Hola, molt bon dia, doncs sí, efectivament hem vingut fins a Casa Castellarnau,
aquí al carrer Cavallers, som a la seu del Museu d'Història
i hem vingut per posar-nos en 2.000 anys d'història, de llegat,
per conèixer els nostres avantpassats, per parlar dels romans,
perquè justament volem que estigueu preparats per aquestes jornades
que estan a punt d'arribar, que són pràcticament aquí a la cantonada,
les jornades de Tarraco Viva, en aquesta edició d'enguany.
Són del 10 al 20 de maig i per això voldríem explicar-vos algunes coses
i per fer-ho ens acompanya el coordinador d'aquestes jornades,
que és Magí Seritxol. Magí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
D'entrada, així per fer-nos una idea, aquest any hi ha algunes novetats,
però, per exemple, una que parlarà de l'amor i del sexe a l'antiga Roma, no?
Sí, és una cosa que ja volíem fer l'any passat i al final no vam poder organitzar-ho
per manca de temps i perquè encara hi ha més actes.
Aquest any, penseu que són 211 actes, ja han passat dels dos docents,
per primera vegada, això va creixent i va consolidant-se,
però també a vegades genera que no puguis fer tot allò que vols fer.
Llavors, l'any passat ja ho havíem pensat i ho hem pogut fer aquest any.
Volem fer un cicle, són dues conferències i unes lectures
sobre el món de l'amor i del sexe a l'antiguitat.
Pensem, i a l'època romana, pensem també que és un tema interessant,
que pot interessar en un públic adult,
que és un tema que normalment no s'ho toca, es toca malament,
perquè normalment sempre l'amor i el sexe s'associen a les pel·lícules aquestes de Hollywood
en què tot era luxuri i tal.
I realment els romans descobriran que eren més pecats del que es pensàvem,
és a dir, molt més moralistes del que la imatge del cinema ens ha donat a entendre.
I això ho farem a través de dues conferències de dos professors d'universitat
sobre temes de sexe i amor,
i en espais com el Museu, les greques i l'Horra Conet,
que és novetat aquest any,
se faran a partir de les 12 de la nit, els caps de setmana,
lectures de selecció de textos amorosos i eròtics d'època romana.
Pensem que això pot adreure també a aquest públic,
que a partir dels 11 de la nit, quan ja ha acabat totes les activitats,
dic, bueno, va, anem a passar una miqueta per un pub
i a veure què diuen el nostre amic Marcial, el nostre amic juvenal,
tàcid i uvidi, tots els grans poetes de l'antiguitat romana,
què opinaven, què pensaven de l'amor i del sexe.
Penso que és una activitat que pot agradar a molta gent.
El Marcial, de fet, era molt picant, no?
S'ha dit, amb aquests temes apuntava bé, eh?
Sí, Marcial és un poeta que, penso, l'altre dia ho estàvem parlant
amb el Pedro Ángel Fernández Vega, que és un dels grans especialistes
en Marcial i en vida quotidiana de l'època romana,
que és un professor en estat de Cantàbria,
que m'he deia que Marcial és un gran desconegut
perquè dels epigrames de Marcial se'n poden treure quantitat d'informació
sobre la vida quotidiana a Roma.
I ell especialment m'he deia que sobre l'aspecte amorós,
sobre l'aspecte de com vivia la gent normal,
els gelos, les banyes, en fi, els adulteris,
els amors impossibles, tot i això.
I realment Marcel llegeixes que és molt vitalista,
també és bastant catxondo,
és a dir, és un autor que se n'enfot molt
de la gent i dels seus contemporanis,
i llegir-lo realment de vegades sembla que sigui una crònica periodística,
és a dir, no sembla un autor d'aquells foixucs de l'antiguitat,
llegeixes i té una rapidesa i una vitalitat
que sembla un periodista que estigui fent una crònica d'últim moment.
Els epigrames de Marcial, aquí trobaran tot això i molt més.
és extens, però val la pena.
A més, crec que hi ha algunes versions reduïdes, no?,
perquè equivoquin el rovell de l'ou.
Sí, però jo aniria a la bona,
aniria a la d'ou, perquè parla de tot,
és a dir, parla de costums,
parla d'interesses polítics,
d'interesses econòmics, de classes socials,
de com s'apercebia, com era la vida dia a dia, no?,
per exemple, hi ha una cita de Marcial que és molt...
a mi m'ha quedat un tio,
diu, fa dies que no puc dormir,
diu, què passa, tinc som i em trobo a la ment?
Diu, no, pateixo el mal del nostre temps.
Els inxes, els tifocis del CIT no em deixen dormir.
Us sona això?
Abans comentàvem amb el Magí,
abans d'entrar en aquesta cita,
m'han de parlar en directe,
que dos mil anys d'història tampoc estan, no?
No, no estan.
A veure, sorprèn, per un costat,
sorprèn que quan t'apropes en aquella cultura,
aquella civilització fa dos mil anys,
sorprèn dues coses.
Una, la proximitat, tal com som,
i per altra, les diferències, també,
les dues coses, no?
És a dir, eren molt diferents,
però també eren molt iguals.
Vull dir, bueno, suposo que també deu ser...
sempre és així, no?
A veure, la igualtat no sorprèn tant
des del punt de vista que,
si es posem a pensar,
som hereus d'aquella cultura,
és a dir, nosaltres som els seus successors,
és a dir, no hi ha una interrupció,
allò que dius, bueno, som d'una altra galàxia, no?
És a dir, parlem el seu idioma,
tenim bàsicament el sistema jurídic,
bàsicament el romà,
tenim la idea de serveis públics
que bàsicament el romà,
és a dir, que tenim molta cosa dels romans,
i per tant, no ens hauria de sorprendre
la similitud a les altres coses.
Amb altres, no tant,
és a dir, hi ha altres coses
que a veure, ens sobten molt,
perquè, clar, són bastant diferents, no?
Però, bueno, clar, també el pas del temps
és el que ha anat canviant les societats
i les mentalitats, sobretot, no?
Que és el que costa més,
canviar les mentalitats.
Per exemple, i parlant d'un cas concret,
del traspàs de l'adolescència,
a l'edat adulta,
crec que això hi haurà una jornada de reconstrucció,
hi haurà una activitat concretament
que se'n parlarà d'això, no?
Com era aquest traspàs?
Sí, és una activitat que fa un grup de terreny,
que es diu Taleia,
que es diu Dies Viril i Estogà,
és a dir, el dia que el nen deixava de ser nen
per convertir-se en home,
és a dir, adolescent, però ja en home,
és a dir, ja amb responsabilitats,
començava la seva carrera política,
fins i tot ja començava a tenir que anar al fòrum,
aprendre a parlar, oratòria, també.
Això tenia lloc, depenent de les 50 anys,
però cap als 12 o 13 anys,
és a dir, molt aviat els nens passaven a ser adults.
En aquell dia, el nen deixava la seva vestimenta de nen,
la bulla, la toga, pretexta,
tot el que havia estat en els seus jocs, fins i tot,
els ofrenava els déus de la llar,
que eren els lars,
i feia l'ofrena aquest i canviava de roba,
canviava d'aparença,
perquè entrava un altre món,
que era el món dels adults.
Llavors passava a ser ja un ciutadà romà
i per tant tenia que tenir obligacions,
que al cap de pocs anys ja es concretaven a l'Emili.
És a dir, als 15 o 16 anys segurament
ja li tocava enrolar-se a l'exèrcit
i anar a les lesions.
És a dir, oferir el seu treball com a militar
per la República Comana.
El salutatio era una obligació també d'aquests ciutadans,
o sigui, de tots o no?
Sí, no, la salutatio és una cosa ben curiosa.
La salutatio és una demostració
que fa el grup Projecte Fènix
i és una cerimònia que tenia lloc tots els dies,
tots els dies,
a la casa de la gent més influent
de la ciutat romana,
és a dir, a la casa de senadors,
de gent amb diners, de cavallers,
doncs tota aquesta gent tenia clients,
el que se'n deien clients,
ells eren patrons.
Jo sempre poso l'exemple de la pel·lícula Padrino 1.
És a dir, la pel·lícula Padrino 1,
la primera part comença precisament
amb una cerimònia que podria ser romana.
És a dir, el padrí té l'obligació
de rebre a tots els seus afillats,
és a dir, tota la gent que depèn d'ell,
que li demanen favors,
que li venen a demanar, doncs, jo què sé, diners...
Llavors, això és una costum romana,
era la salutat.
És a dir, cada matí el patró rebia,
no era discrecional,
a vegades rebia, a vegades no,
però els clients tenien l'obligació
de només sortir al sol,
és a dir, als 6-7 del matí,
anaven a casa del seu patró
a rendir l'homenatge,
és a dir, si necessites alguna cosa i tal,
i a canvi rebien diners
per passar el dia, per menjar,
o potser volien consultar-li alguna cosa d'advocats,
el patró tenia l'obligació
d'assistir-los legalment.
O sigui, hi havia una espècie de contracte,
però era un contracte entre desiguals,
és a dir, no era un contracte entre iguals,
el patró tenia més preponderance
que no pas el client.
Però és una cerimònia
que ens permet parlar de relacions socials,
i ens permet entendre
tota la estructura jeràquica
que hi havia a la societat romana.
Sí, perquè, per exemple,
aquest client,
si hi havia eleccions,
per dir alguna cosa,
que també se'n parlarà, per cert,
a Terracoliva,
si hi havia eleccions,
aquest client havia de votar el seu patró,
si es presentava el patró de les eleccions.
No només havia de votar,
havia de fer propaganda pel seu patró.
No menjar cartells.
Sí, sí.
Bàsicament, el que havia de fer
és acompanyar-la a tot arreu.
És a dir,
una de les tècniques electorals,
que això és molt caixón de dir-ho,
però, per exemple,
ens ha arribat,
ens ha arribat als nostres dies,
un manual del candidat,
és a dir,
un manual d'eleccions,
de com s'ha de comportar un candidat,
que està escrit pel germà de Cicero,
el germà...
Marto Lluís Cicero,
tenia un germà que es deia Quintus,
que li escriu una llarguíssima carta,
que té un nom molt llarg,
que és en llatí,
però que bàsicament se coneix com a manual del candidat,
i li diu,
Estibat, germà,
tu te presentes a cònsul,
fes-me cas a mi
i fes cas a les meves instruccions.
Perquè tu sempre estàs a la lluna,
ets un gran orador,
ets un gran advocat,
però estàs somiant truites.
Jo te diré com pensa la gent
i què has de fer per atreure el seu vot.
Llavors,
li dono una sèrie de consells.
Un dels consells que li donen
perquè si va sol,
la gent l'associa a que no té suports,
i per tant,
si no tens suports,
ningú et votarà.
Per tant,
has d'anar a tot arreu carregat sempre de gent.
Qui era aquesta gent?
Els clients.
La clientela.
És a dir,
la clientela estava obligada
a l'HCATIO,
que era la gent que envoltava el candidat
quan anava al fòrum,
quan anava a les termes,
i d'alguna manera havien de fer volto.
És a dir,
això és amb la cleca d'avui dia,
gent que es contracta
perquè als actes hi hagi gent.
Doncs això el Romà ja ho feia.
Imagino que els candidats
faran cap a aquesta activitat,
que serà en campanya,
és a dir,
aquestes activitats estem parlant
que seran totes en campanya electoral.
Sí, sí.
I el dia 27,
l'últim dia,
com a acte de cloenda,
hi ha l'espectacle de demostració
que es diu comitia,
és a dir,
que és les eleccions alcalde
a una ciutat romana,
però des del punt de vista del carrer.
És a dir,
com es vivia al carrer
una elecció d'alcalde a una ciutat romana?
És a dir,
és molt interessant
perquè hi haurien pintades electorals,
grups,
hi havia grups de pressió,
que es deien els rogatores,
és a dir,
hi havia col·legis professionals
que recolzaven un candidat a un altre,
gremis,
fins i tot col·lectius extra-socials,
com poden ser prostitutes,
un bordell,
recolzaven un candidat a un altre.
Tot això es manifestava
en les pintades grafites electorals.
La gent podrà veure una mica
com funcionava el carrer,
com bullia el carrer
per una elecció d'alcalde.
Era un alcalde
o eren dos a les ciutats romanes?
Quan hi havia?
Dos,
i precisament alcalde es deia
d'un vir,
perquè volia dir
dos vires home,
dos homes,
és a dir,
alcalde,
quasi totes les magistratures romanes
són compartides,
fixeu-vos,
cònsuls hi havia dos,
és a dir,
normalment la magistratura
sempre era compartida,
sempre hi havia
un magistrat sènior,
és el més gran,
i un magistrat júnior.
En cas d'empata
que els dos no ho decidissin,
decidia el gran,
és a dir,
el gran tenia
per poder ser sobre el jove.
Llavors,
els d'un vir,
que hi havia dos alcaldes,
hi havia el d'un vir sènior
i era el d'un vir júnior.
En cas d'aig
que hi hagués discrepàncies,
decidia el d'un vir sènior.
I els alcaldes
podien fer carreres,
és a dir,
podien anar més enllà,
no?
A banda de tenir aquest càrrec,
diguem,
entre cometes local,
també podien ascendir,
anar més amunt, no?
Depenent de la classe social
a la que pertanyien,
és a dir,
segons si eren
ciutadans romans,
si no ho eren,
si eren senadors,
arribar al calde
era una de les fites
en el curs d'honor,
en el currículum vitae
d'un ciutadà
era molt elevat, no?
Després ja li quedaven
coses més elevades
com Flament Provincial,
per exemple,
però això ja no depenia
tant d'ell
com de que,
per exemple,
l'emperador
pogués nomenar
un llegat provincial,
per exemple,
o tribu,
és a dir,
però ja no depenia
tant d'ell
com de magistratius superiors
com és la de l'emperador, no?
Aquest any,
em agrada l'atenció
perquè podrem veure
un grup de reconstrucció,
de reconstrucció,
de cavalleria alemanya,
concretament,
ser de reconstrucció,
no?
Perquè de fet fan una...
Es diu Time Trotter,
és un grup alemany
que els vam descobrir
a un festival alemany
a Xanten
i em agrada moltíssim
perquè porten quatre genets
i fan demostracions
tant de cavalleria legionària
com de cavalleria de parades,
és a dir,
la cavalleria roma
s'utilitzava a vegades
per fer desfilades,
per fer jocs a cuestres,
és a dir,
el que és l'antecessor
d'això
de l'escola de cavalleria de Viena,
doncs això ja ho fem,
els romans ho fem, no?
Aleshores,
són quatre genets
totalment equipats,
jo crec que pot ser
una demostració
d'aquestes importàncies
d'aquest any
i que la gent podrà gaudir
el divendres, sàptim,
diumenge
del 18, 19 i 20.
Per la resta,
qui hagi estat
a les jornades
de l'any anterior
més o menys
es pot fer una idea
del que veurà.
Abans del que hem explicat
hi ha moltíssimes coses,
perquè són,
abans de des del començament
200 i escaig d'actes
i impossible parlar
de tots ells,
però cavalleria n'hi haurà,
però també hi haurà gladiadors,
aquest any
en una altra ubicació
seran a les arenes concretament, no?
No, és igual que l'any passat
a l'amfiteatre.
A l'amfiteatre.
Sí.
I, bueno,
gladiadors,
et dèiem també
a les talles i conferències
a les que feiem referència
i a la part gastronòmica
també important, no?
Aquest any
el Tàrrec o Taula,
que és l'associació
de restaurants,
aquest any
arriba a la desena edició
i arriben
noves incorporacions,
és a dir,
s'incorporan
nous restaurants,
la qual cosa
ens fa pensar
que intentarem
que tingui un futur
més prometedor
i més engrescador, no?
i és un altre punt també
que és que la gent
doncs pugui tastar el passat, no?
És a dir,
que pugui tenir referències
fins i tot gustatives
del que podia ser el passat
en aquest cas
en el camp gastronòmic.
També hem de parlar
de les lluites de gladiadors
i de la trobada internacional
de grups
de reconstrucció històrica romana
que aquest any
també presenta
bones perspectives, no?
Magí?
Sí, bueno,
aquesta és la part
que és la més vistosa, no?
De fet,
ara estem fent
la recopilació
de reserves
i d'invitacions
sobre les activitats
que necessiten invitació
i els gladiadors
és la que més èxit té, no?
Evidentment,
és normal
perquè és més vistós
perquè la gent
doncs hi ha més acció, no?
I per tant
és la que genera
més expectativa
a nivell de públic
i aquest any
doncs repetim
evidentment els gladiadors
repetim
el de les legions
amb una novetat
i és que la demostració
de les legionaris
aquest any
ho fem per la nit
del divendres
i el dissabte
perquè volem projectar
imatges arqueològiques
sobre el món militar
és a dir
que fins ara
no ho havíem fet
i provarem també
de fer aquest tipus
de demostracions
que la gent visualitzi també
quines són les restes arqueològiques
que ens han arribat
del món militar romà
això és una novetat
d'aquest any
Són visibles?
és a dir
podem tenir alguna referència
a qui t'arrega una ciutat
o a la demarcació?
A Torrona no
és curiós
però el que és Hispània
hi ha molt poques restes
bé
n'hi ha
hi ha campaments militar
que s'estan excavant ara
a partir dels anys 80
s'ha començat a excavar
a fons
els darrere de Pissuerga
n'hi ha diversos
a Palència
n'hi ha
al mateix Lleó
per exemple
on hi havia la seu
però la història militar
d'època romana
ha tingut molt mala premsa
al nostre país
des de fa temps
així com els països
d'Alemanya
a Anglaterra
té una llarguíssima tradició
de bibliografia
i d'estudiografia
sobre el món militar romà
aquí
com que el militar
sempre s'ha associat
a com s'ha estat
i a coses desagradables
doncs clar
no hi ha hagut massa tradició
sembla que això està canviant
ara ja hi ha
un congrés bianual
sobre arqueologia militar
d'Hispània
que s'ha celebrat
a Lleó
s'ha celebrat
a Segòvia
doncs bé
comença a activar
això ha fet
que ara comencem
a tenir referències
i se fas excavacions
sobre arqueologia militar
d'Hispània
les grans restes
sobre el món militar romà
les hem d'anar a buscar
Anglaterra i Alemanya
bàsicament
i abans em comentaves
que sobretot
Alemanya
és a dir
que pel que fa
al grup de reconstrucció històrica
Alemanya són els que
s'emportarien
sense dubte la palma
sí
Alemanya i Inglaterra
però Alemanya
sense dubte
és el país més avançat
d'Europa
a nivell del que entenem
el que jo crec que és
la millor divulgació històrica
o sigui
Alemanya ha fet
un esforç brutal
de musealització
de jaciments arqueològics
d'adaptar-los al públic
de fer-los visitables
de reconstruir jaciments sencers
és a dir
no deixar-los
perquè a vegades
quan fas una excavació
d'un jaciment
a cel obert
del camp
doncs quan s'acaba
l'excavació
allò s'omple d'herbes
i al final
no es veu res
és a dir
o com a molt
es veuen restes
molt minces
que per l'arqueòleg
té un gran interès
però pel visitant
no té cap
és a dir
a vegades
això era una terme romana
i el que la gent veu
no és una terme
el que la gent veu
són uns marges
de dos pams d'alçada
aleshores això
clar
no té valor
no té cap atractiu
pels visitants
què fa?
que a la llarga
aquest jaciment
s'abandoni
els alemanis
tenen una llarga tradició
que els jaciments
els reconstrueixen
en part
o totalment
els musealitzen
aleshores clar
això fa que vagis
però tot el que és
evidentment
l'Alemanya romana
és a dir
tot el que és
la frontera del Rhin
sorprèn
la gran quantitat
de jaciments
reconstruïts
i musealitzats
a tot el llarg
de la frontera
del que era
l'Imes de Germània
fets amb una cura
impressionant
jo crec que
ho hauríem d'aprendre
d'allí
i penso que
hauria de ser
un dels nostres referents
per cara al futur
de musealització
dels nostres jaciments
és a dir
reconstruir-los
ben bé
com si fossin
de l'època
amb minocidat
és a dir
molta cura
sí
a veure
es pot reconstruir
una part
es pot reconstruir
alguns
és a dir
no sempre
la reconstrucció
és aconsellable
però de vegades
la reconstrucció
ajuda tant
a la conservació
com a la divulgació
és a dir
restes que estan
molt mal
mal conservades
a l'intempèrie
és a dir
que pateixen
l'erosió
de l'etnimatologia
reconstruir una part
vol dir a vegades
protegir-lo també
i donar-ho a entendre
encara que hi ha
llençiments
que no
llençiments
que s'opta
que el millor
és a estapar-los
o a englobar-los
dintre una estructura
que els protegeixi
i les mecanismes
són molts
el que jo crec
el que sempre
que hauríem de pensar
crec
i això és una opinió
personal
és que
el patrimoni històric
el valor que té
és la divulgació
és la informació
que ens dona
si només
el conservem
pel valor
purament testimonial
del passat
ja està bé
millor conservar
que no que es destrueixi
però poca cosa
farem amb això
s'ha de fer un entrepàs
que és conservar
per divulgar
i parlant de divulgar
també donareu a conèixer
en aquestes jornades
de Terracó Viva
no voldríem
tancar la connexió
sense parlar-ne
perquè farà
una festivitat
en honor
a la deessa
del mar
la deessa Isis
no?
sí
la deessa Isis
és una deessa
com sabem
d'egípcia
que entra
a Roma
amb molta força
bàsicament
una miqueta abans
de l'època
de César
ja comença
a entrar
la influència
de cultes
egipcis
i té molt d'èxit
és com
és allò
que a vegades
hi ha un sang
que té més d'èxit
que un altre
per exemple
Santa Tecla
va venir d'Orient
i va tenir
molt d'èxit
aquí d'arrere
una miqueta
és això
és a dir
com un culte oriental
entra a Roma
s'extén
per a l'imperi
i realment
trobem
temples dedicats
a Isis
en moltes ciutats
de l'imperi romà
una mica
el que veurem
serà una reconstrucció
d'una
de les cerimònies
que tenien lloc
en les cintes
de temples
dedicats
a aquesta deessa
egípcia
aquesta jornada
de reconstrucció
històrica
amb diferència
en claus
també aquest any
amb algunes zones noves
no Magé?
Sí
aquest any
hi ha una demostració
del claustre de la catedral
perquè tot és curiós
però el claustre de la catedral
tenim constància
i hi ha evidències
que hi havia un sabentiri
paleocristià
per tant
l'activitat
sobre com era
un entregarment
per què se farà
allà
el claustre
de la catedral
amb la col·laboració
evidentment
de l'Artemisbet
de Tarragona
i
el col·legi d'arquitectes
a la seu
del col·legi d'arquitectes
resulta
doncs que
en època tardana
de segle IV
de segle VI
de segle VI
sembla que hi havia
la seu
episcopal
de la Terraconense
en la qual
es fa una
una activitat
que es diu
la Gala Placidia
que és
explicar una miqueta
la vida política
i cultural
del Baix Imperi
per tant
és un espai nou
que
esperem que vagi bé
i que
destaca d'això
les onades
bàsicament
el que pretenen
és divulgar
el nostre patrimoni
per tant
no és només
el pretori
el circ
i l'amfiteatre
hi ha moltes més restes
que cal divulgar
són 32 activitats
diferents
de les coses
11 són novetats
però més de 200 actes
en conjunt
molt més de 200 actes
i que
el que podem fer
és agafar un programa
demà
i anar resseguint
dia per dia
i el que més
convingui
és el que podem
anar a visitar
Magistar Ixol
gràcies
a vosaltres
i des d'aquí
des del Museu d'Història
des de Casa Castellarnau
aquí al carrer Cavallers
això és tot
fins ara
bon dia