logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Hola, molt bon dia. Com bé comentàveu, avui volem dedicar uns minuts al matí de Tarragona Ràdio
a conèixer de primera mà la tasca que fa la Fundació Bona Nit.
Ens hem desplaçat fins a la pensió de la Carmen, a la part baixa de la ciutat,
concretament al carrer Cartagena, perquè és aquí on es deriven algunes de les persones
que no poden ser ateses per raons d'espai a la casa del Transaunt.
Ara parlarem amb ella, se'n menys, acompanya la Carmen, la propietària, la responsable de la pensió,
però abans deixeu-nos molt ràpidament saludar la Mercè Navarro,
la directora, la responsable de la casa del Transaunt.
Mercè, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara ho comentàvem una mica grans trets, però explica'ns, recorda'ns una mica
quina és la tasca que es fa des de la Fundació Bona Nit,
aquesta entitat recentment creada, i com és que algunes d'aquestes persones
estan aquí, en aquesta pensió.
La Fundació Bona Nit és la fundació que es fa responsable
d'allotjar les persones que arriben des de novembre fins abril
i que arriben i que sobrepassen les 24 places de la casa.
O sigui, la Fundació s'ha fet càrrega aquest hivern
de muntar un projecte que gestiona Càritas
que atén a 15 persones durant aquests sis mesos.
Llavors vam pactar amb la Carmen perquè ens agradava la seva forma de fer
les places a la seva pensió.
I el que principalment dóna la Carmen és l'esmorzar,
l'allotjament i la roba neta.
Llavors des de la casa poden pujar a dinar
i se'ls fa una bossa amb un entrepà, amb algun suc, amb alguna fruita,
depèn del que hi ha al dia, per l'hora de sopar.
Si et sembla saludem ja la Carmen, que ella mateixa ens expliqui
quines atencions rep i proporciona.
Carmen, hola, bon dia, com estem?
Hola, bon dia.
Com et vas a enterar, com et vas a assabentar d'aquest projecte
de la Fundació Bona Nit?
Com va venir la Mercè i els seus companys a explicar-te a tu
què vas pensar, Carmen?
Què penso?
Yo estoy muy contenta porque me gusta mucho colaborar
i de un principi prefiro mejor ajudar a aquestes persones que no necessitan
més que a altres persones que puguin pagarse un hotel
o un estar con més categorí o ir a un restaurante o a donde ells queiran a comer.
Llavors, a mi m'encanta colaborar
perquè si ve una persona que no se puede duchar,
jo me voy i la ducho.
I si no ha comido, por lo que sea, jo le hago un bocadillo,
jo le hago la cena, aunque no entre en el programa.
I entonces, pues me encanta.
Ara parlarem d'aquestes qüestions.
La Carmen fa una zona que estem parlant amb elles
i realment és una dona encantadora.
Però hi ha molta gent, segurament, que ara ens deu estar escoltant per la ràdio.
La Carmen pot ser una dona encantadora,
però potser és una mica boja, entenguem en el sentit de la paraula.
Perquè, òbviament, totes les persones que venen en una pensió
són persones desconegudes,
però si a més a més són en molts casos persones indigents
o uns problemes amb persones socials,
doncs algú diu que és molt agosarada,
és usted muy atrevida, muy valiente
de atender antes a aquesta gent,
atenderlos preferentemente que no a gent,
a viajeros normales.
Pues sí, pero es como te he dicho antes,
entiendo o creo
que esas personas son las que necesitan más ayuda
de ciertas personas que no agraden más.
Lo mismo que habrá personas que no les agraden a estas personas,
a mí me agrada más.
Entonces, tanto en esta situación como en otras ocasiones
que aquí venga gente que yo vea que me necesitan,
también les ayudo.
Entonces, nunca he tenido ningún problema.
si la veo que tiene algún problema voy a tratar de apaciguarlo
y con un poquito de mano izquierda tratar de que vayan mejor,
de que les guste más ducharse,
de que tenga un horario mejor
y intentar de que por lo menos el tiempo que tiene aquí
pues esté más a gusto.
Ara continuem parlant amb la Carmen,
però deixeu-me saludar dues de les persones
que actualment pernocten en aquesta pensió.
Un neig es el Joaquín.
Joaquín, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'altre es l'he de dir que tal, bon dia.
Buenos días.
Com us vau enterar,
el bloqueli de la Mare de la Carmen,
com us vau assabentar d'aquest projecte?
Com heu anat a parar en aquesta pensió?
Bueno, jo vaig vindre a parar en aquesta pensió
per mitjans de la directora de la casa del 3-1.
Llavors vaig anar allí,
em van portar aquí a la pensió de la senyora Carmen,
que estic molt agraït per les dues bandes
perquè s'han portat molt bé amb mi.
i, bueno, jo de moment estic aquí
però gràcies a ells, però...
Per això.
Com te enteras de tu, Edi?
Perdó.
Com te enteras de tu, Edi, d'aquest programa?
Sí, sí.
Per el canal d'un amigo,
un amigo que se llama Abu,
també n'ha vivido en esta casa.
No sé si t'acordes o no sé.
Sí, sí.
Per el que m'informo que allí
te puedes acudir,
que te puede ayudar con lo que necesites.
¿Qué significa Carmen para vosotros?
¿Es una ayuda?
¿Es simplemente la persona que os limpia la ropa,
os hace el desayuno?
¿O es alguien más para vosotros?
Pues yo diría que es más que una madre.
Más que una madre, ¿por qué?
Una madre.
Por todo lo que está haciendo para nosotros,
que te limpia la habitación,
que te arregla la cama,
que puede molestar cuando llegas tarde,
sin que te ets una bronca,
siempre está amable con nosotros.
Creo que es más que una madre.
¿Qué es para ti, Joaquín?
¿Qué es para tú, la Carmen?
Per a mi la cama es tan como una madre,
perquè mare solament n'hi ha una,
ho sabem tots,
però una segona mare sí que ho és,
perquè està sempre alerta
que la ropa estigui neta,
els quits,
les habitacions netes,
tot,
i per a mi és això,
una segona mare,
molt atenta a tot.
Abans, Mercè,
parlàvem que hi ha un contracte,
unes condicions pactades
amb anterioritat amb la Carmen,
en aquest cas,
que inclou un seguit de serveis,
però abans,
i la Carmen ens ho explicava,
ella de vegades se sobrepassa
i fa fins i tot més coses
de les que teòricament li pertocarien, no?
Sí, realment col·labora molt amb nosaltres
a nivell de baixos en usuaris
que necessiten atenció mèdica,
necessiten dutxar-se,
són persones que no tenen...
Molta gent té hàbits d'higiene,
vull dir,
a l'Edil Joaquín
són persones que tenen els hàbits d'higiene assumits
i saben, doncs,
que l'higiene és molt important,
però hi ha persones, doncs,
que per la seva situació de precarietat
i d'alcoholisme,
doncs, molt, molt, molt, molt aguts,
doncs, aquest hàbit no el tenen.
Doncs, bueno,
la Carmen els dutxa,
els dona de dinar,
vull dir, els dona de sopar,
els prepara per quan hem de fer
l'acompanyament a l'hospital
o al capllevant o a qualsevol metge,
doncs, bueno,
ens trobem quan arriba la voluntària
aquí amb el cotxe a buscar l'usuari
i l'usuari està preparat,
està net, està dutxat
per anar presentable al metge.
Suposo, Carmen,
supongo, Carmen,
que en muchas ocasiones
es importante,
importantísimo,
fundamental,
hablar y poder escuchar,
perquè és gent que en muchas ocasions
està sola
i és important
aquest paper.
¿Te pases moltes hores
charlar amb ells?
Doncs sí, sí.
I me entienden
i verdaderament
jo crec que
li ajuden molt
perquè després
sí facen
el que ells saben
que a ells me gusta
i se porten molt bé.
Tu, Carmen,
debes ser optimista.
Sí,
bastant.
Intentes trasladar
aquest optimisme
a tota aquesta gent?
Sí,
exactament.
I jo les veu
que ells
se sienten
més protegidos.
Joaquim
no me necessita
tant,
Edi tampoc,
però sí
hi ha alguns
aquí
que sí me necessitan.
I llaman
a la porta,
saben que
jo les vull
respondent,
saben que
les vull acompanyar
a la seva habitació
i les ayudo
i les hablo,
me sienten
en la cama
con ells,
les cojo la mano,
si necessitam
p'lirle crema
en las manos,
les vull
con el crema
en las manos
y lo que haga falta
se lo voy a hacer,
como si fueran
hijos míos.
Y entonces
ellos eso lo saben
y además
lo agradecen
y yo creo
que con su comportamiento
me están diciendo
que sí,
que lo han agradecido.
Tú debes tener
la puerta abierta
24 horas al día.
Sí,
están las 24 horas
del día abiertas,
pero además de eso
no es que soy la mantequilla,
me gusta hacer las cosas
lo que ellos necesitan
y me gusta ayudarlos,
pero también ellos
tienen que respetarme
y saber
que lo que yo digo
lo tienen que hacer
y que si no
yo no
me voy a enfadar
con ellos.
Ellos saben
que yo soy muy rígida,
soy bondadosa,
paciente,
cariñosa,
pero además
soy muy utilitaria.
Deixa'm preguntar,
¿se enfada la Carmen
o no?
¿S'enfada?
S'enfada,
pero si le pasa
aviat.
I té moltes vegades
raó
cuando se enfada?
Sí,
la mayoría de las veces
sí,
porque nosotros
la hacemos
emprenyar
sin ser
o volguer,
no,
sin ser
volguer,
la fem
emprenyar
i ja
s'acabreixi
en raó.
Moltes de la gent,
vaja,
la gent que està
a través d'aquest programa
en aquesta passió,
gent que té
algun tipus de dificultats,
algun tipus de problema,
a mi m'agradaria,
no explicar en detalls
del projecte
perquè no,
els problemes
perquè no és aquest el moment,
però sí comprovar
i corroborar
que la gent
que esteu aquí
intenteu tirar endavant,
no?
Tu en aquest cas
tens un problema
molt concret
amb la beguda
i estàs rehabilitant-te
i cada vegada
et trobes millor,
Joaquín,
Sí,
la veritat és que sí
perquè jo
fa poc
va morir un germà meu,
és a dir,
ja tinc tres
amb aquests germans
i, bueno,
m'ha costat molt,
em vaig agafar
a la beguda
fort,
fort,
aquesta vegada
i ara
amb la medicació
que estic prenent
i tot això
i gràcies
a aquesta gent
jo me vaig recuperant
i continuo l'utxant
per aconseguir
el que jo vull.
I a la dia
ja quasi tres meses
que estic aquí
i en aquest temps
ja has estat capaç
d'encontrar
d'encontrar
d'encontrar
i me parece
que quedan
molt pocs dies aquí
perquè te vas a emancipar,
explícanoslo.
ja s'ha d'encontrar.
Crec que mañana
o pasos mañana
ja me mudo.
Has podido encontrar
un trabajo
i has podido encontrar
un piso para ti,
no?
Sí, sí.
Exactamente,
un trabajo fijo.
Supongo que
cuando tengas
que dejarla,
Carmen,
habrá una mezcla
de sentimientos.
Por un lado,
pues,
la felicidad
por poder establecerte
por tus propios medios,
pero después
vendrás a visitarla
o no?
A vez en cuando,
cuando tengo tiempo,
pasaré por aquí
para saludar.
Eso no va,
creo que lo voy a hacer,
seguro.
¿Qué es lo mejor
y lo peor,
Carmen,
de tratar con ellos?
Bueno,
peor nada.
Para mí,
todo es bueno.
Todos se portan
muy bien
y yo me siento
muy renumerada
con ellos.
Peor nada,
no tienen nada peor.
Todo es bueno,
de verdad.
¿Y lo mejor
de todas esas cosas
que hemos estado comentando?
Lo mejor,
pues,
lo mejor es que se saca,
que trabajamos con ellos
y podemos invertir
porque es bueno,
porque ellos están aprendiendo
y lo están aprovechando.
Eso es lo mejor.
El día que marchan
porque las cosas
les van bien,
Edith decía
que se pondrá
un poco autista.
No sé si tú también
te pasará lo mismo.
Pero yo sé
que vendrá a verme
porque la mayoría
viene a verme
o me llaman por teléfono
y entonces yo sé
que también
es para venir
y yo estaré
contenta
de que se ha ido
por si es por su bien
pero siempre tendrá
la puerta abierta
para venir aquí
cualquier día
que lo necesite
porque muchos se van
pero después
muchas veces
vuelven otra vez
porque por lo que sea
la haya ido mal
y vuelven otra vez
y siempre está
la puerta abierta.
¿Mantienes el contacto
mantienes el contacto
con la gente
que ha pernoctado
aquí durante una temporada?
Con la mayoría sí
porque hace dos años
concretamente de allí
vino Cristian
no sé si tú
Merced
lo conoces
Nuria
lo trajo
lo acompañó
y Cristian
pasa a verme
muy a menudo
y también vino
un poco
fastidiado
de donde venía
y sin embargo
se restableció
muy pronto
le buscamos trabajo
empezó a trabajar
y aún está trabajando
desde el sitio
que se colocó
y vine
bastante veces
a verme.
Ahora decías
vino una persona
le buscamos trabajo
aquí hay una implicación
es casi una dedicación
en exclusiva
a esta
a esa gente
es casi un proyecto
personal
es difícil supongo
el tener que decir
basta en un momento
la frontera
entre lo que es
el programa
el contrato
más o menos
establecido
y la ayuda personal
el más a más
que das tú
en este caso.
Bueno
lo que pasa es
que en ciertas ocasiones
pues yo le pregunto

qué sabe hacer
tú dónde puedes trabajar
y entonces me dicen
pues yo puedo hacer esto
yo puedo hacer lo otro
pues yo pienso
a ver
aquí me puedo ayudar
a acudir
que me va a echar una mano
entonces yo llamo
a alguien que yo conozco
y me dice
pues sí
que venga
y entonces pues
hay muchas
muchas oportunidades
que empiezan a trabajar
no siempre
pero
en bastantes veces.
Joaquín Edi
moltes gràcies
per atendre'ns
durant uns minuts
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i esperem que
que els vostres projectes
personals
tinguin endavant
moltes gràcies
a tu
a usted
Mercè Navarro
directora de la casa
d'altres
moltes gràcies
també per atendre'ns
no sé si
a través d'aquesta fundació
bona nit
bona nit
i hi ha algun projecte
per intentar ampliar
una mica més
les ajudes
a totes a totes
a totes aquestes persones
de les gastes
que les ajudes
i a totes a totes
si viatges
d'entrada
el projecte bona nit
es vol
establir
més endavant
fer un projecte
ajuntament amb la casa
i fer-ho tot junt
que això és un projecte
que realment
és
per a qui
4, 5, 6 anys
és un projecte
ambiciós
i que sí
està treballant
però d'entrada
el que pretén
fer el projecte
bona nit
és
atendre
durant l'onada
de fred, que són de novembre
a abril, a les persones
que no tenen cabuda a la casa.
Quinze places, de més.
De moment és això. El que serà
ja ho veurem d'aquí uns anys.
Carmen, muchísimas gracias
por abrirnos las puertas
de los establecimientos. Ha sido un placer
poder conocerla, poder charlar con usted
y muchas gracias.
Bueno, pues las gracias
a ti por haber venido
y bueno, y ya también
conocer que estamos ahí, que
atendemos bien a las personas
y entonces, pues posiblemente
cualquier día que te haga falta a ti, también puedes
mandar a alguien que yo la atenderé.
Carmen, muchísimas gracias.
Desde aquí, desde
aquesta pensión, la pensión de la Carmen
a la part baixa de la ciudad, es todo.
Fins ara.