam dir, anem a buscar un pitonisso
i vam trobar un tio disfressat de les palmes
de dalt a baix,
que, a més a més, va treure la bola de repel
i, fixa't, fixa't, això és amants del partit.
A veure.
La falta a l'esquerra de la porteria de Roberto Jiménez,
llançament de López Ramos,
la pilota molt passada al segon pala,
atenció que la pilota pot quedar mort a l'afronta.
Aquest era Jordi Blanc, no?
Aquest no és el pitonisso.
Aquest és farmacèutic.
Anem pel pitonisso, Lluís.
saltem, eh?
4-3, somi.
Ara vamos mal,
però seguro que vamos a pesar de ganar hoy
y ya se acaban los problemas que tenemos encima.
Dime un resultado para hoy.
1-0.
Pam, tot, eh?
Està una mal,
hoy se van acabar los problemas.
I anàvem la bola?
No, no, anàvem una samarrera de les palmes.
Jo m'has dit que anàvem la bola.
Va treure la bola, dic.
Va treure la bola, va mirar una mica.
Ah, parlaves en sentit figurat.
Madre m'ama.
Bé, sí, sí, sí, no, no, no, que sí, que sí.
Quim, perdona.
És que clar, no m'imagino un tio amb una bola
a l'entrada d'un camp de futbol, Iolanda.
Perdona, Bonito, però coses més rares...
Però el Lucas me quería a mi.
Coses més rares es veuen als estadis, eh?
Sí? Com qui, com qui?
A l'esquerra de la porteria...
No, no, el Jordi no.
El Jordi estava mal.
Està molt pesat, però molt pesat,
Lluís Comas, tirant això, eh?
Està molt pesat, tirant això.
Perquè també ha trencat el guió.
Però per què ha trencat el guió?
No, no el trenquis el guió.
Per què el trenca el guió, Lluís Comas, ara?
Mira, escolta, escolta.
Què és, això?
Te n'ha donat o no?
Mira, mira, escolta, escolta.
Puja, Lluís, puja.
Puja.
No, no, no, no ho sé.
És que durant el retras,
miro està molt pendent dels càntics
que hi havia des d'un dels grups
i no vam parar de cantar.
Té un repertori?
Allò és Canalla que juga.
És un espot només que tenen aquesta gent
per abonar-te
i és Canalla que està jugant al carrer
i xuta una pilota només.
Està bé.
Hi havia un ampli repertori
de càntics de l'afició de Les Palmes.
No només vam trobar
el personatge a torn
d'aquest camp de Les Palmes,
que era l'Òscar que escoltàvem,
vam trobar una cosa d'aquelles agradables,
Jolanda.
Potser el més agradable del partit
després de la derrota
i tot el que faci falta.
Es deia Òscar també,
però aquest amb accent obert.
L'altre era amb accent tancat,
aquest amb accent obert.
Òscar viu a Les Palmes,
ha nascut a Les Palmes,
té 11 anys
i parla així de bé al català.
A veure.
No sé, m'agrada molt el nàstic
i així,
vinc aquí
i vinc a animar l'nàstic.
Tu vius a les Canàries?
Soc d'aquí.
Com et dius?
Òscar.
I aquest català?
El meu pare.
I t'has fet del nàstic quant?
Doncs de molt petit.
I què ho fa que t'agrada l'nàstic?
És de Tarragona el teu pare?
Sí, sí, sí, és de Tarragona.
I què tal?
Què et sembla nàstic aquesta temporada, Òscar?
Molt bé, molt bé.
Vaig anar a veure el Nàstic Poligido
l'última vegada
i molt bé.
Nascuta a Les Canàries,
viu a Les Canàries
i déu-n'hi-do el català que parla.
Què tal?
T'ha agradat o què això?
No tens un aplaudiment de plàstic, Lluís?
És que de veritat, eh?
M'ha fatal, fatal.
Ha llençat el guió.
Mira, que bonic.
Clar, que m'ha llençat el guió.
Com que només diuen tonteries
i ara aquí no perdre el temps en aquest parell.
Perquè tornar a escoltar Jordi Blanc
cantant el gol de les Palmes
no cal, eh, Lluís?
No, Lluís, és un altre cop.
Tampoc caldria.
Tardat, eh?
Jo crec que va ser una de les coses agradables
del partit.
És tendre, és entranyable, és bonic.
No es va poder fer la foto
amb la plantilla al Nàstic
perquè va arribar tard,
però sí amb en Toni Pinilla es va fer una foto.
A banda que parlava el català molt bé,
és que parlava molt bé aquest xiquet, eh?
Sí, i tant, i tant.
Tenia uns anys.
Un desperpajo que diuen a les Canàries.
Se'l veia molt centrat, a més a més.
Sí, molt bé, molt bé.
Un espectacle.
No tan positiu va ser
a l'inici del partit amb la Tero Ortega.
Tampoc tenia el dia,
no sé si era l'Alegrí
o què ens passava a tots el dissabte,
que no estan massa entonats
ni massa ficats en el partit.
Tu deus tenir cada cop
menys amics aquí a la ràdio, no?
No, no en tinc cap.
Ja, ja ho pensava.
No, tu has vist com està a la meva taula?
Allò que hi ha una diana
i la meva cara, els dardos aquells.
És que, però t'ho busques.
Ja, ja, ja, però és que tu escolta, eh?
Així és com començar amb la retransmissió,
clar, és començant així,
és com es pot acabar.
15-20, perdoneu,
fem una parèntesi
en aquesta informació esportiva
perquè sembla ser
que s'hem posat el tie-break al Barça
per 15-20 en aquest...
Ah, perdona, sí,
a Vila 15 ADT 20.
Estem parlant,
és que em passaven la informació
a través dels auriculars.
Clar, si comences així,
com has d'acabar?
Però el soroll què era?
El soroll suposo que és línia interna.
Que algú li està passant un resultat,
clar, t'equivoques
perquè tens tants fronts oberts,
ADT, vòlei,
jugava tothom a aquella hora,
et passen un resultat,
et donen 15-20,
deu ser vòlei, això, tira milles.
A joc de fusta d'aquells de...
O a telèfon,
que tens i fas...
No sé, clar,
15-20 et sona el resultat de vòlei,
dius,
estàs jugant un play-off de vòlei,
tira milles, 15-20,
i no, era de bàsquet
que acabava de començar l'ADT,
que va acabar perdent,
a Vila.
Si ho hagués dit jo,
no hauria tingut cap gràcia,
perquè no tinc ni idea.
La Tere,
que ens sap molt d'esports,
per això fa gràcia,
perquè ens sap molt.
I això,
què sona, què és?
Ai,
el meu souvenir!
S'acaba de carregar,
Iolanda García,
l'ordinador portàtil
de Tarragona Ràdio,
si algú li vol fer cas,
tranquils,
que li he fotut el boli per sobre.
Sint aïllant,
que l'arreglo,
l'arreglo abans de marxar.
Quim,
m'has portat souvenir al final.
Mira,
amb bosseta de plàstic, eh?
M'estic esborronant,
no ho crec.
Has de començar llegint
què fica...
La bossa, la bossa.
No, és que,
un moment,
ja l'he obert,
vull dir,
ja l'he catat.
A veure,
què fica aquí, eh?
Però l'home,
però que es queda a treure coses.
Mira,
Luis López Echeto,
pasteleries,
ah, és de menjar.
Fundada en 1941,
Calle San Antonio
de la Laguna,
Tenerife.
Clar,
és que vam fer escala a Tenerife
al tornar,
perquè ens entenguem.
Ei,
espera,
jo no sé si ho has vist.
Tenen una delegació
a Tenerife i diu,
Calle Numancia,
esquina Rambla,
General Franco.
Ai,
clar,
perquè hi ha llocs
que encara no han tret
aquestes nomenclatures,
és una autèntica llàstima
que no les hagin tret,
però encara hi són.
Ai,
m'has portat dolços,
quin...
Què és això?
Aviam,
com que és això?
Però si tu has menjat
si està buida la capsa.
Ja,
però i?
Però no n'hi ha ni una,
ni una en queda.
Lluís,
com has n'ha menjat també?
És que la redacció,
ha passat per redacció això abans,
i clar.
Piedres de Canàries,
xocolata i almendres,
però la capsa és buida.
Home,
buida no.
Però com en pots portar
una capsa buida?
En queden algunes.
No en queden,
mira,
faig un any i no en queden.
Iolanda,
el pressupost era un euro,
no?
Per el souvenir.
Llavors,
clar,
si jo això em va costar
força més d'un euro,
les redaccions l'hem fotut,
el que hi havia dins,
i veus,
t'he deixat una,
que seria el preu equivalent
entre caixa i una,
seria el que val això,
un euro.
Boníssim.
Bo,
o què?
Em puc menjar una?
És que en queden dues,
perquè tu no has vist,
però amb ells,
convertis de xocolata.
Ara queda molt bé això
de menjar la ràdio.
Se'n fa la ràdio.
Em queda molt bé,
no menjar,
menjar la ràdio queda superbé.
Això ho fa la gent,
menjar la ràdio.
Sí,
una cosa que es porta molt.
Escolta,
t'he portat una altra cosa,
això és el que vaig comprar,
que està amb els calés,
i ara ve la cosa robada,
pel teu aixuar.
No serà el Bernús aquell promès.
És bonica,
eh?
És bonica,
escoltin,
escoltin el solell.
És una cullareta.
Està bé o no?
Tispaner!
Les companyies aèries,
que estan forrades.
Vaig anar per ells,
ells vam donar dinar tornant,
i vam anar per ells,
vam agafar la cullareta.
Una cullareta?
T'agrada o no?
Escolta,
m'he portat bé aquest cop,
la temporada de souvenir.
Comença bé, eh?
Això supera tot el que em vas fer l'any passat,
eh?
Home,
ahí, ahí,
vaja.
Bueno,
el meu concepte...
Tinc aquí,
la mella que s'han enganxat aquí.
El meu concepte aquí,
de tu,
està variant positivament.
Menys mal,
traurem la Diana aquella,
amb els dardos que hi ha o no?
Mira la cullareta.
Faré un lot com l'any passat,
ho posaré tot en una capsa de sabates
i a final de temporada faré una subhasta.
Sí.
L'any passat ningú va pojat,
me'l vaig quedar a dir.
A la caixa de sabates
hi podem ficar també
aquells personatges
que anem trobant
pels camps de la Lliga BBVA,
ara parlàvem aquest amb l'Òscar
i el Pitonisso,
i també en teníem un
que l'estem seguint
durant tota la temporada.
Vam engegar un concurs
que molt èxit no ha tingut,
ja t'ho dic,
perquè n'ha arribat
un parell de mails
i poca cosa més,
que era endivinar
que deia Paillo.
Paillo és un personatge
que vam trobar a Còrdoba,
que anava vestit
amb unes ulleres grans
al més pur estil Pepe Vélez,
amb una indumentària
així del Còrdoba de la Baixa,
amb un llençol del Còrdoba
i amb unes banderetes penjades
d'aquestes ulleres.
Una bossa de xetos a les mans.
Vaja, un tio simplement peculiar.
El dia del castelló,
per exemple,
ja en parlàvem així a Paillo.
No sabem si Paillo
ha viatjat a Màlaga avui?
Ho investigarem,
ho investigarem segur
que ahir no està.
Paillo, d'acord,
aquest és el nostre personatge,
que l'anirem seguint
durant tota la temporada.
És una secció que vam encetar
en aquell futbolí
que vam fer al Jardí de Sorignac,
que de moment continua.
Això no vol dir res,
potser que la setmana que ve
no hi sigui la secció.
Sí, que si no,
ho canviem i ja està.
I que volem intentar esbrinar
quan parla Paillo
què carai diu Paillo?
A veure.
Aquesta és la primera frase
en una entrevista
que l'he de fer a Ràdio
a Paillo.
A veure si algú sap
què carai diu Paillo.
Yo soy el protagonista,
el diseñador
y el diseñador todo.
Pots tornar a l'utilitzar?
El podem recuperar aquest?
Jo soy protagonista de...
No caldria que ho indivinissis,
aviam.
Et torno a tirar,
Paillo.
Yo soy el protagonista,
el diseñador y el diseñador todo.
El diseñador todo.
Si algú sap què diu...
Però tu ho saps.
Primer, si algú està escoltant...
És un concurs?
Sí, és un concurs.
Si algú està escoltant
i algú sap què diu...
Home, unes catànies d'aquestes
a Rotllo Canari...
És que ja no em queda en casa.
La meva cullareta d'espanyol, no, eh?
Sempre anàstic
arroba a tarragonaradio.cat.
Sempre anàstic arroba a tarragonaradio.cat
si algú sap què diu Paillo
en aquest tall de veu, eh?
Tornem, tornem.
Tornem-hi? Vinga, va.
Yo soy el protagonista,
el diseñador y el diseñador todo.
Tenim clar protagonista.
A mi m'encanta aquest concurs.
Jo crec que heu de regalar
alguna cosa en condicions.
Ja ens ho mirarem.
Ja ho mirarem.
Ja ho mirarem, ja ho mirarem.
Però és que, espera,
no ens conformem amb això
i a internet,
això ens ho deia nosaltres,
Paillo, com parlem amb ella,
a internet hem trobat
aquesta meravella
de la fonètica,
de la lingüística
i dels acudits.
Incomprensible totalment.
O sigui, no he entès ni una paraula.
De l'altre aconsegueixo entendre...
On és Paello?
De Còrdoba.
Bé?
Era per alguna cosa
que ho preguntaves o no?
No.
Ah, no.
A lo millor ara la Yolanda
li dic que és de Còrdoba
i entén perfectament
tot el que ha dit.
No, però això és una mica
doncs mirar la lingüística,
la cosa, investigar...
Podem recuperar aquest tall.
Vinga, aviam, escolta.
Sí, parlant de la calle.
Vinga, Xis Morreo, Xis Morreo
i Santa Rosa Maria
no l'està no tan pegat
i diu
Se agrava que se mata!
Avisem que és un acudit.
Però és graciós, eh?
És graciós.
Sí, sí, sí.
Entén calle, Xis Morreo i Maria.
A partir d'aquí, amb això,
fes un acudit,
busca què carai has d'ajuntar paraules
i si ho trobes,
sempre anàstic
arroba a tarragonaradio.cat
algun regal prometem que farem,
exactament quin...
No cal que sigui l'acudit original,
sinó que sigui un acudit
que tingui gràcia
en aquests tres elements.
Sí, que més o menys
s'assembla el que diu Paillo,
que lliguin més o menys les síl·labes.
Molt bé.
A Paillo no el podeu votar
com a millor jugador del Nàstic,
ara que si el volguéssiu votar
també el podríeu votar,
però tenim un ampli ventall
de jugadors per votar,
una classificació amb pugnes
amb Tati Maldonado
que l'encapçala
com a l'exigual jugador del Nàstic,
també Belvoa desapareix per allí...
Vaja, que està igualadet,
el trofeu al millor jugador del Nàstic
que fa aquesta casa
com cada any
i un trofeu que dilluns que ve
us vol regalar
la samarreta del Nàstic.
Vota el millor jugador del Nàstic
de la temporada.
Envia un missatge
de telèfon mòbil
al 5588
posant la paraula
jugador
i el nom del millor futbolista
de l'últim partit del Nàstic.
Entre totes les votacions,
aquesta setmana
regalem la samarreta oficial
de la marca Nàstic.
El cost del missatge
és de 90 cèntims d'euro
més IVA.
I no oblidis
que Jolleria,
Rellotgeria,
Santa Gemma
patrocina el trofeu
al millor jugador del Nàstic
a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
En 1949,
5 de los mejores equipos
Gran Canario
renunciaron a sus logros
y se fusionaron
formando la Unión Deportiva
a las Palmas.
No trataron en golear
a los equipos
con los que se enfrentaban
aires ganando puestos
y divisiones.
Hoy,
con una creciente afición
en sus espaldas
siguen ganando
con inteligencia y fortuna.
Si te gusta el fútbol
de verdad
y quieres pasarlo bien,
acompáñanos
porque ya estamos
en
Segunda A.
Ai, que bonic.
T'agradava o què?
Això que l'hem fet,
que professional.
Amb la música
de l'equipo A,
pimba, pumba, pumba, pumba,
Fènix,
com es deia,
Murdoch,
Aníbal
i l'M.A.
A mi no m'agradava
aquesta música.
A mi no t'agradava
l'equipo A.
No.
A mi m'encantava,
aquella furgoneta,
allò de sates a la tarda.
M'agradava
d'aquella època
a Laura,
les pantusells
i la senyora King.
La noia de la transició
Iolanda García
ha parlat sobre
les pantusells
i la senyora King.
Nosaltres també
vam parlar
de centural.
Ai, que finets que seran.
Tenim el tema
del centural
que el tenim obert
també des del dia
del castelló,
perquè el dia del castelló
passava això.
Jo t'ho recordo
perquè així fem una idea
de tot el tema.
El dia del castelló
passava això.
Per la Núria Cartanyà
que avui fa el seu sant
i per totes les Núries.
Núries,
Meritxells,
Ainhoa,
totes les que celebren
el seu sant
per les
Mare de Déu
les que es diuen Roques,
les que es diuen Camí,
les que es diuen
Pinedes.
Ens sabíem el centural
de P a Pal
el dia 8 de setembre.
El Jordi Bertran
li estan traient el lloc, eh?
El centural
el tenim totalment controlat
i lògicament
aquest dissabte
no anaven bé les coses
i vam haver tirat
espelmes i de sants
i a tot el que fes falta
perquè quin senyora
aquest dissabte?
Vinga, Tere,
remassem.
Ens encomanem
als tres arcàngels.
Avui a Sant Miquel,
Sant Rafael i Sant Gabriel.
Per cert, felicitats.
el senyor Miquel Blanc
que el seu fill
desnaturalitzat
s'havia oblidat
i l'hem hagut de recordar
que era Sant Miquel.
És veritat.
Jordi Blanc
a la cinc del matí
no se'n recordava
que era el sant de son pare.
El Jordi no va felicitar
el seu pare?
Sí, més tard.
Jo li vaig dir
trucar-li a la cinc del matí
a trucar-lo.
No, també és veritat.
Tampoc entenc per què, eh?
La persona considerada.
Jo crec que li hauria
molt il·lusió
que algú truqui
a la cinc del matí
d'un dissabte
et fa il·lusió.
Malgrat la campanya de desgast
que fas des d'aquest espai
cap al Jordi Blanc
cal dir que és una bellíssima persona, eh?
Sí, sí, sí.
I millor professional.
Home.
El que també és bon professional
és Javi López
el tècnic del gimnàstic de Tarragona
i amb ell
el que volem fer
és fer un resum
fem un resum
en 30 segons
del que va ser el partit
entre les Palmes
i el gimnàstic de Tarragona.
Això ho hem muntat, eh?
Tot el que va dir Javi López
a la roda de premsa
i així va veure el tècnic
al partit
entre les Palmes i el nàstic.
Doncs els primers 20-25 minuts
no els hem fet bé,
no hem estat en el partit.
Hem salit pràcticament
del vestuari amb un 1-0.
Bueno, però el partit
al final se juega en 90 minuts
per a meter la cabecita
i fer gol.
Adelante del portero
tenim una idea,
tenim un estil
i el intentem
imponer al del rival.
Si no haces més goles
que el contrari,
al final no consigues nada.
Entiendo que no és justo
el resultat.
Me parece perfecte
i així sacamos algun titular
i, bé,
tenéis de què parlar.
A mí me parece
que a estas alturas
estas cosas son un poco irrelevantes.
Això és el que deia Javi López,
passem del futbol internacional,
no?
És aquella acció
que acaba de saltar la mateixa
perquè Téer Ortega
ens està fent fora
a cop de coses.
A més, literalment,
literalment,
és que queda un minut
per dos quarts.
Déu, déu, vinga, bon dia.
La setmana vinent
anunciem també la Lliga Vaticana.
Vos que digui a primer titular
dos informatius
que ja me l'han passat?
Xavieta Arreu reconeix
que és una...
Vinga, déu, déu, déu, déu, déu.
Un minut, dos quarts de dues.
L'informatiu
a Tarragona Actualitat.
Fins demà.
Adéu.
A Tarragona Actualitat.
What seems so strong
Has been and gone
I would call you
A Tarragona Actualitat.