En aquest programa especial, Dijous Sant,
en principi hem començat des de la plaça del rei
i el programa l'acabem des de l'interior de l'església de Nazaré.
Una església que al llarg de tot el matí
veies la plaça del rei pràcticament buida,
perquè la veritat el temps no acompanya gaire,
però constantment entraven i sortien persones,
algunes d'elles estretament vinculades amb la Setmana Santa,
amb l'organització de la processó del Sant Enterrament,
d'altres senzillament perquè ho tenen com una tradició
i ho tenen com a habitual entrar a veure com està el guarniment dels passos,
com s'està desenvolupant tota aquesta preparació.
L'església de Nazaré, ja ho saben vostès, que és una església modesta,
però que en tota la seva modèstia,
quan contemples els diferents passos que acull,
la veritat és que no mires tant les parets,
sinó aquelles imatges i aquelles expressions de les talles.
Alguns dels passos ja estan fins i tot guarnits amb les seves flors.
De tot plegat, en volem parlar amb convidats com mossèn Miquel Barberà,
que és prefecte de la SANC.
Mossèn Barberà, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ens acompanya el president de la SANC, Josep Maria Fortuny.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies també, no només per acompanyar-nos,
sinó per totes les facilitats que ens han prestat
per ser aquí avui i fer aquest programa.
Joan Josep M. Barrià, que és secretari de la Congregació,
està en qualitat de secretari de la Congregació,
però jo m'atreviria a dir que també està en qualitat de persona
que forma part d'una autèntica nissaga de persona
vinculada a la Setmana Santa.
I de manera molt activa, perquè ja el seu pare i el seu avi
formaven part d'aquesta tradició.
Joan Josep, molt bon dia.
Bon dia.
Estem parlant ja de la tercera generació,
però jo m'imagino que potser hi ha una quarta també.
Penso que sí, perquè el meu besavi ja ho era també
per part de la meva mare i era el Congregat de la SANC.
Això ja, diguem-ne, de família.
Generalment, totes les persones que pertanyen a la SANC,
que poc o molt sempre han tingut darrere seu família,
ascendents, que ja ho eren.
Sí, sí, efectivament.
No només hi ha per part del meu pare,
sí, també de la meva mare i fins i tot la meva esposa,
el seu avi i el seu pare també són congregants,
eren congregants de la SANC.
Es diu que quan neixen els nens o les nenes ja directament,
diguem-ne, que formen part de la confreria.
Sí, sí, sí.
Jo tot va ser néixer que ja ens van fer espirants de la SANC.
Doncs amb tots ells i també amb Carles Batges.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Ell ara és el responsable de premsa i protocol,
però durant molts anys ja saben vostès que ha estat coordinador.
Ara em deia el Carles,
hauríem de descriure tot el que es pot veure amb els passos,
amb la pròpia església.
I li he dit, Carles, jo no m'atreveixo, fes-ho tu,
perquè jo la veritat és que em trobo incapaç de fer una descripció
i com dèiem abans quan parlàvem amb el Dita i amb el Joan,
fora imperdonable cometre un error en la descripció de tots aquests passos,
perquè s'ha de tenir una expertesa realment
i un coneixement molt intens
del que són les talles i del que és l'església, no, Carles?
Sí, sí.
Bé, aquí, com tothom sap,
guardem els passos propietat de la congregació
i també tenim depositat alguns dels passos d'altres confraries
que ara en aquest moment algun ja no hi és
perquè ja l'han traspassat al seu local
on el preparen per la Setmana Santa,
però sí que podem gaudir aquí
de les impressionants imatges de la flagellació,
obra de Soriano Mantegut,
que ja és un pas que està ja preparat
per la sortida de demà,
de fet perquè ja estava preparat per la sortida d'ahir
que no va poder ser,
perquè era un dels passos del Rosari del Dolor.
També s'estan preparant ara,
justament uns operaris estan preparant
al pas del redon del Calvari,
que és del cofradí dels Maginets
i realment això demostra l'activitat
que hi ha constant durant aquests dies
i especialment tota aquesta Setmana Santa,
dijous i divendres sant aquí a l'església de Nazaret.
També podem contemplar el pas del descendiment
i també podem gaudir aquí,
mentre estem aquí fent aquesta xerrada,
del goig que fa l'altar de l'església de Nazaret
preparat ja per la celebració de la tarda
i pel monument amb les flors corresponents
i preparat per l'ofici del dijous sant,
del sopar del senyor.
És objecte de moltíssimes visites.
Aquest matí veiem grups de persones
que visitaven el Museu Nacional Arqueològic
sense que el guia ni ningú els hi digués res.
Hi ha persones que tenen una certa intuïció, no?,
per saber una miqueta on està el cor de la Setmana Santa.
I s'acostaven aquí tímidament,
entraven, miraven si es podia entrar,
i la veritat és que, clar, nosaltres estàvem aquí
a la porta de l'església i sentíem els comentaris
quins passos ja has vist i que bonic
i com ho tenen de...
Mantenir i tenir cura, no aquests dies,
sinó durant tot l'any de tots aquests passos,
doncs té també la seva dificultat.
Tarragona és una ciutat molt humida,
els espais són els que són.
Per conservar la mateixa església i els passos
heu de tenir un planning,
heu de tenir una cura especial, no, Carles?
Sí, evidentment, tenim un manteniment
i un programa de manteniment dels misteris
que de quan en quan, amb els anys,
vull dir, s'han d'anar al restaurant
i s'han de fer tractaments
perquè realment tenen ja tots ells
més de 60 o 65 anys,
llavors sí que tenim un...
I el que fem cada any és una neteja profunda
a nivell de totes les figures
i després tenim el manteniment de la casa, evidentment.
Abans parlàvem,
quan estàvem comentant amb els experts
com es prepara tota aquesta processó,
com es coordina,
parlàvem de prop de 4.000 persones
que prenen part activa en el que és la processó.
El que és la confraria de la Sanc,
en Josep Maria,
quantes persones la poden integrar en aquests moments
que no surtin totes a la processó,
lògicament perquè abans el Joan Josep ja ho deia,
vull dir, hi ha famílies
que són moltíssimes persones integrants de la Sanc,
però que participin en la processó,
quantes persones hi ha
i que no participin però que formin part de la congregació?
A veure, nosaltres ara la congregació de la Sanc
som vora 900 congregants
i de senyores que s'integren
dins de la congregació de la Soledat
són 1.300.
Nosaltres, jo crec que activament,
entre portants, organitzadors,
els armats, que també són tots congregants,
participem uns 400.
I l'altre dia, comentava la priora,
que elles surten quasi 500
a la processó de divendres Sant.
He entès que hi ha més senyores
que estan a la Soledat
que no senyors que estan a la Sanc?
Sí, perquè a més, antigament,
la congregació de senyores
està format només per senyores,
però és que antigament només se podia ser
congregant de la Soledat.
Ara amb les altres congregacions
s'han anat integrant també les senyores,
però sí, la Soledat sempre ha sigut
la més nombrosa.
Tenen un paper molt específic, també,
en el que és la preparació
de la processó de divendres Sant?
Sí, bé, elles, com totes les congregacions
de Tarragona, participen,
són el pas que tanquen la processó
i després el dissabte Sant
fan una processó elles soles
el dissabte per la tarda.
Pel que fa a la Setmana Santa,
en general, Tarragonina,
des dels congregants,
diguem-ne, que també estan organitzant
altres activitats
que són pròpies de la Setmana Santa.
Hi ha un nivell de participació satisfactori
pel que és la Junta de la Sanc?
A veure, jo crec que és una de les assignatures
pendents que tenim la Junta Directiva,
igual que ho tenien les anteriors,
que és l'integrar a tots els congregants,
perquè diem, parlem de 900,
però si tinguéssim que parlar d'actius,
parlaríem de molts menys
i molts s'assigneixen a la Setmana Santa
pròpiament.
A nosaltres ens agradaria
que els actes que fem durant l'any
a la congregació,
que tinguessin més participació
i que la gent fos més activa
dins de la congregació.
I, bé, estem en ell,
però és una cosa que ens està costant
i que està sent més lenta
del que nosaltres ens pensàvem.
De fet, i aquesta pregunta
li podríem adreçar a mossèn Miquel Barberà.
Abans parlàvem amb el di de Can Bertran
i parlàvem d'aquesta Setmana Santa
com a atractiu turístic,
com a tradició, com a cultura,
però que hi havia aquella Setmana Santa
que entronca directament
amb les creences religioses de les persones.
Aquesta part, diguem-ne,
que queda com a més amagada, no?
Bé, la Setmana Santa
té tota aquesta sèrie d'aspectes,
l'aspecte cultural,
l'aspecte artístic, històric,
fins i tot un aspecte de cara al turisme.
Tot això és veritat.
Però, en el fons,
el que és el nucli
i el que dona raó de ser
a la Setmana Santa
és tot l'aspecte religiós, evidentment.
Nosaltres, amb la processó
que organitza la real i venerable congregació,
amb la processó,
nosaltres manifestem pel carrer
allò que els cristians
celebrem dins l'Església
en l'acció litúrgica.
Per tant, hi ha una coherència
entre, diguem-ne,
la celebració litúrgica
i aquestes manifestacions populars
que són molt boniques pel carrer.
En quant al relleu generacional
està més que garantit,
en tenim aquí una prova.
En quant a gent jove que participi,
d'aquestes persones que parlàvem abans,
els joves són més de part tradició,
però no hi prenen tanta part activa?
Home, els joves sobretot
ensenyim als dies de processons,
per dir-ho d'alguna manera,
però bueno,
integren la banda de timbals,
jo crec que el col·lectiu dels armats
també podríem dir
que és un col·lectiu jove,
els portants, evidentment,
també són joves,
jo crec que no ens podem queixar
que tenim les generacions futures garantides
i jo crec que ha de ser
una de les tasques principals
de la Junta Directiva,
que és fomentar la devoció
dins dels nostres cangregants
respecte a la sang
i respecte a la congregació
i tot el que,
com a tal ha dit mossèn Barberà,
representa la Setmana Santa.
Jo ja fa uns quants anys
sempre sentia dir
de les persones
que estan directament implicades
en la Setmana Santa
que la Setmana Santa Tarragonina
cada cop va a més
i va a més, va a més.
Encara podem anar a més
o ja hem arribat al punt
que és la Setmana Santa
que volem,
que desitgem
i mantenir-la d'aquesta manera?
A veure,
jo crec que anar més
sempre es pot,
el que no podem anar
és cap enrere.
Jo crec que sí,
que queda recorregut
i totes les congregacions
de la ciutat
treballem per això
i implantar tradicions
algunes una mica perdudes.
Per exemple,
abans parlàvem
de la processó del dolor
que ahir es va suspendre,
s'ha recuperat fa 16 anys.
Jo crec que és una professora
que s'ha arreglat molt a Tarragona
i és maco que es vagin recuperant.
el Joan Josep,
bé, segurament el Josep Maria també
perquè li ve de família,
però el Joan Josep
deu recordar altres anys,
no recents,
sinó al llarg de la seva vida,
una part de la seva vida
està una mica marcada
per aquesta tradició
i segur que a casa seva
ha sentit explicar moltes coses
del que significava
temps enrere
pertany a la congregació,
a la confreria, no?
Sí, sí, evidentment.
A veure,
jo la Setmana Santa
l'he viscut
des de molt petitet.
el pare se'n cuidava,
ella de la Junta de la Sang
dins de l'any 1951
i des de llavors
que jo he viscut la sang
molt intensament
i sobretot
els dies de la Setmana Santa.
Amb el pare,
em profenyes el veiem a casa.
i llavors això et marca,
això et deixa
una empremta molt important.
Tota aquesta activitat
no treu que les persones
que són creients,
que participen activament
de la vida religiosa,
doncs tinguin aquells moments
puntuals, no?
D'espiritualitat,
de fer un parèntesi,
de realment retrobar-se
amb aquest sentiment religiós
que probablement el ritme de vida
no li permet durant tot l'any.
Sí, sí,
penso que són uns dies
que t'acosten
al sentiment religiós.
Poder,
al llarg de l'any,
potser no tens aquesta oportunitat,
però ja sigui la tradició,
ja sigui,
la Setmana Santa en si
t'apropa molt
el sentir religiós.
Com a secretari de la congregació,
quina és la tasca específica
que ha de fer?
Bé, la tasca és
portar un control exhaustiu
de tots els congregants
i els aspirants que tenim,
fer les actes
de les reunions
que mensualment,
generalment tenim,
fer les actes
de l'Assemblea General
i, bueno,
i presidir,
doncs,
les juntes,
bueno,
presidir a les juntes,
totes les juntes que es fan.
Qualsevol persona
podria pertanyar
a la congregació?
Actualment sí,
actualment qualsevol persona
pot pertanyar a l'altre.
Home?
Home,
home,
sí.
Clar,
aleshores se'n va la soledat,
no m'ho sent.
Clar.
Si és dona,
ja ho sabem,
Déu-n'hi-do,
però hem millorat molt,
no?,
des d'aquest punt de vista,
perquè fa dècades
o fa molts anys
ni tan sols es podia
participar des d'aquesta perspectiva
amb una confraria,
amb un pas propi,
no?
Sí,
el que passa és que,
a veure,
nosaltres estem contents
amb els congregants
de la sang,
no?
Tal com deia,
tothom pot entrar,
a veure,
tothom se proposa,
i la junta directiva,
avalada per dos
altres congregants,
s'accepten
o no s'accepten,
que normalment
quan algú
demana ser congregant
d'una
congregació,
és perquè,
bueno,
el sentiment
respecte religiós
del que parlàvem abans
i respecte a la Setmana Santa
el té clar,
no?
Si no,
no demanaria
entrar dins de la congregació,
però el Joan Josep
abans s'ha oblidat
una tasca important
del secretari,
que segons els estatuts
el secretari
tindria que ser
el coordinador
de la professora
de Divendresant,
el que passa és que això
ja fa molts anys
que no
no l'obliguem,
per dir-ho d'alguna manera,
sinó que
la tasca
la fem una mica
entre tots
i específicament
aquests anys
la feia el Carles Batxas
últimament
i ara el Joan Alvarenda,
però segons estatuts
el que tindria que coordinar
tota la professora
de Divendresant
és el secretari
de la congregació.
Déu-n'hi-do,
més feina
que et volen donar.
El tema dels armats,
que és un dels aspectes
molt populars
de la Setmana Santa,
abans que parlàvem
d'aquestes dues vessants,
els armats,
per ser armat,
per exemple,
què cal?
Diguem-ne,
que estàs dins
de la congregació
i dius
home,
a mi m'agradaria,
on és una qüestió
d'agradar-te o no agradar-te?
Hi ha tot un criteri
i unes normes
que s'han de seguir
lògicament
quan hi ha una jerarquia.
Sí,
doncs mira,
precisament l'any 2003,
la Junta Directiva,
junt amb els armats,
vam crear
uns estatuts
de funcionament intern
dels armats
i, evidentment,
de la seva vinculació
amb la Junta Directiva
de la congregació.
I a veure,
a dia d'avui
hi ha un número de clausos,
perquè se considera
que el número
que hi ha
és l'idoni,
hi ha uns reserves,
perquè sempre hi ha problemes,
i hi ha una llista d'espera
important per entrar.
i el que s'ha fet
o el que es va fer
amb aquests estatuts
és limitar
l'edat d'entrada,
que em sembla
que és els 16 anys
o els 18,
els 18 potser,
i una edat de jubilació
que és els 60 anys,
que a part,
també és una edat
perquè el d'armats
sembla molt fàcil,
però l'esforç físic
que es fa
durant aquests dies
és molt important.
I mira,
precisament l'any que ve
dins de la congregació
celebrarem
els 250 anys
de la creació
dels armats de la sang.
El seu un i dos
és una bona motivació
per fer un aprofundiment
en la seva història.
Pel que fa
al tema
de les persones
que fan penitència
en aquest acte,
hi ha algun tipus
de restricció
a algun tipus
de norma,
mossèn?
Bé,
a mi,
l'acusió dels penitents
sempre
és de les que
m'ha impressionat més.
Jo,
ja abans
de ser prefecte
de la sang,
jo des de l'any 53
que participo
a la professora
com a seminarista
i després
acompanyant
l'arcabisbe,
etcètera.
Però la qüestió
dels penitents
és una qüestió
que m'impressiona molt.
Allí són persones
que no les coneix ningú,
no hi va ningú
per ser vist,
és una cosa
totalment,
diguem,
anònim
en aquest sentit,
no?
I realment
és impressionant,
és impressionant.
No hi ha cap restricció,
hi ha alguna limitació,
han d'anar
en un lloc determinat,
lògicament,
com cadascun de...
Sí, sí,
els penitents
van amb el seu pas,
el pas dels penitents,
i, a veure,
ha defallit
una miqueta
la participació
dels penitents.
Jo m'acord
d'haver vist
aquí a la Congregació
de la Sang
en vida del meu pare
quan donaven els improperis
que hi havia
gairebé
baralles
per poder
aconseguir
un improperi.
Avui en dia,
malgratament,
això ja no ho succeix.
Tot canvia
i, lògicament,
aquest aspecte
també.
Tenim poc temps,
però,
ni que fos breument,
jo els demanaria
a veure si em podrien
dir la seva imatge
de la processó
de Divendres Sant
del Sant Enterrament.
Quina seria
la seva imatge
aquell moment
que vostès
particularment
els emociona
o els fa
allò de tenir
aquell punt
de dir
això dóna raó
realment
a pertanya
a aquesta manera
d'entendre,
de viure la religió.
Carles?
Bé,
per mi la imatge
més corprenedora
és la sortida
del Sant Cris
de la sang
de l'Església.
És a dir,
és la imatge
emocionant
per excel·lència,
és la imatge
central
de la processó
i és també
la que,
d'alguna manera,
dona el fet
històric
de processó celebrat,
el fet
que el Sant Cris
hagi sortit
al carrer
i penso
que és una
de les imatges
més al moment
de cantar
els goig
aquí abans
de sortir
al Sant Cris
i el moment
de sortir
al Sant Cris
al carrer.
Penso que és
un moment emblemàtic.
No sé si ho podrem veure
perquè aquí no es pot
ni accedir
a aquella
de com està
la plaça
i com està
l'Església
de Nazaré.
Josep Maria Fortuny,
un moment,
jo sé que hi ha molts,
un,
trien un.
Sí, mira,
jo el moment
que més m'agrada
coincideixo
amb el Carles
que és quan
el Sant Cris
surt cap a
la plaça
del Rei
i quan
retorna.
el salut dels armats
abans de començar
la professora
i jo
tinc la devoció
pel Sant Cris
suposo que
el congregant
d'una altra
cofredia
li agradaria
quan surt
el seu pas
a mi
m'emociona
quan el Sant Cris
surt
de la nostra
església.
Mossèn Miquel
Barberà,
que difícil
que li he posat
perquè a partir
de un moment...
No, no,
a més d'aquestes
imatges
que són impressionants
a mi
per molts anys
que fa que vaig
a la professora
moltes vegades
m'impressiona molt
l'expressió,
les cares
de persones
que estan
veient
la professora.
Comentava el Didac
Bertran també,
que mires a vegades
algunes cares
i dius
aquesta persona
i està passant
alguna cosa, no?
Una cosa passa.
A veure,
jo no sé
si podem triar una,
què et sembla,
Joan Josep?
Sí,
a veure,
jo coincideixo
amb els meus
companys de Junta
també,
però volia fer
també un petit
d'allòs
que a mi
m'emociona molt
i és
el divendres
santa del matí
quan se canta
el creixen un déu.
Sí, sí.
T'estàs emocionant ja
només de pensar-hi.
A veure,
la Setmana Santa
la podem veure
amb ulls de turista,
com fan moltes persones.
La podem veure
amb inquietud
cultural,
pel valor escultori
que han de les talles,
però la Setmana Santa
per a aquelles persones
que són creients
és un moment
realment important
i potser incidim
molt en aquest aspecte,
però si la processó
de Tarragona
té la imatge
que té
és perquè el respecte
justament
no només
a la processó
sinó a les persones
que l'estan
visquent
és fonamental
perquè al cap
i a la fi
són els sentiments
de les persones
els seus sentiments
religiosos.
Probablement,
això sí que caldria
recordar-ho.
Pot tenir aquest aspecte
cultural,
turístic,
el que vulguem,
però sobretot
hem de respectar
moltíssim aquest acte
que en definitiva
no deixa de ser
una manifestació
d'espiritualitat.
Sí,
jo crec que sí
que evidentment
el caràcter
de la Setmana Santa
ha de ser aquest
el caràcter espiritual
i per exemple
el caràcter turístic
m'assembla molt bé
però és una cosa secundària
i jo personalment
mai l'he vist
com una cosa turística
perquè des dels sis anys
vaig començar
a participar
llavors
amb la Salle
i des de llavors
no hem fallat
cap any
i jo si algun dia
pel que sigui
tinc que deixar de sortir
seré de les persones
a les que li passa
alguna cosa
mentre l'està veient
aquí a Tarragona.
Senyors,
moltíssimes gràcies.
No tenim més temps
però bé,
serà prou eloquent
no només la processora
de demà
sinó tot el seguit
d'actes
que hi ha convocats
per avui
seguint el ritual
tradicional
de la setmana
santa
tarragonina.
Des de l'església
de Nazaré
aquí a la plaça
del Rei
del que és
sens dubte
el cor
de la setmana
santa
de la nostra ciutat
posem el punt
i final
al matí
de Tarragona Ràdio
que al llarg
d'aquests dies
els oferirà
una programació
especial
ens la trobarem
el proper dimarts
al punt
de les 7 del matí
però pensin
que demà
la processora
del Sant Enterrament
la podran seguir
en directe
amb narració
d'Adidac Bertran
com és tradicional
també
a través
de la sintonia
de la Ràdio
de la Ciutat
moltíssimes gràcies
molt bon dia