Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Saludem, com us deia en fa un moment, al sumari del programa
el president de la patronal tarragonina
de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona,
el senyor Sebastià Cabrè.
Senyor Cabrè, bon dia.
Hola, molt bon dia.
L'hem convidat en una setmana en què la CEPTA
ha parlat d'alguna manera de les conseqüències
i de la situació creada arran de la crisi econòmica dels Estats Units,
que, en fi, tants comentaris s'està creant en les últimes setmanes,
des d'aquest passat estiu,
de com pot afectar l'economia d'aquí,
la situació dels empresaris d'aquí.
L'hem convidat per això,
però també per parlar d'altres qüestions
on la veu dels empresaris,
on la veu de la CEPTA és sempre important.
Per això, Cabrè,
analitzant una mica el panorama de la gent del carrer,
que segurament té aquesta sensació
que hem entrat o estem a punt d'entrar
en una situació de crisi econòmica,
és real aquesta sensació,
segons les dades o les impressions que tenen
a la Confederació d'Empresaris de Tarragona?
Segons les dades
i segons els que es diuen els mitjans de comunicació,
l'esforç del govern,
real no és.
El que succeeix és que una crisi no arriba
ahir estem bé i demà estem malament.
La crisi es comporta en un procés cíclic
on veus que hi ha unes tendències que pugen,
que hi ha un moment que deixen de pujar,
s'estabilitzen i baixen.
Els indicadors econòmics estan en consonància
amb el que diu el govern de l'Estat.
El creixement en aquest país segueix estant
per damunt del 3%,
el creixement del PIB,
i això vol dir que la nostra economia va bé.
Si estiguessim com estava en Alemanya
amb creixements negatius fa 3 anys,
què diríem?
Jo penso que segurament hi ha una crisi important
en un sector molt important de la nostra economia,
que és el sector de la construcció.
Una crisi que jo penso que té un component psicològic important,
també a mesura que s'han anat pujant els tipus d'interès
en el mercat central,
del banc central europeu ens ha repercutit en l'Euríbor,
en la butxaca de les nostres economies familiars.
Això ha produït que,
com que és un país on,
segons comentarem després amb l'informe,
s'estalvia poc,
s'est viu molt al dia,
per dir-ho d'una altra forma,
aquesta pujada d'euros al cos de la hipoteca
ha fet que s'aturés en certa forma el consum
i tot estira, no?
Si s'atura el consum,
evidentment l'economia se'n ressenteix.
Però jo penso que hi ha mesures per això poder-ho controlar,
com a mínim.
Segurament, com a mesura preventiva,
vostès han publicat un informe, un estudi,
i amb una sèrie de recomanacions,
en què, bàsicament,
podríem dir que vostès demanen prudència als empresaris,
sobretot a l'hora de finançar les seves inversions, no?
Nosaltres, primer, donem confiança en el sistema,
com l'he dit, en una època encara en creixement econòmic positiu.
I després, alertem de la prudència, no?
Evidentment, ja fa anys que estem en una economia globalitzada,
on les nostres direccions,
la direcció de la nostra economia no la porta l'estat espanyol,
sinó la porta en decisions que estan en àmbits internacionals.
S'ha produït una crisi molt important als Estats Units,
en els mitjans de comunicació ens ho han dit darrerament,
des d'abans de l'estiu cap aquí,
això és pràcticament setmana sí, setmana no va sortint en els mitjans,
i això pot arribar a tindre un efecte real sobre la nostra economia.
I, per tant, demanem prudència a l'hora de fer aquest endeutament en les empreses.
Ara potser és hora de consolidar aquests endeutaments,
fer-los de créixer i no fer-los augmentar.
I si s'augmenten, haurien de ser en prudència.
I, evidentment, pensem que es tenen d'augmentar,
perquè si no s'augmenta l'endeutament no venen inversions,
i si no hi ha inversions, realment després ens trobarem
sí amb aquesta aturada de l'economia.
Per tant, els criteris és primer confiança en el sistema
i després ser prudent amb aquelles decisions
que es tenen de fer front amb endeutaments.
Però ens han endeutat massa?
Dit d'una manera molt genèrica?
Jo penso que som un país que estalvia poc,
dit de l'altra manera.
Si no hagués...
Nosaltres, les empreses tenen un factor que és molt important,
que se li diuen recursos propis,
que és allò que elles tenen de fons per poder créixer.
Allò que no és propi el tens d'anar a buscar en el banc.
Nosaltres tenim una cultura, la del nostre país,
segurament a Catalunya una mica menys,
però a Espanya segurament una mica més,
de la de viure al dia, el que li deia.
Llavors això no comporta l'estalvi,
per tant no comporta la generació de recursos propis,
per tant, si tenen que fer inversions,
es tenen que anar al banc a demanar aquests diners.
No crec que és un criteri d'endeutar-se massa,
és segurament, i les empreses es comporten d'una forma diferent
a les butxaques de les persones,
de les economies familiars,
però amb les tendències, jo diria que properes,
és a dir, si estalvien poc, les empreses també estalvien poc,
però procurem anar fent aquell reconet
que ens comporta tindre els recursos propis per poder invertir.
Per tant, no crec que estiguem en un sostre d'endeutament,
encara es pot seguir creixent,
però perquè evidentment, si no tenen deutes,
ja li dic que no hi ha inversions,
i llavors sí que ens trobaríem amb un problema.
La resposta a la seva pregunta seria
no estem tant endeutats com es vol fer creure.
En fi, més enllà que si estem endeutats més o menys,
pel que fa a aquesta sensació o aquesta alerta
davant d'una possible arribada d'una crisi a nivell econòmic,
hi ha algun sector que a la CEPTA com a patronal
Tarragonina li preocupi especialment?
Vostè ha citat el tema de la construcció
perquè és un sector prou important.
és el sector en aquests moments més feble
davant d'una situació de recessió?
És el sector més feble perquè és un sector
que ha estat generalment i en els últims 15 anys
molt enfocat a la banca.
Jo tinc un amic i un gran constructor d'aquí a la província
que el que diu és que els constructors
són uns comissionistes de luxe dels bancs,
és a dir, treballen pels bancs,
els fan guanyar diners als bancs,
i a la vegada guanyen ells diners.
Hem estat tan condicionats a la banca
que quan a la banca se li van fent curs
aquests recursos per deixar en el sector de la construcció,
aquest és el primer que es ressenteix,
perquè es treballava en diners del banc
per comprar solars i per tirar endavant les obres.
Per tant, és el sector més ressentit,
de fet és el sector que ha començat a aturar les vendes,
l'altre dia sentia, em sembla que en aquesta mateixa emissora
que és possible que l'any que ve pari amb un 50%
el motor aquest aquí a la província de Tarragona
i això sí que és un factor molt preocupant per la nostra economia.
Sí, perquè a més pot augmentar l'atur en aquest sector,
en fi, pot tenir conseqüències, no sé si en cadena,
en altres sectors o en altres situacions econòmiques.
Evidentment, és a dir, que un sector tan important
com el de la construcció,
que entre directes i indirectes ve a ocupar
aproximadament el 18-19% de la població activa,
el que pari un 50% de la seva activitat,
això representa que un 9% de la població activa
deix de tindre treball.
No vull ser tampoc un pájaro de malagüero,
que es diu en terminologia castellana,
però el que sí que convé és aturar-se,
reflexionar, mirar i anar cap endavant
potser amb una mica més de solidaritat.
I el sector també ho està fent.
Segurament aquestes crisis a vegades serveixen
per depurar aquelles parts que no són precisament
professionals d'aquest sector,
n'han tretat amb aquest sector perquè hem vist que és un sector
que durant anys ha sigut fàcil fer diners
i ara quedaran realment la gent professional
i experta del sector.
Hi ha símptomes de recessió en altres sectors econòmics
importants de la demarcació?
Al contrari, els símptomes són de creixement
en el procés industrial i turístic.
El turístic també té molt de relació amb el consum,
si el consum s'atura és a l'oci i per tant és aquella despesa
superflua de les persones.
Però estem tan acostumades a disfrutar d'aquest oci
que segurament abans es prescindeix d'altres coses que d'això,
perquè és la forma de relaxar tot aquell treball que fas durant l'any.
Estem també especialitzant aquestes comarques
cap a un tipus de turisme especialitzat,
d'anar a buscar segurament menys massificat
i més alt valor de despesa turística per persona.
Per tant, creiem que el sector turístic
tampoc se'n ressentirà en els propers anys.
Són els dos pilars de la nostra economia,
el turisme i la indústria.
El que succeeix és que dintre del turisme
és un sector tan transversal
que agafa des del transport, el comerç
i la construcció residencial.
I la construcció residencial és una de les coses que s'atura.
Però esperem que aquests altres dos sectors
que compensen molt la nostra economia
aniran en alça en els propers anys.
Abordem altres temes d'actualitat
que afecten directament a la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona.
D'alguns d'aquests ja s'ha pronunciat,
però en fi, aprofundirem avui una mica amb el seu president.
El pla territorial, el pla parcial territorial del camp de Tarragona,
del qual hem conegut els grans seixos aquest mes de setembre,
ara està a debat.
És un moment en què també s'està presentant
als agents econòmics i socials,
a les formacions polítiques, a la societat en general.
Quina impressió general té l'accepta
d'aquest pla del camp de Tarragona?
A nosaltres se'ns va presentar abans d'ahir
en un acte on va vindre el secretari general
de política territorial, l'Oriol Nelo,
i la primera impressió és positiva,
perquè és el primer cop des que fa nosaltres
aproximadament 15 anys que l'estem reclamant
que tenim un document damunt de la taula
per poder discutir.
Per tant, és positiu des del punt de vista
que ja hi ha un primer plano que podem estar ratllant.
A partir d'aquí, nosaltres tenim tota una sèrie
de reivindicacions, de prioritats fetes sobre el territori,
que en els últims anys hem anat demanant,
reclamant, per poder seguir créixent.
Es necessiten definir unes infraestructures
molt correctament.
Crec que el pla les recolleix gairebé totes.
és una mica deficitari amb el tema de sortida de mercaderies
des del port de Tarragona i l'enllaç cap al corredor de l'Ebre
amb l'Aragó, però, com ens deia el seu oponent,
el senyor Nelo, és un pla que hem d'acabar de dibuixar
entre tots i ni siquiera està en exposició pública,
sinó el que hem fet és una presentació d'un document
que tenen per començar a discutir a partir d'algú,
en vez de partir de res.
I el que els han de dir és que s'ajustés en el model econòmic
que estem definint pel camp de Tarragona
des de fa una sèrie de mesos, una sèrie d'institucions,
amb un debat que li diem reflexió de pla estratègic
del camp de Tarragona.
Pensem que són dos documents que s'han de proposar i casar.
Són dos documents que, si parlem de turisme,
si parlem de logística, si parlem d'indústria,
té d'haver aquesta capacitat amb l'allotjament
en el pla parcial territorial.
Per tant, i com que estan superposats en el temps,
això ho facilitarà.
Penso que en les properes setmanes
tindrem capacitat d'anar avançant amb el pla
i ja li dic que, de moment, la primera impressió és positiva,
ajustant-lo a les necessitats coherents
que nosaltres hem anat demanant.
I parlant d'impressions, de primeres impressions com a mínim,
la de la proposta de pressupostos generals de l'Estat
per l'any vinent a la demarcació de Tarragona,
què li sembla?
La meva reflexió en els mitjans dels darrers dies
ha estat positiva.
Jo els hi vaig dir que aquí, a la nostra demarcació,
hem tingut diferents reivindicacions en els darrers anys,
unes reivindicacions viàries,
sobretot amb el desdoblament de la 340,
el tercer carril de l'autopista,
i el de la 340, el que ara li diem A7,
la carretera nacional que va pel corredor del Mediterrani,
i la carretera 240, que era la que va des de Tarragona
cap a Montblanc, cap a Lleida,
que ara li diuen A27 amb la seva nova perspectiva.
Aquests eixos viaris, els pressupostos els recolleixen
amb els seves diferents plans,
uns amb l'estudi, altres amb projecte constructiu,
i altres amb ajugació.
Per tant, amb eixos viaris estem satisfets.
I les altres dues reivindicacions
molt demanades per la nostra organització
han sigut en el model ferroviari
i en el model de creixement de l'aeroport.
En el model ferroviari també està reflexada
l'estació del camp,
estan reflectats aquells canvis que veiem.
Segurament les inversions ja no tenen que ser tan potents
com a Girona,
que té el creixement de l'AVE pels pròxims anys,
pels pròxims dos anys.
Barcelona i Girona serà on hi ha d'anar.
Nosaltres ja el tenim aquí
i falten matitzacions en l'enllaç del corredor del Mediterrani,
que són les explanacions aquestes que hi ha.
Per tant, és continuació de pressupostos.
I la terminal de sortida és de l'aeroport de Reus.
Per tant, si s'ajusta en el model que nosaltres vam demanar viari,
en el moment que nosaltres vam demanar ferroviari
i en el model que nosaltres hem demanat de l'aeroport
i de més del port,
perquè del port també hi ha una sèrie d'inversions consolidades,
pensem que evidentment són positius.
Què cal?
Cal exigir que es compleixin a nivell d'una vegada...
Els pressupostos són enganyosos,
perquè els pressupostos tu pots fixar una partida
i aquella partida es fa,
però es ha de fer el seguiment
perquè aquella partida s'acabi gastant
en l'objectiu que es va planejar.
Nosaltres el que hauríem és això,
és a dir, som positius en l'àmbit
que compleixen els requeriments
que nosaltres des de fa temps estem exigint
i el que hem de vetllar
és perquè en el seguiment
es facin aquelles obres compromeses
en el pressupost anotat.
Jo diria que en aquest àmbit
és on nosaltres estem satisfets.
Ara que repassava això,
infraestructures viàries, ferroviàries
i el tema de l'aeroport,
citava el tren d'alta velocitat.
Ara fa nou mesos aproximadament
de l'arribada del tren.
Aquest estiu, parlant amb el sector turístic,
bàsicament venia a dir
que no havia tingut un efecte directe,
un impacte directe.
Segurament perquè també la majoria
d'usuaris de l'alta velocitat
han estat fins ara persones
relacionades amb el món dels negocis
o que feien els viatges majoritàriament
per temes de feina, per temes de negoci.
La Confederació d'Empresaris,
com valora l'arribada
als nou mesos d'implantació
del tren d'alta velocitat
amb la connexió a Madrid?
El tren d'alta velocitat
ha suposat un canvi
per al nostre apropament
a la capital de l'Estat.
Nosaltres abans, des de Tarragona,
només hi havia dues sortides de vol
i amb horaris molt complicats
cap a Madrid.
Ara els enllaços són durant tot el dia
i segurament en valgo més de temps,
però amb molta més comoditat.
No cal anar a Barcelona
agafar el pont aèri.
Per tant, l'aspecte empresarial
d'apropament a la capital de l'Estat
molt positiva.
Jo penso que...
I pensem com a organització, no?
Que una vegada hi ha un recurs
en un territori,
com és un tren d'alta velocitat,
es ha de començar a pensar
en clau de futur.
I clau de futur vol dir
en màrqueting,
en vendre,
en aquells llocs on ens apropa...
No ens apropa tan sols a Madrid.
L'altre dia jo parlava
amb uns companys
que tenen d'anar a Sevilla
dues vegades per setmana.
I abans d'anar a Sevilla
era tot un dilema
i ara amb cinc hores,
pràcticament quatre hores i mitja,
s'hi planta
agafant el tren d'alta velocitat a Madrid,
canviant d'andana
i agafant el tren d'alta velocitat
cap a Sevilla.
Ens apropa tota la xarxa d'AVE
que en els pròxims tres anys
serà molt més extensa.
Jo crec que el sector turístic
ha de fer algun canvi
en el planejament
i en el plantejament
de les seves campanyes de promoció.
No els dic que les facin malament,
però segurament
s'han d'apropar
allà on han d'anar
a buscar els clients.
I aquests,
si coneixen els mecanismes
per apropar-se,
els utilitzaran.
Nosaltres els utilitzem
per anar a Madrid,
però és molt més fàcil
que ells els vinguin a utilitzar
per vindre aquí
a la nostra costa.
Penso que ens fan molt competitius
amb altres platges
que pot tindre Madrid,
que són la platja de València
o com és la platja d'Andalusia,
la platja de Màlaga,
molt més a prop
que la platja de Màlaga.
Per tant,
és una qüestió
de promoció
de les nostres platges
en aquells mercats
on l'AVE facilita
l'apropament.
És a dir,
un potencial turístic
per explotar,
segons vostè,
claríssimament,
amb el tema de l'AVE.
Un nou nitxo de mercat.
Acabem ja
en clau estrictament local.
Recordo que en anteriors entrevistes
amb Sebastià Cabré
havia mostrat la seva queixa,
la seva preocupació
per l'estat dels polígons
industrials de Tarragona.
No sé si amb l'arribada
del nou equip de govern
i del nou alcalde
s'ha parlat d'aquesta qüestió
en les reunions
que hàgim pogut tenir
en aquests mesos
o quina és la impressió
que té l'ACEPTA
d'aquest estat dels polígons,
sobretot estic pensant
en el de Rioclau
o en el polígon francolí.
i l'estat segueix sent
el que teníem.
No ha avançat
ni ha millorat.
Nosaltres hem fet
molts plantejaments
a l'Ajuntament.
Sí que és cert
que hem parlat
amb l'alcalde
que aquest tema
se solucionarà
en els propers mesos.
Amb la regidora Lola Herrera
també hem parlat
d'aquest tema
i també ens ha dit
que posava fil a l'agulla
per hores d'ara.
Tampoc podem exigir
més del compte
perquè fa 100 dies
que està en el govern
i ha hagut a l'estiu
pel mig.
Però la voluntat
se'ns ha expressat
que hi haurà
un canvi
i nosaltres
no és que demanem el canvi
és que l'exigim
perquè a l'estat
en què es troben
les empreses
que estan en els polígonos
industrials
és molt deplorable.
Penso que si
han de fer accions
que no són accions
costoses
són accions
de plantejament
de planejament
i sobretot
d'intentar agrupar
en aquests empresaris
però donant-los sortides
perquè agrupar-los
ja els hem agrupat
des de la nostra organització
però se'ls hi ha d'anar
sortides
amb aquelles reivindicacions
a la senyalització
del polígono
en l'estat
dels paviments
en temes
tan
en temes
tan
jo diria que
nefastos
en el polígono
francolí
com
la recollida
d'escombraries
o
deixar
determinants residus
tres naus
de la teva
nau
penso que
té d'haver
sistemes
més controlats
i té d'haver
una vigilància
més important
del que s'està fent
amb abocadors
no controlats
dintre del mateix
polígono
jo penso que això té
moltes vies de sortida
algunes són amb pressupost
i altres són
senzillament d'aplicar
tècnics municipals
en aquesta feina
o
ajudar-nos a nosaltres
a tindre persones
dedicades
a que això
funcioni correctament
els polígonos industrials
són
la cara d'entrada
en aquesta ciutat
perquè els vam situar
a les entrades
de la ciutat
el polígono francolí
està per l'entrada
de València
el polígono
riu clar
està per l'entrada
de Lleida
jo penso que són
les dos
de les tres grans entrades
en aquesta ciutat
per tant
hauríem de millorar
aquesta imatge
molt bé
doncs
parlant d'aquests
polígons industrials
del municipi de Tarragona
acabem aquesta conversa
avui amb el president
de la Confederació
d'Empersaris
de la província de Tarragona
Sebastià Cabré
senyor Cabré
gràcies i fins la propera
moltes gràcies a vosaltres
bon dia